Alcúdia de Veo, Jinquer, Mas de la Campana

CIRCULAR ALCÚDIA DE VEO, JINQUER, MAS DE LA CAMPANA
Data d'eixida: 18/12/2022
Excursionistes:  Javi, Carmen, Antonio, Jose, Miguel, Ximo i Juan Carlos
Distància recorreguda:  11,25 km
Temps:  4h 29min
Altitud màxima: 697 m
Altitud mínima: 427 m
Desnivell:  475 m
Dificultat: Moderat
Ruta: itinerari en Wikiloc
 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Estupenda i interessant ruta al Parc Natural de la Serra d’Espadà, recorregut circular des de l'Alcúdia de Veo.

Eixim de la població pel GR 333 al costat de la Font de Sant Pere, la senda transcorre pel llit del riu Veo fins a arribar a una pista, la recorrem uns metres i ascendim per una sendera per a prendre de nou una pista que ens portarà fins al Jinquer.

Lloc de partida i retorn a la població a prop de la font de Sant Pere

Llit del riu Veo

A l'entrada del poblat trobarem un cartell. Evacuat durant la guerra, aquest caseriu d'origen àrab va deixar de despertar-se amb els riures dels xiquets i el cant esperançat dels seus pares, que van fugir en empitjorar-se l'ofensiva de llevant, en la primavera de 1938. Si en 1913 residien ací més d'un centenar de persones en les seues prop de trenta cases, l'aire i la pols es van ensenyorir del caseriu en 1939, data en la qual només es van atrevir a tornar uns quants veïns. Així, de l'acció humana només van perviure les trinxeres dels voltants i, com no, la seua església barroca, d'una sola nau i sense sostrada, com un derelicte a la deriva en una mar de fràgils pedres. La resta del despoblat assembla un cementeri sense morts, amb cases ruïnoses i indistintes, corrals i patis per al bestiar, una era i alguna font.

Apropant-nos a Jinquer

Els murs de l'esglèsia

Despoblat de Jinquer, dalt a l'esquerra el Castell

Ruïnes

Fem parada en el despoblat de Jinquer per a esmorzar.

Altar de l'església de Jinquer

Des d'ací tornem a la pista que ens conduirà a una bassa -la font de Jinquer-, que al cap de poc passa a ser una senda que transcorre entre bancals d'oliveres, passarem al costat d'una cova-refugi. Ens queda una xicoteta pujada fins a l'entorn dels 720 metres des d'on obtindrem unes bones vistes cap a la vall del riu Veo.

corral - cova

Seguint la senda passarem alguna trinxera, travessem per un serral a 688 m. i continuem per la senda en descens fins a arribar a una pista, tenim a escassos metres del Mas de La Campana. Ens desviem i visitem el Mas. El Mas de la Campana, sembla que va ser un edifici d’intendència de la línia XYZ i que la campana s’utilitzava per a avisar a l’exèrcit republicà de l’inici d’atacs de les tropes franquistes. Hui pintat en blanc sobre aquesta peculiar campana es pot llegir: Any 1936. masia La Campana. Viva el humor! I es diu que voltejar-la dona sort al caminant. Al costat del Mas es troba l’Olivera de la Campana, exemplar monumental de 200 anys de què antigament penjava la campana.

Mas de la Campana

Deixem el Mas i reprenem el camí, durant aproximadament un quilòmetre recorrem un tram del GR 36, deixem la pista i passem a una sendera que passa pel Collado de Pedralba (684 m). La senda transcorre per una espècie de cordal entre el barranc del riu Veo i el barranc de Castro i que durant els clars entre la frondosa vegetació de pins, sureres i alzines podem veure, d'una banda, els Òrgans de Benitandús i per l'altre El Pic Espadà, Las Dos Teticas, La Ràpita. A més, trobarem algun bolet; fredolics, peus de perdiu, rovellons i fins i tot una llengua de bou o picornell pelut. També durant el trajecte veurem alguna trinxera i llocs de metralladores de la guerra civil.

Pic de La Ràpita

Pic d'Espadà

Poc després de passar el serral entre El Casalet i El Rodenal cal estar atents per a prendre el devío que ens porta al camí d’Alcúdia a Suera, senda que passa pel Colladico de les Neus i que ens porta en descens fins a l'Alcúdia de Veo.

Alcúdia de Veo



Font de sant Pere

Àlbum complet de fotos: Clic ací
 

Circular dels Besiberri

Massís dels Besiberri i estany Negre des del refugi de Ventosa i Calvell

Continuant amb el particular repte de fer un tres-mil de cada massís dels Pirineus, en aquesta ocasió hem planificat un circuit que, partint de Caldes de Boí pujarem pels estanys de Gémena i la collada d'Abellers al Besiberri Sud (3.024) i al Comaloforno (3.029), per finalitzar la jornada al Refugi de Conangles. La següent jornada ens portarà al Refugi de la Restanca pel port de Rius. La tercera jornada serà fins al refugi de Ventosa i Calvell, la intenció és fer-ho pel coll d'Uelhicrestada i des d'allà tenir la possibilitat d'ascendir al Montardo (2.837). L'última jornada serà un descens des del Refugi de Ventosa i Calvell fins a Caldes de Boí per la presa de Caballers.
 
1a JORNADA: CALDES DE BOÍ - BESIBERRI SUD I COMALOFORNO - REFUGI DE CONANGLES

Data d'eixida: 24/06/2022
Excursionistes: Emili, Inma, Sophie, Julio, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 14,23 km.
Temps: 14 h 30'
Altitud màxima: 3.029 m.
Altitud mínima: 1.478 m.
Desnivell +: 1.701 m.
Desnivell -: 1.623 m.
Dificultat: Difícil
Ruta: track en wikiloc


Sortim el dijous 23 per fer nit a l'Alberg del Pont de Suert, aquella nit dormirem poc, celebren les Falles i el bullici, les campanes, els cendrers i els petards no deixen agafar el son.
 
De bon matí sortim cinc de la colla per a Caldes de Boí (1.464 m), a les 06:30h comencem el recorregut. Les primeres rampes ens posen a prova, creuem el bosc del Barranc del Sallent que ens porta fins al Pla de Llubriquet a 1.990 m., un pal senyalitzador ens indica la direcció cap als llacs de Gémena, immediatament comencem de nou a pujar. Pel camí grata sorpresa, ens trobem amb Eli i Silvia amb els quals hem fet algunes sortides i que estan passant per aquí uns dies. Continuem ara tots junts. Arribem a l'Estany Gémena de Baix (2.250 m), bonic paratge i ideal per fer una parada. Descans i a alimentar el cos, anem amb l'aportació de l'esmorzar i cal repostar.
 
Barranc de La Sallent

Pla de La Sallent

Pujada a Gémena, baix el Pla de Llubriqueto

 
Estany Gémena de Baix

Després de reposar forces continuem la marxa, immediatament arribem a l'Estany Gémena de Dalt -entre un i altre hi ha a penes 40 m. de desnivell-, a partir d'aquí podem vore la Collada d'Abellers i la canal que ens porta fins a ell. Ens desviarem una poquet cap a l'esquerra per evitar les glaceress i  haver de posar-nos els grampons. Hi havia una possibilitat de primer afrontar el Comaloforno, però la canal de pujada feia por, molta rampa i molt descomposta, així que optem per la còmoda, primer Besiberri i després ja veurem.
 
Estanys de Gémena

Pujada cap a la Collada d'Abellers


A les 12:44 hores estem en la Collada d'Abellers a 2.885 metres, la temperatura és baixa, prenem una mossada, reposem líquids i afrontem la pujada al Besiberri Sud, són les 13:27 h. Des del coll girem a la dreta i pugem per un vessant pedregós, però còmode i oh, sorpresa!!!!, tal com va dir Miquel, és una cimera "honesta", quan arribes al capdamunt, hi ets, no hi ha corredors ni cresteries ni altres flautes. Cimera fàcil pujar des del coll, som al Besiberri Sud a 3.023 metres (13:52 h). El temps ens ha respectat, pràcticament ha estat tot el dia ennuvolat, però un mar de núvols en alçada no ens permet veure els cims de la Maladeta o el Perdiguero. Ens prenem el temps necessari per a gaudir de les vistes i fer-nos unes fotos.
 
Collada d'Abellers

Pujada al Besiberri Sud

La Colla al Besiberri Sud 3.024 m
 
Dos de nosaltres continuarem cap al Comaloforno, els altres començaran el descens (14:10 h).
Des del Besiberri perdem un poquet d'alçada per avançar pel lateral occidental de la carena, avancem buscant el millor lloc per progressar i sense estar exposats, algun pas requereix agarrar-se bé amb les mans. Cap a la meitat del recorregut fem un canvi de vessant, una jove parella de Barcelona -Rubén i Elisa- que ens acompanyen des del Besiberri ha optat pel capdamunt de la carena, nosaltres perdem uns cinc metres d'alçada i progressem ara per la part oriental de la carena fins a una canal que remunta de nou. Una grimpada amb un parell de passos i aconseguim el cim del Comaloforno 3.029 m. (14:58 h).
 
Cim del Comaloforno 3.029 m
 
Panoràmica NW

Els Besiberri

Panoràmica Occidental, massissos de la Maladeta i Perdiguero

Aprofitem per a una última al photocall del Comaloforno
 
Observant els Estanys Gelats i buscant per on baixar
 
Els núvols no deixen veure els alts cims de Maladeta, també està cobert la Punta Alta de Comalesbienes. Podem veure el Besiberri Nord, del Mig i el Sud, així com el Montardo. Per la zona baixa veiem l'Estany Negre i el refugi de Ventosa i Calvell.


Iniciem el descens, en lloc d'anar per la cresta, perdrem uns 50 metres d'altura per a després fer una diagonal en direcció al coll. El camí està més o menys marcat i té algunes fites.
Arribem a la Collada d’Avellaners, carreguem les motxilles i observem les canals de baixada – en el mateix coll hi ha dues canals estretes i amb molt de pendent, sembla que el millor accés queda pujant uns metres cap al Bessiberri on s'obri una canal més àmplia-, optem per descendir per la canal dreta. La parella de Barcelona inicia la baixada, Elisa obrint pas, darrere Rubén, l'arrossegament de pedra és considerable, així doncs ens distanciem i esperem fins que qui està en la canal ha girat i no queda a l'abast de les pedres, en girar aquesta estreta canal a la dreta accedim a una canal més àmplia, que comentava abans com millor opció tant de baixar com pujar. Continuem descendint amb cura, ara aprofitem tota amplitud per a baixar pels extrems esquerre i dret, cal tindre molta cura, així i tot, l'arrossegament de pedres continua. -Anàvem equipats amb grampons i piolet, estem baixant per el vessant nord i era previsible trobar neu, haguera sigut l'ideal travessar aquesta part, però no hi havia res-. Una vegada es modera el pendent ja no hi ha arrossegament de pedra, no obstant això, entrem en territori de tarteres de totes les grandàries, grans blocs combinat amb grandària mitjana, un parell de geleres actuen en lloc de zona de descans. Tartera infernal, crec que és la pitjor tartera de les quals recorde.

Arribem a la zona amb prat, agafem als companys. Progressem per terreny favorable, estem prop de l'Estanyet de Besiberri, passarem al costat del Refugi de Besiberri 2.221 m, des d'ací es baixa al Pletiu de l’Aubaga on està l'Estany Gran de Besiberri, bonic paratge. L'estany es voreja pel sud i de nou cal travessar una xicoteta tartera.

Hem superat l’estany, estem en l'entorn del 2000 metres. Davant de nosaltres es mostra tot el Barranc de Conangles, ens queda travessar tot el bosc del barranc fins a arribar al fons de la Vall de Barravés i després remuntar un parell de kilòmetres fins al refugi de Conangles.

Jornada intensa, molt intensa però en molt bones sensacions. 

 

2a JORNADA: REFUGI DE CONANGLES - REFUGI DE LA RESTANCA

Data d'eixida: 25/06/2022
Excursionistes: Emili, Inma, Sophie, Julio, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 10,98 km.
Temps: 6 h 35'
Altitud màxima: 2.348 m.
Altitud mínima: 1.555 m.
Desnivell +: 979 m.
Desnivell -: 526 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc

 
Eixim del refugi de Conangles (1.555m) seguint el GR11 camí que porta des del refugi en direcció Nord, a través de l’Abetar de Conangles. Al cap d'un quilòmetre eixim a terreny obert, passem al costat d'una gravera i creuem un rierol. Continuar uns 400m fins a arribar a un encreuament senyalitzat amb un pal de fusta on s'enllaça amb l'Alta Ruta Pirinenca (sense senyalitzar). Seguir a la dreta, remuntant la vall de Conangllos/Conangles, fins que cap a uns 1900m d'altitud, la senda gira a l'esquerra (Nord) per a ascendir en ziga-zaga camí del Port de Rius (2.355m).
 
Refugi de Conangles
Vall de Conangles
Vista arrere, davant tenim la vall de Mulleres

Port de Rius


Seguir cap al llac de Rius -capçalera de la vall de Rius- i vorejar-lo per l'esquerra fins al lloc per on desguassa. Continuarem baixant per la vall de Rius, passem un manadero on podem agafar aigua i continuem fins a just abans del Pla de Rius (xicotet llac), abans dels primers arbres. Cap a la cota 1960m abandonem la senda que va pel fons de la vall (GR211-Circular Vall d'Aran) i seguim a la dreta, per una senda a mig vessant. La senda s'introdueix en el bosc on es torna una mica confusa i ascendeix fins a una espècie de muscle des d'on podem albirar la presa i el refugi. Refugi de la Restanca (2.010m). 
Llac de Rius
Vall de Rius, el Montardo vigilant

Presa i refugi de la Restanca

 

3a JORNADA: REFUGI DE LA RESTANCA - REFUGI DE VENTOSA I CALVELL

Data d'eixida: 26/06/2022
Excursionistes: Emili, Inma, Sophie, Julio, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 5,6 km.
Temps: 4 h 35'
Altitud màxima: 2.468 m.
Altitud mínima: 2.005 m.
Desnivell +: 497 m.
Desnivell -: 287 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc


Quan vam fer aquesta etapa en Carros de Foc l'any 2018 vam anar a través del coll de Tumenèia. En aquesta ocasió pretenem ascendir al Montardo així que passarem pel Coret d'Oelhacrestada. La previsió del temps no és gens bona.
 
L'estanh de la Restanca i el refugi

Ens acomiadem del refugi de la Restanca per una bona senda cap al torrent de Cap deth Port, aquest primer tram és suau. En arribar al barranc del torrent, el pendent guanya en intensitat. Tenim una bona imatge de l'estanh de la Restanca i el refugi. 

Torrent de Cap deth Port

L'estanh de la Restanca

Final del torrent
 

En apropar-nos al torrent, el pendent encara s'intensifica més, seguint a contracorrent el curs de l'aigua. Sortim davant mateix de l'estanh de Cap de Pòrt, comença a ploure i a més el vent bufa amb intensitat. Ens protegim com podem al costat d’una gran mola de granit, baixa un poquet la intensitat de pluja i a deixat de bufar, continuem la marxa, seguim vora l'estany fins a l'altre extrem. Poquet a poquet anem guanyant alçada, primer per tram herbós i més amunt pel caos de roques, seguint les marques del GR, fites i la traça de camí. Els darrers metres, arribant al Coret d'Oelhacrestada (2.475m) es tornen més plans. Des d'aquest coll parteix l'ascensió al Montardo, però no deixa de ploure i el descartem.

Estanh de Cap de Pòrt i al fons el Coret d'Oelhacrestada
 
Caminant baix la pluja
 

Descendim suaument fins el visible pal indicador de l'encreuament dels tres refugis: Restanca (d'on venim), Colomèrs (de front) i Ventosa i Calvell (a la dreta). Seguim indicacions cap al refugi Ventosa i Calvell. Continuem baixant, fins l'estany de les Monges. El camí s'endinsa cap a l'esquerra, superant un ressalt muntanyós, per retrobar l'estany de les Monges més avall, ara per la seva vessant est. Caminarem un curt tram a la vora del llac, marxant cap a l'esquerra iniciem una baixada que passa junt a xicotets estanys fins arribar a l'estany de Mangades. En una baixada moderada però còmoda, anem recorrent xicotets estanys, amb el pic de la Punta Alta de Comalesbienes i els pics de Comalespada front a nosaltres. Trobarem un pal indicador amb la bifurcació per anar al port de Caldes, davant tenim l'estany Clot, que voregem per la riba est. Un cop creuat el xicotet estany, ens apareix en una raconada l'allargat estany de Travessani, i com a teló de fons el Comaloforno, el Besiberri Sud, el Besiberri Nord, la Punta d'Harlé, el Pa de Sucre i el pic de Tumeneia. Per camí sinuós, arribem a la sortida d'aigües de l'estany de Travessani. Al fons, cap al nord apareix el Montardo.Una curta baixada ens apropa a un altre xicotet estany, el darrer abans d'arribar al refugi. Deixem enrere l'estany i al poquet podem veure el refugi. 

Estany de les Monges

Vista enrere, Estany de les Monges i al fons el Coret d'Oelhacrestada i dalt el Montardo

Recorrent xicotets estanys, la Punta Alta de Comalesbienes front a nosaltres

Estany Clot

Espectacular vista a peus de l'Estany de Travesani als Besiberri i la Sèrra Tumenèia

Panoràmica des del refugi de Ventosa i Calvell

Jornada curta i còmoda, llàstima que el temps no haja acompanyat, ja que era ideal per a completar-lo amb la pujada al Montardo.

 

4a JORNADA: REFUGI DE VENTOSA I CALVELL - CALDES DE BOÍ

Data d'eixida: 27/06/2022
Excursionistes: Emili, Inma, Sophie, Julio, Miquel, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 7,93 km.
Temps: 3 h 52'
Altitud màxima: 2.214 m.
Altitud mínima: 1.497 m.
Desnivell +: 58 m.
Desnivell -: 746 m.
Dificultat: Moderat
Ruta: track en wikiloc

Plou. Refugi Joan Ventosa i Calvell (2.214m) -edifici donat al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) pel patrici Joan Ventosa i Calvell l'any 1954-. Des del refugi, es gaudeix d'una excepcional panoràmica, sens dubte de les més boniques de tot el Pirineu. A l'oest, s'estén la llarga serra de Tumeneia-Besiberri-Comaloforno, eriçada de puntes i agulles granítiques que, algunes, sobrepassen els 3.000 m d'altitud. En destaquen el vertiginós Pa de Sucre, la Punta Harlé i la magnífica piràmide pètria del Besiberri N. A migdia, s'alcen les parets de la serra de Comalespada, darrere la qual s'aixeca la Punta Alta, de 3.015 m. A l'esquerra, al capdamunt de la vall de Colieto, tanquen el semicercle els cims de Contraix i la Creu de Colomèrs, separats pel coll de Contraix.


L'equip baix la pluja

Seguir el camí que discorre entre prats amb nombrosos torrents d'aigua. Cal parar molta atenció amb els pals que hi ha a la vora del camí.

El camí està molt ben marcat i en alguns trams fins i tot empedrat. Tenim un llarg descens per la important barrera rocallosa de les Llastres de la Morta. Eixim del barranc de les Llastres i travessem el torrent d'Estany Negre, arribem  al Planell de Riumalo. Són extenses prades situades a la confluència dels torrents d'Estany Negre i del riu Malo, que baixen del Comaloforno i dels Besiberris.

 Travessem el pla i tenim una curta baixada, s'arriba a l'estany de Cavallers. S'ha de seguir l'ample camí que voreja l'estany per la riba oriental fins la presa. 

Estany de Caballers

Des de la presa fins a Caldes de Boí hi ha un camí que transcorre al costat de la carretera.


Àlbum complet de fotos: clic ací