Ref. Biadós-Collado i Pic de la Forqueta (3.007 m)-Ref. Ángel Orús-Cascada Espigantosa
Data d'eixida: 31/07/2018
Excursionistes: Emili, Julio i Javi
3a Jornada: Coll i Pic de la Forqueta
Distància recorreguda: 14,8 Km.
Durada: 9 h. 50 min.
Altitud màxima: 3.007 m.
Altitud mínima: 1.525 m.
Desnivell acumulat pujant: 1.460 m
Desnivell acumulat baixant: 1.503 m.
Dificultat: Moderat/Difícil.
Ruta en wikiloc:
La segona jornada teníem previst la pujada al Gran Bachimala o Pic Schrader (3.176 m.) per la Punta del Sabre (3.134 m.) però les
condicions no eren les adequades, deixem l'ascensió per a una altra
ocasió.
 |
| Refugi Biadós |
 |
| Ruta de descens del Posest de la jornada d'ahir |
 |
| Massís del Posest vista des d'el refugi |
 |
| Pujant del refugi camí al Bachimala |
 |
| Coll de la Forqueta i el Forqueta, proper objetiu |
 |
| Bal de Chistau |
 |
| Gran Bachimala des de un lloc proper a la Pleta de las Vacas |
 |
| Encreuament de camins, al fons a la esquerra el Bachimala i a la dreta Punta Ixabre |
 |
| Fardacho |
Eixim de bon matí de Refugi de Biadós i tornem pel camí pel qual
arribem recorrent la sendera que va entre les Bordes de Biadós fins a
arribar a l'encreuament que descendeix fins al riu Cinqueta de Añes
Cruces -trobarem un pal senyalitzador amb les indicacions cap al Coll
d'Eriste- i ho creuarem pel mateix pont que ja ho vam fer baixant del Posets però ara al poc ens anirem en direcció oposada per a encaminar-nos
cap a la Vall de Millars seguint la sendera GR 11.2
 |
| Motxiles preparades i a punt per eixir |
 |
| Vall de Millars, destaca el Puntal de Barrau |
 |
| Pont sobre el Cinqueta de Añes Cruces |
El camí, molt ben marcat, ascendeix por la nostra esquerra del barranc guanyant ràpidament alçada. En un revolt del camí guarda la sorpresa d'una font ferruginosa que brolla entre el neret. Els sediments de l'aigua han creat una pedra toba d'intens color vermellós. Un orifici al mig de la roca serveix de sortida per a un raig d'aigua fresca.
La vall s'encaixona i mostra un descomunal graó rocós, nosaltres seguim les senyalitzacions GR, a l'esquerra, per un corriol que puja per terreny herbós escalonat molt dret.
 |
| El sender transcorre entre prat i bosc de pi |
 |
| Una mirada enrere, el sol il·lumina el Pic de Montó, baix a la dreta el refugi de Biadós |
 |
| Font ferruginosa |
 |
| Ací la vall s'encaixona, el barranc mostra una paret rocosa, el sender es desvia pel vessant esquerre i ho supera zigzaguejant |
Superat aquest tram arribem a la bifurcació cap a l'Ibón de Millars,
transcorrem encara per zona verda, estem entorn dels 2.250 metres i
l'arbrat prompte ho deixarem arrere.
La sendera ascendeix sota
les parets del Pavots, transcorrem per aqueix vessant fins a aconseguir
un replà una vegada superat el Tossal Blanco.
 |
| El pi negre per aquestes altures encara ens acompanya però prompte deixarem de veure-ho |
 |
| El Tossal Blanco, ho superarem pel vessant esquerre. A la dreta cap a l'Ibón de Millars |
 |
| No més superar aquesta gelera sueguint la línia de la sendera
podrem observar el pal senyalitzador indicant el desviament cap a l'Ibón
de Millars |
 |
| Superant per terreny pedregós el Tossal Blanco, coronant la foto el Pic Millars |
 |
| Superat el Tossal arribem a un petit pla, perfecte per a un descans i / o desplaçar-se un poquet per observar l'Ibón de Millars. El Collado no arriba a apreciar-des d'aquesta presa perquè ho oculta l'aresta que baixa de les puntes de la dreta que malgrat el que molts autors exposen aquests no són els Forqueta, queden ocults per la punta de l'esquerra de 2.968 metres, la punta de la dreta que és l'altra que confon és de 2.943 m. són un conjunt de cims que hi ha entre Els Forquetas i el Pic Millars. |
|
 |
| Julio es desplaça per a observar l'Ibón de Millars |
Ens queden per superar uns 300 metres de desnivell fins al coll, aquest transcorre sense dificultat per terreny pedregós i en ocasions per geleres.
Aconseguit el coll ens dirigim cap al Pic de la Forqueta.
Ens encarem cap a la cresta, la pujada comença per la nostra vessant esquerra per de seguida passar a la dreta i continuar majorment entre aquesta vessant i la cresta, vam passar alguna grimpada fàcil amb ximenea inclosa i trams de cresta sense dificultat i no excessivament aeris ni exposats. Aconseguit un fals alt del creterío ja podem albirar els dos cims, ací que s'acomoden els companys d'ascens i tot sols continue, segueix crestejant per trams aeris però sense dificultat i després d'un lleuger descens pujo per una canal entre els dos cims per tartera de pedra de granit fins a arribar al collet entre els Forquetas per després desviar-me cap a la dreta fins arribar al cim major del Forqueta Nord (3.007 m.).
 |
| Coll de la Forqueta o d'Eriste |
 |
| Carena de los Forqueta |
 |
| A la dreta despunta el Forquena Nord |
 |
| Massís de Bachimala |
 |
| Ibón de Llardaneta, en la ruta de baixada |
 |
| Massís del Posets |
 |
| Em quede sense paraules |
Hem de continuar, desfem el camí d'ascens i tornem fins al coll. Pròxim objectiu l'Ibón de Llardaneta.
En
arribar al coll una foto d'equip i a baixar cap a Ángel Orús,
descendim per un empinat i ampli canal de pedra fins a arribar als
plans. L'ibón de Llardaneta es troba en un paratge de gran bellesa
amb els Forqueta culminant al fons de la vall. Com a curiositat
descobrim que l'Ibón no desaigüa cap al Val de Llardaneta si no en
un forat que veiem abans d'arribar a l'ibón, de fet s'aprecia abans
d'aconseguir-ho com anem per baix del nivell del llac.
Envoltem l'ibón per l'esquerra i ens acostem a un gran salt i torrent d'aigua
que baixa dels Espadas i el Forau de la Neu, saltant de pedra en pedra
tal com els sarrios del terreny aconseguim creuar-ho sense
banyar-nos.
 |
| Coll d'Eriste o de La Forqueta (2.830 m.) |
 |
| Ibón de Llardaneta |
 |
| Bordejant l'ibón |
 |
| Torrentera procedent del Forau de la Neu |
En la baixada ja tranquil·la cap al refugi ens queda el pas pel torrent
que ve de la Canal Fonda. A partir d'ací i ara en descens anem per la
Ruta Real del Posets fins al refugi, un merescut descanse menjar inclòs
en la terrassa amb fantàstiques vistes cap a la vall d'Eriste.
Després d'açò ens queda el descens per la vall fins al parquin de la
cascada Espigantosa, el tram últim res tranquil doncs ens va tocar
fer-ho a la carrera per a no perdre l'últim autobús.
 |
| Canal Fonda |
 |
| Torrente de Llardaneta |
 |
| Sí, la ruta no te pérdua |
 |
| Vall d'Eriste |
 |
| Dinant a la terrassa del refugi |
Fi de la primera circular pels Pirineus, d'ací ens anirem a Benasq on
ens esperen les xiques i després d'un dur dia de compres -Barrabés per supost, em feien falta un parell de botes i sembla ser que als altres
un cortavents, uns pantalons, samarretes, gorres, mitjons
............................, caic en la temptació i eixim tots equipats
per a unes quantes temporades- ens anem a menjar a Ancils,
espectacular!!!!!. I de Benasq partim cap a Espot, ens aguarda: Carros de Foc.
Àlbum complet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada