Després de l'eixida per Espadà dels 5 milers va quedar una proposta
d'escapada a Pirineus per al mes de juliol, Joan es va posar a açò i
després de consens entre els participants va eixir la zona de Pineta,
el dijous 13 al migdia un vehicle des d'El Verger i un altre des de Benimaclet partien rumb a Bielsa.
L'ASTAZU OCCIDENTAL (3.013 m)
Ascensió l'Astazu Occidental o Petit Astazu des de la Pradera de Pineta.
Encara no ha clarejat, hem eixit de l'apartament en Bielsa i ens
plantem en l'aparcament de la Pradera de Pineta per a engegar-nos a
l'alba per una pista direcció al Balcó de Pineta perfectament
senyalitzat i que parteix des de les casetes d'informació que hi han al
costat de l'aparcament.
 |
| El sol comença a il·luminar els cims mentre iniciem l'aproximació al Circ de Pineta |
El lloc és fantàstic, tinc un grat record de quan vaig estar per ací
amb Toni i Alejandro a l'any 85 després d'una travessia -per a mi del millor que he fet per
Pirineus- on vam recórrer Ordesa para després per Bujaruelo passar pel
Port de los Mulos a Oulettes de Gaube a peus del Vignemale, pujar al Petit (3.032 m) i descendir tota la vall d'Oulettes d'Ossue fins a Gavarnie, visitar el Circ de Gavarnie i d'allí pujar a la Bretxa de Rolando, passar per la Gruta de Casteret fins a refugi de Góriz,
ascendir al Monte Perdido (3.348 m) pel Llac Gelat per a baixar a corre cuita perquè va començar a tronar en el cim i després de
travessar la Glacera i no tenir clar per on descendir al Balcó de Pineta vam estar apuntet de bivaquejar allí però en un instant que és va
llevar la boira vam poder localitzar el punt de baixada i després d'açò
alguna cosa que mai oblidaré i és que vaig perdre peu en un de les
geleres que vam travessar i vaig caure tota ella amb la gran fortuna que vaig
parar íntegre, la travessia va acabar en la Pradera de Pineta amb un
empatx de gerds.
Ho pense ara i alucine, llavors carregàvem amb tot
el menjar a més dels atuells per a cuinar i per descomptat bivaquejant,
els refugis eren tot un luxe i la tenda un sobrepès.
 |
| Primers raig de sol al Pico Pineta, a la dreta la Punta el Garién |
 |
| Passarel·la sobre el Cinca |
 |
| Circ de Pineta |
 |
| Caminant entre falgueres |
Bé, açò és una altra història, anem al que estem. Com he dit, el camí
parteix des d'unes casetes d'informació (1.277 m) que hi ha al costat de
l'aparcament de la Pradera per una àmplia pista que ascendeix vall a dalt
per l'esquerra del riu, està ple de pals indicadors pel que perdre's per
aquesta zona és complicat. Avançant per la pista fins que aconseguim la
Font d'Esquinarasnos, situada al costat d'un pont, passat aquest la pista es divideix, una continua cap al Refugi de la Larri i els Ibones de la Múnia, mentre nosaltres seguim les indicacions cap al
Balcó de Pineta a través d'una sendera que travessa un frondós
bosc, el camí comença a empinar-se. Uns metres més amunt, el bosc es va difuminant cedint pas a les
falgueres i matoll, conforme seguim ascendint el matoll desapareix i solament queda prat.
El camí passa al costat d'un abeurador amb una font, és un magnífic
mirador cap a la Cascada del Cinca. Davant de nosaltres les imponents
parets del Circ de Pineta. Després d'un tram que cada vegada és més empinat la senda busca una canal a la dreta del
circ. Superat les primeres paredons del Circ, el sender entra decididament en zig-zag per a guanyar altura, el tram final és com un embut d'ací el seu nom "El Embudo" amb
prou pendent, dalt del tot el camí ix per una cartel·la cap al Balcó.
 |
| Cascada del Cinca |
 |
| Aproximant-nos a les parets del circ |
 |
| Pas a pas anem guanyant altura |
 |
| El camí gira per a buscar la Canal de Garién |
 |
| La Vall de Pineta |
 |
| Pel camí passarem algun que altre torrent |
 |
| Zona de prat que ens aproxima en zig-zag a la zona de l'embut |
 |
| Zigzagueant i guanyant altura |
 |
| Vicente entre la Punta el Garién i Montraspo Bajo |
 |
| Un altre torrent que serveix per a donar un respir i remullar-nos |
 |
| La Múnia (3.132 m) i el Robiñera (3.003 m) |
 |
| Últim tram abans del Balcón, l'anomenat El Embudo |
 |
| El Embudo |
 |
| Paret final |
 |
| Cal passar per una cartel·la que hi ha en la paret per a accedir al Balcón |
L'arribada al Balcón de Pineta (2.522 m) és impressionant, davant de nosaltres la
imponent mole del Monte Perdido i flanquejant-ho El Cilindre i El
Añisclo o Soum de Ramond, Les Tres Sorores, estem als peus del massís
calcari més alt d'Europa.
És el moment de fer-nos les fotos, des d'ací les vistes són
espectaculars, d'una banda Mte. Perdido i el que queda del seu minvant
Glacial, a l'altre extrem el Pico Pineta, mirant cap a baix el Valle de Pineta i a
l'esquerra podem veure els Llanos de Larri i vall a dalt d'aquest el
Robiñera i La Múnia.
 |
| Colleros gaudint baix la Glacera de Monte Perdido, a la dreta Cilindro de Marboré |
 |
| Joan i darrere d'ell La Múnia i el Robiñera |
 |
| Foto de grup baix de Monte Perdido i El Cilindro | |
Fem una parada per a esmorzar i seguim camí cap al Llac de Marboré.
El
sender està ben definit, al principi passa a través d'un caos de grans
roques i després marcat amb fites per la Plana de Marboré fins a
arribar al llac. Des d'ací ja podem veure Els Astazu, el llac era el repte del dia, ara
queda per decidir si continuem o algú prefereix quedar-se ací. Tots
decidim continuar. Travessem el llac per la represa i avancem vall a
dalt cap al coll seguint fites o buscant el camí més fàcil.
 |
| Cal travessar xicotets trams de neu |
 |
| Tram de neu cap a el Coll, Los Picos de Astazu a la dreta |
 |
| Pico de Tucarroya (2.819 m) i l'últim de l'esquerra el Grand Astazu |
 |
| Pico de Tucarroya (2.819 m) |
 |
| Llac de Marboré i Bretxa de Tucarroya |
 |
| Continuem camí per a dalt de la presa |
Entre el caos de pedra arribem al Collado de Astazu (2.962 m). És un
espectacle en majúscules, tenim el Circ de Gavarnie als nostres peus i
per descomptat tots els tres milers que tanquen el circ, fins i tot si
ens endinsem una mica pel coll podem veure les cascades occidentals del
circ, com suposava la Gran Cascade de Gavarnie, la segona més alta
d'Europa no es pot veure des d'ací.
 |
| En l'última part de la pujada al coll és fàcil perdre el camí, bé
perquè hi ha un caos de fites en diferents direccions, bé perquè no els
divises, però no hi ha complicació per a obrir-se camí per aquest
terreny |
 |
| Açò si que és un mirador,¡¡¡impressionant!!! |
Esperem al fet que arribe tothom al serral i continuem cap al Petit Astazu que ho tenim a escassos 50 metres de desnivell. Aconseguim la xicoteta cresta cimera, molt estreta i exposada i ens dirigim
cap al punt més alt, arribe a una fita que pareix marcar el cim però hi
ha altra un poquet més endavant, recórrec la cresta fins a l'altra
però l'anterior em sembla que està més alt així que allí que retorn.
Ruta a wikiloc:
Data d'eixida: 14/07/2017
Excursionistes: Nuria, Maite, Paco, Joan, Miguel, Vicente i
Excursionistes de La Colla: Inma, Emili, Julio i Javi
Distància recorreguda: 21,23 Km.
Altitud mínima: 1.273 m.
Altitud màxima: 3.013 m.
Desnivell positiu acumulat: 1.865 m.
