Les Rutes del COVID
 |
Construcció de pedra en sec típica del maestrat, molt probable per a refugi de ramader
|
Ruta de Xodos a Vistabella per l'Ermitori de Sant Joan
Data d'eixida: 06/12/2020
Excursionistes: Anna, Joan, Inma, Emili, Antonio, Ana, Luis, Alicia i Javi
Distància recorreguda: 15 km.
Temps en moviment: 04:10
Altitud màxima: 1.400 m.
Altitud mínima: 1.020 m.
Desnivell pujada: 542 m.
Desnivell baixada: 347 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
Segona jornada a Vistabella, en aquesta ocasió tenim preparada una excursió lineal entre Xodos i Vistabella.
Ens desplacem fins a la població de Xodos en vehicles, farem el recorregut del Camí dels Pelegrins entre Xodos i Sant Joan per a després continuar fins a Vistabella seguint el traçat del GR-7. A la entrada de la població de Xodos tenim un ampli pàrquin on deixem els vehicles.
Iniciem el recorregut eixint de Xodos pel Carrer del Calvari, tan prompte eixim de la població un cartell informatiu del Camí dels Pelegrins ens dóna detalls de la ruta fins a l'Ermitori de Sant Joan.
Poc
després veurem el molí de Xodos, un edifici ple d'història i treball,
seguint el camí passarem al costat de la Font dels Posos. Ací
deixarem el camí de terra per a continuar per senda, un pal
senyalitzador ens indica que el Camí del Pelegrins segueix per la
sendera que ascendeix a l'esquerra, per la dreta ix una sendera que
porta a la font de l'Argivello.
La senda ascendeix pel vessant nord del Tossal del Marinet, al poquet trobarem una senda a la nostra dreta amb un senyal "Font de
l'Argivello" -en els mapes no apareix aquest senda però sembla evident
que està comunicada amb l'encreuament de l'anterior pal senyalitzador-,
seguim en continu ascens fins al Pla de la Creu on aconseguirem la
màxima altitud de la jornada entorn dels 1400 metres d'altitud, a partir
d'ara els desnivells se suavitzen.
Els ecosistemes forestals han
anat variant conforme guanyàvem altura, al principi eren principalment
formacions vegetals de carrasques i
pi blanc amb una rica
vegetació arbustiva.
Després del Pla de la Creu passarem al costat
del Mas de Mor, una xicoteta masia construïda a gran altura i amb vista
a Penyagolosa, continuem per una pista forestal, davant veien
l'Ermitori, ara el pi blanc és substituït pel pi negral i el pinastre, el vesc els envaeix. En aquests vessants és freqüent observar formacions de
savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més
continental. Ha de destacar-se, així mateix, la presència de roure
valencià (Quercus faginea), teix (Taxus bacata) i til·ler (Tilia platyphyllos), així com les interessants formacions de rebrioix o melojo (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
 |
| cartell informatiu del Camí dels Pelegrins |
 |
Penyagolosa des de Xodos
|
 |
| molí de Xodos |
 |
| Font dels Posos |
 |
Primeres rampes del camí, predomina el bosc de carrrasques
|
 |
Continuem entre carrasques
|
 |
El pi blanc comença a guanyar el terreny
|
 |
El domini del pi es cada vegada és més evident conforme guayem altura
|
 |
La marxa té conseqüències
|
 |
Pla de la Creu
|
 |
Hem canviat de vesant, els voltor volen al voltant del Penyagolosa
|
 |
El Penyagolosa prop del Mas de Mor
|
 |
El pi negre i el ginebre de camí al l'Ermitori
|
 |
Vesc
|
Una vegada arribem a Sant Joan creuem la Rambla del Pla per a agafar la
sendera GR-7 que ens portarà fins a Vistabella -ha tindre en compte
que no trobarem quasi senyals de GR pel camí-.
Passem al costat del
pi monumental dels Quatre Forques i poc després arribem a la Pista de
Sant Joan a Puertomingalvo, travessem l'àrea d'acampada el Planás i
seguim, una xicoteta costa que ens endinsa en un bonic i frondós bosc de
pi, al poc arribem a la Font de l'Espino.
A partir d'ara tenim una extensa planícia en la qual caminarem entre camps de cultiu.
El
Pla de Vistabella, que amb 35 quilòmetres quadrats representa un dels poljes o altiplans més importants de la península, en relació a la seua
extensió i altura. El Pla és un antic llac envoltat de muntanyes i
travessat per una rambla que, davant la impossibilitat de trobar eixida
per a les seues aigües, les filtra a través de la terra mitjançant els
misteriosos embornals del Quinyó, apareixent quilòmetres més a baix, al
riu Montlleó. El Pla està compost d'una terra fèrtil en la qual es
cultiven creïlles, cereals i tòfones, gràcies a les plantacions de
carrasques micorrizades.
Eixim del Pla per a afrontar l'últim tram, travessem la carretera de
Sant Joan i pugem per una bonica i frondosa senda entre grans carrasques
fins al xicotet serral de la Creveta en les proximitats de Vistavella.
 |
| Pi dels Quatre Forques |
 |
De camí a Vistabella
|
 |
| El camí entre Sant Joan i Vistabella a voltes està empedrat |
 |
Voltant de la font
|
 |
| Font de l'Espino |
 |
Construcció de pedra en sec en una plantació de
carrasques micorrizades en el Pla de Vistavella
|
 |
Vistabella des de la Creveta
|
