Un fred matiner acompanya l’inici de l’aventura a l’aparcament situat a l’entrada d’Andilla (880 m). Després de preparar motxilles i ànims, ens endinsem per la pista forestal senyalitzada com a PR‑CV 449, per continuar després per altres senders que ens introdueixen al Barranc de Peñaparda. Durant la pujada, les arbredes de carrasca ens envolten, mentre l’ambient s’ompli de vida natural i d’un encant tardorenc. El timó, el romer i l’herba d’oliva regalen fragàncies que acompanyen la marxa.
En arribar a un ampli serral, canviem a un camí més obert, on es fan visibles les restes dels incendis de 2012, alternant amb una sorprenent regeneració de la vegetació i zones amb pins reforestats. Aquest camí ens condueix fins al vèrtex geodèsic del cim del Peñaparda (1.293 m), on trobem una xicoteta caseta. Des del cim, la panoràmica és espectacular: el golf de València s’estén des de la ciutat fins al Montgó, encara que els núvols impedeixen veure cap a l’interior.
Un aire fort i fresc ens fa escurçar l’esmorzar.
Després de gaudir del vèrtex, desfem el camí fins a la pista principal per seguir cap a Oset. El recorregut alterna entre vessants i la rambla de la Foia. Prop d'Oset tornem a agafar el PR-CV449, la sendera voreja el Barranc del Cañuelo, pujant en desnivell fins al Collado Aparicio. Des d’ací, prenem el “Camí Vell” cap a l’Ombria del Rodano, per tornar finalment al punt d’inici a Andilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada