Tour del Néouvielle

Excursionistes: Juan Carlos, Ana, Hipòlit, François, Pilar, Xelo i Javi

---

Travessia pel massís de Néouvielle

Aquesta travessia pel massís del Néouvielle recorre, al llarg de diverses jornades, alguns dels seus indrets més emblemàtics, enllaçant refugis i llacs d’alta muntanya amb etapes variades tant en exigència com en paisatge.

La primera jornada ens porta des del refugi inicial fins a Campana de Cloutou, superant el Col d’Estoudou i el Col de Bastanet i recorrent els llacs de Bastan. La segona etapa continua cap a Aygues Cluses, passant per la Hourquette de Caderole i el Port de Nère.

En la tercera jornada, el recorregut uneix Aygues Cluses amb el refugi de la Glère, travessant el Col de Tracens i la Hourquette de Mounicot, amb àmplies vistes sobre els llacs de la zona. La quarta etapa és la més alpina, amb l’ascens al Néouvielle a través de la Bretxa de Chausenque, culminant amb una intensa baixada fins a Orédon. Finalment, la darrera jornada, més relaxada, completa un circuit pels voltants d’Orédon passant pel Col d’Aumar i diversos llacs, tancant la travessa amb un recorregut més tranquil.

Al llarg de tot l’itinerari, el fil conductor són els llacs, els colls amb grans panoràmiques i l’ambient d’alta muntanya pirinenca, sempre canviant. Tot això, acompanyat d’anècdotes de refugi, imprevistos i moments compartits que donen forma a una experiència inoblidable.

---

1a JORNADA: REFUGE D'ORÉDON – COL D'ESTOUDOU - COL DE BASTANET - REFUGE DE CAMPANA DE CLOUTOU

Data d'eixida: 19/06/2026
Distància recorreguda: 13,13 km.
Temps: 06 h 10'
Altitud màxima: 2.503 m.
Altitud mínima: 1.816 m.
Desnivell +: 1.105 m.
Desnivell -: 747 m.
Dificultat: Difícil (No presenta dificultat tècnica, però sí desnivell i distància)
Ruta: track en wikiloc

Descripció de l'itinerari

Des del refugi d'Orédon (1.850 m), el sender s’enfila ràpidament cap a la dreta. En un parell de ziga-zagues arribem al Chalet Hotel. Continuem uns metres per pista asfaltada i, de seguida, el sender torna a guanyar altura cap a la dreta, endinsant-se en un bosc de pins amb abundants matolls de rododendre alpí. L’ascens és constant i exigent fins a assolir el Col d’Estoudou (2.260 m).

Des del coll, gaudim d’una vista espectacular sobre la vall del riu Neste de Couplan, amb les sinuoses corbes de la carretera D177 que ens ha portat fins al refugi. A l’horitzó, es dibuixa una magnífica panoràmica de cims, entre els quals destaquen la Múnia, el Bachimala i el Posets.

Després, el sender descendeix entre pinedes i rododendres fins arribar al Lac de l’Oule, on fem una parada per menjar el nostre pícnic. Reprenem la marxa vorejant la riba oest del llac fins a la Cabane de la Lude (1.830 m).

A partir d’ací, el camí torna a pujar amb decisió al llarg del Lac Inferior de Bastan (2.141 m) fins al Lac du Milieu (2.215 m), situat als peus del Refugi de Bastan (2.250 m).

Des del refugi, continuem en direcció nord cap al Lac Supérieur (2.270 m). Una vegada superat, fem una breu parada d’avituallament.

El sender continua ascendint fins al Col de Bastanet (2.507 m). Des d’ací iniciem el descens, passant pel Lac de la Hourquette (2.405 m) —punt on es troba el desviament cap a la Hourquette de Caderole, ruta prevista per a la jornada següent—. Durant la baixada, travessem diversos estanys menuts fins divisar el Refugi de Campana de Cloutou (2.229 m), a la vora del Lac du Campana.

 

Lac d'Orédon des de la terrassa del refugi

Enfront del refugi comença la travessia

Pugem per bosc de pins entre rododendres 

Aproximació al primer pas, el Col d’Estoudou

Col d’Estoudou (2.260 m)

Panoràmica cap a l'est

Panoràmica cap a l'oest

Baixant del Col

Entre matolls de rododendre i pins

Flor de rododendre

Cabane de la Lude - Lac de l'Oule

Lac inférieur

Lac du Milieu, en la capçalera d'aquest llac està el Refuge de Bastan

Lac Supérieur

Panoràmica des del Col de Bastanet cap al sud

Col de Bastanet cap al nord

Curiós tram del camí que passa per mig d'un llac

Torrentera

Lac du Campana i Refuge de Campana de Cloutou

Refuge Campana de Cloutou

El refugi quedarà en el record com “el dels errors”: no havien anotat que portàvem dieta vegetariana i, a més, a l’hora de pagar ens van cobrar dues pernoctacions de més. Per sort, tot es va solucionar i ho van compensar amb uns xupitos.

La nota negativa va ser la pèrdua d’unes ulleres durant aquesta primera jornada… On devien quedar-se? Misteri encara per resoldre.

---

2a jornada: Refugi de Campana de Cloutou – Refugi d’Aygues Cluses

Data d’eixida: 20/06/2026
Distància recorreguda: 8,15 km
Temps en moviment: 3 h 58 min
Desnivell positiu: +474 m
Desnivell negatiu: -546 m
Dificultat: Moderada
Ruta: itinerari en Wikiloc

 

Descripció de l'itinerari

Des del Refugi de Campana de Cloutou (2.225 m), refem part del camí de la jornada anterior, pujant cap al sud fins a retrobar el Lac de la Hourquette (2.405 m).

Ací prenem el desviament cap a l’oest. El sender s’enfila amb ziga-zagues fins a assolir la Hourquette de Caderole (2.495 m). Des d’aquest punt privilegiat, gaudim d’una gran panoràmica dels principals cims del massís, amb el Néouvielle, el Cambieil i el Pic Long destacant en l’horitzó.

Des del coll, divisem el Lac de Port Bielh (2.286 m), cap on descendim. El voregem per la riba sud i, tot seguit, iniciem una pujada suau fins a la Hourquette de Nère (2.465 m), on fem una parada per recuperar forces. Com a pícnic, i seguint la recomanació del refugi —per primera vegada ens demanen portar una carmanyola—, ens preparen cuscús. Tot un detall… i, sens dubte, ben original.

Reprenem la marxa i, des del coll, iniciem el descens seguint la vall. El sender passa pel menut Lac d’Agalops (2.199 m), que deixem a la dreta, i continua fins al Lac de Coueyla, molt pròxim ja al Refugi d’Aygues Cluses (2.145 m), punt final d'aquesta curta jornada.

Refuge de Campana de Clotou

Lac i Refuge de Campana

Pujant al costat de la torrentera

El camí pel mig del llac

Pal senyalitzador, ahir van baixar pel Col de Bastanet que es veu al fons

Enfilats cap al pas de muntanya d'Hourquette de Caderole

Marmota

Marmota

La pujada és còmoda en ziga-zaga

Hourquette de Caderole

Panoràmica des de Hourquette de Caderole, a l'esquerra els grans cims del massís, a la dreta el pròxim pas d'Hourquette Nère i el llac que vorejarem

Panoràmica

Traçat que vam realitzar per a pujar al Néouvielle

De cara al Néouvielle

Aproximació al Lac de Port Bielh,  

Comencem la pujada a l'Hourquette Nère, tenim vistes sobre la vall, al fons el Lac de l'Oule

A l'esquerra el pas d'on venim

La calitja no permet un bon detall dels cims llunyans

Hourquette Nère cap a la vall d'Aygues Cluses

Lacs d'Agalops

Lac de Coueyla i cabana d'Aygues Cluses

Refuge d'Aygues Cluses

---

3a jornada: Refugi d’Aygues Cluses – Refugi de Glère

Data d’eixida: 21/06/2026
Distància recorreguda: 9,89 km
Temps en moviment: 5 h 26 min
Desnivell positiu: +703 m
Desnivell negatiu: -708m
Dificultat: Difícil
Ruta: itinerari en Wikiloc

 

Descripció de l'itinerari

Des del refugi d’Aygues Cluses (2.145 m), situat al costat del llac de Coueyla Gran, iniciem la marxa en direcció sud seguint el sender marcat del GR10 (senyals roges i blanques). El camí ascendeix suaument entre els llacs de Madamète, passant entre els dos principals.

Arribem al llac major de Madamète (2.309 m) —punt on cal parar atenció, ja que hi ha un tram d’aiguamoll o herbassars humits on ens desviem cap a l’oest—. Continuem pujant fins al col de Tracens (2.463 m).

Des del coll, el sender baixa cap a l’est per un terreny més obert. Avancem per una xicoteta vall entre prats i ressalts rocosos, i voregem el llac Nère (2.224 m) pel nord, entre caos de blocs, fins a trobar un sender que torna a pujar cap al sud. A l’altura de l’estany Estagnol, fem una parada de reagrupament i avituallament.

Des d’ací, continuem ascendint fins a un encreuament (2.311 m) amb el recorregut del Tour del Néouvielle, ja indicant la direcció cap a la Hourquette de Mounicot. A partir d’aquest punt, el sender s’endinsa en una zona de blocs on cal seguir atentament les fites i les marques de pintura cap al sud-est.

Superat aquest tram, iniciem una pujada progressiva entre roques fins a assolir un replà al voltant dels 2.450 m. Els últims metres abans del coll són més exigents, amb pendent pronunciat i terreny de pedra solta.

Arribem finalment a la Hourquette de Mounicot (2.547 m), des d’on s’obri una magnífica vista sobre la vall de la Glère i els llacs de Dets Coubous. Aprofitem per a fer les fotos panoràmiques i dinar el pícnic —una vegada més, toca cuscús.

Des del coll, iniciem el descens cap a l’est amb ziga-zagues, travessant terreny rocós amb alguns ressalts. Progressivament, el camí es fa més còmode fins a arribar a un sender més definit que condueix cap als llacs superiors.

A uns 2.400 m, els tracks que portem divideix el grup: una part, que va per davant, es dirigeix cap al llac Mourèle (2.297 m); l’altra, que anem més enrere, baixem directament cap al llac Mounicot (2.240 m), punt on acabem confluint tots.

Des d’ací, el sender continua baixant cap al nord-est fins a arribar al primer gran llac de la vall, el llac de la Glère (2.110 m).

Finalment, vorejant el llac per l’esquerra i superant una última pujada d’uns 50 metres, arribem al refugi de la Glère (2.143 m), situat en un entorn privilegiat amb vistes espectaculars sobre l’aigua i les muntanyes que l’envolten, una autèntica finestra directa al Néouvielle.

L’arribada al refugi de la Glère tampoc va estar exempta de “fauna”: una quantitat de mosquits absolutament desmesurada, especialment concentrats als lavabos, on l’experiència es convertia quasi en una prova de supervivència.

I, per si no n’hi havia prou, la dutxa era d’aigua freda. Després de la jornada, el “bany reparador” es transformà en un exercici de valentia més propi del muntanyisme d’alta intensitat que d’un refugi de muntanya.

Refuge d'Aygues Cluses

Pujant camí dels llacs de la Madamète

Lacs de Madaméte

En Lascs de Madaméte el camí es desvia cap l'oest i comencem la pujada al Col de Tracens

L'aproximació cap al Col és realitza per pendents suaus

L'últim tram al Col de Tracens presenta un poquet més de pendent

Superat el Col, durant la baixada cap al Lac Nère alternem trams de prats amb altres de grans blocs de pedra 

Tant l'aproximació com el recorregut vorejant el Lac Nère transcorren  per un terreny de grans blocs de pedra

En superar el Lac Estagnol, arribem a un encreuament senyalitzat i seguim cap a la Hourquette de Mounicot, tot travessant altra vegada trams de blocs

Ens queden uns 200 metres de desnivell per superar, amb un pendent que s’accentua progressivament

Des de Hourquette de Mounicot tenim a la vista el refugi de Glère

De nou tenim que travessar terreny de blocs de pedra

En el tram de blocs hem perdut el contacte amb la resta del grup, seguim el track que porte que baixa directe cap al Lac de Mounicot 

A cota 2210 tenim a vista el refugi i el Lac de la Glère 

Ruisseau, Lac i Refugi de la Glère

Terrassa del refugi amb panoràmica al Néouvielle

---

4a jornada: Refugi de la Glère - Pic Néouvielle 3.091 – Refugi d’Orédon

Data d’eixida: 22/06/2026
Distància recorreguda: 15,19 km
Temps en moviment: 09h:20m
Desnivell positiu: +1.017 m
Desnivell negatiu: -1.308 m
Dificultat: Molt difícil
Ruta: itinerari en Wikiloc

 

 

Descripció de l'itinerari

Eixim del refugi de la Glère a primera hora del matí, amb direcció sud. El sender s’enfila progressivament fins a arribar a un pal indicador amb la direcció cap a la Bretxa de Chausenque.

El camí continua remuntant el torrent. Nosaltres avancem per la seua riba dreta, mentre que un altre sender paral·lel discorre per la riba esquerra —més tard comprovarem que no sempre són igual de practicables—.

En arribar a l’altura del Lac det Mail, hem de creuar el torrent. Suposem que, a causa de les abundants precipitacions en forma de neu durant l’hivern i el posterior desgel, els passos habituals han quedat coberts. No hi ha altra opció: toca descalçar-se i travessar el riu amb l’aigua gelada.

Superat aquest punt, continuem amb un ascens sostingut cap al sud, sempre sota la imponent presència del Néouvielle, que ens acompanya durant tota la pujada, fins assolir el Lac Vert Allongé.

Des d’ací ja tenim a la vista, cap a l’est, la Bretxa de Chausenque. Avancem fins situar-nos a l’altura del Lac Vert Rond. En aquest punt, el grup principal decideix calçar-se els grampons per progressar amb més seguretat fins a la base de la bretxa, mentre que altres companys opten per avançar vorejant els neveres per la part baixa.

La Bretxa de Chausenque presenta un tram final d’uns 75 metres, molt empinat i amb pedra solta, que exigeix atenció i fermesa en la progressió.

Una vegada aconseguit el pas, fem una parada merescuda per hidratar-nos i traure el pícnic. I, com ja era tradició en la travessa… sorpresa! —sí, una vegada més— cuscús.

Des de la bretxa de Chausenque (2.790 m), iniciem el descens per terreny de pedra descomposta i, ben prompte, tornem a calçar-nos els grampons. Tot el grup baixa fins aproximadament la cota 2.750 m. Ací, una part continua el descens, mentre que la resta decidim intentar el cim del Néouvielle.

Des d’aquesta cota, tracem una diagonal directa cap al pic. En la primera tirada ens creuem amb dos muntanyers navarresos que ens adverteixen que cap a les 15:00 h es preveuen tempestes. Amb aquesta informació al cap, continuem progressant seguint la traça que han deixat.

Arribats a un primer ressalt rocós (2.820 m), deixem les motxilles per alleugerir pes i continuar amb més agilitat. Progressant fins al final de la glacera, just per davall del cim, afrontem una grimpada fàcil que ens condueix fins al punt més alt.

Fem el Pic de Néouvielle (3.091 m)… i se’ns eriça el pèl. No tant per l’emoció, que també, sinó per la tempesta que se’ns acosta ràpidament. De fet, comença a tronar mentre estem dalt. Un parell de fotos ràpides i iniciem la baixada sense entretenir-nos.

Amb la por al cos, descendim amb rapidesa. Els trons continuen i la situació no fa gens de gràcia estant a tanta altura i amb el piolet a la mà. Almenys sonen allunyats i els pèls van deixar d'estar eriçats només abandonar el cim, en perdre altura, la tensió va afluixant.

Arribem al punt on havíem deixat les motxilles i continuem el descens sense parar per la glacera, perdent altura amb decisió. A la cota 2.510 m, ens llevem els grampons.

A partir d’ací, ens dirigim cap a l’est per sender, amb algun tram entre grans blocs, fins assolir el pas de la Crete de Barris, des d’on gaudim d’una bona panoràmica sobre els llacs d’Aubert, d'Aumar i Les Laquettes.

El sender continua amb un descens intens fins arribar a la presa del llac d’Aubert. Des d’ací, avancem entre pinedes vorejant la riba nord de Les Laquettes. Superat aquest tram, el camí torna a baixar pel bosc de pins fins arribar al llac d’Orédon, on es troba el refugi, punt final de la jornada.

 

Últims preparatius abans d'eixir

L'objetiu a la vista

Els primers passos del camí ens porten cap al sud

Pasem per dalt del llac de Coume Escure

Vista cap arrere

Cap a la cota 2.230 trobem un pal senyalitzador —des d’ací també hi ha la possibilitat de creuar el torrent—

Nosaltres avancem per la riba dreta del torrent

De moment, entre broma i broma, anem creuant trams amb aigua

…fins que s’acaba el postureig i toca remullar-se com toca

Una vegada creuat el riu, avancem per la riba nord del Lac det Mail

Durant un bon tram, progressem seguint el torrent ben de prop

Deixem enrere el torrent i iniciem l’ascens seguint les fites fins al Lac Vert Allongé, sempre sota l’atenta mirada del Néouvielle

Des del Lac Vert Allongé guanyem uns metres d’altura fins a enllaçar amb les geleres, que travessem en diagonal per aproximar-nos al peu de la Bretxa de Chausenque

Grampons als peus, piolet a la mà i la Bretxa de Chausenque davant dels nassos. Ara sí que comença la part seriosa de la jornada

Encara no sabíem que unes hores després se’ns eriçaria el pèl... literalment. ⚡😄

Arribant a peus de la bretxa

La Bretxa de Chausenque defensa l’accés amb un pendent considerable i un terreny de pedra solta que obliga a avançar amb calma i atenció

Alguns pujaven amb casc, altres sense. En el fons, tots sabíem que el premi era el mateix: cuscús

Una mirada enrere permet apreciar la dimensió de la pujada fins a la Bretxa de Chausenque

Pujar a 2.800 metres per acabar una altra vegada menjant cuscús té molt de mèrit

Deixem enrere la Bretxa per un terreny inestable de pedra descomposta i, ben prompte, tornem a progressar sobre la neu amb grampons

Traçant una llarga diagonal sobre la glacera, ens acostem progressivament al cim

Ens acostem a un ressalt rocós on deixarem les motxilles per afrontar els últims metres cap al cim

Mentre guanyem altura, la panoràmica que queda als nostres peus es fa cada vegada més espectacular

Una última diagonal sobre la neu abans de situar-nos sota la grimpada final del Néouvielle

Pic Néouvielle 3.091 m

La Colla Excursionista de Benimaclet al Pic Nèouvielle 3.091 m

Al cim del Néouvielle no hi hagué temps per a una panoràmica de 360°. Amb els pèls eriçats i els trons cada vegada més pròxims, vam fer un parell de fotos ràpides abans d’emprendre la fugida. Almenys, la imatge permet identificar alguns dels grans cims dels Pirineus

Cresta des Laquettes i Pic Ramougn 3.011 m, Lacs d'Aubert i d'Aumar a l'esquerra, a dreta Lac de Cap de Long 

Després de descendir tota la glacera fins a la cota 2.510 m, continuem baixant cap a la Bretxa de Barris. El recorregut alterna grans blocs de pedra i trams de terreny incòmode abans d’arribar als voltants del Lac d’Aubert, on un camí molt més amable ens acompanya fins al final de la jornada

---

5a jornada: Circular des de Refuge d'Orédon > Col d'Estoudou-Lac de l'Oule-Col d'Aumar

Data d’eixida: 23/06/2026
Distància recorreguda: 14,6 km
Temps en moviment: 05h:50m
Desnivell positiu: +1.020 m
Desnivell negatiu: -1.020 m
Dificultat: Difícil
Ruta: itinerari en Wikiloc

 

Descripció de l'itinerari 

Com que la jornada d’ahir va ser intensa, optem per una ruta més relaxada en lloc de l’ascens al Campbieil, que era el pla inicial. A més, recorrerem un primer tram fins al Lac de l’Oule, coincidint amb part de la primera jornada, aquella on es van perdre les ulleres… però tampoc hui hi ha sort en la búsqueda.

Cap al final del llac, a prop de la Cabana de l’Oule (1.816 m), el sender comença a pujar cap a l’oest fins arribar al Lac du Pé d’Estibère (2.100 m) i, des d’ací, al Lac d’Anglade (2.176 m), on fem la parada per al pícnic. I, com ja és costum a aquestes altures… sense cap sorpresa: cuscús.

Després del descans, el sender continua guanyant altura vall amunt fins que, aproximadament als 2.330 m, gira cap al sud en direcció al Col d’Aumar (2.381 m). Des d’aquest punt gaudim d’una panoràmica espectacular de tot el massís, amb el Campbieil, el Pic Long i, per descomptat, el Néouvielle com a protagonistes.

Des del coll, iniciem un descens còmode fins al Lac d’Aumar (2.193 m). Després d’un breu tram per asfalt, reprenem el sender que ja vam recórrer en el tram final de la jornada anterior i que ens retorna al Lac d’Orédon.

Rododendres en plena floració, una presència constant durant tota la travessa

Grasilla alpina (Pinguicula grandiflora), una xicoteta planta insectívora que prospera en els ambients humits del massís del Néouvielle

El blau de les gencianes destaca entre els prats alpins del massís

Potentilla (Potentilla sp.), una de les flors més comunes de les pastures d'alta muntanya

Lac d'Anglade

Panoràmica des del Col d'Aumar

Néouvielle des del Lac d'Aumar

Tanquem aquesta travessia pel Néouvielle amb la sensació d’haver viscut una experiència intensa i molt completa, d’aquelles que perduren en la memòria. El millor, sense cap dubte, ha sigut compartir-la amb bona companyia: dies de caminar, riure, ajudar-nos i viure la muntanya entre amics, que al final és el que realment dona sentit a tot.

El paisatge ens ha regalat moments espectaculars en cada jornada: llacs d’alta muntanya a cada pas, colls amb panoràmiques immenses i cims emblemàtics que ens han acompanyat durant tot el recorregut. Pirineus, un entorn privilegiat que no deixa de sorprendre.

També ens emportem moments més intensos, com l’ascens al Néouvielle, amb aquell instant a la cima on la tempesta s’acostava i literalment se’ns eriçava el pèl mentre començava a tronar. Una situació tan impressionant com inquietant, que ens va fer baixar ràpidament amb el respecte al cos i ens recorda que la muntanya sempre té l’última paraula.

Un altre aspecte que mereix menció especial són els temuts caos de blocs. Abans de començar la travessa, la informació que havíem consultat feia pensar en llargs i incòmodes trams de progressió entre pedres. En vam trobar alguns de ben característics: en la baixada del Col de Tracens cap al Lac Nère, especialment al voltant d’aquest estany; també en l’aproximació a la Hourquette de Mounicot i, més endavant, prop de la Bretxa de Barris. Tot i això, una vegada sobre el terreny, la realitat va resultar molt més amable del que esperàvem. Els trams eren relativament curts i menys complicats del que suggerien algunes ressenyes, de manera que van acabar sent més una curiositat del recorregut que no un obstacle destacable. 

I, per descomptat, quedaran les anècdotes dels refugis: les dutxes d’aigua freda (i més curtes del que tocava), els mosquits sempre a punt, especialment als lavabos… i el gran protagonista gastronòmic de la travessa: el cuscús, omnipresent jornada rere jornada.

En definitiva, una travessa que combina esforç, natura i convivència, plena de moments que sumen i que reforcen les ganes de continuar explorant la muntanya…

Àlbum de la travessia: clic ací