Raquetes en Javalambre


La jornada començava amb eixa mescla d'il·lusió i respecte que només provoca la muntanya a l'hivern. Sabíem que el Javalambre no ho anava a posar fàcil: temperatures sota zero, ratxes de vent anunciades i un ambient de ple gener. Però el que no entrava en els nostres càlculs era que la visibilitat es reduiria a… res. 




Així i tot, vam arreplegar les raquetes en el sector Sabina. Ens ajustem les raquetes i iniciem l'ascens amb pas ferm, obrint petjada i avançant entre un paisatge cada vegada més fantasmal. 

La neu cruixia sota les raquetes, però més enllà d'uns pocs metres no es veia absolutament res. La muntanya havia desaparegut; només quedava aquell silenci blanc i les ràfegues colpejant-nos de front.
En aconseguir la Creu del Negre, més que un cim semblava un punt suspés en el no-res. La boira ho cobria tot sense clemència. No hi havia horitzó, ni referències, ni tan sols eixa satisfacció visual d'haver arribat a dalt. Només la certesa de ser allí… i que eixe no era el dia per a continuar explorant.
Decidim llavors fer mitja volta i fer descens fins al Refugi de Rabadá y Navarro.




No completem la ruta planejada, però sí que vivim una d'eixes experiències que recorden per què la muntanya enganxa: no sempre deixa que la conquistes, però sempre t'ensenya alguna cosa. I això sí, eixim amb una promesa clara:
Tornarem.
Quan la meteorologia done treva i Javalambre ens òbriga de veritat els seus vessants, tornarem amb les raquetes… i amb ganes de completar el que va quedar pendent. 

Circular des d'Andilla per Peñaparda


PEÑAPARDA (1.312 m.) DES D'ANDILLA

Data d'eixida: 21/12/2025
Distància recorreguda: 13,34 km.
Temps en moviment: 04 h 08 m
Altitud màxima: 1.312 m.
Altitud mínima: 898 m.
Desnivell: 605 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
 

Un fred matiner acompanya l’inici de l’aventura a l’aparcament situat a l’entrada d’Andilla (880 m). Després de preparar motxilles i ànims, ens endinsem per la pista forestal senyalitzada com a PR‑CV 449, per continuar després per altres senders que ens introdueixen al Barranc de Peñaparda. Durant la pujada, les arbredes de carrasca ens envolten, mentre l’ambient s’ompli de vida natural i d’un encant tardorenc. El timó, el romer i l’herba d’oliva regalen fragàncies que acompanyen la marxa.
 
Inici del recorregut

Andilla

Aproximació al barranc de Peñaparda

Final del barranc

En arribar a un ampli serral, canviem a un camí més obert, on es fan visibles les restes dels incendis de 2012, alternant amb una sorprenent regeneració de la vegetació i zones amb pins reforestats. Aquest camí ens condueix fins al vèrtex geodèsic del cim del Peñaparda (1.312 m), on trobem una xicoteta caseta. Des del cim, la panoràmica és espectacular: el golf de València s’estén des de la ciutat fins al Montgó, encara que els núvols impedeixen veure cap a l’interior. 

Vèrtex geodèsic de Peñaparda

El Montgó i el cap de st Antoni

Podem vore el Campo del Túria i Llíria, a la esquerra València, l'Albufera, la muntanyeta de Cullera i el Montgó.

Cim del Peñaparda 1.312 m

Un aire fort i fresc ens fa escurçar l’esmorzar.

Després de gaudir del vèrtex, desfem el camí fins a la pista principal per seguir cap a Osset. El recorregut alterna entre vessants i la rambla de la Foia. Prop d'Osset tornem a agafar el PR-CV449, la sendera voreja el Barranc del Cañuelo, pujant en desnivell fins al Collado Aparicio. Des d’ací, prenem el “Camí Vell” cap a l’Ombria del Rodano, per tornar finalment al punt d’inici a Andilla.

Cap a la rambla de la Foia

Rambla de la Foia

Osset

Collado Aparicio

Tram de baixada posterior al Collado de Tijuela

Andilla


Àlbum de fotos: clic ací

Alt de les Creus - Sender dels Amoladors (Tavernes de la Valldigna)


Alt de les Creus


Alt de les Creus - Sender dels Amoladors

Data d'eixida: 15/11/2025
Distància recorreguda: 9,97 km
Temps: 04:40 en moviment
Desnivell: 570 m
Dificultat: Moderat
Ruta: itinerari en Wikiloc


Ruta per la Muntanya de les Creus

Comencem al carrer Castellets, travessant el canal de defensa per un pont situat al costat d’un pal indicador amb el senyal PR CV-38. A partir d’ací, iniciem l’ascens per un sender entre una frondosa pineda. La pujada és llarga, però el pendent es fa suau gràcies al traçat en zigzaga.

Inici de la ruta, dalt es pot veure l'Alt de les Creus

Encreuament de camins entre la pineda

Tota la pujada és mantinguda

Al final de la pinada, trobem a l’esquerra un senyal que indica “Poblat iber”. El sender voreja una paret rocosa, sobre la qual es troben les restes d’un antic poblat iber i les ruïnes del castell de Gebalcobra, d’època àrab.

Paret on es troben gravats rupestres

Rodejant la paret

Continuem per un tram més suau fins a arribar a les Fontetes de Cantus, una font que brolla des de la base d’una roca. Als voltants es troba la zona coneguda com Abrics de Mossén Ricard, un espai protegit amb quatre cavitats que conserven gravats rupestres datats al voltant del 12.000 aC.


Fontetes de Cantus

Després de la font, el sender es complica per les roques d’un antic despreniment. Més endavant, comença la pujada per la zona anomenada l’Escala. Encara que és curta, el pendent és fort, però la recompensa és espectacular: des de la carena es pot contemplar cap al nord els arrossars, la muntanya de Cullera, la Ribera Baixa, l’Albufera i, al fons, la ciutat de València. Val la pena fer una parada per gaudir de la panoràmica.

Zona de l'Escala cap al sud; a peus, Tavernes de la Valldigna i el cim que més destaca, el Mondúver.

Zigzagas per superar aquesta zona

Des de la carena podem veure cap al nord els arrossars, la muntanya de Cullera, l’Albufera i, al fons, la ciutat de València 

Panoràmica que comprén tot el Golf de València

Cap al sud, el Cap de st. Antoni i el Montgó

Cap al nord, la muntanya de Cullera i Campanilles tancant el Golf

La ruta continua cap a l’oest fins a arribar a un encreuament. Agafem el sender de l’esquerra, que ens porta fins a la Creu o Mirador de l’Alt de les Creus (540 m), el punt més alt del recorregut. Des d’ací, tenim una vista privilegiada de la Valldigna, des del mar fins a les muntanyes del Toro. Un lloc ideal per descansar i contemplar el paisatge.

Cabra pasturant per davall del cim

Vall de la Valldigna

Panoràmica
Foto de grup des de l'Alt

360º des de Alt de les Creus
Punxa per veure una panoràmica interactiva 360°

Després, el sender baixa suaument i després amb més pendent fins a un encreuament. Seguim per l’esquerra fins a una casa en ruïnes, passant abans per un antic forn de calç. A partir d’ací, seguim les indicacions: primer esquerra, després dreta, fins arribar a la Font de la Sangonera, un bon lloc per reomplir cantimplores. Hi ha taules de pícnic per fer la parada del dinar.
Serra de les Agulles
Font de la Sangonera

El camí continua, trobarem més taules de pícnic, un pal senyalitzador ens desvia cap a l’esquerra fins arribar a la zona dels Amoladors. Baixem per l'històric sender empedrat, amb murs de pedra seca i traçat en zigzaga, que antigament permetia el pas de mules i burros per al cultiu i el transport. La nostra ruta segueix fins al peu de la muntanya, pel camí trobem bifurcacions cap al Camí dels Borregos (PRV-40) i l’accés a la via ferrata Les Marujes.

Continuem per senders entre pinedes

El camí llanea i es dirigeix cap al Tossal de la Sangonera

Zigzagas en el Sender dels Amoladors

La baixada comença per l'altre vessant

Finalment, quan acaba el sender dels Amoladors, seguim cap a l’est fins al mur de defensa, i des d’allí tornem al punt d’inici.


 
Àlbum complet de fotos: Clica ací