Data d'eixida: 6, 7 i 8 /12/2019
Excursionistes: Inma, Emili, Carmen, Antonio, Xelo, José, Anna, Joan, Ana, Luis, Alicia i Javi i amb l'acompanyament molt especial de Xavier Martín
1a. jornada: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6 --- Maderuelo i Sabinar de Hornuez
Va ser en 1974 quan el mateix Félix Rodríguez de la Fuente, en qualitat de
vicepresident de l'organització conservacionista WWF, va rubricar un
conveni amb l'Ajuntament de Montejo de la Vega amb l'objectiu de crear,
a l'interior de les espectaculars gorges que dibuixa el riu Riaza, un
espai en el qual els rapinyaires, moltes d'elles a punt d'extingir-se en
aquell moment, pogueren tirar avant les seues cries sense ser
molestades. El 13 de gener de 1975 es va inaugurar el Refugi de Rapinyaires.
Aquella experiència pionera del conservacionisme ecologista espanyol
ocupa en l'actualitat una extensió de 2.100 hectàrees situades al llarg
de 12 espectaculars quilòmetres del riu Riaza en el seu tram mitjà,
entre la localitat de Montejo de la Vega i l'embassament de Linares.
Gràcies a aquella iniciativa, els xaragalls del riu Riaza en aquest
tram s'han convertit en el major santuari dels rapinyaires ibèrics i
especialment del voltor lleonat, que té en aquestes gorges una de les
colònies més importants de la península Ibèrica, amb més de 2.000
exemplars censats.
Dades bàsics: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6
Data d'eixida: 6/12/2019
Distància recorreguda: 10,5 km.
Recorregut: lineal.
Temps acumulat: 3 h. 30 min.
Altitud màxima: 974 m.
Altitud mínima: 849 m.
Desnivell pujada: 250 m.
Desnivell baixada: 155 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací
Eixim de Sepúlveda cap a Montejo de la Vega de la Serrezuela, allí ens trobarem amb el meu estimable amic
Xavier que ens acompanyarà aquests dies aportant els seus coneixements del terreny.
En tractar-se d'una ruta lineal ens desplacem a deixar un vehicle en el pàrquing de l'altre extrem de la ruta. Tornem a Montejo i deixem el vehicle en un aparcament que trobarem al començament del camí.
Comencem la ruta, ens trobem en la vega del Riaza, una de les zones amb major aprofitament agrícola a causa de la riquesa del sòl. A banda i banda del camí podem apreciar diversos cultius agrícoles tant de secà com de regadiu. A l'esquerra, el riu discorre lentament. Avancem pel camí, deixem un pont a l'esquerra i continuem recte. La resta del grup que havia partit mentre féiem el trasllat de vehicles ha creuat el pont i a seguit el camí que transcorre per l'altre costat, hauríem de trobar-nos en una bifurcació que trobarem un poquet més endavant, després d'un xicotet caos per la mala cobertura telefònica, han tornat al camí camp a través.
Reagrupats continuem el nostre recorregut pel costat dret fins que el camí de concentració acabe.
A la nostra dreta, un senyal vertical ens indica com seguir la marxa; ascendint pel vessant fins a la zona alta.
Abans
de començar el descens, podem apreciar una vista panoràmica del canó i
un panell interpretatiu que ens explica com es va formar. Una vegada a
baix, podem acostar-nos a visitar les ruïnes del convent de Sant Martí
de Casuar, de les quals únicament es conserva l'església.
En les parets que hi ha davant alberguen una gran quantitat de voltors i
ens parem una bona estona per a observar-los i caçar-los amb les càmeres.
Per a continuar la senda
hem de reprendre el camí principal, deixant el riu sempre a l'esquerra,
d'aquesta forma ens endinsem en el canó, que a partir d'aquest punt
aconsegueix una profunditat de fins a 150 metres i una amplària entre
els tallats d'uns 250 metres. Durant aquest recorregut, podem observar a
la nostra dreta, un alzinar espés i a l'esquerra, a l'altre costat del
riu, un bosquet obert de savines, arbre singular d'aquest parc
natural.
Continuant el nostre passeig ens trobem un gran viaducte,
d'uns 60 metres d'altura, que forma part de la línia de ferrocarril
Madrid-Irun. A partir d'aquest punt podem apreciar diversos dels
meandres més pronunciats del riu i alguns dels tallats més
espectaculars.
A poc a poc, ens anem acostant al final del nostre trajecte, prop de la presa de l'Embassament de Linares creuem el riu per un xicotet pont, al altre costat tenim la carretera que baixa cap a la presa. El pàrquing on hem deixat el vehicle està carretera amunt.
 |
| Vega del Riaza al principi del camí |
 |
| Atravesant la zona alta atents a les explicacions de Xavier |
 |
| Abans de baixar de nou a les gorges fem la fotografia de grup |
 |
| Gorges del Riaza amb l'església Sant Martí
de Casuar |
 |
| Voltors en les proximitats de Sant Martí
de Casuar |
 |
| Voltor lleonat |
 |
| Església de Sant Martí
de Casuar |
 |
| Viaducte travessant el canó |
 |
| Part final del trajecte vist des de la carretera que condueix a l'aparcament |
Maderuelo i Sabinar de Hornuez
Finalitzada l'excursió els conductors s'avancen per a recollir els vehicles. De retorn ens dirigim a la propera població de Maderuelo situada a la cua de l'embassament. Tenim reserva en una hospederia i provarem aqueix famós 'lechazo'.
Finalitzat el menjar eixim cap al Sabinar de Hornuez, el temps s'ha tirat damunt, en aquesta època de l'any el sol s'oculta amb rapidesa i prompte enfosqueix. Arribem al Sabinar i ens dóna temps de donar una xicoteta volta pels voltants de l'Ermita de La nostra Senyora de Hornuez.
'Enebral de Hornuez', resa un rètol a l'entrada del lloc. Per ginebre, a Castella, s'entén savina: l'únic arbre capaç de créixer en aquestes àrides i frígides params, on el sol, el gel i el vent modelen el seu fullatge perenne de fulles escuamiformes -com les del xiprer- i el seu tronc de fusta imputrescible i aromàtica, en un escorç prodigiós. Tot això, compassat amb un ritme de creixement tan lent que a qualsevol dels retorçats gegants que envolten l'ermita se li pot tirar mil anys i encara quedar-se curt.
El sabinar de Hornuez és la verda excepció que confirma la regla dels erms grisos que s'estenen per l'orient de Segòvia, des del port de Somosierra fins al Duero: un oasi on es
concentren les més grans sabines albars d'Espanya.
 |
| Maderuelo, Porta de la Villa |
 |
| Església romànica de Sant Miguel |
 |
| Campanari de l'església de Santa Maria |
 |
| Maderuelo, pont sobre l'embassament de Linares |
 |
| Sabinar de Hornuez, Ginebre |
 |
| Sabinar de Hornuez, Ginebre centenari que el vent va tombar en 2010 |
2a jornada: Les gorges del riu Duratón, Senda de los Dos Ríos + Senda de Puente Talcano a Puente de Villaseca + Senda de la Molinilla --- Ermita de Sant Frutos
 |
| Meandre abandonat |
Dades bàsics: Les gorges del riu Duratón, Senda de los Dos Ríos + Senda de Puente Talcano a Puente de Villaseca + Senda de la Molinilla
Data d'eixida: 7/12/2019
Distància recorreguda: 20,31 km.
Recorregut: lineal.
Temps acumulat: 5 h. 20 min.
Altitud màxima: 1002 m.
Altitud mínima: 856 m.
Desnivell pujada: 398 m.
Desnivell baixada: 486 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací
Com en el dia d'ahir, el recorregut és lineal, partim de bon matí per a
deixar un vehicle en l'altre extrem del recorregut, al costat del pont
de Villaseca, on he quedat amb Xavier. Deixem el meu vehicle i tornem a
Sepúlveda.
La Senda dels Dos Ríos és una senda que s'inicia en el
mateix Sepúlveda. Partim de la plaça on es troba l'Edifici del Rellotge,
recorrem un tram del carrer la Barbacana que transcorre al costat de
la Muralla i que travessem per la Porta del Ecce Homo o del Azogue per a
dirigir-nos al Mirador de la Verge de la Penya. Diferents panells
informen de la colònia de voltors a més d'altres espècies de fauna i
flora que es poden observar.
Seguim el recorregut que sale de
Sepúlveda per l'erm gebrat travessant la zona emmurallada per la Porta
de la Força per a descendir fins al riu Duratón que creuem pel pont Picazos. Ara seguim el curs del riu, les zones d'ombría romanen amb
gebre i allí on aconsegueix el sol comença a evaporar-la creant curioses
estampes.
Continuem per la ribera del riu i arribem a una
passarel·la que recorre un tram per les parets de la gola. Arribem al
Pont Talcano. Ací finalitzem la Senda dels Dos Ríos que ara continuaria
creuant el pont i tornant a Sepúlveda pel riu Castella.
Nosaltres continuem empalmant amb una altra senda, la que transcorre entre el pont
de Talcano i el pont de Villaseca, aquesta discorre pel fons del
canó, entre tallats que poden arribar a mesurar més de 100 metres
d'altura. En el recorregut habita gran part de la fauna i flora present
al Parc Natural i per descomptat el protagonista indiscutible
del paisatge, el voltor lleonat.
Passem al costat d'un meandre
abandonat i més tard som nosaltres els que abandonem per un moment la
gola per a pujar a l'Ermita de Sant Julián, de la qual queden algunes
parets en peu, des d'ací podem gaudir d'alguna de les millors buitreres del parc natural i dels meandres des de les altures.
Descendim
i reprenem la sendera que no deixarem fins a arribar al pont de Villaseca. Mengem allí, en un prat a la solana sota el pont. Després
d'això queda realitzar la recollida de vehicles perquè la intenció és
traslladar-nos fins a l'Ermita de Sant Frutos.
Mentre els conductors fan camí el grup que es queda completarem les sendes. La senda La Molinilla discorre en paral·lel al riu Duratón amb una
longitud d'uns 2 Km. (4 km. anada i volta). Cal destacar la presència de
5 coves excavades en la roca per processos càrstics i que han sigut
utilitzades per l'home de manera diversa: habitatge, lloc de culte,
refugi per al bestiar. Al llarg del recorregut podrem observar savines,
ginebres, salzes, àlbers, alisos, freixes, xops llombards, oms entre
una altra vegetació i entre la fauna podríem veure mustèlids com les
llúdries, ocells com herrerillos, el trepador blau o la merla aquàtica
i entre els peixos el barb i la truita comuna. A dalt en els tallats,
el voltor lleonat o l'aufrany.
 |
| Muralla de Sepúlveda |
 |
| Porta del Ecce Homo o del Azogue, Sepúlveda |
 |
| Esglèsia de la Verge de la Penya |
 |
| Mirador de la Verge de la Penya |
 |
| Parella de voltors |
 |
| Eixida de Sepúlveda |
 |
| Banc a la fresca |
 |
| Porta de la Força |
 |
| Pont dePicazos |
 |
| Caminant al costat del riu Duratón |
 |
| Añadir leyenda |
Ermita de Sant Frutos
Des d'ací ens desplaçarem amb cotxe a l'Ermita de Sant Frutos, dedicada
al patró de Segòvia. El paisatge és bell i està ple de
contrastos, una mescla d'història, religiositat, bellesa i naturalesa.
Arribem just a l'ocàs i veiem com es posa el sol conforme ens aproximem
al lloc.
Aquesta ermita, de gran valor, és més que el símbol del
parc. Sant Frutos nació a Segòvia en el segle VII en el si d'una família
acomodada. Tant el com el seu germà Valentín i la seua germana Engracia, decideixen donar tots els seus béns i retirar-se, buscaven
una vida eremita, i es van allotjar per separat, primer en coves i
després en ermites.
A Sant Frutos se li atribueix la fundació
d'aquest temple encara que el que veiem hui dia és una construcció
posterior, romànica, alçada a la fi del segle XI i retocada i ampliada
en múltiples ocasions. Al costat d'ella apareixen altres elements
d'interés com les tombes antropomorfes visigodes, un forn de pedra creat
sobre les restes de l'antic monestir i el que anomenen la tomba dels
sants al costat del cementeri de Burgomillodo.
3a jornada: El Convent de la Hoz
El Convent Franciscà de la Hoz pertany a la localitat de Sebúlcor i,
com el seu propi nom indica, es troba situat en un dels
meandres del Parc Natural de les Gorges del riu Duratón. Fundat en el
s. XIII, el seu nom original era el de Convent de La nostra Senyora dels
Àngels de la Hoz i en ell vivien frares que veneraven i salvaguardaven
la imatge d'aquesta verge.
A la fi del s. XV es
produeix una ensulsiada sobre el convent, quedant únicament en peus la
seua església. En la reconstrucció intervé la reina Isabel la Catòlica,
qui es reserva en ell una estada pròpia. El rei Felip II també estarà
vinculat amb el convent, qui a mitjan s.XVI decidirà ampliar-ho. El seu
àmbit d'influència arribava tant a localitats pròximes, com Navalilla, Urueñas o Sepúlveda, però també a poblacions més llunyanes, com eren
Els Castres, Turégano i Cantalejo, pobles fins on arribaven els
serveis dels seus frares. Serà a la fi del s. XVII quan el convent de la
Hoz es convertisca en el primer col·legi de missioners d'Espanya.
Data d'eixida: 8/12/2019
Distància recorreguda: 4,05 km.
Recorregut: circular.
Temps acumulat: 3 h. 02 min.
Altitud màxima: 915 m.
Altitud mínima: 819 m.
Desnivell pujada: 227 m.
Desnivell baixada: 227 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací
Per a arribar al Convent ens hem de desplaçar fins a la població de Sebúlcor, des d'allí seguint les indicacions segueix entre pinedes una
ampla pista forestal. Deixem els vehicles en una esplanada creuer de
camins i ens dirigim cap a l'est a un mirador natural sobre el Duratón,
després per una barranquera descendim al llit del riu des d'on podrem
fer l'aproximació al convent -atenció, només és possible transitar per la riba quan el nivell del Duratón descendeix prou-. Aconseguim el llit de riu, comença a ploure lliugerament. Arribem al convent,
unes fotos i esmorzar. Tornem pel mateix camí, aconseguida la zona alta
ens dirigim per una sendera a la dreta cap al mirador, allí Xavier
col·loca el seu telescopi i enfoca a un abric amb pintures rupestres,
com no aconseguisc distingir-les em dirigisc al sortint sobre el convent. Contínua plovent, les vistes tenen una cortina d'aigua però
crec ha merescut la visita, ací acaba la nostra aventura.
 |
| Gorge del Duratón |
 |
| Convent de la Hoz des del llit del riu |
 |
| Convent de la Hoz des del mirador |
Interessant eixida per uns paratges naturals on hem pogut observar,
gaudir i apreciar els entorns dels rius Duratón i Riaza. Tal vegada
per posar-li un però i després de veure estampes que Xavier m'envia
d'aquests mateixos llocs recorreguts però en altres estacions sent pena
per no haver-ho vist a la primavera o principis de la tardor, encara
així, ha sigut una molt grata experiència. Espere tornar. Ens veiem en
la pròxima eixida.
Àlbum fotogràfic complet:
clica ací
