Travessia de tres dies pels Pirineus: Viadós – Culfreda – Rioumajou – Urdiceto – Gran Bachimala
Aquesta travessia de tres dies ens convida a descobrir alguns dels racons més salvatges i espectaculars dels Pirineus centrals, combinant l’esforç de l’alta muntanya amb la bellesa de valls remotes i cims de més de tres mil metres.
La primera jornada comença al refugi de Viadós, un enclavament privilegiat envoltat de boscos i prats alpins, i ens porta a través del Port de la Madera, amb l’ascensió opcional però recomanable al Culfreda (3.034 m), un cim fronterer amb vistes impressionants, fins a l’encantador Hospice de Rioumajou, un antic refugi pastoral situat en una vall bucòlica francesa.
El segon dia travessa el Port d’Urdiceto, retornant a terres aragoneses i tancant el cercle de nou a Viadós, tot passant per antics camins de pastors i paisatges d’alta muntanya.
La tercera jornada culmina amb l’ascensió al Gran Bachimala (3.177 m), un dels tresmils més emblemàtics del massís, des d’on es domina una panoràmica espectacular dels Pirineus.
Una ruta exigent i variada, ideal per a muntanyencs amb ganes de viure una aventura autèntica i de descobrir racons salvatges i poc freqüentats dels Pirineus entre Espanya i França.
1a JORNADA: REFUGI DE VIADÓS – PORT DE LA MADERA - CULFREDA (3.034) - HOSPICE DE RIOUMAJOU
Data d'eixida:21/06/2025
Excursionistes:Xelo, François, Pilar, Sophie, Miquel, Hipòlit, Maikel, Juan Carlos, Julio i Javi
Distància recorreguda: 19,44 km.
Temps: 09 h 45'
Altitud màxima: 3.034 m.
Altitud mínima: 1.562 m.
Desnivell +: 1.582 m.
Desnivell -: 1.748 m.
Dificultat: Difícil (No presenta dificultat tècnica, però si molt desnivell i distància)
Ruta: track en wikiloc
El dia comença al Refugi de Viadós, envoltat de prats verds i boscos de pi que s’estenen com una catifa fins als peus del Posets. El riu Cinqueta murmura entre les pedres, i l’aire fresc del matí porta l’aroma de la resina i la terra humida.
 |
| Des del Refugi de Viadós |
El sender puja serpentejant entre pins negres. L'aire fa olor de resina i de promesa. A cada pas, el vall de Chistau s'acomiada amb una reverència silenciosa, mentre el terreny es torna més agrest, més mineral. La civilització queda enrere. Només queda el murmuri del vent i el cruixit de les nostres botes.
 |
| El sender puja serpentejant entre pins |
Arribats a una zona de prats, ara el sender baixa suaument entre boscos de pins, bedolls i faigs, seguint en altura el curs del riu Cinqueta de la Pez. El camí passa per petites clarianes amb vistes al massís del Posets i al Bachimala, i creua algun que altre torrent.
 |
| Darrere, el massís del Posets |
Després d’uns 2,5 km, el sender es reincorpora breument a la pista forestal, ja molt a prop del Refugi de Tabernés (1.720 m). Aquest refugi es troba en una gran esplanada travessada pel riu, envoltat de prats i boscos. |
| Refugi de Tabernés |
Sortim des del Refugi de Tabernés travessant una gran esplanada herbosa, on el riu Cinqueta de la Pez serpenteja entre prats i boscos. El sender s’endinsa cap al nord-est, seguint el curs del riu, i prompte comença a guanyar altura de manera progressiva. A menor altitud ens hem trobat serbales, avellaners i bedolls, en els vessants més humits apareixen hages, pins i avets, i en les cotes més altes el pi silvestre dona pas al pi negre. El bosc d’avets i pins negres a les vores del riu ofereix ombra i frescor durant el primer tram.  |
| Riu Cinqueta de la Pez |
 |
| Val del Cinqueta i Puerto de la Pez |
A mesura que avancem, el bosc es va obrint i dona pas a prats alpins esquitxats de flors silvestres. El sender creua diversos torrents i tenim a la vista xicotetes cascades que baixen des de les parets del Culfreda. El paisatge es torna cada vegada més abrupte, amb grans blocs de granit i tarteres. Les vistes sobre el Culfreda són espectaculars.
 |
| Culfreda |
 |
| Massís del Bachimala |
 |
| Culfreda |
A partir dels 2.200 m, el camí entra en una zona de tarteres i pendents pedregosos, on cal parar atenció al terreny. El sender està ben traçat, però cal travessar xicotetes trams de neu. Les vistes s’obrin cap al sud, amb el massisos del Bachimala i del Posets dominant l’horitzó.
 |
| Massís del Bachimala |
El Collado de la Madera és un ample pas de muntanya que connecta la vall de Chistau amb el Val de Rioumajou, a França. Des d’ací, la vista és espectacular: al nord, els boscos francesos s’estenen com una catifa verda; al sud, el massís del Bachimala s’alça com gegant de pedra. És un lloc ideal per fer una pausa, contemplar el paisatge i preparar-se en un cas per a l’ascensió al Culfreda o el descens cap al Hospice en altres casos.
 |
| Al fons, el collado de la Madera |
Ascensió al Culfreda des del coll de la Madera:
L’ascensió comença al coll de la Madera a 2.526 m., i des del primer moment es fa evident que no serà una ruta còmoda. El camí alterna pujades i baixades constants, amb un perfil trencat que obliga a guanyar i perdre desnivell diverses vegades. Aquesta irregularitat castiga les cames i trenca el ritme, fent que el cansament s’acumule ràpidament.
Un dels elements més característics del recorregut és la gran quantitat de pedra trencada en lloses. Aquest tipus de terreny, a més de ser incòmode per caminar, pot resultar inestable i relliscós, especialment en trams de fort pendent. Cal anar amb molta atenció, ja que cada pas pot ser incert, a voltes les fites no estàn clares i hi ha que buscar el millor pas.
El calor és un altre factor clau. El dia es assolellat, la ruta es fa molt dura per la total exposició al sol. No hi ha ombra en cap moment, i la calor acumulada en les roques accentua la sensació de fatiga. La suor és constant i la deshidratació es va fent notar.
Tot i que la distància des del coll no és llarga, la combinació de desnivell, terreny inestable i condicions climàtiques fa que l’ascensió siga exigent.
El Culfreda (3.034 m) no es deixa veure fàcilment: cal superar diversos falsos cims abans d’arribar-hi, cosa que pot desmoralitzar.
Però l’esforç té recompensa.
Arribar al cim del Culfreda és una recompensa majúscula després d’una ascensió exigent. La cresta final és ampla però pedregosa, i la sensació d’altura és immediata. Des d’ací, les vistes són espectaculars i molt àmplies, amb una panoràmica de 360 graus sobre alguns dels cims més emblemàtics del Pirineu.
Cap a l’est, destaca clarament el Bachimala, amb la seua silueta afilada i rocosa, molt pròxima i imponent. Més enllà, es pot intuir el massís del Posets, amb les seues formes massives i nevades, encara queda una poqueta neu a les alçades.
Cap al nord, la mirada es troba amb el Pic de Loustou, ja en territori francès, i més enllà, en dies clars, es poden veure les primeres valls d’Occitània.
Cap a l’oest, l’horitzó és una successió de gegants: el Monte Perdido, amb la seua forma característica, la Munia, i al fons, com un gegant que vigila des de la distància, el Vignemale, sovint amb restes de glaceres visibles.
Cap al sud, el paisatge canvia: el massís del Cotiella s’alça solitari i majestuós, amb el seu perfil calcari i inconfusible, dominant les terres més baixes de la Ribagorça i el Sobrarb.
La sensació al cim és de plenitud i silenci. Només el vent i el vol d’algun voltor trenquen la quietud. És un lloc per parar, respirar i mirar lluny.
 |
| La Munia i el Robiñera i confonent-se amb ell, el Astazu |
 |
| El massís de Monte Perdido |
 |
| El massís del Posets |
 |
| El massís del Bachimala |
 |
| Al cim del Culfreda |
 |
| Desfent la cresta |
La baixada cap a Riomajou és un viatge entre mons. Desfem la cresta d'incòmoda pedra trencada de nou fins al Port de la Madera. En lloc de seguir cap al Port de la Forqueta, girem lleugerament cap a l’oest, flanquejant la Peña Millaris per la seua cara nord. El camí no està molt marcat, però la intuïció i la lectura del relleu ens guien. La pendent és moderada, i el sòl, cobert de roca solta, exigeix atenció. El silenci és absolut, només trencat pel soroll de les pedres travessant les tarteres. Trobem un torrent d’aigua cristal·lina que baixa des de les congestes de la Peña Millaris. Ens aturem, omplim les botelles i ens refresquem la cara. Obrim les motxilles i compartim fruits secs. El cos agraeix la pausa.
Reprenem la marxa. El camí es transforma en una successió de prats alpins, suaus i ondulats, coberts de rododendres en flor. El rosa intens contrasta amb el verd dels prats i el blau del cel, és un espectacle natural.
 |
| Prats i rododendro |
El sender es defineix millor a mesura que ens acostem al fons del Val de Rioumajou. Comencem un llarg descens en ziga-zaga, travessant pendents herboses i boscos de pi i teix. Les cames comencen a pesar. Els peus, castigats per la jornada, cremen, semblen plens d’ampolles invisibles. Cada pas és un xicotet triomf.
Arribem al Hospice de Rioumajou. Ens rep la tranquil·litat del lloc, envoltat de prats i boscos. Sense perdre temps, ens dirigim a les dutxes: l’aigua fresca sobre la pell és una benedicció, netejant el cansament i revifant l’ànim.
Amb els peus nets i roba seca, ens asseiem a la terrassa. Una cervesa ben freda arriba a les nostres mans, i amb el primer glop, tot el dia cobra sentit. El sol es pon lentament darrere les muntanyes, i l’aroma de la cuina comença a escampar-se. El sopar està a punt de servir-se, i nosaltres, per fi, podem descansar.
 |
| Hospice de Rioumajou |
2a JORNADA: HOSPICE DE RIOUMAJOU - REFUGI DE VIADÓS per el PORT D'URDICETO
Data d'eixida:22/06/2025
Excursionistes:Xelo, François, Pilar, Sophie, Miquel, Hipòlit, Maikel, Juan Carlos, Julio i Javi
Distància recorreguda: 17,12 km.
Temps: 08 h 22'
Altitud màxima: 2.398 m.
Altitud mínima: 1.539 m.
Desnivell +: 1.181 m.
Desnivell -: 1.019 m.
Dificultat: Moderada
Ruta: track en wikiloc
Ens alcem amb la fresca del matí al Hospice de Rioumajou, envoltats per l’espessor del bosc i el murmuri constant del riu.
Després d’un bon desdejuni i amb les motxilles a l’esquena, iniciem la marxa cap al sud.  |
| Punt d'eixida de Rioumajou, al fons el Port d'Urdiceto |
El camí comença amb una pujada constant i sostinguda, deixant enrere els boscos frondosos per endinsar-nos en un paisatge cada vegada més alpí. L’objectiu del dia és clar: creuar el Port d’Urdiceto, pas fronterer entre França i Aragó, i tornar al Refugi de Viadós.
L’ascens és llarg i exigent, però les vistes compensen l’esforç. A mesura que guanyem altitud, el silenci es fa més profund i només el vent i el rastre del pas dels isards trenquen la quietud.
El cansament es fa notar en cada pas, especialment en els peus, que protesten amb cada trepitjada.  |
| Creuant el ruisseau de Pouey le Bon |
 |
| Ruisseau de la Plagne |
 |
| Apuntant, el Culfreda |
Finalment, arribem al
Port d’Urdiceto (2.398 m), on ens rep una panoràmica espectacular: darrere queda la
vall de Rioumajou i
el Culfedra i davant, el
vall d'Urdiceto, amb
el Perdido i
la Munia com a gegants de pedra. Una parada per a uns fruits secs o alguna peça de fruita i unes fotos de la panoràmica.
 |
| Port d'Urdiceto |
 |
| El Culfreda i el Port de la Madera des del Port d'Urdiceto |
 |
| Panoràmica des del Port d'Urdiceto |
Continuem cap al Paso de los Caballos o Collado de Urdiceto (2.314 m), que podem veure propet des del Port. Des d'ací la baixada cap a Viadós és un regal per als sentits, davant, una fantàstica panoràmica del massís del Posets. La baixada, tot i ser més amable, no és menys exigent per als peus castigats. Primer, per terreny pedregós i obert, fins arribar a la Cabaña de Sallena, i més avall, a la Cabaña de Llisier, envoltades de prats verds i rierols que baixen alegres. El camí es fa més amable i ens condueix, entre boscos i clarianes, fins a Plans de San Chuan, punt on el riu Cinqueta ens acompanya fins a Viadós.
L’arribada al Refugi de Viadós és emocionant. Després d’una jornada intensa, retrobem la calidesa del refugi, el descans merescut i la satisfacció d’haver superat dues jornades memorables, malgrat el cansament i les molèsties.
 |
| Paso de los Caballos o Collado de Urdiceto |
 |
| Davant, el massís del Posets |
 |
| Cabaña de Sallena |
 |
| Bordas de Viadós |
 |
| Moments de relax al Refugi de Viadós |
3a JORNADA: REFUGI DE VIADÓS - GRAN BACHIMALA 3.177 m
Data d'eixida:23/06/2025
Excursionistes:François, Pilar, Sophie, Miquel, Hipòlit, Maikel, Juan Carlos, Julio i Javi
Distància recorreguda: 16,03 km.
Temps: 10 h
Altitud màxima: 3.177 m.
Altitud mínima: 1.701 m.
Desnivell +: 1.506 m.
Desnivell -: 1.506 m.
Dificultat: Moderada/Difícil (passos aeris)
Ruta: track en wikiloc
El dia comença amb una barreja d’il·lusió i fatiga. Després de dues jornades exigents, el cos ja acusa l’esforç: els peus tocats, les cames carregades i el somni lleuger. Però hui és un dia especial: ens espera el Gran Bachimala, un tresmil emblemàtic del Pirineu aragonés.
Eixim del Refugi de Viadós amb les primeres llums del dia, travessant un petit bosquet que ràpidament deixem enrere. El camí s’enfila per un ampli cordal amb vistes cada vegada més espectaculars. A mà esquerra deixem la Cabaña del Sarrau, mentre el perfil del Bachimala es dibuixa amb claredat davant nostre, amb la seua inconfusible silueta de roca fosca.
 |
| Prats arribant a la Cabaña del Sarrau |
 |
| Continuem pujant deixant darrere la Cabaña del Sarrau |
 |
| El perfil del Bachimala es perfila, destaca Punta del Sable |
 |
| Perfil del massís del Bachimala prop de la Señal de Viadós |
El Collado de la Señal de Viadós marca un punt clau de la ruta. Fins ací, el desnivell ha sigut considerable, i el cansament acumulat es fa notar. Però el paisatge canvia radicalment: entrem en un món de pissarra negra, un terreny gairebé lunar que ens condueix cap a la cara oest del Bachimala.
La pujada final és una gran tartera que posa a prova la resistència física i mental. Cada pas costa, però la motivació de fer cim ens espenta. Finalment, assolim l’arista somital, curta però aèria, que ens porta fins al cim del Gran Bachimala (3.177 m).
Des del capdamunt, el món s’obre als nostres peus: Monte Perdido, Posets, Perdiguero, Aneto, Munia, Vignemale, Cotiella, Punta Suelza, Culfredas... Un mar de cims que ens envolta.
La baixada es fa en dos grups des del Collado de la Señal de Viadós: alguns tornen pel mateix camí, mentre altres optem per una alternativa: baixem pel Vall de la Señal de Viadós, seguint un traçat marcat en dos franges verdes de diferent to, que ens porta a connectar amb el Vall d’Añes Cruces junt a la Cabaña d’Añes Cruces i per on discorre el GR-11. A partir d’ací, seguim aquest sender, acompanyats pel riu Cinqueta d’Añes Cruces, que ens guia entre prats, boscos i torrents fins a retrobar el camí de Viadós.
Finalment, tots ens retrobem al Refugi, cansats però amb el cor ple. Hui hem tocat el cel, sabem que aquesta jornada quedarà gravada per sempre en la memòria.
 |
| Tornem a l'arista |
 |
| Els ibons de Bachimala a la dreta |
 |
| Desfent l'últim tram de la gran tartera |
 |
| Vall de la Señal de Viadós |
 |
| El port de Chistau i el Posets des de el vall de la Señal de Viadós |
 |
| Cabaña d'Añes Cruces |
 |
| En el GR-11, en front Añes Cruces |
 |
| Riu Cinqueta d'Añes Cruces camí de Viadós |
 |
| Bordas de Viadós |
Amb els peus cansats però l’ànima plena, tanquem una travessia que ens ha portat des de Viadós per el Culfreda, Rioumajou, el Port d’Urdiceto i el Gran Bachimala. Han sigut tres jornades intenses, plenes de paisatges que ens han deixat sense alé, de silencis que parlen i de camins que ens han unit més enllà de l’esforç.
Hem compartit refugis, riures, silencis i sentiments al cim. Hem notat el pes de la motxilla i la lleugeresa del moment. I ara, mentre el sol baixa darrere les muntanyes, sabem que aquest viatge no s’acaba: només fa una pausa.
Per a l’any que ve, proposem una nova aventura coincidint amb el solstici d’estiu, un moment màgic per tornar a la muntanya. Dos possibles destins:
Opció 1 -el més probable-: Massís del Néouvielle (Pirineu francès)
Duració: 4 dies
Bases: Refugi du Orédon, Refugi du Oule, Refugi Bastan, Refugi Cloutou, Refugi La Glère
Objectius: Pic de Néouvielle (3.091 m), Pic de Campbieil, llacs glacials (Aubert, Aumar, Estagnol)
Punts forts: paisatge lacustre, flora alpina, banys en llacs, ruta circular
Opció 2: Massís del Perdiguero (Pirineu aragonés)
Duració: 3 dies
Bases: Refugi de Estós, Refugi du Portillon
Objectius: Pic Perdiguero (3.222 m), cresta dels Gourgs Blancs, vall d’Estós
Punts forts: alta muntanya, grans desnivells, vistes espectaculars, ambient salvatge
Ens veiem. SALUT
%20-%20Hospice%20Rioumajou.png)
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada