Ruta per la Vall de Gallinera



Vall de Gallinera
Data d'eixida: 24/03/2024
Distància recorreguda:  11,5 km
Temps:  03:48 en moviment
Desnivell:  478 m
Dificultat: Moderada
Ruta: itinerari en Wikiloc




L’excursió de març es proposa recórrer una de les rutes que encara no coneixíem en la Vall de Gallinera: la Senda del Llimener. Arribem justet en el moment que comencen a florir els ametlers que cobreixen la vall; en pocs dies açò serà tot un espectacle!
 

Es tracta d’una ruta circular amb inici i final en Alpatró. Com és un trajecte curtet (poc més de 5 kms), per completar la jornada, la majoria del grup començarem a caminar des de Benialí, a 6 kms de distància per la senda que recorre els 8 pobles de la Vall.
 

Poc abans de les 10 comencem la ruta en Benialí, mentre part de la colla segueix en cotxe fins Alpatró on poc després començaran a recórrer la Senda del Llimener. Des de Benialí, per un còmode camí rural, en sols 1 km ens plantarem en Benissivà, on dinarem més tard.
 

Una breu paradeta en el bar i a continuació creuem a Benitaia, que només està separada de Benissivà per unes escales i la carretera. Passem pel llavador i la font, seguint per la carretera de vegades i per camins rurals en altres moments. A dos kms. es localitza La Carroja. A la sortida del poble creuarem a l’altre costat de la carretera i iniciem una pujada ja més pendent però per camí, entre bancals de cireres o altres conreus. Passem per la font d’En Pere i poc després –ja començant a baixar– per la Font de l’Orenga, on ens aturem una estona a esmorzar.
 
 

En reprendre la marxa, arribarem de seguida a Alpatró. Allí comencem el recorregut circular de la Senda del Llimener. Per una sendeta anirem baixant en ziga-zaga fins la Rambla de la Gallinera. Des d’ahí –a uns 370 m. d’altitud– començarem una ascensió d’uns 220 metres. La primera part és prou empinada, amb uns bons trams caminant sobre roca viva. Però el calcer s’agarra bé a la pedra i en els punts més pendents hi ha com alguns petits graons que faciliten l’ascensió.
 
 

Per darrere tenim un magnífic teló de fons, amb les cases d’Alpatró quasi penjades sobre el barranc i per darrere les parets de la Serra Foradada (coberta per dalt per la boira) tancant l’horitzó.
 

Per a part del grup la pujada és fa un poc dureta... però poc a poc anem avançant, fins arribar a la Font del LLimener, situada dintre d’una petita cova. La Font del Llimener és la font més coneguda i de més importància de la solana de la Vall; les altres fonts de la zona tenen un cabal molt irregular i esporàdic.
 


Al poc de passar la font... ja estem dalt! Sobre una mena de pla on hi ha ara una gran plantació d’oliveres joves, protegides per una tanca. Rodejant aquest camp sortirem a la carretera que ve de Vilallonga i baixa cap a Llombai. La seguim durant uns minuts, fins desviar-nos (la majoria) a la dreta per agafar una senda que baixa cap a Benissili per la vora esquerra de la Barranc de la Muntanera.
 

Com se’ns va fent un poc tard, una parella dels nostres caminants que han fet sols aquesta segona part de la ruta i ja estan baix s’aproparan a recollir-nos a un km. de Benissili. Així anirem ja a Benialí a pels altres vehicles per traslladar tot el grup des d’Alpatró fins Benissivà, on dinarem a partir de les 14:30.
Amb unes bones entradetes, arròs al forn, blat picat i uns postres, recuperarem les energies consumides en la ruta o, potser, fins i tot algunes més... 
 


 
Àlbum complet de fotos: Clic ací
 

L'Estret de les Aigües (Bellús - Xàtiva)


L'Estret de les Aigües
Data d'eixida: 28/01/2024
Distància recorreguda:  10,5 km
Temps:  03:15 en moviment
Desnivell:  286 m
Dificultat: Fàcil
Ruta: itinerari en Wikiloc

L’Estret de les Aigües es troba al nord-est del terme de Bellús. És un paratge natural de gran valor paisatgístic, geomorfològic i ecològic, amb vegetació de ribera, matoll i de penyals calcaris. Es tracta de l’eixida natural per on el riu Albaida travessa des de la Vall d’Albaida a la comarca de La Costera, per aquest tallat obert en la Serra Grossa. Resulta d'importància històrica com a pas natural i es va aprofitar fins i tot per a produir energia elèctrica, mitjançant una central que va funcionar fins als anys cinquanta. En aquest indret es van instal·lar assentaments humans des d'èpoques prehistòriques, visitarem la Cova Negra, un dels més importants jaciments de neandertals de la península Ibèrica. És una de les últimes llars que va habitar aquesta espècie humana desapareguda. També veurem pintures rupestres en la cova de la Gran Petxina i finalment passarem també per la Cova del Barranc de l'Àguila, amb gravats probablement de l'Edat del Ferro.

Deixem un vehicle a Xàtiva i ens dirigim a Bellús. Eixim del poble per la carretera de Xàtiva. Uns metres després agafem el camí de l’Estret.


El camí porta al riu, on arribem en uns minuts. La temperatura és baixa i una espessa boira cobreix el paisatge.

Cova de la Petxina

Assut de Bellús
 
En uns minuts passem per Cova de la Petxina. És un abric de poca profunditat i gran amplària. Jaciment mosterià, també usat de refugi per l'home de Neandertal.

Baix de la cova està l’Assut de Bellús. Una gran obra que permetia desviar una gran quantitat d’aigua pel canal lateral fins al Molí Guarner.

 

Després de recórrer l'estret durant 1 quilòmetre, arribem a un encreuament de pistes on hi ha un panell informatiu del paratge natural de la Cova Negra. Al llarg del camí, i des d'ací, destaca la bellesa plàstica de la Penya de l'Esventador, que s'alça imponent, blanca i punxeguda a l'altre costat del riu. Al costat de l'àrea recreativa ix la sendera de la Cova de l'Àguila, marcat amb un panell informatiu. 

Penya de l'Esventador

Seguim la sendera marcada amb marques grogues i blanques de sendera de xicotet recorregut que ens interna en el bosc en direcció sud. Després d'una forta pujada hem d'estar atents en el punt en què cal abandonar la sendera per l'esquerra. Després d'envoltar el sortint rocós de seguida donem amb la Cova del barranc de l'Àguila. Malgrat la seua xicoteta grandària la cova té dos panells de gravats summament interessants. A l'esquerra es representen uns genets que porten diversos cavalls. En el panell de la dreta hi ha una escena de lluita, on un genet sembla atacar amb una espasa o maça a un altre personatge en peu que sembla porta una altra espasa o ganivet.

 
 

Tornem l'encreuament i anem a l'esquerra. A la dreta hi ha una àrea recreativa, un bon lloc per a prendre l'entrepà.
Després de l'esmorzar continuem el sender que segueix el curs del riu per a arribar en poc més de cinc minuts a la Cova Negra. El nom el ve de la negror dels seus sostres a causa del fum dels focs de les fogueres que s'han fet ací des de fa milers d'anys. Està situada abans del començament de l'estrenyiment del barranc del riu Albaida, que discorre just als peus de la gruta. Es troba a 120 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Unes escales ens permeten accedir còmodament a l'entrada de la cova. Impressiona la seua gran amplitud. Té dues zones, un gran vestíbul i una zona més baixa al fons de l'abric. La cova està orientada a l'est, com la de la Petxina. Estem davant un dels jaciments més importants del Paleolític Mitjà a Europa. És un d'eixos jaciments fonamentals a l'hora d'escriure la Prehistòria. En les zones costaneres del sud de la península Ibèrica van habitar els últims neandertals, desplaçats per l'empenyiment d'una nova espècie que es va adaptar millor, nosaltres, l'home de cromanyó. Els neandertals eren més baixos i fornits, perfectament adaptats per a la caça. Amb els neandertals es documenten els primers ritus funeraris i una solidaritat tribal forta. En aquesta cova es diu que van poder viure els últims neandertals… Ací es van trobar restes òssies d'aquesta espècie, destacant un fragment de crani i una mandíbula i altres restes de més de mitja dotzena de neandertals. En la Cova Negra van viure en xicotets grups de manera estacional, a la primavera i a la tardor, dedicant-se a la recol·lecció i la caça, principalment del cérvol. Qui sap si ací van viure els últims neandertals.
 
La Cova Negra
 
En la ruta anirem trobant molts respiralls, com petits pous o forats per accedir a l’antiga canal. Pel costat del camí que seguim va enfonsada l’antiga canonada de l’època islàmica (de ceràmica i argamassa, de 84 cms., de diàmetre) que portava l’aigua a Xàtiva fins a l’any 1936. 
 

Després trobarem les Arcadetes d’Alboi, per on la canal salva un bon desnivell. A partir d’ahí la vall s’obri i hi ha moltes casetes i xalets. El camí va girant i ja ens separem del riu Albaida, que continua en direcció nord. Avançant per la pista tenim a la vista la plana de Xàtiva rodejada per muntanyes, com el Cavall Bernat que destaca al fons. 


Arribem a Xàtiva, a la famosa Font dels 25 Dolls.

Font dels 25 Dolls


 
El grup
 
Àlbum complet de fotos: Clic ací
 

Cim d'Espadà i Barranc d'Aigües Negres

Cim d'Espadà i Barranc d'Aigües Negres
Data d'eixida: 16/12/2023
Excursionistes: Miguel, Juan Carlos i Ximo
Distància recorreguda:  10,5 km
Temps:  03:00 en moviment
Desnivell:  573 m
Dificultat: Moderat
Ruta: itinerari en Wikiloc


 

Descripció de l'itinerari

Ruta circular des de Collado de la Nevera passant per:
- Los Castañeros (0.3 km)
- Alt de la Pastora (1.0 km)
- Pic Espadà (1.8 km)
- Coll d'Espadà (2.1 km)
- Alto de la Mujer (2.7 km)
- Font de la Parra (4.3 km)
- Corrales d'Aigua Negra (6.3 km)

 

La ruta i el recorregut: Es tracta d'una ruta sense marcar excepte el primer tram fins al cim, que segueix el PRV-63.6, si bé amb unes pistes molt senzilles de seguir. En el nostre camí contemplarem castanys, ametlers, cirerers, pins blancs i sureres centenàries.
 

Partint de la Nevera d'Espadà al costat del port de la Nevera en la carretera CV-215 a l'Alcúdia de Veo, des d'allí surt un sender, el PRV-63.6 en forta i esvarosa pujada, on veurem una sèrie de trinxeres excavades un poc per dalt de la mateixa nevera. Continuem fent sender cap al coll, recorrent la cresta en direcció SSE i que ens porta en brusc ascens fins a l'Alt de la Pastora on està el vèrtex geodèsic de primer ordre Espadà.

Continuem per sender marcat que ens portarà recorrent la cresta pel Coll d'Espadà i seguit a uns 400 metres de distància d'aquest i 90 de desnivell, la part final, està un poquet escarpada, però és segura per a ascendir, el Pic Espadà (1.099 m). 


El retorn el farem desfent camí fins al Coll d'Espadà, un sender en fort pendent parteix des de la cresta, divisòria de les aigües del Palància i del Millars. Prompte la senda es converteix en una pista que ens condueix a l'ampli coll de l'Alto de la Mujer als peus del Pic Espadà, amb unes vistes esplèndides.
En la trobada d'aquesta pista amb el camí d'Ibola seguim el camí cap a la dreta, seguim aquesta pista uns 1500 metres per a prosseguir per una altra pista per l'esquerra que ens porta fins al llit del barranc d'Aigües Negres al costat de la font de la Parra, on tenim aigua.

 
Continuem baixant pel camí i en el següent encreuament continuem per la pista de la dreta que encara continua vorejant el barranc, seguim aquest camí uns 200 metres i prosseguim ara ja pel sender del Barranc d'Aigua Negra ambientats pel murmuri del corrent. 

Ho descendim creuant-ho una vegada i una altra fins que una clara senda ens puja pel seu marge dret fins als Corrals d'Aigües Negres.

En aquest punt continuem el sender fins a trobar la Pista d'Espadà, tan sols ens queda seguir la pista a l'esquerra fins a arribar a la Nevera, punt final de la ruta.

Àlbum complet de fotos: Clic ací