Ascensió al cim de La Cuta

Serra d'Ador

Ascensió al cim de La Cuta

26 de març de 2021

Eixida: 8,00 h Tornada: 19,00 h

Desnivell: 650 m Distància: 13 km

Temps: 4,5 h Nivell d’exigència: Mitjà

La serra d'Ador és una petita alineació muntanyenca que divideix les aigües dels rius Vernissa i Serpis, entre les comarques valencianes de la Safor i el Comtat. Aquesta serra arriba a la seua màxima altura en la muntanya de la Cuta (684 m) i s'estén d'oest a est fins a l'Horta de Gandia. Pel nord, el riu Vernissa voreja la serra recollint les aigües que els nombrosos barrancs i rierols drenen; per l'est la serra s'obri en dues aliniacions cap a l'Horta del Sèrpis que al sud s'encaixona separant la serra d'Ador del massís de la Safor. Per l'oest, la serra es prolonga enllaçant amb la serra del Benicadell.

Fa uns dies estàvem al cim de la Safor, des d’on teníem una vista aèria magnífica de la Cuta

Ara ens plantegem pujar el seu cim, un mirador magnífic sobre la cara nord de la Safor; i cap les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor. [El mal és que la boireta d’aquesta jornada no afavoreix que puguem gaudir de les vistes.] Per donar-li varietat a la ruta volem pujar des del barranc de la Canaleta (en la seua vessant nord-est) i baixar pel sud-est fins Vilallonga. L’amic Joan E. ens apropa en cotxe fins les proximitats de l’entrada de la finca de la Canaleta. Començarem a les 9:45h. (a 105 m. d’altitud).

Seguim uns metres pel camí i davant l’entrada a la Finca de la Canaleta, ens plantegem què fer...
Interpretarem que la prohibició d’accés és per als vehicles i seguim pel camí, entrant en la finca. Observem una tanca metàl.lica molt consistent que mosqueja un poc... serà per evitar l’accés dels senglars o altres animals que deterioren els conreus...

Passem pel costat del Corral de la Canaleta (ara ben rehabilitat) i quan arribem davant de la Casa de la Canaleta, topem amb un mur que ens obliga a anar vorejant-lo per la dreta, seguint els camins que porten a les plantacions de tarongers i alvocats.
Quan arribem a l’extrem dret del mur continuem pel camí buscant avançar cap al fons de la finca, amb la intenció de pujar pel barranc del fons, en el qual s’observava una senda en la cartografia.

Passem el canal de desaigüe del barranc i seguim avançant cap al front.

Però quan arribem al final de la finca, explorem a dreta i esquerra comprovant que està completament rodejada per l’elevada tanca, sense trobar cap punt per on es puga franquejar.

Finalment, l’escalador del grup descobreix un punt per on no ens costarà massa pujar sobre la tanca i passar a l’exterior.

Ens apliquem a la feina i en un moment estem ja en terreny lliure, per poder remuntar el barranc de la Canaleta, com teníem planificat.

Hem sortit més a la dreta del punt on es veu al mapa que hauria d’estar la senda. Intentarem localitzar-la. Però la vegetació és molt densa i no és fàcil avançar. Prompte arribarem a la conclusió de que la senda està perduda. Per falta d’ús ha estat coberta completament per la vegetació i haurem d’obrir-nos pas a través de la coscolla, argelagues i altres arbusts que omplin el terreny.

De vegades l’altura de les plantes és tal que ens cobreix per complet...

Al cap d’una estona pillem una senda mínima però fàcilment distingible, que ens facilitarà l’ascensió. Uns minuts abans de les 11 arribem a la collada que hi ha sobre el barranc. Ahí trobem un camí (com una senda molt ampla, ben desbrossada) que puja de manera molt directa en direcció a la carena de la serra; més concretament, cap una zona rocosa que albirem dalt: la Penya del Moro.

Guanyant altura tenim una bona perspectiva del barranc de la Canaleta i el pla inferior, molt conreat.

Cap al nord destaca el poble de Castellonet de la Conquesta. Sembla molt prop i des de la collada segurament el camí portarà fins allí.

Més a l’esquerra es va veient Lloc Nou de Sant Jeroni i més a la dreta, Alfahuir i Ròtova. Seguint l’ascensió ens adrecem a superar per dalt la Penya de l’Hedra, que té un bon tallat per la cara nord.

Per darrere sobreïx el cim de la Cuta. Es distingeix bé un camí (poc transitable per a vehicles) que recorre la serra en aquella direcció. En uns minuts arribem a aquest camí i l’anirem seguint.

Des d’ahí la vista és magnífica sobre la Safor.

Circulant pel camí el grup capdavanter es passa una petita eixida a la dreta i quan comprova que el camí comença a descendre, s’atura i ens plantegem pujar al cim lliurement des d’aquest punt.

La vegetació és densa, però anem pujant sense massa dificultat, aprofitant algunes zones de roques.

Prompte tenim a la vista la fita del cim.

A les 12:30 estem al cim (684 m).

Per fi toca l’esmorzar.

Més enllà d’on està la fita hi ha unes roques que –per un poc– semblen ser la cota màxima de la Serra. Un pal indica ahí el punt final del PR CV-400.

A banda de la fantàstica vista sobre la Safor, des d’aquest punt hi ha una bona perspectiva sobre les Penyes Albes, la serra que separa el Serpis de Montitxelvo (on anomenen aquesta serra La Carrasqueta). Per darrere surten Moncabrer i Benicadell.

En una estona iniciem la baixada, ara per la senda que recorre la carena en direcció a l’est.

En la baixada trobarem restes d’antics corrals.

Prou més avall passem pel Corral de Guillem

La senda que portem és el PR CV-333, ben traçat, però amb una forta pendent en tota la primera part. Poc a poc Vilallonga sembla més prop.

Són quasi les 14 h quan arribem a una carretereta, en una zona de pinar. Ja seguirem per ahí.

El camí arriba prop del riu Serpis i en part aprofita el traçat de l’antiga via a Alcoi. També trobarem aquí moltes plantacions d’alvocats.

Després caminem de manera contínua pel costat del Serpis, que en una zona té les dues ribes recobertes de plàstics, per evitar l’erosió que provoquen les riuades, quan hi ha fortes pluges.

A les 14.30, a 100 m d’altitud i a un parell de km. de sa casa, ens recull Joan E. I... ara ve lo bo!

 

La Cuta (Serra d’Ador) des de la Safor

Ruta: track en Wikiloc

Equip excursionista: Javi, Emili, Miguel, Ángel i Joan.

Crònica i fotografies: Joan.

"Unes galtes i orelles gelades que sagnen són les contrarietats pròpies d'una gran aventura. El dolor i les incomoditats són inevitables, però, dins del context global, són poc importants” (Robert E. Peary)