CARROS DE FOC - PARC NACIONAL D'AIGÜES TORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

TRAVESSA DEL PARC NACIONAL D'AIGÜES TORTES I ESTANY DE SANT MAURICI

CARROS DE FOC

         Aquesta ruta circular és sense dubte el trekking estrella de la península i un dels millors d’Europa. El Parc Nacional d’Aigües Tortes, que recorrerem quasi per complet, reuneix un gran nombre d’estanys, cims dels més atractius del Pirineu, vius torrents de muntanya, fantàstiques collades que travessarem... Són 9 els refugis pels quals passa la ruta, però nosaltres apostem per fer aquest camí en 6 jornades, de manera que no siguen excessivament dures les etapes. Amb l’equipament mínim necessari per al circuït, comptem amb la mitja pensió dels refugis i les seues típiques bosses de pic-nic per anar avituallant-nos dia a dia.

 

Data d'eixida: 02/08/2018
Excursionistes (Grup Deformació Permanent + Colla Excursionista de Benimaclet): Núria, Ana, Inma, Alicia, Maite, Paco, Miguel, Fernando, Emili, Javi i Joan.

Excursió proposada per Joan i a la qual ens apuntem uns quants de la Colla. El punt de quedada és a Espot, nosaltres estem a prop, tan sol hem de desplaçar-nos des de Benasc on hem passat un parell de nits després de la pujada al Posets i al Forqueta.

Arribats a Espot arrepleguem els forfaits i anem a la Pensió Casa Palmira a menjar i a esperar al fet que arribe la resta del personal.

A l'entrada d'Espot hi ha un parquin gratuït on deixar els cotxes, just enfront es troba la parada de taxis -únic transport permès per a entrar al Parc, si no, es poden deixar els vehicles en una zona habilitada com parquing al costat de la Cabana del Vaquers en la carretera d'Espot a Sant Maurici-.

Ens repartim en dos vehicles i allà que anem, el taxi ens deixa al costat de l'Estany de Sant Maurici.

Des d'on ens ha deixat el taxi una passarel·la ens porta fins al mateix Estany de Sant Maurici

Estany de Sant Maurici

Molt a prop de la presa de l'estany de Sant Maurici, a poc més de 500 metres cap al sud,  al peu dels Encantats es troba el refugi Ernest Mallafré, edifici cedit a la FEEC i que des de l’any 1975 funciona com a refugi guardat. Mallafré és punt de pas del GR 11, el sender de gran recorregut que recorre tot el massís pirinenc pel vessant sud, i és clar, de la travessia Carros de Foc, que uneix tots els refugis del parc nacional. Un xicotet i acollidor refugi de 34 places -un sol dormitori amb dues lliteres corregudes-.
Sopem a les 7; sopa, plat de verdures i guix de carn, l’esquema del menú s’anirà repetint, però millorarà un poc en els dies següents. Després ens relaxem una estona fora, començant amb la degustació de ratafia, un costum que mantindrem durant les nits següents. I silenci a les 22 h.

Etapa 1: Refugi d'Ernest Mallafré - Refugi de Saboredo

1a Jornada: Ref. de Mallafré - Ref. de Saboredo 
Extra de la jornada: Agulles d'Amitges (2.662 m.) 
Distància recorreguda: 12,8 km. 
Durada: 9 h. 34 min.
Altitud màxima: 2.662 
Altitud mínima: 1.866 m. 
Desnivell acumulat pujant: 929 m. 
Desnivell acumulat baixant: 521 m. 
Dificultat: Moderat

Desdejuni a las 7, a les 8:08h.estem tot preparats per comenzar a caminar

Reprenem el camí, parada de grup i foto junt l'Estany de Sant Maurici

Estany de Sant Maurici, de fondo Els Encantats

Camí d'Amitges, Salt de Ratera 

Per la dreta de l'estany surt una senda que va pujant un poquet i en una estona ens duu davant la magnífica cascada que forma el torrent de l’estany Ratera

Riu de Ratera

Ànec Collverd hembra

Estany de Ratera

Estany de la Bassa

Els estanys i els Encantats guanyant altura

Pujant al refugi d'Amitges. Encara, junt al Estany de Ratera arriben els taxis

Espectacular, les Agulles d'Amitges des d'el refugi

Vista des d'el refugi, en un primer pla Els Encantats

Refugi d'Amitges, son casi les 11 del matí, hora d'esmorçar, entrem al refugi per posar el primer segell al forfait i busquem un lloc a la vora de l'estany Gran d'Amitges

Estany Gran d'Amitges i les Agulles, pròxim objetiu l'agulla dreta de la imatge

Estany Gran i Agulles d'Amitges

Just entre l'Estany de la Munyidera i l'Estany Gran d'Amitges el grup es divideix, uns cap a les Agulles i altres directament fent camí cap a Saboredo

Les agulles vistes des de la vessant oest

A peus de les Agulles amb vistes del Port de la Ratera per on tenim que passar flanquejat pel Pic de Ratera i la Punta d'Estasen

Al centre de la foto despuntant el Pic de Peguera (2.980 m.), a la esquerra el Pic de Monestero i entre ells el coll per on baixarem l'últim dia

Tuc de Saboredo

La senda gira per darrere de l’Agulla Sud en direcció al Tuc de Saboredo i arriba al peu d’una empinada canal. S’enfilem per ahí i, tot i ser una grimpada espectacular, no resulta difícil

En pocs minuts arribem dalt a una bretxa. A la dreta està la cota màxima, cap a la qual ens adrecem

Arribem sense problema a la part superior

Agulla Sud

En l’extrem ens trobem una reduïda plataforma separa-da com un balcó impressionant sobre la vall, amb caigudes verticals al buit per tots els costats

Vista panoràmica 360· des de les Agulles d'Amitges

El descens té sempre un poc més de risc, però poc, seguim l’itinerari de la pujada i anem baixant. Recuperem les motxilles que havíem deixat sota una gran roca i continuem la baixada. Ens anem desviant cap a la dreta i arribem a la capçalera del petit estany de la Munyidera. El creuem i tornem a pujar per retobarnos amb el GR-11, per o va el Camí de Carros de Foc.

Descens per la canal

Tras recuperar les motxilles creuem l'Estany de la Munyidera per la capçalera en busca del camí

Vista de l'Estany del Barbs -al mig- i l'Estany Gran d'Amitges -esquerra-

Seguim pujant per la vessant sud de la Serra de Saboredo, a les 15:15 parem a dinar, després continuem la marxa i en les proximitats de l’Estany del Port de Ratera passem per les primeres geleres, en una estona acabem el que resta de pujada (collada a 2.596m.) i comencem a baixar per l’altra vessant, en direcció als Estanys de Saboredo. Sobre les 18h. arribem al refugi de Saboredo, situat a 2.310 m. L’altra part del grup ja porta un parell d’hores de relax. Tenim temps encara per a la dutxa, les cervesetes i a més per la bugada i poder tenir roba neta els dies següents. El refugi va tindre una ampliació recent i la part nova està molt xula, destacant el dormitori amb les grans finestres per les quals et pots entretenir veient els estels durant la nit... quan no pots dormir.

Proximitats del Port de la Ratera. Podem vore la primera gelera, l'Estany de Port de Ratera i al fons Els Encantats

Port de Ratera (2.594 m)

 

De camí al refugi pasarem per l'Estanh de Naut i ja en les proximitats del refugi per l'Estanh de Miei

Refugi de Saboredo

Zona de lliteres

Lliteres de dalt amb les grans finestres

Etapa 2: Refugi de Saboredo - Refugi de Restanca

2a Jornada: Ref. de Saboredo - Ref. de Restanca
Distància recorreguda: 14,01 Km.
Durada: 10 h. 11 min.
Altitud màxima: 2.572 m.
Altitud mínima: 2.020 m.
Desnivell acumulat pujant: 885 m.
Desnivell acumulat baixant: 1.164 m.
Dificultat: Moderat

Estany de Baix

A les 8:15 ens posem en marxa, amb una petita baixada cap a l’Estany de Baix. Aigües avall s’obri la Vall de Ruda però nosaltres seguim a l’oest per la vessant del Tuc Gran de Sendrosa, iniciant una suau pujada fins la collada del mateix nom (a 2.451m.).
A les 9:30 estem al coll, on fem un descanset i gaudim del magnífic panorama.

Allà baix vegem la carretera que porta cap als banys de Tredós i, més avall, el poble de Salardú.
Ara ens ve un bon descens per un terreny herbós. Baix del tot vegem la pista que dóna accés al refugi de Colomers, que està molt accessible. La senda gira al sud i arribem amb pla amb bassalets d’aigua i moltes floretes, situat sobre la cota 2.100, un bon lloc per esmorzar. Pujant després uns pocs metres, a l’altre costat del turonet passarem pel costat d’un parell de petits estanys.
Superem un altet més i tindrem davant nostre la gran massa d’aigua de l’Estany Major de
Colomers i a la voreta el Refugi de Colomers. Baixem fins l’estany i creuem pel mur de la
pressa. A l’altre costat està l’antic refugi, ara tancat. A l’altre costat la senda voreja l’estany i ens portarà fins el nou Refugi de Colomers. Ahí farem una paradeta. Podem agafar aigua, pegar un mosset i descansar una estona. Com la carretera no queda massa lluny, en el refugi i pels voltants vegem molt gent gaudint de la muntanya.

Vall de Ruda

A la esquerra el Pic d'Amitges 2848, al mig el Tuc de Saboredo 2829 i a la dreta la Punta d'Estasen 2763. Al mig de l'imatge es pot veure el Refugi de Saboredo

Coll de Sendrosa 2.451

Baixant al vall d'Aiguamoix

Estany Cloto de Baix

Travessant el Estany Cloto de Baix camí cap al coll de Cloto 2.189

Refugi antic de la presa de Colomers

Refugi de Colomers

Presa de l'Estany Major de Colomers

Passarel·la arrivant al Refugi de Colomers

Refugi de Colomers

Després voregem l’estany seguint la senda i iniciem la pujada cap al Port de Caldes, cap a l’oest.

La pujada es va fent molt dura. Travessem una zona d’herba i algunes roques. A les 14:30 dinem vora l’estany del Port de Caldes. Descansem una estona i cap amunt! Un poc més i som al Port de Caldes (2.572m.) un altre punt amb grans vistes.

Ara tenim per davant uns 150 m. de baixada a una petita conca (amb algun alteró pel mig) en la qual es troben uns estanys. Després d’una lleugera baixada, la senda planeja un poc. Passa per la vora d’algun dels estanys i ahí aprofitem per mullar-nos un poc els peus. Una ascensió més i ja serà tot baixada fins el refugi. Primer cal descendre fins l’estany de Les Monges, al final de l’estany aquest desaigua per un estret des d’on observem una caiguda vertiginosa fins l’estany de La Restanca. Sembla tan vertical que pareix mentida per que per ahí vaja a baixar una senda, però per la vora del torrent, en ziga-ziga, la senda ens anirà apropant a l’estany. La baixada és un poc dura, però molt bonica, amb tanta aigua, flors... En girar un poc a la baixada ja veurem el refugi al costat del mur de la pressa.
Entre les 18:30 (els primers) i les 19:45 (els darrers) anem arribant al refugi de La Restanca (a 2.100 m.). Ja passem directament al sopar, amb uns macarrons boníssims i després carn ben cuinada. La xarraeta nocturna amb la Ratafia... i a dormir.

Estany Mort

Pujada des d'el Refugi de Colomers cap al Estany Mort

Bonica estampa de l'Estany Mort

De camí al Port de Caldes

Estany del Port de Caldes

Port de Caldes o de Colomers 2.572

Últim tram cap al Port

Montardo 2.837

Panoràmica des d'el Port de Caldes

De camí a Restanca encara ens queda passar pel Port de Güellacrestada o de Rius

Estany des Monges

Port de Güellacrestada 2.475

Estany de Cap de Port, al fons la vall i la serra de Pales de Rius, a l'esquerra despuntant el Tossal de Mar (2639)

Estany de Cap de Port (2246)

Estany de Cap de Port i el Tossal de Mar (2639)

Baixada vertiginosa per una canal estreta entre els estanys

Zona de prat ja propera a l'Estany de la Restanca

Refugi de la Restanca (2010)

3ª Jornada: ref. Restanca - ref. Ventosa i Calvell
Després d’un desdejuny ben potent, a les 8:35 eixim del refugi vorejant-lo per la senda cap al sud.
En uns minuts ja tenim per davant una bona pujada, per la vessant més inferior de la Serra de Tumeneia. Ens espera un tram fotudet.
Des de lluny es distingeix el Pic de Tumeneia (2.783 m.) i a la seua esquerra s’obri el coll del mateix nom (2.604 m.) que ens sembla altíssim...
L’ascensió es fastigosa i haurem de fer alguna parada per prendre aire.
Després venen uns prats d’aigües tortes molt bonics, amb molta herba, floretes i corrents d’aigua.
Darrere del petit cordal que tenim a la dreta s’allarga el gran Estany de Mar, el llac més gran, però no el vegem des de la nostra senda i no estem com per a anar fer desviaments... Després dels prats ve altre ascens com per una escala. Estem en cara nord i trobem encara zones cobertes de neu entre les roques, per les quals hem de creuar posant atenció.
Poc a poc ens apropem al coll i abans ens espera una zona de grans blocs de pedra que travessarem.
Vegem ahí davant el coll però els darrers metres són els més pesats. Fem una darrera parada a l’ombra abans de superar el poc que queda.
Sobre les 12:15’ estem dalt per fi. La majoria del grup esmorza ahí mentre admirem la gran panoràmi-ca que s’obri. Després iniciem una baixada especta-cular per un terreny amb forta pendent.
És una baixada intuïtiva, seguint les traces de senda i algunes fites. Les marques de pintura que portaven fins el coll han desaparegut per complet. Ens adrecem cap als Estanys de Tumeneia.
Passem sobre l’Estany de Dalt i en arribar a l’Estany de Tumeneia de Baix ens aturem a refres-car-nos amb l’aigua i pegar un mosset. Des d’ahí tenim una bona vista del cordal de Tumeneia: la Punta d'Harlé, el Pa de Sucre i el Pic de Tumeneia.
A les 15.30 continuem la marxa. Venen núvols de tronada per Contraix i uns 50 m. d’altitud més avall dubtem sobre la ruta a seguir. Estem a un poc més d’1 km. al recte del refugi però... no sabem si descendre cap a l’Estany Negre per arribar al refugi vorejant el llac... o girar cap a l’esquerra per accedir-hi per dalt... Hi ha distints tracks, no hi ha marques de pintura, fites diverses de pedres... Entretant una de les excursionistes té un bon bac relliscant sobre una llosa. Finalment optem per la segona opció.
Aquest itinerari ens porta cap a uns petits estanys situats al nord del refugi. Ahí trobarem la ruta ‘oficial’ (per fi!) que ve directament del Coret d’Oelhacrestada. En el tram final tenim una bona perspectiva sobre l’Estany Negre, allargat i encaixat profundament en un alt de la vall. Sobre les 17h. arribem al refugi Ventosa i Calvell, situat a 2.220m.
El refugi és gran, però està molt ple. Ens tocarà dutxa fresqueta... després la bugada (que se’ns mullarà amb la pluja), unes cervesetes... i un sopar que ens adjudiquen vegetarià (?).


4ª Jornada: ref. Ventosa i Calvell - ref. Estany Llong
A les 7 del matí estem desdejunant. Valorem la situació i les perspectives per a la jornada... i davant l’etapa aterradora que tenim per davant (forta ascensió amb grans tarteres), i a la vista de que part del grup està un poc damnificat, optem per dividir-nos. Un grup seguirà la ruta prevista, l’etapa més dura de Carros de Foc: ascendir al coll de Contraix per baixar després fins el refugi de l’Estany Llong. L’altre grup baixarà a l’Estany de Cavallers per prendre un taxi que els porte fins la Vall de Sant Nicolau, des d’on pujaran a unir-se amb nosaltres en el refugi d’Estany Llong; establirem així la Variant Valenciana de Carros de Foc. A les 8:20 estem tots a punt per eixir a caminar, cadascú pel seu itinerari.
Des de les proximitats del refugi ja tenim a la vista la collada per on passarem a l’altra vall, el Coll de Contraix (a 2.748 m.), la cota màxima en tota la ruta de Carros de Foc.
Aquest itinerari s’adreça inicialment cap a l’est, entrant en la conca dels Estanys de Colieto. Vorejarem els primers estanyets.
Des del segon estany hi ha una bona vista del punt cap al qual ens adrecem, el collet situat entre la Creu de Colomers i el Pic de Contraix.
Per l’Estany Gran de Colieto la ruta gira un poc al SE i ens enfilem pel gran barranc o vall que baixa des del coll de Contraix. Ens trobarem amb moltes tarteres, amb grans blocs de pedra. Aquest és sense dubte el que menys agrada a la majoria del grup. Els trams amb grans roques són ja incòmodes de superar en pla, però si damunt es troben ascendint... és fan realment molt pesats.
Amb tanta pedra, alguna vegada surt un pas més complicat, com aquest que es supera “a cavall”.
Amb grans esforços anem avançant. En la part final hi ha forta pendent i cal anar amb compte per no deixar caure alguna pedra sobre els que van darrere, un perill en zones com aquesta.
En la part final tenim una esplèndida vista del barranc pel qual ascendim i de la Serra de Tumenèia i altes muntanyes cap al nord i l’oest. Per fi a les 12:30 estem dalt. Descansarem i pegarem un mosset gaudint de les vistes.
Uns 200 m. baix nostre tenim l’Estany de Contraix, on arribem per unes tarteres amb forta pendent i algunes taques de neu encara.
Voregem l’estany, passem el torrent per on desaigua i ens trobarem amb un descens vertiginós per una senda en ziga-zaga. El primer tram és d’herba, terra i un poc de roca. Una hora després ja s’estreta la vall i es torna més boscosa
És aquesta una zona espectacular, amb el viu torrent de Contraix mostrant atractives cascades i envoltat per una vegetació exhuberant de pastures i bosc. Al fons de la vall es veu ja l’Estany Llong.
Abans d’entrar en la zona més boscosa, sobre les 14:15 fem una parada a en un altet amb ombra al centre de la vall. Ahí descansem una estona i mengem un poc, abans d’atacar la darrera baixada. A les 15:30 arribem al refugi de l’Estany Llong (situat a 1987 m. d’altitud, a uns 300 m. de l’estany). Tenim prou temps per a dutxes, bugada, cerveses...
El grup B arribarà sobre les 18:00, una estona abans de que comence a ploure. Han fet una ruta encisadora, amb menor desnivell però bona distància. Primer han baixat uns 400 m. fins l’Estany de Cavallers, on poden arribar els taxis. I després han pujat caminant al refugi de l’Estany Llong per la ribera de Sant Nicolau, un dels millors paratges del parc d’Aigües Tortes.


5ª Jornada: ref. Estany Llong - ref. Colomina
A les 8:20 estem tot el grup a punt per iniciar la ruta. Ens espera una etapa bastant moderada, passant per un circ ple d’estanys, en la Vall Fosca.
Comencem caminant per un dens pinar -el Bosc de les Corticelles-, amb un ascens moderat. En una horeta passarem sota uns espectaculars contraforts: les Agulles de Delluí.
En algun punt el camí sembla tallat en la roca, formant com un balcó sobre la vall.
Anirem girant a l’esquerra per la vessant de la serra de les agulles, per seguir la direcció sud i de seguida tindrem a la vista la Vall de Delluí, que s’obri entre les Pales de Cubieso i la Pala de Delluí, tancant-se en la collada del mateix nom.
Abans d’apropar-nos a l’estany ens tocarà tra-vessar una bona tartera, amb les seues incomoditats.
A les 10:45 arribem a l’Estany de Delluí i fem una paradeta esmorzar en aquest lloc tan paradisíac. Després reprenem la marxa cap a la collada.
El dia està un poc boiroset. Fins ara hem tingut sort amb el temps, però hi ha perill de pluges... a veure com acabem la jornada.
La pujada és moderada i poc a poc estem dalt. En la Collada de Delluí (a 2.577 m.) tindrem una bona panoràmica de la part alta de la Vall de Capdella. En primer plànol vegem un parell d’estanys pels hi passarem. N’hi ha molts més i estan tots repressats, conduint subterràniament les seues aigües a l’Estany Gento, d’on una canonada de 4.488 m. la duu a la central hidroelèctrica de Capdella (la primera que es va construir a Catalunya, en 1914), amb un desnivell de 840 m. En 1.985 va obrir la central reversible de Sallente que, amb l’energia elèctrica sobrant puja aigua de nou a l’Estany Gento.
La perspectiva de la baixada i la propera arribada al refugi estimulen l’eufòria del grup. Després del coll ve una forta baixada per senda que prompte es suavitzarà prop dels estanys. El camí de baixada voreja els estanys de Cubieso, Mariolo i Tort, el més llarg. Vora les 2 dinarem a l’ombra d’una gran roca. I seguim prompte la ruta perquè el temps empitjora. Caldrà traure les capes i protegir les motxilles. Plou poc però són gotes ben grosses. És un problema més per als caminants damnificats per la panxa, que estan passant una dura jornada. Cap al final de l’Estany Tort durant una estona caminem per les vies de les antigues vagonetes que s’usaren per a la construcció de les presses.
Allà baix, un poc lluny, vegem l’embassament de Sallente i el gran telefèric que puja i baixa amb alguns viatgers. Sobre les 16:15’ anem arribant al refugi Colomina, situat a 2.420 m., al costat de l’estany del mateix nom. És ben xulo, amb una part molt nova. Una hora després d’arribar des d’allí veurem desenvolupar-se una espectacular tempesta, amb pluja, vent i una pedregada que cobrirà de blanc l’entorn del refugi... i es mantindrà el dia següent.
 
6ª Jornada: ref. Colomina - ref. Mallafré
A les 8 del matí el grup està a punt per a eixir.
Passem sobre el mur de la pressa i anem rodejant l’Estany Colomina i l’Estany de Mar.
El cel està molt cobert. No plou hi ha molta boira, sobretot quan anem pujant. Més avant sols veurem a curta distància, sense distingir cap a on ens adrecem. Però amb gps i les fites... sense problema!
Després d’una curta ascensió arribarem al Pas de l’Os, el punt on el camí bifurca. A la dreta segueix la ruta clàssica cap al refugi següent i el Coll de Monestero; a l’esquerra surt una travessa que acurta el camí passant pel Coll de Peguera. La major part del grup opta per la segona opció.
Un parell de caminants tria l’alternativa més llarga, per completar el circuït dels 9 refugis.
El grup majoritari s’anirà perdent entre la boira.
En la ruta clàssica a continuació ve una curta pujada fins el Coll de Saboredo.
Augmenta la capa blanca però en 30’ estem dalt. Iniciant la baixada vegem l’Estany de Cap de Port.
En el descens el gel de la pedregada va desfent-se i abunden els bassalets. Voregem l’estany i desprès d’una breu baixada creuem el torrent i deixem a l’esquerra l’Estany de Llastra.
El temps va aclarint i nosaltres trobem una petita pujada que ens conduirà a un petit coll d’on veurem l’allargat Estany Trullo, amb el refugi J.M.Blanc.
La situació del refugi és espectacular, pràctica-ment al centre de l’estany, en una petita península.
Nosaltres baixem capa la dreta i arribem a la voreta de l’Estany Negre. Ahí creuarem sobre el mur de la pressa.
Pugem uns metres i en baixar trobem la caseta de fusta del refugi (a 2.318m.). Són les 11:15’ i aprofitem per esmorzar en aquest lloc tan especial, acompanyant l’entrepà amb una bona cerveseta.
Baixem després una estona la pista però al final hem de tornar arrere i sota el mur de la pressa de l’Estany Trullo, és per on es creua per seguir el nostre camí. A continuació anem un temps un poc perduts, fent i desfent camí, sense cap fita...
Al final vorejant per l’esquerra l’Estany de la Cabana pillem la sendeta bona.
Seguint-la anirem girant a la dreta cap al Coll de Monestero. Baix quedaran els Estanys de Peguera.
El grup majoritari també ha passat per ací un temps abans. Resulta que van trobar un pas complí-cat a l’inici i van tornar arrere, seguint el camí descrit fins abans dels estanys Negre i Trullo. El refugi J.M.Blanc al centre de l’Estany Trullo
Una curta travessa ha conduït al grup gran de l’itinerari de Carros de Foc fins la vall dels estanys de Peguera, sense passar pel refugi J.M.Blanc. Quan passem tots el Coll de Monestero (situat a 2.716 m.) la zona està envoltada de núvols i no es distingeixen bé els cims propers.
Del coll es baixa cap a la Vall de Monestero per una empinada pendent de terra que no resulta complicada. Hi com una zona un poc planera al descendre quasi 200m. Ahí les fites ens porten cap a l’esquerra, per a continuar baixant cap a una mena d’ampla carena per on seguim avall. Cal travessar també alguna zona amb abundància de roques, però es creua amb facilitat.
El segon grup troba en terra la marca que ha deixat al grup capdavanter (segons l’acord previ) al punt de connexió de les sendes dels dos colls (Monestero i Peguera, per on es suposa que hauria de venir el 1r grup).
Al poc s’estableix el contacte visual entre els dos grups i amb una ràpida baixada ens reunim tots en una zona ja més planera amb arbres i vegetació, on estaven dinant els capdavanters. A partir d’ací el camí de descens ja serà molt suau i també molt bonic i ben còmode, encara que es fa llarguet...
Hi ha zones de bosc, travessem corrents d’aigua per alguns taulons o pontets, trobem prats amb moltes floretes... i una zona amb alta vegetació que ens arribarà quasi als muscles. Això serà ja al costat de l’Estany de Monestero, situat un poc per baix dels 2.200 m. Després d’una bona distància de caminar planer, al final apareix un darrer tram de baixada. Per un bosc ben frondós la senda ens fa perdre altura ràpidament fins les proximitats del refugi, situat per baix del nivell de l’Estany de Sant Maurici. Pic de Monestero, Coll de Monestero i Pic de Peguera
A última hora ens cauen 4 gotes i poc abans de les 18 hores estem al refugi Mallafré.
La ubicació del refugi és estratègica: a 1.893 m., sota la muntanya màgica dels Encantats i un poc per baix de l’Estany de Sant Maurici.
És la nostra darrera nit a la muntanya.
 
Epíleg: ref. Mallafré - Espot
Hem conclòs Carros de Foc però... ja posats, anem a baixar a Espot per la senda. Un bon complement a la ruta que hem acabat, ja que l’itinerari al poble travessa un dens bosc i voreja l’impetuós cabdal del riu Escrita, que ens mostrà alguna atractiva cascada. Aquest tram suposarà quasi 8 kms. i uns 600 m. de descens.
Ens alcem i desdejunem sense presses, però abans de les 8 estem ja a punt per a sortir.
El dia està molt cobert. De moment no plou, però veurem si ens pilla l’aigua abans d’arribar a Espot. L’inici de la baixada és impressionant, per una senda creuant un bosc de coníferes tan fosc que sembla com si fóra de nit. Més avant s’obrirà un poc l’arbreda i continuem per una pista. Baixem rapidet però intentant gaudir d’aquests paisatges i aquestes temperatures que no trobarem després a casa nostra.
Un poc abans del final ens pilla la pluja. Però no tardarem molt ja en arribar a Espot. Prat exhuberant vora l’Estany de Monestero

En arribar al poble l’única preocupació que ens resta és... decidir en qui lloc podrem fer-nos un bon esmorzarot per tancar a gust aquesta aventura de Carros de Foc . Amb uns bons entrepans i unes quantes cerveses quedarem ben satisfets. Després la majoria del grup tornarà cap a València i altres cap al Cantàbric.