 |
Vista cap al collado d'Añisclo des de Buerba
|
ESCUAÍN
Data d'eixida: 10/10/2020
Excursionistes: Joan, Pepa, Xelo, Manuel, Xelo, Xavier i Javi
Distància recorreguda: 18,35 km
Temps: 08:50 h
Altitud màxima: 1.539 m
Altitud mínima: 946 m
Desnivell: 1.140 m
Dificultat: Moderat
Ruta: track en Wikiloc
Descripció de la ruta: circular Escuaín-Revilla-Pont de los Mallos-Faixa Cazcarra
Arribem al punt de partida de l'excursió prop de les 10 del matí després de recórrer durant una bona estona les tortuoses i estretes carreteres que ens porten des de Buerba fins al poble de Escuaín a través d'un paisatge espectacular.
Just abans d'arribar al poble hi ha una gran esplanada on podem deixar els vehicles. Ens acostem al centre d'interpretació del parc per a veure si ens poden informar sobre el cabal del riu Yaga. La decisió de començar des d'aquest punt de la circular va anar pel fet que cal travessar el riu Yaga i en les proximitats no hi ha cap pont, en cas de no poder, el tram recorregut és curt, podem retornar i replantejar l'excursió.
 |
Castillo Mayor des d'Escuaín
|
Descendim
per la carretera uns 1.000 metres fins a trobar un desviament ben
senyalitzat que sale a mà esquerra. La senda descendeix al llit del
riu Yaga.
És un camí molt bonic que travessa un frondós bosc de faig i
boix. Perdrem uns 200 metres de desnivell i aconseguirem la riba
del riu Yaga. Abans d'arribar a la riba, veurem un desviament a mà
dreta el GR 15 que ens condueix a Tella i a l’encreuament amb el GR 19
 |
Descens al riu Yaga
|
Toca
travessar el riu, operació senzilla a l'estiu, però que pot complicar-se
en èpoques en les quals hi haja
un major cabal. Travessem
el riu saltant un parell de pedres, no sense algun problema i
descobrint un pas més senzill uns metres més a baix. Un gorg al costat del
lloc per on estem travessant el riu dona lloc a un bany refrescant. A l'altre
costat connectem amb la senda que puja a Revilla,
bonic camí pel qual passem al costat d'un molí en ruïnes i poc després el salt d'aigua del barranc de Consusa, en aquesta ocasió quasi sec, seguint camí passarem un curt tram estret i exposat equipat amb una cadena-passamans, aconseguim el barranc de Bucherbala per on remuntarem fins al camí a Revilla.
 |
Creuant el Yaga
|
 |
Gorg perfecte per al bany
|
A poc a poc anem remuntant i a uns 300 m. abans d'aconseguir la carretera ens desviem per una sendera que s'aprecia a la nostra esquerra, a poc a poc aquest es va perdent i al final ens toca remuntar per on podem. Caminarem ara carretera a dalt fins a arribar a una corba amb cartell indicatiu. -Si seguírem per la carretera arribaríem a la població de Revilla, em vaig quedar amb ganes d'entrar perquè a l'estiu del 2001 vam estar allotjats en una casa d'aquesta població, ara sembla ser els habitatges estan rehabilitats però en aquells dies estava tot molt abandonat i en ruïnes, de fet, érem els únics habitants-.
 |
| Salt d'aigua del barranc de Consusa |
 |
Vall de Puértolas, gola a baix. Al fons la Peña Montañesa
|
 |
Castillo Mayor des de la carretera a Revilla
|
En una corba molt pronunciada de la carretera al costat d'un cartell indicador comença la “senda dels miradors de Revilla“, és per ací on segueix el nostre camí. Sendera sense cap dificultat i molt ben indicat. En el punt d'inici, uns panells explicatius ens parlen del Trencalòs i de diverses curiositats d'aquesta espècie en perill d'extinció que podrem observar al llarg del recorregut. Altres panells ens parlen de l'ermita de Sant Lorenzo, que està en ruïnes, i també ens mostren els diversos itineraris marcats que podem fer des de Revilla. Ens trobem en el sector de Les Goles d'Escuaín del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Comencem la primera part del recorregut, que avança per una faixa sobre el riu Yaga (a la nostra esquerra) i que ens portarà fins als miradors de Angonés, uns miradors que hi ha penjats sobre el barranc de Angonés i la surgencia de Escuaín. El desnivell a superar en aquest primer tram fins als miradors és quasi nul.
Prenem la sendera que ix a la nostra esquerra, prompte creuem el barranc de Consusa -que encara es troba fora del Parc Nacional- a través d'un pont metàl·lic. Observem roures, alzines i boixos. Aquest últim arbust de fulla perenne (el boix) és molt abundant en tot el Parc Nacional. La rica biodiversitat de la vall d'Escuaín també se’ns mostra amb la presència de til·lers, fajos, avets, pins, freixes i bedolls,... i acollint una riquíssima avifauna.
Continuem pel bonic camí que deixa a l'esquerra el turó de la Penya Faixa (1.227m). En aquest punt el camí fa un canvi evident d'orientació nord. Prompte arribem als voltants de la paret de roca on es troba l'ermita de Sant Lorenzo. Un cartell de senyalització ens l'indica. Prenem la xicoteta sendera que ix a la nostra dreta (desviant-nos del camí dels miradors). En menys d'un minut arribem als peus de la paret on es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Lorenzo, també dita de San Lorién. Les restes d'aquesta ermita rupestre, els orígens de la qual semblen remuntar-se al començament del segle XI, esbossen una construcció senzilla, adossada a una imponent paret de roca, al costat de les goles del riu Yaga. Els murs de pedra que han resistit al pas del temps delimiten una xicoteta nau irregular amb capçalera semicircular.
Desfem el curt camí que hem fet per a visitar les ruïnes de l'ermita i tornem a la sendera principal dels miradors. Continuem avançant i a la nostra esquerra trobem el primer mirador sobre la vall de Escuaín. Des d'aquest mirador podem contemplar el punt de partida, el poble de Escuaín.
Reprenem la marxa, arribem a l'encreuament senyalitzat "Revilla" on està la desviació de la ruta que haurem de prendre, nosaltres continuem recte cap als miradors, el camí fa ara una lleugera baixada en tendència cap a l'esquerra. Creuem un bosc de pins no sense abans fer una parada per a menjar, molt prop d'on hem parat estan els dos miradors de Angonés. Visitem primer el mirador de Angonés Nord, des d'on tenim unes vistes fantàstiques de la confluència del barranc de Angonés -que naix en el circ de la Sarra- i de la Gola del riu Yaga. Al fons, en el marge esquerre del riu, distingim la cascada de la Surgència de Escuaín, una magnífica font d'aigua originada pels processos de modelatge càrstic.
Des d'aquest mirador, desfem el camí uns metres i prenem la sendera que baixa a mà dreta i que ràpidament ens porta fins al mirador de Angonés Sud, aquest mirador ens ofereix noves panoràmiques de la zona.
 |
Gola d'Escuaín des de mirador sud d'Angonés
|
Tornem al camí i ho desfem en busca de l'encreuament senyalitzat "Revilla". Ara girarem a l'esquerra i començarem el tram més dur del dia, un fort ascens per una estreta sendera. En algun punt han instal·lat uns escalons de fusta que ajuden a superar el desnivell, avancem entre mates exuberants de boix. Acabada la pujada, eixirem a un pla on localitzarem un encreuament de camins senyalitzat, a la dreta tenim la possibilitat de tornar a Revilla i a l'esquerra continuarem gola a dalt indicat com "La Valle" "Foratarruego", camí aquest que seguirem.
Per una còmoda senda ens anirem endinsant en la Gola d'Escuaín. En primer lloc, i després de travessar un frondós bosc, aconseguirem el
Barranc Angonés que creuarem per un pont metàl·lic i al cap de poc deixarem a mà dreta el sender senyalitzat cap a Foratarruego.
 |
Barranc Angonés cap al sud
|
 |
Barranc Angonés nord
|
Seguirem direcció nord-oest per la zona anomenada Pla Pineda en lleuger ascens. El camí ens porta a vegades a través d'un frondós bosc i a vegades per zona de prat. Fa algun xicotet canvi de sentit per a salvar barranqueres i després de la revolta del barranc que baixa de El Puerto, arribem a un nou encreuament amb les indicacions "Bocera/Gurrundué Medio" i "Puente de los Mallos/Escuaín", nosaltres seguirem aquesta segona opció.
Estem en la cota 1500, punt més alt de la ruta i ara ve una xicoteta sorpresa, el camí gira a l'esquerra per a començar un fort descens. La baixada és curta, però molt empinada
 |
Tram molt empinat
|
 |
| l’arbreda és de gran ajuda per a la baixada |
Passat aquest tram, la sendera torna a orientar-se cap a la capçalera de la gola, sentit que ja no perdrà fins a arribar al Pont dels Mallos, únic punt en què pot travessar-se el profund tall que ha tallat el riu Yaga.
 |
Tall sobre el riu Yaga que travessa el pont
|
 |
Pont dels Mallos
|
Superat el pont tenim dues opcions. Seguir el camí de La Valle que ens porta a la pista d'Escuaín -opció que prendrà una part del grup-, o la menys coneguda Faixa Cazcarra, també coneguda com a Senda Colgada, cami aquest triat.
Seguirem la Senda Colgada, el desviament de la qual es troba a pocs metres i sense senyalitzar.
 |
Camí de la Faixa Cazcarra
|
 |
Els colors de la tardor
|
La sendera, en el seu primer tram, és còmoda i descendeix lleument. És estret i recorre un frondós bosc de fajos. Però prompte començarà a fer-se
més abrupte i escarpat amb algun puja i baixa per a salvar les torrenteres, algunes d'elles amb cascades que han format tolls de gran bellesa. També trobarem un encreuament, aquesta vegada si està senyalitzat, que ens permetria enllaçar amb la pista de La Valle.
 |
Un primer toll, el més grand
|
 |
Un segón toll
|
 |
El tercer i més xicotet dels tolls
|
La sendera, que fins ara ha discorregut sempre per bosc, acaba eixint a un clar i ens permet veure la gola en tota la seua esplendor. Malgrat ser una faixa, no hem tingut sensació de caminar per una sendera penjada quasi en cap moment. En alguns moments pel camí trobarem xicotets despreniments així com arbres o troncs caiguts que se sortegen amb relativa facilitat.
Prompte connectarem amb el camí senyalitzat que baixa a la surgència del Yaga. Quan arribem a aquest encreuament, girarem a la dreta per a pujar cap a Escuaín.
 |
Surgència del Yaga
|
Poc més endavant, unes cadenes ens ajuden a superar el pas per una zona rocosa, fàcil. Superat aqueix pas, una preciosa sendera ens portarà a Escuaín, finalitzant així aquesta magnífica ruta circular en un entorn espectacular.
 |
Tram equipat en cadenes
|
 |
Arribant a Escuaín
|
Àlbum complet de fotos:
clic ací
