Circuit de La Faxa -- Ref. Respomuso / Ref. Bachimaña / Ref. Wallon

CIRCUIT DE LA FAXA

JORNADA PRÈVIA

Data d'eixida: 21/06/2019
Excursionistes: Julio, Maria, Ernesto, Javi i Joan.
Distància recorreguda: 8 km. 
Temps acumulat: 2 h. 45 min.
Altitud màxima: 2200 m.
Altitud mínima: 1450 m. 

Desnivell pujada: 745 m.
Desnivell baixada: 55 m. 

Dificultat: Fàcil

Al principi estava previst començar la ruta des dels Banys de Panticosa però en estar la nit del dissabte al complet el Refugi de Wallon fa que hàgem de canviar aquests plans i començar per Respomuso.

Eixim divendres de matí de Benimaclet, arribem a Sallent de Gállego, mengem en un bar de la població, plou però tenim la previsió que deixarà de ploure i així va ser. Havent dinat ens dirigim a l'Embassament de la Sarra i deixem el cotxe en el parquin que hi ha al final d'aquest al costat de la font de les Tres Canelles.

Amb les motxilles carregades amb tot el necessari per a la travessia comencem la ruta.

Des del Puente da's Faxas (1450 m), en la cua de l'embassament, un ample camí entre pasturatges i zones de bosc de fajos al principi i de pi negre després, ascendeix còmoda i suaument. Després de creuar per un pont el barranc de Balzaroleta amb un interessant salt d'aigua, passarem el barranc Garmo Negre, després d'aquests passem per un tram perillós, una zona marcada per allaus i que lamentablement ha ocasionat diversos accidents.

Poc després es passa per una bifurcació que, per l'esquerra, es desvia cap al Coll de Soba i els pics de Arriel. La ruta cap a Respomuso segueix per la dreta per a accedir al Pas l’Onso, un congost on el camí s'ha obert a base de pic, excavant en la roca una senda aèria sobre Aguas Limpias. A continuació, s'arriba al Pla Cheto; la vall s'obri i la senda es va reorientant cap a l'Est. Després de creuar el barranc que descendeix des dels Arrieles i que creuarem de pedra en pedra per on podem, el pendent s'accentua, mentre el camí passa per davall d'una paret de roca, el Pas do Pi i després d'aquesta trobem una bifurcació que cap a l'esquerra condueix cap als Ibons d’Arriel, continuem vall a dalt, per la dreta. Prompte podem veure el riu Aguas Limpias, precipitant-se pel Salt Pipós. Els arbres van sent cada vegada més escassos conforme la marxa avança cap a la presa de l'embassament de Respomuso. En la seua rodalia es troba l'ermita de la Verge de les Neus, a la nostra esquerra part una senda cap als Arrieles, continuem i ens espera una meravella natural, tenim davant els nostres ulls una panoràmica realment espectacular, enfront de nosaltres s'alcen les piràmides muntanyenques de la Gran Faxa, el Pico de Campo Plano i el Plena Cantal entre altres.

Després de la parada obligada per a admirar aquesta bellesa natural seguim per una xicoteta ziga-zaga per a guanyar alguns metres sobre l'embassament, per a finalment, llanear fins al ja pròxim refugi de Respomuso (2200 m).

 

Parquin Embalse de La Sarra junt a la font de Los Caños

Puente da's Faxas (1450 m)

Torrent del barranc del Ministirio

Bosc de fajos

Vall d'Aguas Limpias des de el Pas de l'Onso

Presa de Respomuso i les piràmides de Campo Plano, Llena Cantal i Piedrafita

1a JORNADA: Ref. Respomuso - Pico de los Infiernos Occ. - Ref. Bachimaña

Data d'eixida: 22/06/2019
Excursionistes: Julio, Maria, Ernesto, Javi i Joan.
Distància recorreguda: 18,8 km. 
Temps acumulat: 11 h. 17 min.
Altitud màxima: 3079 m.
Altitud mínima: 2136 m. 

Desnivell pujada: 1577 m.
Desnivell baixada: 1532 m.

Dificultat: Difícil

Ruta en wikiloc: clic ací

La marxa entre els dos refugis està senyalitzada com GR 11, abandona el refugi de Respomuso (2200 m) i es dirigeix cap a la cua de l'embassament. Es passa al costat del vell refugi, hui tancat, d'Alfons XIII o de Piedrafita (2150 m) i a vora de l'ibón de las Ranas, en arribar al costat d'unes preses sense utilitat - es veu que tenien intenció de pujar el nivell de l'Embassament de Campo Plano- descendirem per a buscar i travessar el torrent del mateix nom per un xicotet pont (ací nosaltres ens despistem i en lloc d'això continuem fins a l'Embassament, ens va tocar retrocedir doncs havíem de banyar-nos per a creuar el torrent, atenció a la ruta gps).
Per terreny herbós i en suau pujada, es remunta en direcció Sud-est la xicoteta vall lateral de Llena Cantal, comencem ha trobar geleres pel camí que anem sortejant com podem, a més els torrents d'aigua van crescuts amb el desglaç i també cal buscar pas per a creuar-los.
La primera pendent forta de la jornada antecedeix a l'ibón de Llena Cantal (2438 m), part d'ell roman amb gel, des d'ací fins al coll està tot nevat i haurem de col·locar-nos els grampons. Fem una xicoteta parada per a esmorzar alguna cosa i equipar-nos. Continuem vorejant l'ibón per la dreta. La pujada s'endureix, ara tot és per neu i seguim un rastre poc marcat, es voregen les parets del pic Tebarray i es guanya el Coll de Piedrafita o Tebarray (2771 m).

Des de la part posterior de Respomuso cap a la Vall de Llena Cantal

Refugi i embassament de Respomuso

Embassament de Campo Plano, Coll de La Piedra de San Martín i Pic de La Peyre

Ibón de Llena Cantal (2.440 m.), en roig la ruta que farem fins el coll

Massís del Balaitús

Coll de Tebarray o de Piedrafita (2.771 m)

Massís del Balaitús

Ibón de Tebarray i Los Infiernos

Panoràmica des del Coll de Tebarry, baix el ibón de Tebarray, a la esquerra el Coll del Infierno (2.721 m.)

A l'altre costat del coll, ara ja sense els grampons continuem en un curt però fort descens per terreny descompost, la traça continua en suau descens per la tartera que envolta a l'ibón de Tebarray, conduint en pocs minuts fins al Coll de l'Infern (2721 m).
Ací el grup se separa, uns intentarem ascendir als Pics de los Infienos i uns altres continuen i descendeixen directament cap al refugi de Bachimaña.

Coll del Infierno, al fons destaca el massís de Vignemale

La pujada als Inferns podem afrontar-la de diferent manera, uns s'equipen amb els grampons i ho fan pel mig del vessant en fort ascens fins a arribar a la punta per tota la glacera, uns altres ascendeixen per l'esquerra per pedrera cap a l'aresta del Garmo amb un parell de passos en els quals cal fer una xicoteta però fàcil grimpada i algun pas de glacera amb pendent de vertigen, fins a aconseguir el Garmo Blanco (2982 m), des d'ací descendim un poquet per on podem a buscar una traça que ens condueix a l'aresta de Pondiellos, seguint aquesta en ascens aconseguim el cim del Pic dels Inferns Occidental (3075 m).

Ibón i pic de Tebarray

Pujada cap al Garmo Blanco

Los Infiernos

Cim del Garmo Blanco (2.982 m), darrere el Infierno Occ.

Baixem per el coll entre el Garmo i el Infierno a buscar una traça que travessa un tram de pedra gris "mamolera" molt característica de los Infiernos

Cim del Infierno Occ. (3.075 m), tras la marmolera el Infierno Central i més enllà el Or.

El Midi d'Ossau destaca cap a l'Oest

  

Al nord, el massís del Balaitús

A l'est el massís del Vignemale, al fons a l'esquerra el Pic Long del massís de Nèouvielle

Fes clic en l'imatgeper visualitzar la panoràmica 360º

360º des del Pic Infern Occ. (3.075 m.)

Des d'ací a l'Infern Central tan sols cal travessar la nomenada marmoleda però un dels companys ha tornat abans d'aconseguir el Garmo Blanco i ens espera en el coll així que decidim tornar. Descendim seguim un sender més o menys amb traça desdibuixada i que bordeja ara el Garmo en descens per la esquerra i desprès d'aquest continua descendint per la aresta en forta pendent perden-se la traça en bona part i que farà que tinga'm que fer ús del GPS per esbrinar per on creuar l'aresta i que ens condueix a la vessant que baixa cap al coll i ara pel mig de la glacera baixem aprofitant que la neu està blanda.

Una vegada en el coll, descendim per glaceres en direcció cap als ibones Azules, que es contornegen pel nord -Azul Superior, 2406 m-. Superat una xicoteta graderia rocosa s'arriba a la presa del segon ibón -Azul Inferior, 2360 m., ja no existeix el refugi/bivac que recorde vam pernoctar allà per l'any 95-. La senda continua paral·lela al torrent pel qual desguassa aquest llac. Prop de l'ibón Alt de Bachimaña, per l'esquerra, surt el camí que porta al port Marcadau (camí que tomarem demà). Creuem el torrent per on podem, els ponts estan trencats i part de les passarel·les estan estratègicament col·locades per aconseguir creuar mullant-sem lo menys possible, a partir de ací seguirem per la riba dreta dels ibones Alto i Bajo de Bachimaña. Resta creuar la presa d'aquest últim i dirigir-se cap al refugi dels Ibones de Bachimaña (2191m), visible en un alt al altre costat del llac.

Coll de l'Infern

Barranc de Piedrafita

D'esquena als Inferns, despunta per l'esquerra el Oriental

Ibón Azul Superior cap al coll de l'Infern i pic de las Marmoledas

Una marmota vigilant

Ibón de Bachimaña Bajo

Refugi dels Llacs de Bachimaña (2200 m)

2a JORNADA: Ref. Bachimaña - Port de Marcadau - Ref. Wallon

Data d'eixida: 23/06/2019
Excursionistes: Julio, Maria, Ernesto, Javi i Joan.
Distància recorreguda: 9,9 km. 
Temps acumulat: 6 h. 16 min.
Altitud màxima: 2557 m.
Altitud mínima: 1857 m. 

Desnivell pujada: 475 m.
Desnivell baixada: 805 m.

Dificultat: Fàcil

Ruta en wikiloc: clic açí

Es descendeix des del refugi dels Estanys de Bachimaña (2197 m) a creuar la presa de l'estany Baxo i trobar-se amb el camí que hi ha a l'altra riba. Es voreja l'ibón Baxo i, després, en direcció Nord-oest, l'ibón Alt de Bachimaña. Un xicotet descens condueix a un pla on la traça es desdibuixa. Cal mantenir la direcció, creuar els nombrosos torrents que hi ha a la plana -els ponts estan destrossats i part de les passarel·les estan col·locades per ajudar-nos a travessar el terreny-, ens dirigim cap a un pal indicador visible a l'altra riba. Es gira a la dreta per sender evident i senyalitzat. Ignorant en un encreuament un camí a la dreta i cap a baix que es dirigeix ​​cap a Gramatuero, es prossegueix la pujada, ara amb rumb Nord, fins al Ibón dero Pezico dera Canal (2455 m) - com la jornada era suau algun integrant del grup va comentar abans de sortir que podria ser una bona jornada per donar-se una capbussada, veient l'ibón mig gelat la idea no va semblar tan bona, això sí, uns 40 m. més amunt una iboncito va donar perquè alguns refresquessin els peus -. Des d'aquí queda una curta pujada fins al port de Marcadau (2541 m).

Ibón de Bachimaña i Refugi

Bachimaña Bajo

Bachimaña Alto

Després de superar l'Ibón de Bachimaña Alt, travessem el pla que es veu en la imatge i comencem a pujar

En bona part de la pujada vorem a los Infiernos a un costat

Ibón de Bachimaña Alto, destaca el cim del Pico Serrato (2881 m)

  Ala dreta, l'Ibón de Bachimaña Alto i a la esquerra, Bramatuero Bajo i al fons el massís del Vignemale

El descens des del coll avança per la dreta de la capçalera del circ, entre els pics Marcadau (2675 m), a la dreta, i Falisse o Punta Larre (2761 m), a l'esquerra. Anem perdent alçada inicialment trepitjant neu. Es passa pel costat de la Hount-Frido i s'encaren trams de vegades per neu i altres sense i que acaben a peus del murallón que corona la vall. D'ara endavant, el sender baixa suaument pel herbós Pla de Loubosso on les vaques ja campen al seu aire i per on discorren les aigües del Rol del Port de Marcadau. Quan aquesta s'obre a la Pierre de Loubosso, hi ha una passarel·la i una bifurcació. Per l'esquerra, puja la senda que prendrem demà cap al Coll dera Faxa. Creuem el pont, seguim la marxa per terreny ampli de pastura i algo d'arbreda, el refugi és visible a l'altra banda del riu. Es travessa una tercera passarel·la i es guanya la pujada que condueix a la terrassa del refugi Wallon-Marcadau (1865 m).

Menció a part cal donar-li a aquest refugi, les escales i els corredors superestrets podien haver servit per ambientar la pel·lícula "El Resplandor", les lliteres atrotinades i les humitats a les habitacions emplafonades digna de "La Casa dels Horrors" i el millor, el millor, les dutxes, Alfred Hitchcock no hagués pogut rodar aquí la famosa escena de "Psicosis", Norman Bates (Anthony Perkins) hauria d'haver aparegut amb el ganivet per darrere d'un arbre i assassinar a Marion Crane (Janet Leigh) mentre prenia un refrescant bany al riu. 

Un cartell informava de permís per a reformes però ens van confirmar que no hi havia diners i esperaven que per al 2021 es dugueren a terme. Esteu avisats. 

3a JORNADA: Ref. Wallon - Coll de la Faxa - Ref. Respomuso - Embalse de la Sarra

Data d'eixida: 24/06/2019
Excursionistes: Julio, Maria, Ernesto, Javi i Joan.
Distància recorreguda: 17,4 km. 
Temps acumulat: 10 h. 25 min.
Altitud màxima: 2673 m.
Altitud mínima: 1435 m. 

Desnivell pujada: 1049 m.
Desnivell baixada: 1454 m.

Dificultat: Moderat

Ruta en wikiloc: clic açí

Es planteja una jornada molt llarga, a més d'arribar fins on tenim el vehicle, després hem de recórrer la distància que ens separa fins a València.
Desdejunem en el primer torn, el de la sis i mitja i partim prompte de Walon.
Hem de desfer part del camí d'ahir, fins a l'encreuament de camins de la Pierre de Loubosso. Descendim des del refugi Wallon-Marcadau (1865 m) per a creuar a l'altre costat de les dutxes -perdó, vull dir del riu- pel pont. Ja en l'altra riba, en la part més baixa d'aquesta vall, el llit del barranc es desdoblega, cap al nord-oest condueix cap a la vall de  la Gave de Cambalès i al sud-oest cap a la vall del Rau du Port de Marcadau, la nostra direcció. Per dues vegades es creua el barranc per xicotets ponts. Al costat del segon d'ells (1925 m) està l'encreuament entre aquesta ruta i la que, cap a l'esquerra, es dirigeix cap al Port de Marcadau (baixada de la jornada d'ahir) senyalitzada amb un poste. Es comença a ascendir per la sendera de la dreta, que zigzagueja pel vessant sota el Pic de Arraillous entre arbres i que promte deixarem de vore. El pendent no dóna respir, un ramat de ovelles als 2200 metres ens vigilem molt atentament i sembla que diguen alguna cosa, "aquests homínids estan com a cabres".
A la nostra dreta, just abans d'entrar en una xicoteta canal es deixa veure el xicotet llac del Houn dets Espagnols (2291 m), la canal amb un pendent pronunciat manté sobretot en el tram superior prou neu i ja des d'ací fins al coll caminarem sobre ella, un poc més amunt a l'eixida de la canal el desnivell se suavitza, aconseguim un pla pròxim a un dels Lacs de la Fache (2445 m).
Eixim del xicotet pla i el camí s'orienta cap al coll, la Gran Faxa ens observa, ens desafia, el pendent es torna a endurir i es manté fins al Coll de la Faxa (2668 m).
Malgrat haver aconseguit el coll en poc temps cal ser realistes, intentar aconseguir el cim de la Gran Faxa (3005 m) ens retardaria molt així que ens fem uns retrats i continuem marxa.

Tornem a terres aragoneses, comencem a baixar, la traça desapareix en un terreny ple de blocs i terreny inestable i prompte ens endinsem en una canal nevada en la qual podem veure els Ibons de la Faxa a baix, a aquestes hores la neu està blana i la majoria fem aquest tram sense grampons, com a molt una relliscada ens portaria a donar-nos un bany en aigües gelades. Es voreja per l'esquerra un dels Ibones de la Faxa (2520 m). De nou una canal, aquesta vegada prou empinada fa que siguem prudents i ens equipem amb els grampons i el piolet. Descendim aquest tram i després d'això aprofitem per a refrescar la tècnica de detenció amb el piolet.
Seguint la marxa ens sorprén un torrent crescut que hem de travessar, cal trobar el pas i una vegada localitzat confiar que en el salt no esvarem, aconseguit el marge esquerre del barranc de Camp Pla, seguim per terreny xafant neu. El riu transcorre encaixonat entre nosaltres i la paret nord apareixent i desapareixent sota la neu. Conforme continuem descendint el terreny es fa més còmode i van apareixent traces de sendera cada vegada més contínues. Així s'arriba, després de creuar diversos rierols, a l'Embassament de Campo Llano (2150 m). Es voreja pel seu extrem sud, passant al costat d'una caseta de pastors i la presa per a dirigir-se cap a la passarel·la per la qual vam creuar la primera jornada, després d'aquesta un xicotet ascens fins al mur de la presa alta i ja per traça clara primer vorejarem l'Ibón de las Ranas, estem ja molt pròxims a l'embassament de Respomuso, ja quasi amb l'edifici a la vista, un pal senyalitzador ens indica una baixada directa cap a aquest sense necessitat de donar la volta per la seua part posterior, arribem al refugi de Respomuso (2200 m), ens hem guanyat una bona cervesa o dues i ja que estem, un entrepà.
Mengem tranquil·lament en el refugi, queda la baixada fins al pantà de la Sarra, el mateix que vam fer de pujada la jornada prèvia.
Fa calor, la baixada es fa llarga i pesada, arribem al vehicle i el primer que fem és ficar-nos en el riu, un refrescant capbussó per a concloure.

Enllaç a l'àlbum de fotos: clic ací