Data d'eixida: 18/12/2022
Excursionistes: Javi, Carmen, Antonio, Jose, Miguel, Ximo i Juan Carlos
Distància recorreguda: 11,25 km
Temps: 4h 29min
Altitud màxima: 697 m
Altitud mínima: 427 m
Desnivell: 475 m
Dificultat: Moderat
Ruta: itinerari en Wikiloc
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Estupenda i interessant ruta al Parc Natural de la Serra d’Espadà, recorregut circular des de l'Alcúdia de Veo.
Eixim de la població pel GR 333 al costat de la Font de Sant Pere, la senda transcorre pel llit del riu Veo fins a arribar a una pista, la recorrem uns metres i ascendim per una sendera per a prendre de nou una pista que ens portarà fins al Jinquer.
 |
| Lloc de partida i retorn a la població a prop de la font de Sant Pere |
 |
| Llit del riu Veo |
A l'entrada del poblat trobarem un cartell. Evacuat durant la guerra, aquest caseriu d'origen àrab va deixar de despertar-se amb els riures dels xiquets i el cant esperançat dels seus pares, que van fugir en empitjorar-se l'ofensiva de llevant, en la primavera de 1938. Si en 1913 residien ací més d'un centenar de persones en les seues prop de trenta cases, l'aire i la pols es van ensenyorir del caseriu en 1939, data en la qual només es van atrevir a tornar uns quants veïns. Així, de l'acció humana només van perviure les trinxeres dels voltants i, com no, la seua església barroca, d'una sola nau i sense sostrada, com un derelicte a la deriva en una mar de fràgils pedres. La resta del despoblat assembla un cementeri sense morts, amb cases ruïnoses i indistintes, corrals i patis per al bestiar, una era i alguna font.
 |
| Apropant-nos a Jinquer |
 |
| Els murs de l'esglèsia |
 |
| Despoblat de Jinquer, dalt a l'esquerra el Castell |
 |
| Ruïnes |
 |
| Fem parada en el despoblat de Jinquer per a esmorzar. |
 |
| Altar de l'església de Jinquer |
Des d'ací tornem a la pista que ens conduirà a una bassa -la font de Jinquer-, que al cap de poc passa a ser una senda que transcorre entre bancals d'oliveres, passarem al costat d'una cova-refugi. Ens queda una xicoteta pujada fins a l'entorn dels 720 metres des d'on obtindrem unes bones vistes cap a la vall del riu Veo.
 |
| corral - cova |
Seguint la senda passarem alguna trinxera, travessem per un serral a 688 m. i continuem per la senda en descens fins a arribar a una pista, tenim a escassos metres del Mas de La Campana. Ens desviem i visitem el Mas. El Mas de la Campana, sembla que va ser un edifici d’intendència de la línia XYZ i que la campana s’utilitzava per a avisar a l’exèrcit republicà de l’inici d’atacs de les tropes franquistes. Hui pintat en blanc sobre aquesta peculiar campana es pot llegir: Any 1936. masia La Campana. Viva el humor! I es diu que voltejar-la dona sort al caminant. Al costat del Mas es troba l’Olivera de la Campana, exemplar monumental de 200 anys de què antigament penjava la campana.
 |
| Mas de la Campana |
Deixem el Mas i reprenem el camí, durant aproximadament un quilòmetre recorrem un tram del GR 36, deixem la pista i passem a una sendera que passa pel Collado de Pedralba (684 m). La senda transcorre per una espècie de cordal entre el barranc del riu Veo i el barranc de Castro i que durant els clars entre la frondosa vegetació de pins, sureres i alzines podem veure, d'una banda, els Òrgans de Benitandús i per l'altre El Pic Espadà, Las Dos Teticas, La Ràpita. A més, trobarem algun bolet; fredolics, peus de perdiu, rovellons i fins i tot una llengua de bou o picornell pelut. També durant el trajecte veurem alguna trinxera i llocs de metralladores de la guerra civil.
 |
| Pic de La Ràpita |
 |
| Pic d'Espadà |
Poc després de passar el serral entre El Casalet i El
Rodenal cal estar atents per a prendre el devío que ens porta al camí d’Alcúdia
a Suera, senda que passa pel Colladico de les Neus i que ens porta en descens
fins a l'Alcúdia de Veo.
 |
| Alcúdia de Veo |
 |
 |
| Font de sant Pere |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada