 |
| Masia amb el mural 'La Siesta' |
Diumenge de sol esplèndid, ganes de pedalar i l’horta de València. El grup ix
de Benimaclet deixant arrere els seus carrers estrets, la ruta va anar buscant
l'eixida natural cap a l'horta, on els camins s'estrenyen i l'olor de terra
humida i al fem dels camps marca el ritme dels primers quilòmetres.
 |
| Sortida des de la plaça de Benimaclet |
 |
| Pels carrers de Beni |
 |
| Anant cap a Burjassot |
Deixem València i ens apropem a Burjassot i des d'allí a Godella, el Parc El
Molino va aparéixer com un xicotet respir verd enmig de séquies i
parcel·laris, a més fa de xicoteta tarima amb vistes a l'Horta Nord i la
Serra Calderona. Allí, les ombres i el murmuri de l'aigua recordaven el
passat agrícola que encara batega en aquesta zona. Aprofitem per a esmorzar
a la plaça que hi ha davant una església al costat del carrer Major.
 |
| Carxoferes i la Calderona |
 |
| Enciams |
 |
| Encreuament de camins |
Després deixem la població pel carrer de l'Escorxador, el pedaleig va
continuar a la vora de les vies del trenet primer per Rocafort, continuem
cap a Massarrojos i des d'allí pel Barranc del Palmar cap a un dels punts
amb més caràcter del recorregut: el Barranc del Carraixet, tocant a la
població de Vinalesa.
 |
| Godella |
Des d'allí, l'itinerari va guanyar dinamisme seguint senderes pròximes a
Foios i després Meliana i des d'allí accedir a la Via Xurra, on el paisatge
s'obri i deixa veure el traçat de l'antiga via del Ferrocarril Central que
anava cap a Aragó. L'encreuament, senzill però simbòlic, va marcar el canvi
cap a una part més relaxada, amb trams rectes perfectes per a deixar que la
bicicleta rode sola durant uns minuts.
 |
| Masia amb torreta i palmeres |
 |
| Masia al costat de la via Xurra |
Tornem a travessar el barranc del Carraixet anant cap a Alboraia i passem al
costat de l'emblemàtic Pont del Moro -Segons compte la llegenda, l'arquebisbe Mayoral va construir el pont per
pudor “perquè la gent que transitava entre Alboraia i el Cabanyal passava
pel camí de la Patacona i el que hui és el carrer de Gran Canària i, sent
el barri una autèntica llacuna, les dones havien d'alçar-se les faldes,
mostrant els panxells, al que es va posar fre construint el
pont”. El pont permetia creuar la séquia de Vera a vianants, cavalleries i
carruatges.- vam tancar la ruta amb la sensació de tornar a poc a poc a la ciutat
sense abandonar del tot la calma de l'horta. Entre alqueries, camps i el
gran mural "La Siesta" que posa el toc artístic, es va anar dibuixant el
final d'un recorregut curt, pròxim i ple de xicotets detalls que només es
descobreixen quan es pedala sense pressa.
Una ruta senzilla, amable i
perfecta per a reconnectar amb el paisatge que envolta València… i amb un
mateix.
Track de la ruta: https://loc.wiki/t/251294692?wa=sc
.jpeg)
.jpeg)
