FONT ROJA-BARRANC DE L’INFERN-EL MENEJADOR
Data d'eixida: 28/02/2016
Excursionistes: Inma, Lola, María, Marina, Maite, Carmen, Júlia, Ainhoa, Celia, Borja, Carlos, Alfredo, Antonio, Emili, Luis, Mikel, Juan Carlos, Julio i Javi
Distància recorreguda: 13,3 Km.
Durada: 3 hores 42 minuts en moviment
Altitud mínima: 959 m.
Altitud màxima: 1.354 m.(Cim del Menejador)
Desnivell acumulat: 718 m.
Dificultat: FàcilRuta en Wikiloc
Ruta per el Parc Natural del Carrascar de La Font Roja
Meravellós dia de muntanya hivernal per la Font Roja que ens ha rebut amb una xicoteta capa de neu recentment caiguda. Circular molt interessant amb climatologia variada: sol, pluja, boira, vent, neu... el temps ens ha donat per a tot i hem gaudit
de la companyia de muntanyers de diferents llocs que han vingut a compartir la
ruta amb nosaltres i per arrodonir-ho tot hem pogut comptar amb
senderistes de la Colla Jove.
El punt de partida de la nostra ruta comença en el pàrquing del santuari de La Font Roja. La primera senda que anem a recórrer ix des del mateix aparcament, per una escala de baixada i està marcada com la senda roja, Barranc de L’Infern.
Baixarem diversos trams d'escales fins a arribar a la Font del Rossinyol, continuem avançant per la senda, travessarem dos xicotets barrancs i al poc arribem al Barranc de l'Infern, zona molt humida i fresca, per on arriba a córrer l'aigua en època de pluges.
El barranc de l'Infern és el punt més baix de l'excursió, a partir d'ací comencem l'ascens i trobem un espectacular penya-segat rocós on el camí dóna una revolta que ofereix una bonica vista de la vall del riu Polop.
Conforme anem avançant s'observa un canvi en el tipus de vegetació, del carrascal d'ombria es passa al predomini de pineda, que correspon fonamentalment a repoblacions de pi blanc en zones ocupades anteriorment per alzines. L'estrat arbustiu d'aquest ecosistema és més pobre quant a quantitat i varietat d'espècies, predominant les aliagues, jaras i alguns ginebres.
En unes 2 hores arribem al Pla dels Galers -on segons informació del Parc: és fàcil trobar en el fang petjades i rebolcadors de porc senglar. En aquest punt, mirant cap a les zones més elevades, pot distingir-se el bosc mixt mediterrani caracteritzat per l'abundància de caducifolis que acompanyen a les carrasques-. Aprofitem aquest enclavament per a tirar un mos i un glop de vi.
Creuant el Pla cap a la dreta trobem la senda que ascendeix al Menejador. A partir d’ací enllacem en la ruta groga que puja per pista fins al cim.
Uns 900m més endavant trobem a la dreta el mirador de Pilatos, des del
qual hi ha una esplèndida panoràmica de la Serra de Mariola i la vall
del riu Polop. Mirant cap a arrere, la cara nord de la
Serra del Menejador.
El punt de partida de la nostra ruta comença en el pàrquing del santuari de La Font Roja. La primera senda que anem a recórrer ix des del mateix aparcament, per una escala de baixada i està marcada com la senda roja, Barranc de L’Infern.
Baixarem diversos trams d'escales fins a arribar a la Font del Rossinyol, continuem avançant per la senda, travessarem dos xicotets barrancs i al poc arribem al Barranc de l'Infern, zona molt humida i fresca, per on arriba a córrer l'aigua en època de pluges.
 |
| Punt de partida al pàrquing Glorieta dels Paellers |
 |
| Baixem un primer tram d'escales al costat de l'entrada del pàrquing i travessem una zona de pícnic |
 |
| Seguint la senda descendirem diferents trams d'escales |
 |
| Vall del riu Polop i Alcoi |
 |
| Font del Rossinyol |
 |
| El temps de moment es manté entre sol i núvols, la temperatura encara que és baixa es porta bé, el pitjor és que de tant en tant corre alguna ràfega d'aire que fa que ens caiga la neu acumulada en les fulles. |
 |
| La sendera transcorre pel carrascar per un paisatge nevat que ens deixa unes boniques estampes |
 |
| El camí descendeix lleugerament, al fons de la imatge el Santuari de la Font Roja |
 |
| Després d'una estoneta caminant entrem en calor, a més el temps acompanya, és hora de llevar-se alguna peça de roba |
El barranc de l'Infern és el punt més baix de l'excursió, a partir d'ací comencem l'ascens i trobem un espectacular penya-segat rocós on el camí dóna una revolta que ofereix una bonica vista de la vall del riu Polop.
Conforme anem avançant s'observa un canvi en el tipus de vegetació, del carrascal d'ombria es passa al predomini de pineda, que correspon fonamentalment a repoblacions de pi blanc en zones ocupades anteriorment per alzines. L'estrat arbustiu d'aquest ecosistema és més pobre quant a quantitat i varietat d'espècies, predominant les aliagues, jaras i alguns ginebres.
 |
| Aliagues |
 |
| Arribem al penya-segat |
 |
| Continuem ascendint |
 |
| Última pujadeta cap el pla |
En unes 2 hores arribem al Pla dels Galers -on segons informació del Parc: és fàcil trobar en el fang petjades i rebolcadors de porc senglar. En aquest punt, mirant cap a les zones més elevades, pot distingir-se el bosc mixt mediterrani caracteritzat per l'abundància de caducifolis que acompanyen a les carrasques-. Aprofitem aquest enclavament per a tirar un mos i un glop de vi.
 |
| Pla dels Galers |
 |
| La colla jove perfectament flanquejada |
 |
| Parada per a esmorzar |
 |
| Foto de grup, la penya El Quinto Pino ben equipada amb la seua banderola |
 |
| Des del pla continuem la pista per la nostra dreta seguint les marques de la ruta groga |
 |
| Mirador de Pilatos |
Seguint la pista arribem a la Cava Coloma, -amb 2.200m3 de capacitat, és una de les antigues construccions emprades per a la conservació i
emmagatzematge de gel, obtingut d'arreplegar i premsar dins, la neu dels
voltants del pou-. Continuem per la pista forestal passem a la vessant sud. Arribats al dipòsit d'aigua -baix mateix Menejador- prenem la senda que baixa per la nostra dreta, i que te en alguns trams una forta baixada, però sense perill.
La Cava Coloma té un diàmetre de 13 metres i una profunditat de 17 metres. No conserva el seu sostre, que va ser esfondrat fa 75 anys. En ella es pot llegir la següent inscripció: " Dempeus sobre la neu gelada es va fer aquest rètol, el 24 de febrer de 1886" I es va fer el rètol perquè en aqueixa data es va omplir per primera vegada la nevera fins al sostre de forma natural, explicant l'altura lliure del peu de l'home que la va cisellar. La cava es va començar a construir l'any 1732 i va tardar 33 anys a estar acabada i funcional.
Seguim la senda fins arribar al Pou de Nouer, continuem endavant i ara la senda comença a empinar-se fins arribar a la Cava Noguera.
Des de la cava ascendim molt poquet i de seguida la senda travessa un barranc, el dels Cims. El temps empitjora per moments, comença a caure neu en forma de matacabres. En la pujada del barranc trobarem la Cava Simarro -té un diàmetre de 15 metres i una profunditat de 15 metres. És la més gran de totes segons un article de l'any 1880-.
Des de la nevera pugem a l'Alt del Canyo (1.245 m) on trobem un encreuament de senders amb un pal indicador.
En arribar al pal agafem direcció oposada al Pou del Canyo, la pista descendeix per la nostra esquerra per a remuntar de nou. Quan arribem al més alt de la pista, on aquesta comença a descendir ens eixim d'ella muntanya a través buscant l'Alt del Ginebral, ací no hi ha sender definit i nosaltres aprofitem que Tana -una de les gosses que ens acompanyen- a eixit escopetejada darrere d'un ramat de cabres, Julio després d'una incessant persecució aconsegueix localitzar-la, mentre la resta fem cim en l'Alt del Ginebral i des d'ací seguint la cresta arribem al cim del Menejador.
 |
| Des del mirador continuem pujant per la pista |
 |
| Arribem a la Cava, núvols amenaçadors comencen a acompanyar-nos |
 |
| Cava Coloma |
 |
La Cava Coloma té un diàmetre de 13 metres i una profunditat de 17 metres. No conserva el seu sostre, que va ser esfondrat fa 75 anys. En ella es pot llegir la següent inscripció: " Dempeus sobre la neu gelada es va fer aquest rètol, el 24 de febrer de 1886" I es va fer el rètol perquè en aqueixa data es va omplir per primera vegada la nevera fins al sostre de forma natural, explicant l'altura lliure del peu de l'home que la va cisellar. La cava es va començar a construir l'any 1732 i va tardar 33 anys a estar acabada i funcional.
 |
| A l'altura del dipòsit d'aigua, al fons pot veure's el cim del Menejador. Des d'ací seguim una sendera que descendeix pel vessant sud, a més podem veure una fantàstica panoràmica cap a la Foia de Castalla |
 |
| Panoràmica de la Foia de Castalla, als nostres peus la població d'Ibi i al fons la Serra del Maigmó |
Seguim la senda fins arribar al Pou de Nouer, continuem endavant i ara la senda comença a empinar-se fins arribar a la Cava Noguera.
 |
| Continuem per una senda ben definida i senyalitzada amb marques de PR -groc i blanc- |
 |
| Pou de Nouer |
 |
| Cava Noguera, de tres accessos, 12 metres de profunditat i 12 de diàmetre. |
 |
| Rodejant la cava |
Des de la cava ascendim molt poquet i de seguida la senda travessa un barranc, el dels Cims. El temps empitjora per moments, comença a caure neu en forma de matacabres. En la pujada del barranc trobarem la Cava Simarro -té un diàmetre de 15 metres i una profunditat de 15 metres. És la més gran de totes segons un article de l'any 1880-.
 |
| Cava Simarro |
Des de la nevera pugem a l'Alt del Canyo (1.245 m) on trobem un encreuament de senders amb un pal indicador.
 |
| Alt del Canyo |
 |
| Pal indicador de l'Alt del Canyo |
En arribar al pal agafem direcció oposada al Pou del Canyo, la pista descendeix per la nostra esquerra per a remuntar de nou. Quan arribem al més alt de la pista, on aquesta comença a descendir ens eixim d'ella muntanya a través buscant l'Alt del Ginebral, ací no hi ha sender definit i nosaltres aprofitem que Tana -una de les gosses que ens acompanyen- a eixit escopetejada darrere d'un ramat de cabres, Julio després d'una incessant persecució aconsegueix localitzar-la, mentre la resta fem cim en l'Alt del Ginebral i des d'ací seguint la cresta arribem al cim del Menejador.
 |
| Sols queda pujar una lloma per a després anar crestejant |
 |
| Ruscs? |
 |
| Camp a través buscant el cim |
 |
| Crestejant, al fons el cim del Menejador |
 |
| Seguim acostant-nos |
 |
| Arribem al Cim del Menejador (1354m) |
 |
| La cap volia arribar més alt |
 |
| La boira s'acosta a tot córrer |
 |
| La boira ens envolta |
Des d'en vèrtex geodèsic busquem la caseta del cim on tenim un panell amb una fotografia panoràmica de les vistes, és el que ens queda doncs a més de boira ara torna a caure matacabres.
 |
| Autoretrat amb matacabres |
 |
| Una xicoteta distracció quasi ens fa tornar al vèrtex geodèsic |
 |
| Baixada del cim amb boira i matacabres |
 |
| La senda està molt bé definida |
 |
| Avançant pel bosc de carrasques |
 |
| La gent volia fer-se fotos quan queien els flocs més grans |
 |
| Contínua nevant i seguim intentant capturar el moment |
 |
| En la baixada passem per un mirador que deixa entreveure al fons la Serra de Mariola |
 |
| Pla de la Mina, reproducció d'una carbonera |
 |
| Pla de la Mina, panell explicatiu |
 |
| Pla de la Mina, reproducció d'un forn de calç |
Arribats a la zona de pícnic ens disposem a menjar però en pocs minuts es posa a ploure, encara que lleuger no ens deixa compartir el moment amb tranquil·litat i precipitadament finalitzem.
Ha sigut una experiència magnífica, la climatologia i sobretot la neu una convidada molt especial i ha sigut tot un plaure conèixer i compartir la ruta amb gent vinguda de altres barris de la ciutat o d'altres llocs de València com Teresa de Cofrents o Manxecs d'Almansa, esperem tornar a veure'ls prompte.
Fins a la pròxima, ens espera el BENICADELL
Àlbum FONT ROJA
