ECOSENDA DEL BARRANC DE LA HOZ I LA SÈQUIA DEL DIABLE
Data d'eixida: 17/12/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, María, Karmela, Emili, Julio, Joan, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 25,5 Km.
Durada: al voltant de 8 hores en moviment
Altitud mínima: 696 m.
Altitud màxima: 979 m.
Desnivell positiu acumulat: ±575 m. (ecosenda 329 m. + sèquia i la Rocha ±246 m.)
Dificultat: Moderada.
Ruta en Wikiloc
Excursió pel Barranc de la Hoz a Pont de Fonseca i la sèquia del Diable
Sortim de
Benimaclet a l'hora prevista directes a l'autopista Mudèjar, fa fred tot i que
no hi ha núvols i sembla que lluirà el sol. En poc menys d'una hora arribem a
la sortida 71, direcció Olba seguim la carretera uns 6 km. fins a un desviament
indicat "Casa Bolea", passarem al costat del Refugi de l'Alt Millars
i poc després arribarem al final del camí on podem deixar els vehicles.
En el lloc de partida podem veure un cartell amb la Ecosenda Coves de l'Hoz a
Pont del Diable que anem a recórrer en aquesta primera part, davant nostre les
coves arqueològiques, zona molt propícia per veure rapinyaires rupícoles. Estem
al voltant dels zero graus així que ens abriguem i iniciem l'excursió.
Són al voltant de les 9,30 seguim una pista a la nostra dreta fins a un caseriu
al costat d'una font seca d'on parteix la senda que en descens ens porta al
Molí de l'Hoz, continuem per trobar-nos amb el riu Millars, creuem el llit del
riu envoltats de llentiscles, falgueres i salzes.
Ascendim fins trobar-nos amb el desviament senyalitzat amb un pal, indicant a la dreta
cap al aqüeducte de la Font de la Salut seguint una part del recorregut
PRVT-126 i a l'esquerra cap a les coves arqueològiques, nosaltres continuem en
ascens seguint la indicació Pont la Fonseca i que a més és també continuació
del PRVT-126.
Deixem a la nostra dreta un aqüeducte que salva el barranc de l'Hoz, en tot
moment gaudirem del so del riu Palomarejas que va a la trobada del riu Millars.
En aquest tram hagués estat fàcil que ens trobéssim amb algun exemplar de cabra
salvatge, no va ser així i a més seria el començament de les incidències del
dia, a conseqüència de la nevada de l'any passat un considerable nombre
d'arbres caiguts feia que haguéssim de contusionar-nos a cada pas, aquest tram
de la senda voreja el vessant entre parets de vies d'escalada i ens endinsa en
una zona del barranc verda, humida i fresca que ens dóna l'oportunitat de veure
exemplars de lligabosc, aladerns, heures i lletereses que es troben cobrint
gran part dels penyals i coves que es troben a peu de senda.
Arribem a un prat al costat del riu, molt prop d'un bonic toll, a partir d'ací
el sender discorre al costat del curs del riu entre pollancres i petites
terrasses de conreu, a la dreta deixem el Barranc de l’Hoz i seguim pel xicotet
curs del riu fins arribar a una tanca que ens talla el camí, la creuem i agafem
un camí, passem al costat d'una bassa d'aigua i al poc arribarem al camí pel
qual hem de desviar-nos al costat de la font de la Peñuela, aquí deixem el PRVT-
126 -ens tornarem a veure, aquesta PRVT
la tenim programada per al mes de maig de l'any que ve-.
En el desviament
agafem el camí a l'esquerra, si mirem enrere podrem veure com despunta sobre la
línia de l'horitzó el perfil del Penyagolosa mentre ascendim, ens porta fins a
un pla des del qual podrem observar unes monumentals exemplars de carrasca.
Estranyes formacions de ginebres de la miera molt poblats en la seva
circumferència ens acompanyaran i poc després, a uns 700 m. de les carrasques
trobarem una desviació a l'esquerra, aquí fem una parada en el camí i ens posem
a resguard del vent però buscant el sol per dinar, amb un bon entrepà i vi
recuperem forces i anem entrant en calor.
La pista ens condueix entre pinedes blancs barrejats amb algun exemplar de pi
roig fins al Mirador del Puntal de la Talaia (979 m.), magnífic balcó amb
fantàstiques vistes de tot el entorn de l'estret del riu Millars i part de
serres limítrofs com la d'Espina i la del Javalambre.
Des del mirador podem baixar fins a un pal senyalitzador que haurem vist uns
metres enrere però nosaltres seguim per un camí que discorre per la carena
descendint pel bosc de pins fins arribar a la carretera, creuarem aquesta i ens
dirigim cap a una rambla, el nostre camí discorre per la Vereda Real Camí
d'Aragó en continu i lleu descens entre ginebres, coscolls, savines i algun
exemplar d'espígol i farigola que ens porta a connectar de nou amb la carretera
que també tornem a creuar i passar pel costat de la construcció del Centre
d'Interpretació de l'Alt Millars.
Només ens queda baixar fins situar-nos per sota del pont que creua la carretera
per gaudir de la gola del Diable, de sobte Tanna i Paff surten corrent, hi ha
una cabra salvatge sota un arc del pont que fa el mateix. En aquest tram de la
ruta podem observar una gran quantitat de pollancres i salzes barrejats amb
saücs, móres, gavarreres o heures a més d'un grandiós exemplar de morera. També
aquesta proveïda d'una gran varietat d'aus entre elles roquerols, tallarols i
mallerengues. Seguim curs del riu passant sota el pont de la carretera per
ascendir cap al pont i creuar finalment el pont de Fonseca - La primera
referència coneguda a la Pontseca ( "pont de la sèquia") data de
1198. Aquest topònim suggereix que en tan primerenca data ja existia un pont i
una sèquia, podent-se identificar aquesta última amb la del Diable, que neix
als seus peus. Aquest pont, del qual es conserven els estreps de maçoneria,
tenia una plataforma de fusta, destruïda en 1647. En 1670 es va construir un
altre monumental pont, que va passar a ser el més important del curs alt del Millars-.
Creuat el pont tornarem a trobar un cartell de la Ecosenda, creuem la carretera
i seguim un sender al costat d'aquesta fins localitzar una pronunciada baixada
per darrere de la barana en la revolta de la carretera, aquí començarem un fort
i relliscós descens entre roques, carrasques i roures fins situar-nos damunt de
la sèquia del Diable - canalització d'aigua de possible origen islàmic en
desús-
En general seguirem la línia de la sèquia, caminant sobre, junt o per dins
d'ella, però de vegades haurem de baixar i deixar-la per no ser viable seguir
el seu traçat en estar envaïda per vegetació i en ocasions per despreniments.
El bonic bosc de ribera amb pollancre negre, salze blanc i presència de
falgueres i gessamí silvestre, aurons de Montpeller i roures donaran un toc
encantador a aquest tram boscós, en ells la llúdriga demostra la qualitat
d'unes aigües en les que podríem trobar anguiles i madrilles. Un tram de la
sèquia s'endinsa per un curt túnel pel qual podem passar encara que també es pot bordejar.
Una passarel·la sobre la sèquia ens indica que estem en els voltants de la
Masia del Palau, ací pujarem fins a la primera masia des de la qual parteix
una pista que es dirigeix cap a la pròpia Masia del Palau que veiem una mica més
endavant i que segueix per un ampli camí fins arribar a un desviament que
seguirem per l'esquerra deixant el camí. La pista es dirigeix cap a uns camps
i al final d'aquests tornarem a trobar-nos amb la sèquia que recorrerem novament.
Ara continuem per ella novament per on ens resulti més còmode, en
aquesta part del recorregut hi ha trams una mica exposats.
Recorrem per la sèquia fins que en moment donat vam arribar l'entorn de barranc
de Linares just després que la sèquia passi entre grans parets, és on Joan
que va per davant pregunta si és per ací, doncs bé, no, no cal arribar fins
ací, poc abans sortirem de la sèquia per baixar fins a una espècie de
terrasses i des d'ací arribarem a l'entorn del barranc de Linares des d'on ja
podem albirar la central elèctrica punt final de la nostra excursió. Busquem un
lloc en l'entorn per fer-nos un refrigeri acompanyat de bon vi.
A partir d'aquí ja tan sols queda baixar pel barranc de Linares fins al llit
del Millars però és aquí on trobem el següent inconvenient de la jornada, un
gran raig d'aigua descendeix pel barranc, a la part alta hi ha un sobreeixidor
per al salt de la central elèctrica-conducció que sembla ser ve de
l'embassament de Toranes que es troba poc més amunt del pont de Fonseca-, amb
la temperatura que feia i sense roba per canviar-nos no era bona idea
mullar-nos així que vam prendre la decisió de donar mitja volta i buscar camí
per una altra banda.
Vam consultar el mapa i vam tornar cap a la masia del Palau, des d'allí
reprenem el camí de la Rocha, després d'un curt recorregut arribarem a la part
alta on prendrem una desviació a l'esquerra, comença a enfosquir i de nou un
inconvenient, un tanca interromp el pas, el voregem per la dreta fins que
aquest es perd en el coscollar. Perdut el camí i veient que cada vegada hi ha
menys llum ens dirigim cap a una masia propera des de la qual segons el mapa
part un sender. Arribem a la masia, està en ruïnes i el sender sembla que fa
anys que va deixar d'existir, ara ja és fosc del tot i hem de obrir-nos pas
entre el coscoll. Hem de aconseguir la masia de la Coscoja, el mapa indica que
per allí passa un camí de ferradura. No hi ha lluna, la foscor és total, el
paisatge estrellat és grandiós, amb ajuda d'alguna llanterna busquem el pas
entre el coscollar i vam aconseguir arribar fins a la masia de la Coscoja. Ara
sí, des de la masia seguim el camí que ens porta fins a la carretera, fins als
vehicles ja és un camí de roses.
Una petita aventura que serà recordada al llarg del temps. Sembla com que el
diable va intentar posar-nos-complicat però vam aconseguir passar aquest
infern, això sí, acabem de coscoll fins al bescoll.
Àlbum complet
