Les Rutes del COVID
PENYAGOLOSA (1.815 m) des de St. Joan pel Barranc de la Pegunta i baixada per la senda de la Font de la Cambreta
Data d'eixida: 05/12/2020
Excursionistes: Anna, Joan, Inma, Emili, Carmen, Antonio, Ana, Luis, Alicia i Javi
Distància recorreguda: 9,4 km.
Temps en moviment: 04:07
Altitud màxima: 1.815 m.
Altitud mínima: 1.278 m.
Desnivell pujada: 567 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
Seguim en temps del COVID, limitat el desplaçament al territori valencià, hem llogat un parell d'allotjaments a Vistabella.
Vistabella
va estar habitada per ibers, romans i musulmans. En el s. XIII va ser
conquistada pel rei Jaume I, i la seua primera carta de població va ser
atorgada en 1251. El poble va ser propietat de l'Orde dels Templers i,
més tard, de la de Montesa. Juntament amb altres set pobles del Maestrat, va formar la Setena de Culla, unió per a defensar drets de
ramaderia i pastures.
Durant els s. XVI i XVII la indústria de la
llana i els teixits van fer que Vistabella es convertira en un dels
pobles més pròspers del Maestrat, gràcies a la seua gran activitat
tèxtil.
En la Guerra de Successió del s. XVIII, Vistabella va fer
costat a Felip V i els partidaris de Carles d'Àustria la van assetjar. Durant la Guerra de la Independència del
s. XIX, el guerriller Asencio Nebot, va instal·lar ací una caserna de
lluita contra les tropes de Napoleó i en 1812 es va produir una batalla
contra el general Suchet, causant-li nombroses baixes. Després, va ser
bastió carlista i va haver-hi una batalla contra les tropes liberals en
1835. A més, en Vistabella es va instal·lar un taller litogràfic on es
va imprimir el primer segell de la història valenciana, i els periòdics:
"El volant de la guerra", butlletí oficial de l'exèrcit carlista, i "La
Vanguardia".
La seua població superava els 2.500 habitants en 1910, i
durant la Guerra Civil va quedar en zona republicana, vivint els
avanços de l'exèrcit franquista, que va arribar pel front de Terol.
 |
Pic occidental del Penyagolosa (1812 m)
|
Eixim de Vistabella de bon matí, les temperatures són gèlides, ens desplacem amb els vehicles fins a Sant Joan de Penyagolosa.
 |
Inici del Barranc de la Pegunta
|
 |
Rierol gelat de la Pegunta
|
Pugem
pel tradicional i sempre espectacular Barranc de la Pegunta, iniciem el
recorregut en l'aparcament dels vivers situat a escassos metres de l'ermitori de Sant Joan, anem per pista forestal fins que eixim d'ella
per a seguir per sender que comença a prendre pendent introduint-se en
la pineda del barranc, anem trobant els tolls i zones del
rierol congelats, per aquesta part del camí trobarem cartells
interpretatius de la vegetació -en 1998 es va declarar una part del barranc micro-reserva vegetal per a afavorir la
conservació d'una zona en la qual conviuen espècies botàniques poc
habituals-, transcorrem enmig d'un paisatge envoltats per pins, matolls,
teixos, grèvols ginebres, aurons, cirerers...Arribarem a la Font Nova
de la Pegunta, que en realitat és el sobreeixidor del depòsit de la Font
de la Pegunta, la qual es troba més amunt seguint la sendera. En
l'espai comprés entre les dues fonts es pot apreciar un canvi en la
vegetació: pi albar, cirerer de Saint Lucia (Prunus mahaleb), heura
(Hedera helix), majuelo, teix, grèvol, auró (Acer opalus), pomera
silvestre (Malus sylvestris), roser silvestre i la campaneta d'hivern,
a partir d'ací i conforme anem guanyant altura anem a més veient el paisatge
amb una xicoteta capa de neu.
 |
| Font Nova
de la Pegunta |
 |
| Font de la Pegunta |
 |
Camí nevat
|
Deixem el tram final del barranc i
pugem al costat del cercat de la finca particular fins a aconseguir "la Banyadera", esperem a un dels components però sembla ser que ha
continuat seguint el barranc ací anomenat "barranc del Forn" i està
camí del cim, després d'una estona d'espera el grup segueix camí,
arribem per pista a l'esplanada de "el Corralico" des d'on part la
senda del cim.
Des del Corralico (1509 m) la senda al pic
ascendeix directament zigzaguejant, a meitat més o menys de recorregut
arribem a un corral-refugi (1626 m), ara la senda s'empina un poquet
més i en un continu encara que còmode zig-zag aconsegueix el cim del Penyagolosa (1815 m).
En el cim bufa un fort aire gèlid, les vistes
des de "El Gegant de Pedra" són espectaculars, encara que costa
romandre en el cim per les condicions climàtiques, no ens resistim i
després de les corresponents fotos i de prendre un tentempié iniciem
camí de descens no sense abans passar pel pic occidental (1812 m).
 |
Des del Corralico al cim la senda està tota coberta de una xicoteta capa de neu
|
 |
Part final de l'ascens
|
 |
Puertomingalvo des del cim
|
 |
Voltors del Penyagolosa
|
 |
| Xodos |
 |
Ares del Maestre
|
 |
El Penyagolosa des de la part alta de la canal
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada