 |
| Cim del Bèrnia (1.126 m) |
Data d'eixida: 23/05/2026
Temps en moviment: 02 h 22 m
Altitud màxima: 820 m.
Altitud mínima: 617 m.
Desnivell+: 37 m.
Dificultat: Moderat
Temps en moviment: 02 h 55 m
Altitud màxima: 1.126 m.
Altitud mínima: 617 m.
Desnivell+: 440 m.
Dificultat: Difícil
Una volta per la Serra de Bèrnia fent nit
Eixírem a mitja vesprada des de les Cases de Bèrnia, amb aquell punt d’il·lusió que tenen les rutes que s’allarguen fins a la nit. El sol començava a baixar suaument mentre el camí anava guanyant altura amb una tranquil·litat enganyosa.
 |
| Punt de sortida a Cases de Bèrnia |
 |
| Font del Bèrnia |
Ben prompte se’ns obrien panoràmiques impressionants cap al nord: el Montgó i el cap de Sant Antoni, el Poble Nou de Benitatxell mirant cap al Cap de la Nau, Moraira… i fins i tot, dibuixant-se sota la línia de la mar, Eivissa.
 |
| Per allà a Eivissa |
 |
| Vistes cap al Cap de la Nau |
 |
| Xicoteta grimpada |
 |
| Panoràmica |
La pujada cap al Forat de Bèrnia sempre té eixe punt màgic. A mesura que avancem, la serra es fa més aspra, més viva. Quan arribem al pas, el túnel natural ens engoleix per uns instants.
El Forat obliga a anar ajupits en algun tram, però ràpidament s’eixampla fins a convertir-se en una cavitat majestuosa, quasi un abric natural. El creuem amb la sensació d’estar passant a un altre món i, en eixir, de colp, apareix la mar.
L’horitzó obert de la Marina, amb la llum de la vesprada caient sobre la costa, ens deixa en silenci durant uns segons.
Parada obligada per a contemplar les vistes i fer les fotos de rigor. Deixem la càmera a una parella perquè isca tot el grup, però el xic rellisca… i ens quedem sense la foto col·lectiva. Amb la mà suada ha embrutat completament l’objectiu i totes ixen desenfocades. Per sort, tot queda en una anècdota i ell no es fa res.
 |
| Entrada al Forat de Bèrnia |
 |
| Travessant el Forat |
 |
| Eixida del Forat pel vessant sud, finestra a la Marina Baixa |
Continuem vorejant la serra amb un ritme més tranquil, conscients que el dia s’acaba. A poc a poc, les ombres s’allarguen i els colors es tornen suaus i daurats fins arribar a les restes del Fort de Bèrnia.
Arribem just amb els últims llums del capvespre, il·luminant el Puig Campana, el Ponotx i el Penyó Roc. Les muralles del Fort, silencioses i solitàries, semblen guardar històries d’un altre temps.
És en una esplanada pròxima on decidim fer nit.
Muntem el nostre racó mentre el cel passa del taronja al negre profund. L’aire es refreda ràpidament —més del que esperàvem— i traiem el sopar i els sacs.
La nit a Bèrnia té una atmosfera especial. El silenci no és absolut, sinó ple de matisos. El més constant és el so d’un esquellot llunyà. No sabem si és ovella o cabra, però el seu ritme irregular ens acompanya durant tota la nit, com una presència invisible que es mou per la muntanya.
De tant en tant, tres llums pujant cap al cim ens recorden que no estem completament a soles.
Estirats sobre la terra, mirem cap amunt. El cel és net, carregat d’estrelles, i sota nosaltres, com un mirall invertit, s’estén la costa alacantina il·luminada: la Nucia, Polop, Altea, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Alacant en la distància…
Un mosaic de llums que contrasta amb la foscor quieta de la serra. Un moment d’aquells que es queden gravats.
 |
| Avancem pel vessant sud |
 |
| El Puig Campana, el Ponotx i el Penyó Cabal |
 |
| Comença a pondre's el sol |
Dormim a estones, entre la frescor i el so de l’esquellot, fins que arriba l’alba. El dia nou no entra de colp, sinó lentament, tenyint l’horitzó amb tons suaus.
El sol apareix per darrere de la serra i la llum comença a escampar-se pels vessants que tenim enfront: la Serra Gelada i el Puig Campana.
Desdejunem amb calma i reprenem la marxa, ara cap al cim.
La pujada inclou algun tram equipat amb cadena, senzill però entretingut, que aporta un punt d’emoció sense dificultat. En arribar a dalt, la recompensa és total.
Des del cim, la vista és immensa. El litoral s’estén davant nostre amb una claredat espectacular: el Penyal d’Ifac dominant Calp, la costa cap a Xàbia, la Serra Gelada retallada contra la mar, Aitana, …
I, de nou, trencant l’horitzó, apareixen les illes: Eivissa perfectament visible i, més cap a l’esquerra, inconfusible, Mallorca.
Ens quedem una bona estona simplement observant, intentant retenir cada detall.
.jpeg) |
| A l'alba |
 |
| Turisme de masses i destrucció del litoral. Barbàrie o model urbanístic? |
 |
| Fort de Bèrnia |
 |
| Fort de Bèrnia |
 |
| Pas equipat amb una cadena |
 |
| Per l'aresta |
.jpeg) |
| Cim de Bèrnia 1126 m |
La baixada pel Coll d’Orenga tanca la ruta, tant en el sentit físic com emocional. El camí de tornada es fa més pausat, més introspectiu.
El cos comença a notar l’esforç, però el cap continua ple d’imatges: el Forat, el Fort, les llums de la costa, l’esquellot ressonant en la nit.
Quan finalment tornem a les Cases de Bèrnia, el dia ja és completament nou.
Però nosaltres portem dins alguna cosa més: una nit sencera a la muntanya, d’eixes que donen sentit a tornar, una vegada i una altra, a caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada