 |
| Realitzarem l’ascensió des del sud-est del Picaio, en les proximitats de Puçol. |
Les Rutes del COVID
Amb els seus 373 metres d'alçada, el Picaio constitueix l’extrem sud-oriental de la Serra Calderona. És perfectament identificable doncs s’eleva directament des del pla costaner, a sols a 5 kms. de la platja, entre els termes municipals de Sagunt i Puçol. És una muntanya bastant colonitzada: des dels nombrosos xalets i casetes que s’estenen als seus peus fins les antenes del seu cim, passant per les seues ermites o santuaris o la hípica i el monstre de Casino que ahí s’ubiquen també. Però, tot i això, el Picaio constitueix un clàssic de l’excursionisne valencià. El seu cim rocallós, el frondós barranquet per on s’endisa el GR-10 o les magnífiques vistes sobre la costa o les muntanyes properes de la Serra Calderona.
EL PICAIO, NAIXEMENT DE LA CALDERONA
Data d'eixida: 25/01/2021
Excursionistes: Inma, Emili, Alicia, Karmela, Javi, Anna i Joan
Distància recorreguda: 7,2km.
Temps acumulat: 03:41
Altitud màxima: 373 m.
Altitud mínima: 33 m.
Desnivell pujada: 340 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
A les 9 del matí estem baix del Casino Monte Picayo a punt per començar la ruta. És un dia bastant ventós, però esperem que la pròpia muntanya ens protegirà prou d’aquest aire de ponent.
 |
| Farem una ruta circular i començarem pujant per la carretera que porta als xalets que veiem dalt. |
El camí passa per davant de l’ermita de Santa Alícia. En aquest lloc hi havia una ermita francisca-na del segle XV o XVI, dedicada a la patrona de Puçol, la Verge al peu de la creu. Però va quedar abandonada i en 1959 la Sra. Alícia C.G. i el seu marit (promotors de la urbanització Monte Picayo) va pagar la seua reconstrucció donant-li el seu aspecte actual i dedicant-la a Santa Alícia.
 |
| Penyes de Guaita |
En direcció al sud-oest, en el límit entre els termes de Puçol i Bètera, a poca distància s’eleva el Cabeç Bord, el sostre de l’horta Nord, amb 240 m.
 |
| Cabeç Bord |
En una estona per fi deixarem darrere les urbanitzacions i caminem ja per terreny lliure, per una zona d’arbusts amb alguns pins.
A les 10 arribem a una carretera sota el conjunt de les antenes del Picaio. Ahí a la dreta es troba el Santuario de la Santísima Virgen de la Medalla Milagrosa, promo-guda en els 60 pel capellà de Santa Alícia.
El santuari està a bona altitud, però encara ens queda un poc per a la cota màxima del Picaio.
L’anunciat vent fort no l’estem notant i la pujada resulta bastant còmoda.
A les 10:30 estem ja junt al vèrtex del cim.
Les penyes de l’extrem són un photocall magnífic amb el fons del pla costaner de Sagunt.
Cap al nord destaca la magnífica vista del castell de Sagunt. I més enllà, la Serra de les Santes (Desert de les Palmes, Bartolo...) i les Agulles de Santa Àgueda.
Després de les fotos i l’observació dels voltants, tornem sobre els nostres passos, iniciant el descens. El camí porta fins el complex de les múlti-ples antenes. Des d’aquesta zona tenim una vista estupenda de les parets de la Mola de Segart.
La baixada pel aquesta senda (sobre 1 km.) és molt atractiva, per la densa vegetació de tota la zona.
En algun punt fins i tot cal acatxar-se per passar sota algunes rames. En l’altra cara del Picaio destacaven les paleres i els margallons. Aquí ara abunda més altra vegetació de zones més humides.
La senda desemboca en un camí que voreja un gran hort de taronges talats.
La ruta gira a l’esquerra i en aquest moment veiem enfront com uns bancals fantasmals, amb els arbres (exemplars molt joves d'alvocats) recoberts de plàstics... probablement per a prevenció contra les gelades.
Passades les 12:30 arribem als cotxes, uns metres més avall del monstre del Casino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada