Textos i fotografies: Joan
Ruta: track en Wikiloc
El Picaio
 |
| Realitzarem l’ascensió des del sud-est del Picaio, en les proximitats de Puçol. |
Les Rutes del COVID
Amb els seus 373 metres d'alçada, el Picaio constitueix l’extrem sud-oriental de la Serra Calderona. És perfectament identificable doncs s’eleva directament des del pla costaner, a sols a 5 kms. de la platja, entre els termes municipals de Sagunt i Puçol. És una muntanya bastant colonitzada: des dels nombrosos xalets i casetes que s’estenen als seus peus fins les antenes del seu cim, passant per les seues ermites o santuaris o la hípica i el monstre de Casino que ahí s’ubiquen també. Però, tot i això, el Picaio constitueix un clàssic de l’excursionisne valencià. El seu cim rocallós, el frondós barranquet per on s’endisa el GR-10 o les magnífiques vistes sobre la costa o les muntanyes properes de la Serra Calderona.
EL PICAIO, NAIXEMENT DE LA CALDERONA
Data d'eixida: 25/01/2021
Excursionistes: Inma, Emili, Alicia, Karmela, Javi, Anna i Joan
Distància recorreguda: 7,2km.
Temps acumulat: 03:41
Altitud màxima: 373 m.
Altitud mínima: 33 m.
Desnivell pujada: 340 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
A les 9 del matí estem baix del Casino Monte Picayo a punt per començar la ruta. És un dia bastant ventós, però esperem que la pròpia muntanya ens protegirà prou d’aquest aire de ponent.
 |
| Farem una ruta circular i començarem pujant per la carretera que porta als xalets que veiem dalt. |
El camí passa per davant de l’ermita de Santa Alícia. En aquest lloc hi havia una ermita francisca-na del segle XV o XVI, dedicada a la patrona de Puçol, la Verge al peu de la creu. Però va quedar abandonada i en 1959 la Sra. Alícia C.G. i el seu marit (promotors de la urbanització Monte Picayo) va pagar la seua reconstrucció donant-li el seu aspecte actual i dedicant-la a Santa Alícia.
 |
| Penyes de Guaita |
En direcció al sud-oest, en el límit entre els termes de Puçol i Bètera, a poca distància s’eleva el Cabeç Bord, el sostre de l’horta Nord, amb 240 m.
 |
| Cabeç Bord |
En una estona per fi deixarem darrere les urbanitzacions i caminem ja per terreny lliure, per una zona d’arbusts amb alguns pins.
A les 10 arribem a una carretera sota el conjunt de les antenes del Picaio. Ahí a la dreta es troba el Santuario de la Santísima Virgen de la Medalla Milagrosa, promo-guda en els 60 pel capellà de Santa Alícia.
El santuari està a bona altitud, però encara ens queda un poc per a la cota màxima del Picaio.
L’anunciat vent fort no l’estem notant i la pujada resulta bastant còmoda.
A les 10:30 estem ja junt al vèrtex del cim.
Les penyes de l’extrem són un photocall magnífic amb el fons del pla costaner de Sagunt.
Cap al nord destaca la magnífica vista del castell de Sagunt. I més enllà, la Serra de les Santes (Desert de les Palmes, Bartolo...) i les Agulles de Santa Àgueda.
Després de les fotos i l’observació dels voltants, tornem sobre els nostres passos, iniciant el descens. El camí porta fins el complex de les múlti-ples antenes. Des d’aquesta zona tenim una vista estupenda de les parets de la Mola de Segart.
Seguint el camí s’arriba a una cruïlla en una ampla collada entre el Picaio i les Penyes de Guaita. Ahí enganxem el GR-10, que baixarà pel frondós Barranc del Llop. L’Aljub dels Xiprers serà un bon lloc per parar a esmorzar.
La baixada pel aquesta senda (sobre 1 km.) és molt atractiva, per la densa vegetació de tota la zona.
En algun punt fins i tot cal acatxar-se per passar sota algunes rames. En l’altra cara del Picaio destacaven les paleres i els margallons. Aquí ara abunda més altra vegetació de zones més humides.
La senda desemboca en un camí que voreja un gran hort de taronges talats.
La ruta gira a l’esquerra i en aquest moment veiem enfront com uns bancals fantasmals, amb els arbres (exemplars molt joves d'alvocats) recoberts de plàstics... probablement per a prevenció contra les gelades.
Passades les 12:30 arribem als cotxes, uns metres més avall del monstre del Casino.
Una estupenda ruta per a incloure-la en el catàleg de "Les rutes del Covid", molt accessible des de la ciutat de València, se situa en l'extrem més oriental de la Serra Calderona, malgrat aquesta
situació i la seua escassa altura, té unes fantàstiques vistes i per
descomptat un bell recorregut.
Textos: Joan
Fotos: Joan i Javi
Àlbum complet de fotos: clic ací
Xodos - Vistabella
Les Rutes del COVID
 |
| Construcció de pedra en sec típica del maestrat, molt probable per a refugi de ramader |
Ruta de Xodos a Vistabella per l'Ermitori de Sant Joan
Data d'eixida: 06/12/2020
Excursionistes: Anna, Joan, Inma, Emili, Antonio, Ana, Luis, Alicia i Javi
Distància recorreguda: 15 km.
Temps en moviment: 04:10
Altitud màxima: 1.400 m.
Altitud mínima: 1.020 m.
Desnivell pujada: 542 m.
Desnivell baixada: 347 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
 |
Segona jornada a Vistabella, en aquesta ocasió tenim preparada una excursió lineal entre Xodos i Vistabella.
Ens desplacem fins a la població de Xodos en vehicles, farem el recorregut del Camí dels Pelegrins entre Xodos i Sant Joan per a després continuar fins a Vistabella seguint el traçat del GR-7. A la entrada de la població de Xodos tenim un ampli pàrquin on deixem els vehicles.
Iniciem el recorregut eixint de Xodos pel Carrer del Calvari, tan prompte eixim de la població un cartell informatiu del Camí dels Pelegrins ens dóna detalls de la ruta fins a l'Ermitori de Sant Joan.
Poc després veurem el molí de Xodos, un edifici ple d'història i treball, seguint el camí passarem al costat de la Font dels Posos. Ací deixarem el camí de terra per a continuar per senda, un pal senyalitzador ens indica que el Camí del Pelegrins segueix per la sendera que ascendeix a l'esquerra, per la dreta ix una sendera que porta a la font de l'Argivello.
Poc després veurem el molí de Xodos, un edifici ple d'història i treball, seguint el camí passarem al costat de la Font dels Posos. Ací deixarem el camí de terra per a continuar per senda, un pal senyalitzador ens indica que el Camí del Pelegrins segueix per la sendera que ascendeix a l'esquerra, per la dreta ix una sendera que porta a la font de l'Argivello.
La senda ascendeix pel vessant nord del Tossal del Marinet, al poquet trobarem una senda a la nostra dreta amb un senyal "Font de
l'Argivello" -en els mapes no apareix aquest senda però sembla evident
que està comunicada amb l'encreuament de l'anterior pal senyalitzador-,
seguim en continu ascens fins al Pla de la Creu on aconseguirem la
màxima altitud de la jornada entorn dels 1400 metres d'altitud, a partir
d'ara els desnivells se suavitzen.
Els ecosistemes forestals han anat variant conforme guanyàvem altura, al principi eren principalment formacions vegetals de carrasques i pi blanc amb una rica vegetació arbustiva.
Després del Pla de la Creu passarem al costat del Mas de Mor, una xicoteta masia construïda a gran altura i amb vista a Penyagolosa, continuem per una pista forestal, davant veien l'Ermitori, ara el pi blanc és substituït pel pi negral i el pinastre, el vesc els envaeix. En aquests vessants és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més continental. Ha de destacar-se, així mateix, la presència de roure valencià (Quercus faginea), teix (Taxus bacata) i til·ler (Tilia platyphyllos), així com les interessants formacions de rebrioix o melojo (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
Els ecosistemes forestals han anat variant conforme guanyàvem altura, al principi eren principalment formacions vegetals de carrasques i pi blanc amb una rica vegetació arbustiva.
Després del Pla de la Creu passarem al costat del Mas de Mor, una xicoteta masia construïda a gran altura i amb vista a Penyagolosa, continuem per una pista forestal, davant veien l'Ermitori, ara el pi blanc és substituït pel pi negral i el pinastre, el vesc els envaeix. En aquests vessants és freqüent observar formacions de savina turífera (Juniperus thurifera), indicatives d'un clima més continental. Ha de destacar-se, així mateix, la presència de roure valencià (Quercus faginea), teix (Taxus bacata) i til·ler (Tilia platyphyllos), així com les interessants formacions de rebrioix o melojo (Quercus pyrenaica) sobre sòls silicis.
 |
| cartell informatiu del Camí dels Pelegrins |
 |
| Penyagolosa des de Xodos |
 |
| molí de Xodos |
 |
| Font dels Posos |
 |
| Primeres rampes del camí, predomina el bosc de carrrasques |
 |
| Continuem entre carrasques |
 |
| El pi blanc comença a guanyar el terreny |
 |
| El domini del pi es cada vegada és més evident conforme guayem altura |
 |
| La marxa té conseqüències |
 |
| Pla de la Creu |
 |
| Hem canviat de vesant, els voltor volen al voltant del Penyagolosa |
 |
| El Penyagolosa prop del Mas de Mor |
 |
| El pi negre i el ginebre de camí al l'Ermitori |
 |
| Vesc |
Una vegada arribem a Sant Joan creuem la Rambla del Pla per a agafar la
sendera GR-7 que ens portarà fins a Vistabella -ha tindre en compte
que no trobarem quasi senyals de GR pel camí-.
Passem al costat del
pi monumental dels Quatre Forques i poc després arribem a la Pista de
Sant Joan a Puertomingalvo, travessem l'àrea d'acampada el Planás i
seguim, una xicoteta costa que ens endinsa en un bonic i frondós bosc de
pi, al poc arribem a la Font de l'Espino.
A partir d'ara tenim una extensa planícia en la qual caminarem entre camps de cultiu.
El
Pla de Vistabella, que amb 35 quilòmetres quadrats representa un dels poljes o altiplans més importants de la península, en relació a la seua
extensió i altura. El Pla és un antic llac envoltat de muntanyes i
travessat per una rambla que, davant la impossibilitat de trobar eixida
per a les seues aigües, les filtra a través de la terra mitjançant els
misteriosos embornals del Quinyó, apareixent quilòmetres més a baix, al
riu Montlleó. El Pla està compost d'una terra fèrtil en la qual es
cultiven creïlles, cereals i tòfones, gràcies a les plantacions de
carrasques micorrizades.
Eixim del Pla per a afrontar l'últim tram, travessem la carretera de
Sant Joan i pugem per una bonica i frondosa senda entre grans carrasques
fins al xicotet serral de la Creveta en les proximitats de Vistavella.
 |
| Pi dels Quatre Forques |
 |
| De camí a Vistabella |
 |
| El camí entre Sant Joan i Vistabella a voltes està empedrat |
 |
| Voltant de la font |
 |
| Font de l'Espino |
 |
| Construcció de pedra en sec en una plantació de
carrasques micorrizades en el Pla de Vistavella |
 |
| Vistabella des de la Creveta |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)