LA SERRA GELADA (l'Albir-Benidorm)
Data d'eixida: 22/05/2016
Excursionistes: Inma, Lola, Elena, Gema, Noemi, Alicia, Emili, Luis, Martín, Juan Carlos, Manu i Javi
Distància recorreguda: 9,28 Km.
Durada:3 hores 55 minuts en moviment
Altitud mínima: 3m.
Altitud màxima: 435m.
Desnivell acumulat: 847m.
Ruta per la Serra Gelada entre l'Albir i Benidorm
Aquesta vegada viatgem des de Benimaclet cap a Alacant, en concret ens anem a fer una ruta pel Parc Natural de la Serra Gelada.La Serra Gelada està formada per un impressionant relleu, que s'alça abruptament des de la planícia de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea. La serra dóna lloc en el seu front litoral a penya-segats de més de 300 m d'altura i alberga reductes de vegetació d'un valor excepcional, com la interessant duna fòssil penjant i la peculiar vegetació que la colonitza. Existeix un efecte òptic que fa la pedra calcària en reflectir-se en les nits de lluna vista des de la mar, donant-li l'aspecte d'un bloc de gel, d'ací el seu nom Serra Gelada.
El nostre
recorregut s'inicia a l'Alfàs del Pi, més concretament en la Platja de l'Albir,
deixarem els cotxes en un pàrquing que està al costat de l'entrada, allí ens
ajuntem amb Gema, Elena i Manu que vénen d'Oliva i Benisoda.
On comença el Parc Natural de la Serra Gelada naix una ruta interpretativa que aprofita l'antic camí que pujava al far. Comencem la pujada encara que al poc ens desviem per una senda que es dirigeix a l’Alt del Governador. Per aquest camí, el pendent és prou pronunciat però gaudeixes d'unes bones vistes de les cales de la Badia d'Altea, del Penyal d'Ifac, del Puig Campana, de la Serra de Bèrnia i altres serres alacantines. A mitjana pujada la senda ens condueix dins d'un espès bosc de pins. És cert que és bonica aquesta pujada i em ve al cap el contrast tan gran que hi ha entre aquest paratge i la immensitat d'edificacions que estan al voltant d'aquesta serra i en aqueixes megainfraestructures hoteleres i immobiliàries de l'Albir i, per descomptat, de Benidorm. Realment mai m'haguera imaginat que poguera existir un lloc tan extraordinari enmig de tot aquest formigó.
On comença el Parc Natural de la Serra Gelada naix una ruta interpretativa que aprofita l'antic camí que pujava al far. Comencem la pujada encara que al poc ens desviem per una senda que es dirigeix a l’Alt del Governador. Per aquest camí, el pendent és prou pronunciat però gaudeixes d'unes bones vistes de les cales de la Badia d'Altea, del Penyal d'Ifac, del Puig Campana, de la Serra de Bèrnia i altres serres alacantines. A mitjana pujada la senda ens condueix dins d'un espès bosc de pins. És cert que és bonica aquesta pujada i em ve al cap el contrast tan gran que hi ha entre aquest paratge i la immensitat d'edificacions que estan al voltant d'aquesta serra i en aqueixes megainfraestructures hoteleres i immobiliàries de l'Albir i, per descomptat, de Benidorm. Realment mai m'haguera imaginat que poguera existir un lloc tan extraordinari enmig de tot aquest formigó.
 |
| Accès al Parc des de el pàrquing de l'Albir |
 |
| La badia d'Altea i al fons el Penyal d'Ifac |
 |
| No més començar la pista trobarem un pal indicador, prendrem el desviament cap a l'Alt del Governador |
 |
| Primeres rampes |
 |
| Prompte veurem a la distància les antenes de l'Alt del Governador |
 |
| En tot moment tenim unes vistes impressionants |
 |
| La badia d'Altea i la serra de Bèrnia |
 |
| La serra està coberta en bona part d'ella de pins |
 |
| Una altra vista de la badia d'Altea i la serra de Bèrnia |
 |
| Finestra cap al Puig Campana |
Seguim ascendint
fins a arribar als penya-segats, des d'ací podem veure una magnífica vista, sota nosaltres a l'extrem de
la serra el far de l'Albir i de fons sobreeixint entre la boira el
Penyal d'Ifac, realment espectacular. Pugem un tram més per la vora dels penya-segats fins a aconseguir l'Alt, seria bonic el
cim de no ser per la infinitat d'antenes que l'enterboleixen, quasi missió
impossible fer-se una foto en el vèrtex de l'Alt del Governador sense que isca alguna antena però llevant d'açò, es gaudeix de bones vistes des d'allà dalt, llàstima que la
boira desdibuixe tot en la distància.
 |
| Penyal d'Ifac vist des de l'Alt |
|
| Foto de grup |
Després d'un
fugaç pas per aquest cim busquem l'ombra d'uns pins per a parar a esmorzar. Ací
alguns descobrim que existeix una dieta anomenada paleodieta i sembla ser amb
molt bon resultat però la meua, entrepà de pernil i el vi s'eixia d'ella, no
faré paleodieta.
 |
| Al costat de l'Alt i sota uns pins parem per a esmorzar |
Baixem una miqueta per un camí de ciment que serveix per a les instal·lacions existents en el repetidor i antenes, i uns metres més a baix girem a l'esquerra -hi ha un panell indicador- per a començar una senda, ens espera un exigent terreny de puja i baixa, però tot aquest esforç ens serà recompensat amb les colpidores vistes d'uns espectaculars penya-segats als quals ens acostarà el sender, un pont de pedra s'albira al costat de la Illeta Mitjana que s'erigirà ara com a referent i que veurem des de diferents punts de vista, cadascú més vertiginós que l'anterior, quan semblava que ja havies vist el més espectacular, el següent li supera.
 |
| La illeta Mitjana i en la vora de la mar pot veure's un pont de pedra |
 |
| Bosc de ciment |
 |
| Després d'un curt recorregut per un camí de ciment prendrem un desviament senyalitzat per a anar de nou per una senda |
En un dels
penya-segats vaig poder albirar una xicoteta cascada d'aigua, just en l'altre
costat podia veure's l’EDAR (depuradora) de Benidorm, recopilant informació
descobrisc que és “La Cascada de la Merda”, són aigües que la depuradora no pot
processar i que són abocades directament.
Fa anys que els ecologistes i els
bussejadors denuncien aquest abocament continu prohibit per les lleis europees.
Ací us deixe enllaç a uns vídeos i m'unisc en nom de la Colla en la denúncia a
aquesta agressió al medi ambient.
Arribats a
l'últim dels cims la sendera es va allunyant gradualment de la línia costanera
i ens dirigeix cap a una altra barbàrie humana, ara estem sobre els gratacels
de Benidorm, aberració urbanística i especulativa que ha destrossat el litoral
valencià.
Tocava ara gaudir dels últims trams del sender abans d'entrar en l’urbe, intentant obviar les vistes de la mateixa -per sort el Puig Campana fa ombra a tots aqueixos gegants de formigó-.
Tocava ara gaudir dels últims trams del sender abans d'entrar en l’urbe, intentant obviar les vistes de la mateixa -per sort el Puig Campana fa ombra a tots aqueixos gegants de formigó-.
 |
| Cap gratacel li fa ombra al gegant Puig Campana |
Ja a Benidorm ens acomiadem d'Elena i Gema i busquem un bar, en un d'ells veiem a Manu en bona companyia i ens acomiadem també d'ell, al costat de la platja localitzem una freiduría on menjar i prendre unes servesetes –ací manen les pintes-, bon lloc per a menjar de tapes a bon preu, “Bar El Palacete”.
Magnífica ruta
sens dubte i molt recomanable, una altra vegada ens han acompanyat gent
encantadora, Elena, Gema, Manu, Noemi, i Martín que repeteix, amb les quals hem
compartit un bonic dia, ha sigut tot un plaure fer amb elles/s l’excursió. Per
posar un però, personalment les condicions físiques en les quals partia, no es
pot anar gripat.
Una serra on podem gaudir de fantàstics penya-segats alçant-se
sobre el Mediterrani en un entorn natural que resisteix enmig de la voràgine
del ciment i per descomptat amb unes vistes immillorables de les serres del voltant:
Aitana, Puig Campana, Serra Cortina, Serra Bèrnia o el Penyal d'Ifac.
Us esperem per a
la pròxima en l'Alt Millars.
Àlbum complet:
Àlbum complet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada