Circular per Almedíxar
Data d'eixida: 26/11/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, Maria, Karmela, Emili, Julio, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 15,57 Km.
Durada: 4 hores 02 minuts en moviment
Altitud mínima: 405 m.
Altitud màxima: 938 m.
Desnivell acumulat: 708 m.
Dificultat: Fàcil.
Ruta en Wikiloc
Excursió: Barranc d'Almanzor-Coll d'Íbola-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera-Masía Mosquera
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià. Gran part de la serra forma el Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància, al sud de la província de Castelló. A la serra d'Espadà, hi ha restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu, castells musulmans, naixements de petits rius i diverses fonts.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millor conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres (Quercus suber).
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància, al sud de la província de Castelló. A la serra d'Espadà, hi ha restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu, castells musulmans, naixements de petits rius i diverses fonts.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millor conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres (Quercus suber).
Clareja, partim de Benimaclet amb temps ennuvolat però conforme ens acostem a la serra d'Espadà els
núvols desapareixen, arribem a Almedíxer i deixem els vehicles en les
proximitats de la plaça de l'ajuntament, cal abrigar-se, el termòmetre marca vuit graus.
En arribar busquem on comprar unes barres de pa i seguidament iniciem l'excursió.
En arribar busquem on comprar unes barres de pa i seguidament iniciem l'excursió.
 |
| Des de la plaça de l'ajuntament seguim per el carrer Sèquia per a després perl carrer Barri ens dirigim cap al Barranc de l'Almanzor |
 |
| Eixim de la població per una pista de ciment |
 |
| Font de l'àrea Els Pins |
Des d'Almedíxer seguim per una pista de ciment que en uns 800 metres ens
porta a l'àrea recreativa Els Pins . Aprofitem la font que hi ha per a
emplenar cantimplores.
Seguirem barranc a dalt, l'orientació nordoest ens porta de moment sempre per l'ombría, doncs el sol no arriba al fons del barranc. El començament de ruta resulta fàcil doncs és un agradable passeig entre xicotets camps de cultiu d'ametlers i sobretot oliveres i vessants densament poblats de sureres i pins.
Seguirem barranc a dalt, l'orientació nordoest ens porta de moment sempre per l'ombría, doncs el sol no arriba al fons del barranc. El començament de ruta resulta fàcil doncs és un agradable passeig entre xicotets camps de cultiu d'ametlers i sobretot oliveres i vessants densament poblats de sureres i pins.
Ha de ser ara al novembre quan arrepleguen l'oliva doncs al llarg del camí anirem trobant a gent fent la recol·lecció.
 | |
Els oficis de la Serra Espadà: les carboneres
Després de l’expulsió dels moriscos en 1609 la Serra Espadà, durant els
últims segles, va viure una economia de subsistència aprofitant els
recursos que oferia el seu entorn. Aquest entorn, muntanyós, amb abundància de precipitacions, amb sistemes
de reg heretats aprofitant la verticalitat del medi, amb terrenys
densament abancalats per al cultiu de regadiu, amb grans extensions
ocupades per boscos de sureres i pins, oferia diferents possibilitats de
subsistència. Així van aparéixer distints oficis com l’elaboració de
calç en els forns de calç, la producció de carbó vegetal en les
carboneres, l’extracció de suro, l’arreplega, transport i
emmagatzemament de neu en les neveres, la mineria, el treball de
l’espart, etc.
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la
intensificació del carboneig degut a la demanda de la indústria
metal·lúrgica, i dels trens i vaixells de vapor, va produir una forta
desforestació en algunes parts del País Valencià. A partir del
1918 el carbó vegetal va ser substituït pel carbó mineral britànic. En
la Serra Espadà el principal arbre utilitzat era la surera, però
afortunadament com el seu suro es comercialitzava a preu elevat, este
arbre va ser respectat i no es va produir una desforestació tan severa.
A meitat del segle XX s’acaba el carboneig perquè deixa de ser rendible. |
 |
| La duració de la cocció de la carbonera podia durar una o dos setmanes, o inclús més segons la seua dimensió. Durant este temps no es podia abandonar perquè era necessari estar pendent d’ella a totes hores per a aconseguir que la combustió es realitzara convenientment. Els primers dies s’alimentava amb major freqüència, i posteriorment es jugava amb l’obertura i tancament de les gateres per a controlar l’aire d’entrada adequadament i evitar que el carbó es transformara en cendres.Al llarg de tot el procés de producció el carboner havia de romandre present, per això es construïen xicotetes casetes de pedra seca on albergar-se de les inclemències i poder dormir. Podem intuir la duresa de l’ofici. |
 |
| La Castanyera |
Continuem per la pista i en uns minuts arribem a un desviament a la dreta cap a la Castañera (Castanyer Monumental multitronco de més de 400 anys d'edat).
Poc abans de finalitzar el camí arribem a la Font d'Almanzor (1:30 h.), ara canalitzada per a proveir al poble. En aquest punt la pista es converteix en senda i ens endinsarem en una de les zones més boniques de la ruta travessant el barranc diverses vegades i gaudint d'una gran diversitat vegetal fins a eixir a una pista forestal (1h des de la Font d'Almanzor) que prenem a la dreta.
 |
| Surera |
 |
| Arrivant a la pista d'Íbola comencem a rebre els primers raig de sol |
 |
| Comencem a pujar des del coll d'Íbola |
 |
| Durant la pujada podrem gaudir d'unes estupendes vistes cap al barranc d'Almanzor i del cim de l'Espadà |
 |
| Barranc d'Almanzor, Almedíxar i al fons Segorb i la vall del Palància |
 |
| Castell de Benalí i Aín, vista cap a la vall del Millars |
 |
| Cim del Cerro Gordo (938 m.) |
 |
| El grup amb l'Espadà darrere |
Clic en l'imatge per a vore una panoràmica 360° des del Cerro Gordo:
 |
| panoràmica 360° |
 |
| Ens dirigim cap al coll que es veu entre els cims de Penyablanca a l'esquerra i el Mosquera a la dreta |
 |
| Cerro Gordo |
 |
| Baixant pel cordal cap al coll que es veu davant, cim del Mosquera enfront |
 |
| Surera de nombroses troncs |
 |
| Masia Mosquera, antic centre de producció del suro |
Des de la masia parteix una pista, a uns 200m. trobarem un encreuament
-el camí que ix a l'esquerra recorre tot el barranc de la Falaguera
fins a la població d'Assuévar- seguirem per la pista que ens portarà
fins a la carretera que uneix Amedíxar i Ahín, ja de nou en la vall del
barranc d'Almanzor, ara ens dirigirem carretera a dalt uns 400m. fins a
localitzar una sendera que de nou ens introdueix per un impressionant
bosc i que en pronunciat descens ens porta fins al fons del barranc al camí que hem recorregut hores abans. Seguirem el camí fins
al poble, no sense abans fer una parada en la zona Els Pins per a
menjar.
Aprofitem el pas per Almedíxer per a comprar unes garrafes del apreciat oli que es produeix en aquesta serra, en altres ocasions havia sigut formatge.
Aprofitem el pas per Almedíxer per a comprar unes garrafes del apreciat oli que es produeix en aquesta serra, en altres ocasions havia sigut formatge.
 |
Ruta fàcil molt interessant en la qual el tram del barranc de la Falaguera i Masia Mosquera valen per si sols l'esforç de la mateixa. I per descontat el barranc d'Almanzor no defrauda.
Fins prompte
Àlbum fotogràfic (clic ací)
