2a JORNADA: REFUGI D'ESPUGUETTES - ALBERG DU MAILLET
Data d'eixida: 23/06/2024
Excursionistes: Xelo, Gumer, Sophie, Toni, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 14,05 km.
Temps: 7 h 40'
Altitud màxima: 2.430 m.
Altitud mínima: 1.686 m.
Desnivell +: 695 m.
Desnivell -: 911 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc
Mantenint-se en altitud, l'itinerari d'avui ens apropa al circ de
Troumouse i proporciona un enllaç entre els grans circs, Gavarnie i
Troumouse.
Un mar de núvols inunda la vall per començar el dia! Estem a les altures
de Gavarnie a 2020 m. No hem pogut gaudir de les vistes des del refugi.
|
Refuge d'Espuguettes envoltat de boira
|
Tenim que desfer camí fins el port d’Hourquette d'Alans. Eixim del
refugi entre la boira pujant cap a l'altiplà de Cardous. En un revolt
(2260 m), es deixa a la esquerra el camí d'accés al pic de Piméné per
continuar pujant en diagonal fins a Hourquette d'Alans (2430 m).
|
Prats de l'altiplà Cardous
|
|
Pujant en diagonal cap a Hourquette, destacant entre la boira el
Pic Rouge de Pailla
|
|
Pic Rouge de Pailla i a la dreta els Astazu
|
|
|
Una finestra entre la boira, podem veure baix a la dreta el Refugi
d'Espuguettes. Al mig la imatge el Vallée des Pouey Aspé que acaba
en el Port de Bujaruelo i a l'esquerra el Pic des Sarradets
|
|
Últims passos fins al port
|
|
Port Hourquette d'Alans
|
La vall d’Estaubé està encara més cobert, de fet a començat a
plovisquejar mentre descendim. Desfem també un xicotet tram, el camí
s’enfila cap a l’est en nombrosos revolts.
Al voltant dels 2000 m, un camí evident comença a perdre altitud cap al
Gave d’Estaubé en direcció nord. Ha deixat de plovisquejar, a esquena
nostra, a més del Circ d’Estaubé, podem veure el port de la Lera,
llàstima que els núvols no ens deixen veure el corredor del Tucarroya.
|
Baixant del port
|
|
Torrenteres que baixen del Pic Rouge de Pailla
|
|
Prats en la part alta del Vall d'Estaubé
|
|
Part alta del Vall d'Estaubé cap al Circ
|
Sempre pel vessant est, travessem nombrosos rierols fins a aconseguir el
fons de la vall. Un rètol ens indica que eixim del Parc Nacional (1722
m).
Progressem prop del riu per altiplans o baixades suaus fins a aconseguir
la passarel·la sobre el riu (1681 m) que creuarem. Ací fem una llarga
parada, una picaeta i una xarrada del que ens espera demà. Hi ha una
part del grup que no es veu amb forces i altres mal equipats, trobarem
molta neu i sense grampons o amb sabatilles, és clar que no es pot
realitzar. Prendrem una decisió final en Maillet.
|
Creuarem nombroses torrenteres
|
|
Cirque d'Estaubé
|
|
Una marmota es deixa fotografiar, en la travessia també vorem
voltors i sàrrios entre altres
|
|
Gave d'Estaubé
|
|
Límit del Parc Nacional
|
|
Hipòlit senyalant el Port de la Lera
|
|
Passarel·la que em de creuar per desviar-nos al vall de Héas
|
El camí puja en direcció al Turon de Pouey Boucou, baix a l'esquerra
podem veure el lac des Gloriettes, la sendera agafa relleu i puja amb
força fins a arribar a un rierol que creuarem i des d'on podem observar
un ampli camí que hem de seguir.
Aquest camí avança llargament pel vessant de la muntanya, en lleuger
descens, dominant la vall del Héas. Als 1890 m. un pal senyalitzador amb
la direcció a Maillet ens trau del camí cap a una sendera que puja
lleugerament a la nostra dreta. Seguim la sendera per terreny de prats
en lleuger descens amb una espectacular vista al Circ de Troumouse.
Després d'una revolta veurem el pla de Maillet i l'alberg.
|
Remuntant el Turon, deixarem baix el Lac des Gloriettes
|
|
Val de Héas
|
|
Avancen per la vall amb vistes al Circ de Troumouse
|
|
Circ de Troumouse i cascada Matacas
|
|
Pla de Maillet, a la dreta el Pic de Gabiédou i a la seua
esquerra la carena del pic Bouneu, pel mig passa el Ruisseau de
Gabiédou que dona accés al Port de la Canau (2.687 m)
|
Jornada fàcil, ens repartim per les habitacions, una dutxa i unes
cervesetes. Cal prendre una decisió per a demà, el desnivell de pujada
no són 1800 m que havia dit Hipòlit, eixos són de baixada, de pujada són
1000 al coll. Amb aquestes dades corregides, els que no estaven
convençuts d'aconseguir-ho, s'animen a continuar. Només tenim un abandó
i amb el seu equipament -botes i grampons- reequipem als que els
faltava. Al final de quatre possibles baixes, ens quedem en només
una.
3a JORNADA: REFUGI/ALBERG DU MAILLET - LA MUNIA (3.133 m) -
PINETA
Data d'eixida: 24/06/2024
Excursionistes: Xelo, Sophie, Toni, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 16,76 km.
Temps: 14 h
Altitud màxima: 3.133 m.
Altitud mínima: 1.277 m.
Desnivell +: 1.303 m.
Desnivell -: 1.850 m.
Dificultat:
Molt difícil
Ruta: track en wikiloc
A les 07.00 hores ens donen de desdejunar en l'alberg, a les 07.30
comencem a caminar pel plateau du Maillet cap al pàrquing del circ de
Troumouse, enfront de nosaltres destaca el Pic de Gabiédou i el pic de
La Pala. Dia totalment clar, no es veu ni un núvol.
|
Refugi-Auberge du Maillet
|
|
Inici de jornada cap al Circ de Troumouse
|
Una vegada aconseguit l'aparcament, un cartell indicador ens
assenyala la direcció cap al punt d'informació del Cirque de
Troumouse. Seguint pel camí arribarem a una zona on està la caseta
d'informació, un altre pal indicatiu ens assenyala cap a on
dirigir-se per als Lacs des Aires.
Davant nosaltres es desplega tota una espectacular panoràmica del
Circ de Troumouse i destacant al capdavant La Munia.
|
Entre el pàrquin i la caseta de info caminem cap a les
muralles del Circ. En mig el pic de la Munia
|
|
Els six davant el proper objetiu, el port de la Munia
|
Seguint pel camí en tot moment vorejant la vora dels Lacs des Aires
ens endinsem en una zona herbosa de terreny càrstic on avancem en
suau desnivell cap a la base de les parets del circ.
Aconseguida la base de les parets comencem a trobar neu, avancem
ascendint en diagonal a la recerca del corredor que salva la muralla
del circ i dona accés als cims.
Ha sigut any de nevades tardanes i es nota, des de fa una bona
estona estem avançant amb grampons, poc tarter hem travessat.
Cal estar pendent per a no despistar-se, el corredor puja en
direcció oposada a la marxa i fins que no estàs als seus peus no el
veus. Fem el gir de quasi 180° i cap a munt.
|
Avançant per Lacs des Aires
|
|
Prop de les parets del Circ ens posem els grampons
|
|
El corredor
|
El corredor imposa, té un pendent considerable, a poc a poc
ascendim un primer tram empinat que acaba en un altre tram un poquet
més pla, però en la que hem d'avançar amb cura, te una caiguda molt
vertical. Passat aquest tram, tenim un altre molt empinat entre
paret i roca, ascendim fins a arribar a unes fites en la roca, ací
abandonem el corredor, ens llevem els grampons i grimpem seguint les
fites fins a aconseguir de nou una gelera a peus de Le Passet. Amb
la quantitat de neu el famós pas de Le Passet se supera fàcilment,
portàvem equipament per a assegurar aquest pas, però no ha fet falta
realitzar cap instal·lació. -Hi ha un bolt instal·lat-.
|
|
He marcat en blau els trams del corredor. Nosaltres el vam
passar tot amb neu.
Imatge treta de "Bailando con Sarrios",
saritaymane.blogspot.com"
|
|
|
Part inicial del corredor cap a baix
|
|
Primer tram del corredor cap a dalt, la cosa s'empina
|
|
Una part del grup una vegada superat la part més delicada
|
|
Des del punt d'escape del corredor hi ha una bona panoràmica
del Circ
|
|
Le Passet
|
Eixim d'aquest pas, remuntem una xicoteta tartera i ens
encaminem cap al Collado de La Munia que el tenim a la vista, de nou
ens col·loquem els grampons, ens queda poc més de 200 metres de
desnivell.
Aconseguim l'inici de la cresta (2.853 m). Un moment per a fer
fotos i reposar forces. Tres del grup partim per a fer cim, deixem
les motxilles. La resta iniciarà el descens en una estona cap al
Barranc de La Larri.
|
Últims 200 m
|
|
Per fi en la carena! Sophie amb el Perdido darrere
|
|
El Pic Robiñera i als peus els
Ibons de la Larri gelats
|
Els que anem cap al cim avancem seguint fites, a vegades es desvia
pel vessant de Troumouse, unes altres per la de La Larri i altres
tantes per la mateixa cresta, a més d'alguna que altra xicoteta
grimpada.
Anem avançant fins a arribar al famós Pas del Gat, una grimpada
d'uns 6m. de grau II+ molt senzilla gràcies a les fissures que
recorren la placa de roca i a la cadena instal·lada.
Continuem per la cresta grimpant i a continuació ens trobem amb un
parell de passos al meu entendre, quasi més incòmode que el propi
Pas del Gat. Trobem un bolt instal·lat que vindria bé per a rapelar,
però la corda s’ha quedat en la motxilla.
Superats aquests, continuem avançant per la cresta fins a
aconseguir la primera cota, des d'ací observem el que ens queda fins
a la Munia. Seguim crestejant fins a arribar al Cim Oest de La Munia
(3.118 m).
Cal descendir aquest antecim per a continuar avançant. Moment
d'incertesa, no ho tenim clar, sembla exposat el pas de baixada,
però Hipòlit s'atreveix i després d'ell, ací que vaig jo. Toni
decideix esperar.
Recorrem el poc que queda fins a aconseguir el cim.
Per fi hem aconseguit el cim de La Munia, màxima altitud d'aquest
massís amb 3.133 metres i amb unes vistes increïbles!!!
|
Inici de la carena
|
El Pas del Gat
|
|
Toni en la antecima de la Munia i de guardaespatlles el Perdut
|
|
Cim de la Munia 3.133 m
|
La panoràmica és espectacular, Vignemale i Balaitús cap a l'oest,
per l'est el Gran Bachimala, el Posets i tras aquest es pot veure el
massís de la Maladeta i destacant, el Aneto. Al sud, el massís de
Monte Perdido y el xicotet del massís de La Munia, el Robiñera.
Llàstima que pel nord els núvols ens cobreixen el massís de
Neouvielle.
Fem les fotos de rigor i tornem.
Desfem camí, ara ens toca des-grimpar eixos passos incòmodes,
encara sort que el terreny està sec, aquests passos amb pedra
mullada hagueren sigut perillosos. El Pas del Gat es descendeix
fàcilment ajudant-nos amb la cadena. Després a seguir fites fins on
hem deixat les motxilles.
Ens ha portat molt més temps de l'esperat fer cim i ens queda una
llarga baixada. Ens posem les motxilles i ens dirigim cap al
coll.
La baixada fins als Ibons de La Larri és tot per neu. Busquem en la
mida de lo possible el major pendent possible, així amb els grampons
podem avançar còmodes i ràpids.
Voregem el segon ibón i ens dirigim cap a l'oest seguint el barranc
de La Larri.
Estem en la zona del Tormacal, cap als 1.450 metres d'altura ens
llevem definitivament els grampons.
Continuem baixant per senda fins a arribar a l'extrem del Tormacal,
des d'on tenim a la vista els Llanos de La Larri.
Ens espera un descens trepidant de 500 metres de desnivell i per
terreny a vegades molt trencat que fa complicat el saber per on
avançar. Baixada molt vertical i interminable.
Arribem al pla, el cansament es fa visible.
Terreny pla fins al refugi de La Larri i després una baixada per
bosc fins al prat de Pineta.
|
|
|
|
Baixant cap als Ibons de la Larri
|
|
|
|
Llanos de la Larri
|
Llarga i dura jornada. Arribem rebentats, però amb l'objectiu
complit.
Amb ganes per a la pròxima travessia. A veure si per al 2025
preparem una cosa més senzilla amb el Perdiguer o el Gran Bachimala
com a possible objectiu. Deixarem el tour del Neovielle per a un
altre any amb més dies disponibles.
Ens veiem. SALUT
Àlbum complet de fotos:
clic ací
