Hi ha dies en què surts a caminar amb la sensació que la meteorologia te la jugaria… però, així i tot, hi vas, perquè el cos t’ho demana. Així va començar la nostra ruta circular des de Xera, un poble envoltat de crestes escarpades i pinedes que anuncien que el dia promet natura en estat pur.
Els primers quilòmetres avancen per senda i pista amb vistes cada vegada més àmplies sobre Xera. La primera parada destacada, la Cova Negra, al voltant del km 2 del recorregut, un antic refugi de pastors.
La previsió apuntava pluja, però l’ascens inicial es va donar en un bon temps sorprenent, d’aquells que fan pensar: “Potser avui ens respecta el cel”. Caminàvem per senda i pista alternades, amb vistes cada vegada més obertes sobre el poble.
 |
| Inici de la ruta |
 |
| Desviament |
 |
| Xera |
 |
| Cova Negra |
Després de visitar la cavitat i reprendre el camí, tocava encarar l’ascens més exigent: el Pico Ropé, que se situa a 1.140 metres d’altitud.
És una pujada constant, però agraïda, amb trams que et deixen respirar. El cel, tot i mantenir una capa fina de núvols, encara aguantava.
Va ser coronar el Ropé i, com si algú haguera apagat un interruptor, van començar a caure gotes. Primer tímides, després més valentes. Una pluja que no molestava, sinó que afegia atmosfera: aquell punt de muntanya íntima, amb la boira jugant entre els pins i les pedres que brillaven humides.
 |
| Cova Negra |
 |
| Aproximació al Pic Ropé |
La baixada cap al Barranc de l'Aigua és còmoda i progressiva.
Però aquest any tenia una marca especial: els danys de la DANA d'octubre del 2024, que havien deixat alguns trams desdibuixats. Els arrossegues i esllavissades es notaven, i en un parell de punts concrets vam haver de desgrimpar amb cura. Res greu, però prou per a recordar com és d'hàbil la natura per redibuixar els seus camins quan vol.
Entre pedres mogudes, despreniments de terra i sendes que havien perdut forma, el barranc mostrava aquella bellesa salvatge de després d’un episodi intens: ferit, però viu. I amb la pluja acompanyant, tot quadrava encara més.
.jpeg) |
| Durant la pujada, el sender transcorre per senders-torrenteres molt desfetes |
 |
| Desgrimpant |
 |
| Desgrimpant |
Després de passar per la Font Gorda i encarar els últims quilòmetres, la pluja ja havia baixat d’intensitat. El camí de tornada a Xera es va convertir en una passejada fresca, amb la satisfacció d’haver fet una ruta d’uns 12 km i 569 metres de desnivell.
Arribàvem al poble amb la roba humida però el somriure fàcil. Una d’aquelles excursions que no només es caminen, sinó que es viuen: un bon temps inesperat, un cim plujós, un barranc marcat per un episodi meteorològic recent i un parell de desgrimpades que li donen caràcter.
Un d’aquells dies que recordes.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada