Travessia del 5 milers d'Espadà i GR-36

Excursió organitzada pel nostre bon amic Joan (Grup Deformació Permanent) i que va comptar amb una bona representació de membres de la Colla Excursionista de Benimaclet.
 
Ací us deixe la crònica que va realitzar Joan de l'eixida.

La Serra d’Espadà és probablement la zona muntanyera més atractiva dels voltants de València. La seua extensió dóna per organitzar ahí una bona ruta circular de cap de setmana. A l’hora de dissenyar-la descobrim la possibilitat d’incloure en una jornada l’ascensió a les 5 muntanyes que superen els 1000 metres en aquesta serra. Eixint d’Aín (en l’extrem oriental de l’Espadà) podem anar enganxant els 5 sostres fins arribar a Torralba del Pinar, on és possible quedar-se a dormir en uns apartaments. El diumenge es pot fer la tornada pel GR-36, que travessa el massís d’Espadà i passa per les dues localitats. Per facilitar la logística el divendres es traslladem ja a sopar i dormir en Torralba.

13 i 14 de maig de 2017

1ª jornada: Aín - Torralba del Pinar  pels cinc milers

A les 5 de la nit estem en peu, desdejunant en els apartaments, de manera que a les 6 estem en marxa amb els cotxes cap a Aín. Haguérem volgut començar a caminar més prompte -per disposar del màxim de temps per a cobrir la ruta del dia- però són les 7:05 quan comencem a caminar des de la plaça d’Aín.

Aín

Fa fresqueta de matinada, però prompte entrarem en calor. Ja tenim el sol fora, però només eixir del poble el bosc ens cobrirà i la pujada resultarà còmoda.

Allà dalt vegem el castell de Benalí, però a bon ritme prompte superem la seua cota. El camí és bo  i no té una pendent excessiva.

Predomina el pinar però van apareixent les sureres característiques d’aquesta zona. El paisatge és molt verd, amb prou humitat. En una horeta estem cal Coll d’Ibola, per on passa la carretera. Ahí (786 m.) agafem la senda cap al Pic d’Espadà.

Coll de la Ibola

                                                                                                                          

La primera part de la senda és planera. Després va agafant pendent i travessem una bona pedrera.

Després el camí s’empina molt, amb un petit tram de terra i pedra menuda que rellisca un poc.

rompte ens plantem dalt de la muntanya. Deixem a la dreta cotes menors (Gurugú i Peña Pastor), adreçant nos a coronar el Pic Espadà (1.099 m.), el tercer cim per altitud, però sense dubte el més bonic.

Pic Espadà (1.099m)

Al fons destaca el Penyagolosa

A les 9:20’ estem dalt. És un cim rocós i estret; no és fàcil posar per a la foto. Després gaudim un poc de les magnífiques vistes i -seguint la senda- iniciem un petit i pronunciat descens per la vessant nord.

 En uns minuts la senda gira a l’esquerra i marxem un poc per baix de la carena en direcció al seu extrem NW. Passem sota un vèrtex geodèsic i tornem a descendir. Davant nostre tenim la cota màxima de la Serra d’Espadà: La Ràpita. Parem a esmorzar en unes roques a meitat de la baixada.

Baixant del Pic Espadà, darrere de nosaltres el pròxim objectiu, La Ràpita

Sobre les 11 arribem a la Nevera de Algimia, molt ben conservada. Des del Collado de la Nevera (a 724 m.), que està al seu costat, iniciem l’ascensió a La Ràpita. En una estona pugem sobre la primera de Las Dos Tetas. Sobre la més oriental destaquen algunes de les moltes trinxeres de la guerra civil que anirem veient per tota la serra.

Nevera de Algimia

Pasem per damunt d'una de Las Dos Tetas

Restes de trinxeres

      Hi  ha  alguna  mínima  baixada  i  seguim  pujant. Darrere podrem veure la carena del Pic Espadà. Els núvols ens protegeixen prou del sol, però la calor va molestant. També els arbres abundants ens cobreixen a sovint. De tanta vegetació no veurem el cim fins que arribem ahí, al punt exacte més elevat. En realitat aquesta cota màxima La Ràpita (1.106 m.) sembla una ampla explanada, amb restes molt evidents de trinxeres i fortificacions de la guerra civil.

Cim de La Ràpita (1.106m)

Vista cap a la Mediterrània

Trinxeres al cim

Després de les fotos i un petit descans dintre de la trinxera cimera, anirem a pel tercer pic, que vegem enfront al NW, més baix i rodonet, el Lastra. Emprenem la baixada, primer en direcció nord.

Pic i carena de l'Espadà

 Allà davant es veu el poblet de  Villamalur, però prompte deixem de tenir vistes doncs el bosc es torna a tancar al voltant nostre.

 Allà davant es veu el poblet de  Villamalur, al fons el Penyagolosa

    

En 20’ arribem a un petit coll (a 914 m.), molt proper al Collado de Cuatro Caminos.

Pal senyalitzador al coll dels 914m

A partir d’ahí comencem de nou a pujar. Pèro serà sols com un petit escaló, que ve seguint per un breu descens ja en direcció oest, cap al Lastra que vegem davant nostre. Al nord la cèlebre torre del Penyagolosa domina tot l’interior de Castelló.

Comencem ja una ascensió continuada, que vorejarà un poc la muntanyeta per la cara nord abans de pujar cap al cim de manera molt directa. Però són pocs metres i en no res estem dalt. Coronant aquest tercer cim (a les 14:00 h.), no resulta fàcil trobar la seua cota màxima (1.042 m.). La Lastra també és prou planer per dalt i la densitat de la vegetació no facilita el descobriment d’unes pedretes   i un pal que sembla que serveixen de fita cimera. 
Pels arbrets que hi ha, tampoc resultarà senzill fer- nos la foto de grup en sobre aquest tercer pic de mil  de l’Espadà. Però, d’una manera un poc apurada...

Cim de La Lastra (1.042m)

Amb el cim al pot seguim la marxa, que queda  tela encara. Hem superat bona part del desnivell però passa de les 14 h. i ens queda la meitat de la distància.

Tenim per davant 4 km. en els quals baixarem uns 400 m. En poc més de 30’ arribem a la Nevera de Carro, un bon lloc per parar a dinar.

Nevera de Carro

Foto de grup

El cel s’ha anat tancant i una nuvolada grisa amenaça amb deixar caure aigua... Seguim la  marxa i esperem que no ens pille.

Els cims anteriors estan prou separats dels dos que ens resten. El nostre descens acaba arribant al fons d’una ampla vall (a 658 m. d’altitud). Allà lluny, en direcció nord, divisem el dos cims que falten. Aproximant-nos fins i tot creuarem una carretereta per la qual circulem un poc. Després s’accentuarà el problema del dia: la gran quantitat d’arbres caiguts per les nevades; per avançar ens obligaran a fer mil virgueries en la ruta. També passem per llocs amb major humitat i vegetació més densa, amb moltes falagueres.

 En les proximitats del Mas del Català trobarem ja zones de conreu, on destaquen uns magnífics cirerers. Després tornem a eixir a una altra carretereta, ja davant del proper objectiu: l’Alt del Pinar (1.044 m.).

Mas del Catalàn

Alt del Pinar

Ahí justament ens cauran 4 gotes, però passa de seguida el núvol. Per la carretera ens apropem a la base del cim, on agafem la senda que porta cap al cim. La pendent en alguns trams és més forta i es va notant l’acumulació de l’esforç. Dalt fem els darrers metres per una pista fins la caseta de vigilància. Part del grup descans un poc en el banc de la caseta i la resta pugem 5 o 6 metres més fins la  cota màxima per fer la foto.

Aljub

Alt del Pinar (1.044 m)

Són ja les 18h. i hem de seguir. Primer baixem un poc per la pista que havíem arribat. En una estona ja agafem una senda que baixarà fins el coll que separa aquesta muntanya del Pinar.

Proper objectiu, Pic Pinar

La collada està sobre els 928 m. i per allí passa una carretera que baixa a Torralba, on tenim els apartaments. Són ja quasi les 19h. i és una temptació tirar cap al poble... però seguim tot el grup endavant i i iniciem la darrera pujada del dia. Primer té una pendent major per després ja no.

Ens hem pegat una bona suada durant la jornada però ara la temperatura és millor i no costa tant avançar. Anem rodejant pel nord la muntanya i ascendint poc a poc. Prompte superem els quasi 200m. de desnivell i a les 19:30 estem al 5è cim, el pic Pinar (1.102 m.).

Pic Pinar, darrere d'esquerra a dreta destaquen l'Alt del Pinar, Pic Espadà, La Ràpita i La Lastra

La Colla de Benimaclet ja té els cinc milers d'Espadà

Des d’aquest punt tenim una bona panoràmica de la major part del recorregut que hem fet durant la jornada. Gaudim de les vistes i iniciem el descens. Primer per la mateixa senda que hem pujat i després ja directe al poble, en direcció nord. Com el altres moments, tornarem a trobar molts arbres caiguts que dificultaran prou el descens.

Torralba del Pinar

Així, un poc més i se’ns fa de nit de camí. A les 20:30 estem al poble: directe a la cervesa!

Una bona dutxa i tornem a sopar al bar, a recuperar bona part de les energies consumides.

Alt del Pinar, Pic Espadà, La Ràpita i Lastra des del darrer cim (Pic Pinar) i trajectòria de la jornada

2ª jornada: Torralba del Pinar - Aín pel GR-36

Aquesta nit hem pogut dormir un poc més. A les 7 estem en peu, desdejunem i a les 7:30 estem a la porta dels apartaments a punt per iniciar la ruta.
Eixim del poble pel GR-36 i el trajecte resulta molt agradable, planer i verdet.
 

La jornada no és exigent però volem comprimir-la en el matí, per poder arribar a dinar a Aín. I això ens farà anar un poc accelerats, sense perdre temps.

Añadir leyenda

En quasi dos hores estem a l’àrea recreativa de Villamalur. Tenim enfront el poble, però queda massa apartat i en alt, així que no ens podem apropar a prendre un cafenet. Peguem un mosset als banquets de l’àrea i continuem endavant.

Després de la pista passem a una senda que travessa un pinar amb arbres ben alts. A les 11:30 arribem al Mas de la Campana. La Font de Felipo està uns metres abans i ens vindrà molt bé.

Front al Mas fem una bona parada per esmorzar. Ens queda una bona tirada, però portem la mitjana ajustadeta. Esperem arribar a temps per dinar al restaurant d’Aín.

El tram següent del GR és també ben frondós, com la major part de la ruta. Algunes sureres són espectaculars. L’ombra suavitza el nostre camí.

A les 13:10 entrem Alcudia de Veo per la Fuente de San Pedro. Voregem el poble, que té al  costat grans basses de rec. Eixint seguirem durant un bon  tros una sèquia, fent equilibris de vegades.

Per aquest peculiar caminet arribem davant la petita localitat de Veo. Ahí la senda gira al sud, baixa un poc pel costat d’uns bancals de cirerers i arriba al fons de la vall (a 380 m. d’altitud). Tenim per davant 30’ de la darrera pujada (afortunadament, per l’ombra!), fins un petit collet on fem una paradeta.

Avancem un poc més i veurem al front la  nostra meta, Aín. Amb 30’ més de baixada entrem al poble a les 15h. Justet!

Tenim els cotxes a la plaça. Una rentadeta a la font, ens canviem un poc i al Molí del Duc a dinar. Amb un bon menú i cerveses posem un bon final a les dos jornades de l’Espadà Integral.

Dades de la ruta

	Ascens	Descens	Distància	H. de marxa
1r dia	2.038 m.	1.800 m.	27 kms.	12’5 h.
2n dia	823 m.	1.067 m.	20 kms.	6’5 h.

Ruta en wikiloc

 Perfil 1r dia

 Perfil 2n dia

Equip excursionista:  Inma, Emili, Javi, María, Julio, Hipòlit, Miguel, Eulàlia,Vicent, Jorge i Joan.

Nivell d’exigència:  Molt alt

“L'home mai sap del que és capaç fins que   ho intenta”  ( Charles Dickens)

Àlbum complet de fotos (feu clic ací)