Xodos - Vistabella

Les Rutes del COVID

Construcció de pedra en sec típica del maestrat, molt probable per a refugi de ramader

Ruta de Xodos a Vistabella per l'Ermitori de Sant Joan

Data d'eixida: 06/12/2020
Excursionistes: Anna, Joan, Inma, Emili, Antonio, Ana, Luis, Alicia i Javi
Distància recorreguda: 15 km.
Temps en moviment: 04:10
Altitud màxima: 1.400 m.
Altitud mínima: 1.020 m.
Desnivell pujada: 542 m.
Desnivell baixada: 347 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc


Segona jornada a Vistabella, en aquesta ocasió tenim preparada una excursió lineal entre Xodos i Vistabella.
Ens desplacem fins a la població de Xodos en vehicles, farem el recorregut del Camí dels Pelegrins entre Xodos i Sant Joan per a després continuar fins a Vistabella seguint el traçat del GR-7. A la entrada de la població de Xodos tenim un ampli pàrquin on deixem els vehicles.
 
Iniciem el recorregut eixint de Xodos pel Carrer del Calvari, tan prompte eixim de la població un cartell informatiu del Camí dels Pelegrins ens dóna detalls de la ruta fins a l'Ermitori de Sant Joan.
Poc després veurem el molí de Xodos, un edifici ple d'història i treball, seguint el camí passarem al costat de la Font dels Posos. Ací deixarem el camí de terra per a continuar per senda, un pal senyalitzador ens indica que el Camí del Pelegrins segueix per la sendera que ascendeix a l'esquerra, per la dreta ix una sendera que porta a la font de l'Argivello.
 
La senda ascendeix pel vessant nord del Tossal del Marinet, al poquet trobarem una senda a la nostra dreta amb un senyal "Font de l'Argivello" -en els mapes no apareix aquest senda però sembla evident que està comunicada amb l'encreuament de l'anterior pal senyalitzador-, seguim en continu ascens fins al Pla de la Creu on aconseguirem la màxima altitud de la jornada entorn dels 1400 metres d'altitud, a partir d'ara els desnivells se suavitzen.
Els ecosistemes forestals han anat variant conforme guanyàvem altura, al principi eren principalment formacions vegetals de carrasques i pi blanc amb una rica vegetació arbustiva.
Després del Pla de la Creu passarem al costat del Mas de Mor, una xicoteta masia construïda a gran altura i amb vista a Penyagolosa, continuem per una pista forestal, davant veien l'Ermitori, ara el pi blanc és substituït pel pi negral i el pinastre, el vesc els envaeix. En aquests vessants és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més continental. Ha de destacar-se, així mateix, la presència de roure valencià (Quercus faginea), teix (Taxus bacata) i til·ler (Tilia platyphyllos), així com les interessants formacions de rebrioix o melojo (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
cartell informatiu del Camí dels Pelegrins

Penyagolosa des de Xodos


molí de Xodos

Font dels Posos

Primeres rampes del camí, predomina el bosc de carrrasques

Continuem entre carrasques

El pi blanc comença a guanyar el terreny


El domini del pi es cada vegada és més evident conforme guayem altura

La marxa té conseqüències

Pla de la Creu

Hem canviat de vesant, els voltor volen al voltant del Penyagolosa

El Penyagolosa prop del Mas de Mor

El pi negre i el ginebre de camí al l'Ermitori

Vesc

Una vegada arribem a Sant Joan creuem la Rambla del Pla per a agafar la sendera GR-7 que ens portarà fins a Vistabella -ha tindre en compte que no trobarem quasi senyals de GR pel camí-.
Passem al costat del pi monumental dels Quatre Forques i poc després arribem a la Pista de Sant Joan a Puertomingalvo, travessem l'àrea d'acampada el Planás i seguim, una xicoteta costa que ens endinsa en un bonic i frondós bosc de pi, al poc arribem a la Font de l'Espino.

A partir d'ara tenim una extensa planícia en la qual caminarem entre camps de cultiu.
El Pla de Vistabella, que amb 35 quilòmetres quadrats representa un dels poljes o altiplans més importants de la península, en relació a la seua extensió i altura. El Pla és un antic llac envoltat de muntanyes i travessat per una rambla que, davant la impossibilitat de trobar eixida per a les seues aigües, les filtra a través de la terra mitjançant els misteriosos embornals del Quinyó, apareixent quilòmetres més a baix, al riu Montlleó. El Pla està compost d'una terra fèrtil en la qual es cultiven creïlles, cereals i tòfones, gràcies a les plantacions de carrasques micorrizades.

Eixim del Pla per a afrontar l'últim tram, travessem la carretera de Sant Joan i pugem per una bonica i frondosa senda entre grans carrasques fins al xicotet serral de la Creveta en les proximitats de Vistavella.

Pi dels Quatre Forques

De camí a Vistabella

El camí entre Sant Joan i Vistabella a voltes està empedrat

Voltant de la font

Font de l'Espino

Construcció de pedra en sec en una plantació de carrasques micorrizades en el Pla de Vistavella

Vistabella des de la Creveta


Àlbum complet de fotos: clic ací


Penyagolosa per la Pegunta i baixada per la Senda de la Font de la Cambreta

Les Rutes del COVID



PENYAGOLOSA (1.815 m) des de St. Joan pel Barranc de la Pegunta i baixada per la senda de la Font de la Cambreta


Data d'eixida: 05/12/2020
Excursionistes: Anna, Joan, Inma, Emili, Carmen, Antonio, Ana, Luis, Alicia i Javi
Distància recorreguda: 9,4 km.
Temps en moviment: 04:07
Altitud màxima: 1.815 m.
Altitud mínima: 1.278 m.
Desnivell pujada: 567 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc

Seguim en temps del COVID, limitat el desplaçament al territori valencià, hem llogat un parell d'allotjaments a Vistabella. 

Vistabella va estar habitada per ibers, romans i musulmans. En el s. XIII va ser conquistada pel rei Jaume I, i la seua primera carta de població va ser atorgada en 1251. El poble va ser propietat de l'Orde dels Templers i, més tard, de la de Montesa. Juntament amb altres set pobles del Maestrat, va formar la Setena de Culla, unió per a defensar drets de ramaderia i pastures.
Durant els s. XVI i XVII la indústria de la llana i els teixits van fer que Vistabella es convertira en un dels pobles més pròspers del Maestrat, gràcies a la seua gran activitat tèxtil.
En la Guerra de Successió del s. XVIII, Vistabella va fer costat a Felip V i els partidaris de Carles d'Àustria la van assetjar. Durant la Guerra de la Independència del s. XIX, el guerriller Asencio Nebot, va instal·lar ací una caserna de lluita contra les tropes de Napoleó i en 1812 es va produir una batalla contra el general Suchet, causant-li nombroses baixes. Després, va ser bastió carlista i va haver-hi una batalla contra les tropes liberals en 1835. A més, en Vistabella es va instal·lar un taller litogràfic on es va imprimir el primer segell de la història valenciana, i els periòdics: "El volant de la guerra", butlletí oficial de l'exèrcit carlista, i "La Vanguardia".
La seua població superava els 2.500 habitants en 1910, i durant la Guerra Civil va quedar en zona republicana, vivint els avanços de l'exèrcit franquista, que va arribar pel front de Terol.

 

Pic occidental del Penyagolosa (1812 m)
 
Eixim de Vistabella de bon matí, les temperatures són gèlides, ens desplacem amb els vehicles fins a Sant Joan de Penyagolosa.
Inici del Barranc de la Pegunta

Rierol gelat de la Pegunta

Pugem pel tradicional i sempre espectacular Barranc de la Pegunta, iniciem el recorregut en l'aparcament dels vivers situat a escassos metres de l'ermitori de Sant Joan, anem per pista forestal fins que eixim d'ella per a seguir per sender que comença a prendre pendent introduint-se en la pineda del barranc, anem trobant els tolls i zones del rierol congelats, per aquesta part del camí trobarem cartells interpretatius de la vegetació -en 1998 es va declarar una part del barranc micro-reserva vegetal per a afavorir la conservació d'una zona en la qual conviuen espècies botàniques poc habituals-, transcorrem enmig d'un paisatge envoltats per pins, matolls, teixos, grèvols ginebres, aurons, cirerers...Arribarem a la Font Nova de la Pegunta, que en realitat és el sobreeixidor del depòsit de la Font de la Pegunta, la qual es troba més amunt seguint la sendera. En l'espai comprés entre les dues fonts es pot apreciar un canvi en la vegetació: pi albar, cirerer de Saint Lucia (Prunus mahaleb), heura (Hedera helix), majuelo, teix, grèvol, auró (Acer opalus), pomera silvestre (Malus sylvestris), roser silvestre i la campaneta d'hivern, a partir d'ací i conforme anem guanyant altura anem a més veient el paisatge amb una xicoteta capa de neu.
Font Nova de la Pegunta

Font de la Pegunta

Camí nevat

Deixem el tram final del barranc i pugem al costat del cercat de la finca particular fins a aconseguir "la Banyadera", esperem a un dels components però sembla ser que ha continuat seguint el barranc ací anomenat "barranc del Forn" i està camí del cim, després d'una estona d'espera el grup segueix camí, arribem per pista a l'esplanada de "el Corralico" des d'on part la senda del cim.
Des del Corralico (1509 m) la senda al pic ascendeix directament zigzaguejant, a meitat més o menys de recorregut arribem a un corral-refugi (1626 m), ara la senda s'empina un poquet més i en un continu encara que còmode zig-zag aconsegueix el cim del Penyagolosa (1815 m).
En el cim bufa un fort aire gèlid, les vistes des de "El Gegant de Pedra" són espectaculars, encara que costa romandre en el cim per les condicions climàtiques, no ens resistim i després de les corresponents fotos i de prendre un tentempié iniciem camí de descens no sense abans passar pel pic occidental (1812 m).

Des del Corralico al cim la senda està tota coberta de una xicoteta capa de neu

Part final de l'ascens
 
Puertomingalvo des del cim

Voltors del Penyagolosa

Xodos

Ares del Maestre

El Penyagolosa des de la part alta de la canal
 
El descens el fem fins a la zona del Corralico per la mateixa sendera encara que a conseqüència de la xicoteta capa de neu que anem xafant hem d'anar amb summa cura, encara així, més d'un acabarem amb una bona culà, sense conseqüències físiques però amb l'orgull tocat.
Zona propera al corral-refugi del Corralico

Tallat - cim minor (1626 m) proper al corral/refugi

Aconseguit el Corralico ens dirijim per l'esquerra de la pista forestal en direcció a la masia i font de la Cambreta, arribem a una espècie de bassa totalmente congelada des d'on podem veure a la distància les restes d'una masia -molt probablement la de Cambreta- creuem un xicotet filat per al bestiar i iniciem descens buscant el barranc, en aquest tram la senda està poc marcada però seguint pel fons del barranc arribarem a la Font de la Cambreta, a partir d'ací la senda està clarament traçada -encara que nostra inteció inicial va ser baixar per tot el barranc de la Teixera, la senda es divideix suposadament poc després de la font però no vam veure el desviament i decidim continuar per la senda que havíem pres (deixem la senda del Barranc de la Teixera per a una futura escapada)- seguim traçat de la Senda de la Font de la Cambreta que ens porta per la Lloma del Conill -lloma entre els barrancs de la Teixera i la Pegunta- fins l'Ermitori de Sant Joan.
Bassa del barranc de la Teixera

Font de la Cambreta

Font de la Cambreta

Formació de gel en la font

Sender de la Lloma del Conill

Sender de la Lloma del Conill

Àlbum complet de fotos: clic ací

Cim Els Plans des del port de La Carrasqueta


Puigcampana vist des de Plans

Les Rutes del COVID

ELS PLANS - Sostre Comarcal de L'Alacantí

Data d'eixida: 25/11/2020
Excursionistes: Emili, Javi, Julio, Carles i Joan.
Distància recorreguda: 17,36 km.
Temps en moviment: 04:46
Altitud màxima: 1.330 m.
Altitud mínima: 862 m.
Desnivell: 684 m.
Dificultat: Moderat

Ruta: clic ací


El cim Els Plans (1.330 m.) constitueix el sostre de la comarca de Alacantí i és la sisena altura de la província, darrere d’Aitana, 1.557, Puigcampana, 1.408, Montcabrer, 1.390, Serrella (Pla de la Casa), 1.379, i el Menejador (Font Roja), 1.356. És una muntanya molt desconeguda, potser pel seu aspecte de allargada (de sud a nord) i xata muralla, que sobreïx poc en l’altiplà interior de la província. Les seues vessants són poc pronunciades i cobertes de vegetació arbustiva, amb carrasques i pins bastant joves. Sols per la part oriental s’observa una major pendent, amb una cornisa rocosa estirada sota la qual s’estenen runars.
 
 Les millors vistes d’aquest cim es tenen des del nord, d’on es percep com la rampa puja lleugera-ment per l’oest i per l’est es talla de forma abrupta.
 
El visor de Google ens ofereix una perspectiva de conjunt de la serra dels Plans, amb el Cabecó d’Or i el pla d’Alacant i la mar al fons.

 Però nosaltres pujarem pel sud, per on trobem una ruta més atractiva.
A les 9:45 iniciem la ruta en el Port de la Carrasqueta. La temperatura és baixa, però com fa sol, quan ens posem a caminar resultarà bastant agradable. Estem seguint el PR-CV 270, que va de Xixona al Pou del Surdo.

Eixim ja des de 1.020 m., una altitud considerable; sols restarien 310 m. de desnivell per a la cota màxima de la jornada... Però la ruta inclou baixades i pujades intermèdies, així que no resultarà tan fàcil

Comencem amb un primer kilòmetre per una bona pista de ciment. Als dos costats predominen les carrasques; joves la majoria però amb algun exem-plar més notable.

Aquesta cuidada pista porta fins el renovat Hotel Boutique Carrasqueta. Ahí es troba un magnífic exemplar de nevera tradicional: el Pou de Neu del Surdo (el seu antic propietari). Aquest té la peculiaritat de que es conserven també els ventis-quers orientats al nord on s’acumulava neu que després s’introduïa en la cava per a convertir-se en gel i conservar-se.
 
Pou de Neu del Surdo

Des d’aquest punt viem cap al sud el mur impressionant d’una elevada serra, amb bones parets de roca. És el Cabeçó d’Or (1.209 m.), última gran serra abans de la costa i la plana d’Alacant.
 
el Cabeçó d’Or (1.209 m.)

També destaca molt la Penya del Migjorn (1.226 m.), per darrere de Xixona.
Al fons s’albira l’agut cim del Maigmó (1.296 m.). Una difusa boireta ens limita la visió i sols podem intuir allà lluny l’aglomeració d’Alacant i del municipis limítrofs.
 

Seguim avançant en direcció a la gran antena de comunicacions ubicada sobre aquest turó, un poc més avant. La ruta que portem va coincidint amb el GR-330, el Sender Costa Blanca Interior, una travessia lineal dividida en 20 etapes. Aquesta etapa ve des d’Ibi i s’adreça cap a La Torre de les Maçanes. Passem de llarg pel costat de l’antena, mantenint la direcció cap al NE i prompte tindrem a la vista l’alineació de la serra, dels Plans, amb la cota màxima al final.
 
 
Ens tocarà perdre un centenar de metres d’altitud per afrontar la pujada final al cim. Des d’aquí tenim una vista magnífica del massís d’Aitana.
Més prop de la mar s’eleven les parets verticals del Puigcampana, amb la cua del Ponoig i les muntanyes que la connecten amb l’Aitana.


massís d’Aitana, el Ponoig i
el Puigcampana

Continuant el nostre camí, passem el Coll del Portet i enfilem la rampa final dels Plans
 
A cada cop sembla que ja estem però encara falta un poc més. En el darrer tram observem que la vegetació (coscolla o joves carrasquetes) està quasi tota sense fulles, menjades per les cabres (potser pels devoradors arruís que es van estendre per la zona al fugir d’un parc faunístic). Per fi a les 12 arribem al vèrtex geodèsic. Bon lloc per esmorzar.
 
Cim d'Els Plans

Des del cim hi ha una bona vista aèria de la ciutat d’Alcoi, als peus de la Serra de Mariola, amb l’arc fantàstic d’entrada al Barranc del Cint

 
El cordal de la serra s’allarga en direcció nord bastant pla i tallat pel costat dret. Un dels puntals que miren a l’est dóna la impressió de ser un poc més alt que punt del vèrtex on hem parat... però el gps no ho confirma i sembla que manté la mateixa altitud. Continuant un poc pel cordal, més avant (ja entre els termes d’Alcoi i Benifallim, en l’Alcoià) s’observa millor la caiguda vertical per l’est.
S’allarga tant el cordal sense perdre altura, que no arribarem a veure la vall que hi en direcció al nord, fins el límit del Benicadell. Passades les 12:30 iniciem el descens per la mateixa senda.
 
 
Quan portem uns 30 minuts baixant arribarem a la colladeta, però en compte d’iniciar l’ascens cap al turó del Pou del Surdo, ens desviem a l’esquerra i seguim cap avall vorejant per la dreta el barranc que s’enfila en direcció a La Torre de les Maçanes.

Aquest terreny està abancalat ja porta massa temps abandonat i els marges es van desfent

Després sortim a una pista cap a La Torre

La ruta –per carretera asfaltada– gira a l’oest i en us masos veurem porcs negres, cavalls i ases

Davant el turó cònic, deixem la carretera i seguirem la senda que puja pel Barranc dels Furons
 
Com en part de la ruta, coincidim amb el Camino de Santiago del Sureste. Davant el Corral dels Matets decidim deixar l’ascens al cim Montagut (a 1’6 kms.) i continuem directament al final.
 
Corral dels Matets
 
Avancem pel pinar guanyant altura en direcció oest per alcançar la senda per la que havíem començat la ruta. Anem tenint perspectiva sobre tres curioses muntanyes que deixem al sud; amb una forma cònica bastant perfecta, tenen altituds entre 1020 i els 1078 m. que té la tercera, el Montagut.
 
el Montagut

Sobre les 14:45 tenim a la vista la darrera costera, que ens deixarà per fi –en la cota 1.062 m.– en el camí de baixada.
D’ahí tenim ja un trajecte còmode pel mateix camí que havíem pujat.
 
la darrera costera

Quan arribem a l’hotel (15:30 h.) comprovem que ens poden oferir cervesa així que aprofitem per dinar en la seua terrasseta. Amb unes vistes magnífiques... però un aire un poc gelat.

Després ja sols ens resta 1 km de baixada per la pista fins els cotxes, en el Port de la Carrasqueta, on arribem sobre les 16:15 h.

Texto: Joan
Imatges: Joan i Javi

Àlbum complet de fotos: clic ací