Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra d'Espadà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra d'Espadà. Mostrar tots els missatges

Pujada al Castell de Castro pel Coll de la Mina i el Barranc de l'Horteta i descens pel Barranc de Cabrera



El Castell de Castro
Data d'eixida: 26/01/2025
Distància recorreguda:  9,5 km
Temps:  03:53 en moviment
Desnivell:  671 m
Dificultat: Moderat
Participants: Conxa, Ana R, Luis, Carmen, Almudena, Anna, Joan, Maikel, Juan Carlos, Lola, Antonio, Emili, Inma, Pilar, Xelo, Miquel, Ana S, Adrià, Alícia i Javi.
Ruta: itinerari en Wikiloc
 


Recorregut per la part més oriental del Parc Natural de la Serra d'Espadà, on gaudirem d'unes espectaculars vistes des del Castell de Castro i veurem grans formacions de boscos de sureres que constitueixen l'ecosistema més representatiu del parc. La ruta la realitzem en el sentit de les agulles del rellotge, ascendint al Castell de Castro pel Coll de la Mina i el Barranc de l'Horteta, i descendint pel Barranc de Cabrera. 
 
Camí direcció depòsit d'aigua potable

Partint del nucli urbà d'Alfondeguilla al costat del pàrquing, sortim en direcció Nord, passem al costat d'un parell de basses de reg i al cap de poc prenem el camí que puja cap al cementeri i que continua fins al depòsit d'aigua potable, ací acaba la pista i comença la sendera que presenta un bon pendent i que es manté fins al Coll de la Mina. Al principi només albirem exemplars aïllats de sureres i matolls com jaras i estepes; també abunden els brucs, ginebres, etc.
 
Només passar el depòsit tomem la senda que surt a la dreta

En sender puja entre sureres, jaras, ginebres, ...

Tram empinat

Des del coll, la vista a la Mediterrània cobreix des de la platja de Xilxes fins a la de Casablanca

Una vegada en el Coll de la Mina, un xicotet grup continua per la pista forestal per a realitzar una versió retallada del camí, els altres prenem la senda situada enfront i que descendeix fins a enllaçar amb el Camí de L’Horteta. Al costat de la senda, a l'esquerra, es troba un exemplar de surera de grans dimensions i només iniciar el descens, a la dreta, albirem l'entrada a la mina de Cantallops, antiga mina de cinabri, amb un pou vertical tallat en roca d'uns 30 m, a la qual s'accedeix per uns escalons de pedra.
 
En el coll de la Mina trobem aquesta surera de grans dimensions
 
Durant el descens cap al fons del barranc de l'Horteta, travessem frondoses i boniques formacions de sureres. Una vegada arribem al Camí de L’Horteta anem cap a la dreta i caminem per ell uns 100 metres, girem de nou a la dreta a l'altura d'una xicoteta edificació. El camí es converteix en una senda que s'endinsa en el barranc, ascendint suaument, a través d'un terreny d'escassa dificultat. A mesura que ens endinsem en el barranc, la vegetació es fa més densa, veurem sureres de gran edat. La senda alterna a un i a un altre costat del barranc, per un entorn de gran bellesa, que en el seu tram final, després de passar una xicoteta font, escomet un pendent més pronunciat, amb un traçat en zig-zag, que connecta amb una pista forestal. Avancem per la pista uns 100 metres fins a localitzar en el seu marge dret les marques del sender PR-V 138, avancem per aquesta inicialment per un tram de fort pendent que discorre per una tartera i, posteriorment, per una zona arbrada de moderada inclinació que ens situa en el coll de Boix, als peus del Castell de Castro.
Darrere de les Penyes de Moixell està el Castell

Prop de la Font de la Figuera agafem el sender per l'altre costat del barranc i alguns el reprenen per on podem.


Entre sureres avancem pel barranc

Envoltats d'exuberant vegetació

Barranc de l'Horteta

Escometem el tram final de pujada al castell a través d'una senda empedrada d'escassa dificultat. El Castell de Castro, d'origen àrab, es troba en estat de ruïna, encara que conserva part de les muralles, principalment en la seua cara nord; en el seu extrem sud disposem de nombrosos punts d'observació des d'un espectacular tallat amb vista al barranc pel qual hem pujat. Al nord albirem l'omnipresent Pic Penyagolosa; a l'est, la línia del litoral; i a l'oest, el Puntal de l'Aljub i el Pic Espadà. Resulta imprescindible romandre una bona estona al castell i gaudir de les espectaculars vistes que ens ofereix aquesta singular talaia.
Últim tram pel camí del Castell

Paret nord del Castell

Castell de Castro

Vista des del Castell cap al Barranc de l'Horteta

Penyagolosa amb teleobjectiu

 

 
 
Després de descendir del castell, reprenem el sender PR-V 138 que ja no abandonem fins a Alfondeguilla; el sender, en continu pendent descendent, discorre al costat del Barranc de Cabrera, per diversos vessants de frondosos boscos de sureres. Prompte aconseguim la Font de la Penyeta, en els voltants de la qual abunda la vegetació de ribera, entre altres, falagueres. Més endavant trobarem les restes de la que diuen “Surera Mare”, antiga surera de grans dimensions, en buit de l'arbre mort, han plantat una surera que amb el temps substituirà al caigut A mesura que descendim pel Barranc de Cabrera, se succeeixen boniques formacions de sureres, que conformen un paisatge excepcional, únic en el llevant peninsular. A més, tot el camí podrem apreciar espectaculars formacions rocoses. Un punt per a parar a observar és el Mirador Penyes de la Rimansa. Continuem baixant i prompte albirem xicotets horts al costat del barranc de Castro, que ens indiquen que som pròxims al nucli urbà i punt d'inici i final d'aquesta fantàstica ruta.
 
Finestra al Penyagolosa
 
De baixada Emili no perd l'oportunitat de collir espàrrecs

Entre exuberant vegetació
Mirador Penyes de la Rimansa
Els camps conreats indiquen la proximitat de la població

Piló indicatiu que hi ha per tota la baixada
 

Meravellosa ruta, hem gaudit d'un magnífic dia en un paratge espectacular i a més en fantàstica companyia.

per a acabar de completar-ho, tenim reservat menjar en el restaurant les Cholines, bon menjar i molt bon ambient


Àlbum complet de fotos: Clic ací

Alcúdia de Veo, Jinquer, Mas de la Campana

CIRCULAR ALCÚDIA DE VEO, JINQUER, MAS DE LA CAMPANA
Data d'eixida: 18/12/2022
Excursionistes:  Javi, Carmen, Antonio, Jose, Miguel, Ximo i Juan Carlos
Distància recorreguda:  11,25 km
Temps:  4h 29min
Altitud màxima: 697 m
Altitud mínima: 427 m
Desnivell:  475 m
Dificultat: Moderat
Ruta: itinerari en Wikiloc
 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Estupenda i interessant ruta al Parc Natural de la Serra d’Espadà, recorregut circular des de l'Alcúdia de Veo.

Eixim de la població pel GR 333 al costat de la Font de Sant Pere, la senda transcorre pel llit del riu Veo fins a arribar a una pista, la recorrem uns metres i ascendim per una sendera per a prendre de nou una pista que ens portarà fins al Jinquer.

Lloc de partida i retorn a la població a prop de la font de Sant Pere

Llit del riu Veo

A l'entrada del poblat trobarem un cartell. Evacuat durant la guerra, aquest caseriu d'origen àrab va deixar de despertar-se amb els riures dels xiquets i el cant esperançat dels seus pares, que van fugir en empitjorar-se l'ofensiva de llevant, en la primavera de 1938. Si en 1913 residien ací més d'un centenar de persones en les seues prop de trenta cases, l'aire i la pols es van ensenyorir del caseriu en 1939, data en la qual només es van atrevir a tornar uns quants veïns. Així, de l'acció humana només van perviure les trinxeres dels voltants i, com no, la seua església barroca, d'una sola nau i sense sostrada, com un derelicte a la deriva en una mar de fràgils pedres. La resta del despoblat assembla un cementeri sense morts, amb cases ruïnoses i indistintes, corrals i patis per al bestiar, una era i alguna font.

Apropant-nos a Jinquer

Els murs de l'esglèsia

Despoblat de Jinquer, dalt a l'esquerra el Castell

Ruïnes

Fem parada en el despoblat de Jinquer per a esmorzar.

Altar de l'església de Jinquer

Des d'ací tornem a la pista que ens conduirà a una bassa -la font de Jinquer-, que al cap de poc passa a ser una senda que transcorre entre bancals d'oliveres, passarem al costat d'una cova-refugi. Ens queda una xicoteta pujada fins a l'entorn dels 720 metres des d'on obtindrem unes bones vistes cap a la vall del riu Veo.

corral - cova

Seguint la senda passarem alguna trinxera, travessem per un serral a 688 m. i continuem per la senda en descens fins a arribar a una pista, tenim a escassos metres del Mas de La Campana. Ens desviem i visitem el Mas. El Mas de la Campana, sembla que va ser un edifici d’intendència de la línia XYZ i que la campana s’utilitzava per a avisar a l’exèrcit republicà de l’inici d’atacs de les tropes franquistes. Hui pintat en blanc sobre aquesta peculiar campana es pot llegir: Any 1936. masia La Campana. Viva el humor! I es diu que voltejar-la dona sort al caminant. Al costat del Mas es troba l’Olivera de la Campana, exemplar monumental de 200 anys de què antigament penjava la campana.

Mas de la Campana

Deixem el Mas i reprenem el camí, durant aproximadament un quilòmetre recorrem un tram del GR 36, deixem la pista i passem a una sendera que passa pel Collado de Pedralba (684 m). La senda transcorre per una espècie de cordal entre el barranc del riu Veo i el barranc de Castro i que durant els clars entre la frondosa vegetació de pins, sureres i alzines podem veure, d'una banda, els Òrgans de Benitandús i per l'altre El Pic Espadà, Las Dos Teticas, La Ràpita. A més, trobarem algun bolet; fredolics, peus de perdiu, rovellons i fins i tot una llengua de bou o picornell pelut. També durant el trajecte veurem alguna trinxera i llocs de metralladores de la guerra civil.

Pic de La Ràpita

Pic d'Espadà

Poc després de passar el serral entre El Casalet i El Rodenal cal estar atents per a prendre el devío que ens porta al camí d’Alcúdia a Suera, senda que passa pel Colladico de les Neus i que ens porta en descens fins a l'Alcúdia de Veo.

Alcúdia de Veo



Font de sant Pere

Àlbum complet de fotos: Clic ací
 

Circular des d'Aín al Pic Espadà per Penya Pastor i el Gurugú


EL CIM DEL PIC ESPADÀ PER LA PENYA PASTOR I EL GURUGÚ

Data d'eixida: 22/09/2019
Excursionistes: Julio, Maria, Alicia, Emili, Inma, Lourdes, Rod, Javi, Antoni, José i Carmen.
Distància recorreguda: 10,54 km. 
Temps acumulat: 7 h.
Altitud màxima: 1.099 m.
Altitud mínima: 491 m. 
Desnivell pujada: 650 m.
Dificultat: Moderat

Ruta: clic ací

 
El trajecte s'inicia en la població d'Aín -Situada a 495 m. sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig de la Serra d'Espadà, al vessant septentrional, prop del pic Espadà (1.099 m). Amb una orografia molt pronunciada, manté un clima temperat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes. El topònim de la població ve de l'àrab i significa "indret d'aigües" o "ull". D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume I-. 

Aín

El sender transcorre entre pins i sureres

El Penyagolosa
 
Eixim del poble per la Plaça de la Creu, pugem les escales del carrer Escales del Seca i travessem el Carrer Seca on comença una sendera que rodeja la instal·lació d'aigües potables de la població, entre la vegetació veiem castanyers i cirerers bords, comencem a pujar per una pista que travessa al poc la carretera CV-200 i comencem a remuntar el vessant de la Penya Pastor entre pins i sureres. A mig vessant la costa es va empinant, travessem i ascendim per tarteres i ja prop del cim una instal·lació de cordes ajuden a realitzar xicotetes grimpades per a accedir a la Penya Pastor (989 m.).
A partir d'ací anirem per la carena, comencem a veure nombroses trinxeres -reste de la línia XYZ o línia Matallana, defensades per la brigada 195 de la República, en aquesta zona es van desenvolupar durs combats-, arribem al Gurugú (1014 m.) i seguim per aquesta bonica senda entre trinxeres, pins i sureres en un continu puja i baixa sense grans oscil·lacions per una carena que ronda els 1.000 metres d'altura.
 
Pujant a la bora de la tartera

Seguim entre sureres

Tram equipat amb cordes
 
Al final del nostre recorregut per la carena aconseguirem el Pic Espadà (1099 m.). La calitja no permet albirar a molta distància, encara així es veu perfectament pel sud la Serra Calderona i per darrere el Golf de València, fins i tot s'aprecia continuant la llínea costera la muntanyeta de Cullera i més enllà el Montgó, per l'oest s'alça inconfusible l'Alt de Pina i si mirem al nord el majestuós Penyagolosa.

Formacions rocoses en la carena, al fons a la dreta la Plana de Castelló i el Desert de Les Palmes

Penya Pastor (989 m.)

El Gurugú (1.014 m.)

Pic Espadà (1.099 m.)

En primer terme La Ràpita (1.106 m.), al fons a l'esquerra l'Alt de Pina (1.102 m.)

Penyagolosa 1.815 m.

La volta la farem baixant al Collado de La Ibola seguint el PR-CV 63-6. Les primeres rampes tenen prou pendent i molt material solt i inestable pel que haurem de descendir amb summa cura, una vegada salvada aqueixa zona inicial el camí contínua en suau descens pel vessant sud fins a aconseguir el coll.
Travessant la carretera ix una senda que ens portarà cap a la falda de la muntanya on estan les restes d'un antic castell àrab, el Castell de Benalí. Gaudirem de les vistes i la vegetació del Barranc de la Caritat. Continuant pel camí trobarem, ja prop del poble, un antic molí de farina, el Molino de l'Arquet, amb una gran bassa de reg, la Bassa del Mitjà. El camí ens portarà al poble entrant pel Calvari.


Primer tram de baixada

Arribada al coll d'Ibola

Barranc de la Caritat, aqüeducte junt al Molí de l'Arquet

Interessant i molt bonica alternativa per a pujar al cim del Pic Espadà recorrent tota la carena d'aquesta muntanya des de la població d'Aín

Àlbum complet de fotos: clic ací