Cim Els Plans des del port de La Carrasqueta

Puigcampana vist des de Plans

Les Rutes del COVID

ELS PLANS - Sostre Comarcal de L'Alacantí

Data d'eixida: 25/11/2020
Excursionistes: Emili, Javi, Julio, Carles i Joan.
Distància recorreguda: 17,36 km.
Temps en moviment: 04:46
Altitud màxima: 1.330 m.
Altitud mínima: 862 m.
Desnivell: 684 m.
Dificultat: Moderat

Ruta: clic ací

El cim Els Plans (1.330 m.) constitueix el sostre de la comarca de Alacantí i és la sisena altura de la província, darrere d’Aitana, 1.557, Puigcampana, 1.408, Montcabrer, 1.390, Serrella (Pla de la Casa), 1.379, i el Menejador (Font Roja), 1.356. És una muntanya molt desconeguda, potser pel seu aspecte de allargada (de sud a nord) i xata muralla, que sobreïx poc en l’altiplà interior de la província. Les seues vessants són poc pronunciades i cobertes de vegetació arbustiva, amb carrasques i pins bastant joves. Sols per la part oriental s’observa una major pendent, amb una cornisa rocosa estirada sota la qual s’estenen runars.

 

 Les millors vistes d’aquest cim es tenen des del nord, d’on es percep com la rampa puja lleugera-ment per l’oest i per l’est es talla de forma abrupta.

 

El visor de Google ens ofereix una perspectiva de conjunt de la serra dels Plans, amb el Cabecó d’Or i el pla d’Alacant i la mar al fons.

 Però nosaltres pujarem pel sud, per on trobem una ruta més atractiva. A les 9:45 iniciem la ruta en el Port de la Carrasqueta. La temperatura és baixa, però com fa sol, quan ens posem a caminar resultarà bastant agradable. Estem seguint el PR-CV 270, que va de Xixona al Pou del Surdo.

Eixim ja des de 1.020 m., una altitud considerable; sols restarien 310 m. de desnivell per a la cota màxima de la jornada... Però la ruta inclou baixades i pujades intermèdies, així que no resultarà tan fàcil

Comencem amb un primer kilòmetre per una bona pista de ciment. Als dos costats predominen les carrasques; joves la majoria però amb algun exem-plar més notable.

Aquesta cuidada pista porta fins el renovat Hotel Boutique Carrasqueta. Ahí es troba un magnífic exemplar de nevera tradicional: el Pou de Neu del Surdo (el seu antic propietari). Aquest té la peculiaritat de que es conserven també els ventis-quers orientats al nord on s’acumulava neu que després s’introduïa en la cava per a convertir-se en gel i conservar-se.

 

Pou de Neu del Surdo

Des d’aquest punt viem cap al sud el mur impressionant d’una elevada serra, amb bones parets de roca. És el Cabeçó d’Or (1.209 m.), última gran serra abans de la costa i la plana d’Alacant.

 

el Cabeçó d’Or (1.209 m.)

També destaca molt la Penya del Migjorn (1.226 m.), per darrere de Xixona. Al fons s’albira l’agut cim del Maigmó (1.296 m.). Una difusa boireta ens limita la visió i sols podem intuir allà lluny l’aglomeració d’Alacant i del municipis limítrofs.

 

Seguim avançant en direcció a la gran antena de comunicacions ubicada sobre aquest turó, un poc més avant. La ruta que portem va coincidint amb el GR-330, el Sender Costa Blanca Interior, una travessia lineal dividida en 20 etapes. Aquesta etapa ve des d’Ibi i s’adreça cap a La Torre de les Maçanes. Passem de llarg pel costat de l’antena, mantenint la direcció cap al NE i prompte tindrem a la vista l’alineació de la serra, dels Plans, amb la cota màxima al final.

 

 

Ens tocarà perdre un centenar de metres d’altitud per afrontar la pujada final al cim. Des d’aquí tenim una vista magnífica del massís d’Aitana.
Més prop de la mar s’eleven les parets verticals del Puigcampana, amb la cua del Ponoig i les muntanyes que la connecten amb l’Aitana.

massís d’Aitana, el Ponoig i
el Puigcampana

Continuant el nostre camí, passem el Coll del Portet i enfilem la rampa final dels Plans

 

A cada cop sembla que ja estem però encara falta un poc més. En el darrer tram observem que la vegetació (coscolla o joves carrasquetes) està quasi tota sense fulles, menjades per les cabres (potser pels devoradors arruís que es van estendre per la zona al fugir d’un parc faunístic). Per fi a les 12 arribem al vèrtex geodèsic. Bon lloc per esmorzar.

 

Cim d'Els Plans

Des del cim hi ha una bona vista aèria de la ciutat d’Alcoi, als peus de la Serra de Mariola, amb l’arc fantàstic d’entrada al Barranc del Cint

 

El cordal de la serra s’allarga en direcció nord bastant pla i tallat pel costat dret. Un dels puntals que miren a l’est dóna la impressió de ser un poc més alt que punt del vèrtex on hem parat... però el gps no ho confirma i sembla que manté la mateixa altitud. Continuant un poc pel cordal, més avant (ja entre els termes d’Alcoi i Benifallim, en l’Alcoià) s’observa millor la caiguda vertical per l’est.
S’allarga tant el cordal sense perdre altura, que no arribarem a veure la vall que hi en direcció al nord, fins el límit del Benicadell. Passades les 12:30 iniciem el descens per la mateixa senda.

 

 

Quan portem uns 30 minuts baixant arribarem a la colladeta, però en compte d’iniciar l’ascens cap al turó del Pou del Surdo, ens desviem a l’esquerra i seguim cap avall vorejant per la dreta el barranc que s’enfila en direcció a La Torre de les Maçanes.

Aquest terreny està abancalat ja porta massa temps abandonat i els marges es van desfent

Després sortim a una pista cap a La Torre

La ruta –per carretera asfaltada– gira a l’oest i en us masos veurem porcs negres, cavalls i ases

Davant el turó cònic, deixem la carretera i seguirem la senda que puja pel Barranc dels Furons

 

Com en part de la ruta, coincidim amb el Camino de Santiago del Sureste. Davant el Corral dels Matets decidim deixar l’ascens al cim Montagut (a 1’6 kms.) i continuem directament al final.

 

Corral dels Matets

 

Avancem pel pinar guanyant altura en direcció oest per alcançar la senda per la que havíem començat la ruta. Anem tenint perspectiva sobre tres curioses muntanyes que deixem al sud; amb una forma cònica bastant perfecta, tenen altituds entre 1020 i els 1078 m. que té la tercera, el Montagut.

 

el Montagut

Sobre les 14:45 tenim a la vista la darrera costera, que ens deixarà per fi –en la cota 1.062 m.– en el camí de baixada.
D’ahí tenim ja un trajecte còmode pel mateix camí que havíem pujat.

 

la darrera costera

Quan arribem a l’hotel (15:30 h.) comprovem que ens poden oferir cervesa així que aprofitem per dinar en la seua terrasseta. Amb unes vistes magnífiques... però un aire un poc gelat.

Després ja sols ens resta 1 km de baixada per la pista fins els cotxes, en el Port de la Carrasqueta, on arribem sobre les 16:15 h.

Texto: Joan
Imatges: Joan i Javi

Àlbum complet de fotos: clic ací