La Serra de les Agulles

Les Rutes de la COVID


RUTA PER LA SERRA DE LES AGULLES
Data d'eixida: 11/12/2021
Excursionistes: Joan, Inma, Emili, Alícia i Javi
Distància recorreguda:  15 km
Temps:  7 h
Altitud màxima: 537 m
Altitud mínima: 180 m
Desnivell:  556 m
Dificultat: Alta
Ruta: itinerari en Wikiloc

Descripció de la ruta

La Vall de la Casella és un paratge protegit de la localitat d’Alzira. Situada entre els abruptes relleus de la Serra de Corbera i la Serra de les Agulles, la part occidental –la més baixa– tot i no ser molt ampla, es molt planera i es troba completament conreada. Tradicionalment eren cítrics i ara en part va sent substituïts per caquis, alvocats o altres arbres. La part superior de la vall és ja més silvestre, amb una densa vegetació arbustiva i pinar. El límit meridional de La Casella és la Serra de les Agulles, molt fàcilment identificable per la seua aguda carena cimera. Les informacions disponibles refereixen un complicat accés al seu cim, “cavalcant” sobre una aresta de roca... Com la tenim sense xafar, tot i la seua proximitat, ens plantejar pujar a explorar-la partint des de l’aparcament de la Font Nova en la vall de La Casella, amb una ruta lineal que permetrà a cadascú decidir sense problema fins on arriba en aquesta ascensió que es planteja “delicada”... 

 A les 9:50 estem a l’aparcament a punt per iniciar la ruta. Fa fresqueta, però bona per a caminar.

Allí davant tenim el camí cap al bar i les ascensions a la Serra de Corbera –a l’esquerra– o cap a la Font de Garrofer i el Pla del Barber, que és per on tirarem, seguint la pista. 

 

Tenim per davant 1’5 kms de còmoda travessia, al solet i amb un mínim pendent. 

Dalt de la Serra de Corbera podeu observar la closca de L’Ouet, un petit refugi entre els cims de La Ratlla i Les Orelles de l’Ase. 

En 20’ arribem a La Font del Garrofer, un bonic paratge on hi ha un àrea recreativa.


Ahí acaba la pista i comença la senda que recorre el Barranc de la Casella pel mig, pel llit del torrent. Ara està sec i sols trobarem algun petit toll d’aigua molt aïllat. Són 3 kms. els que recorrerem per aquí, una bona tirada.

De seguida el barranc es torna molt intricat, amb una densa vegetació i molta humitat. Però la senda està ben traçada i es segueix bé.

En alguns punts es veuen curioses formacions que crea l’aigua en la roca calcària.

Les roques de vegades formen escalons, que anirem pujant i baixant.

Fins i tot en algun punt la senda surt un poc del mig del barranc per continuar avançant. És, sense dubte, una ruta molt atractiva, que ja justifica una escapada a La Casella, al marge del plat final que ens espera en la Serra de les Agulles.

Sobre les 12:15 ens aproximem a la zona planera d’on arranca la vall i la senda (PR CV-303) ens trau del llit del barranc pel costat esquerre, en direcció a la propera Font del Barber.

Però sense arribar ahí, agafem la desviació a l’esquerra i creuarem el barranc en direcció a les estribacions de la Serra de les Agulles. Alcancem la pista (que baixarà a la Valldigna quan creue la collada) i seguim uns metres cap al turó d’enfront.

De seguida iniciarem la forta (i curta) pujada a la llometa que tenim davant.

Segons guanyem altitud podrem anar veient el naixement de la vall de La Casella, entre la Penya del Migdia i Les Creus.

Dalt hi ha un petit pla i –seguint el track que tenim i les traces de senda que veiem– en no res tenim una altra intensa ascensió en direcció a un puntal de roca.
 

Però, a les 12:45, davant el complicat accés al penyal de dalt i amb les dificultats majors que poden haver per dalt, part del grup inicia la tornada. En principi pel mateix camí; després ja per la pista.


Javi no ha tingut molt de problema en plantarse dalt de les roques de la carena.

A partir d’ahí, i durant la primera part de la travessia cimera, es succedeixen pujades i baixades per petits promontori de roca, entre una densa vegetació arbustiva, per o creua una petita senda.

De moment no costa avançar. De vegades sembla que ens va cobrir la coscolla, però no ens arribarà per dalt del cap i podrem passar.

Això sí, la senda és tan mínima que en alguns moments sembla que es perd i hem d’anar buscant per on continua.

Amb constància anem superant els primers altets de la serra, amb la intriga de si aconseguirem arribar a la cota màxima o si no serà possible la cavalcada final...

Però de moment sí gaudim d’una panoràmica magnífica sobre els voltants, com el pla de Simat i Benifaró de la Valldigna, entre el Mondúver i la Serra del Buixcarró.

Però després de la una la perspectiva per davant es va complicant. Comencem a distingir uns pics bastant verticals que veurem com els superem.

Cap al sud les pareds són molt verticals.

Però és pot avançar per la cara nord. 

 Sembla que tenim a la vista ja la cota màxima, que seria el cim de darrere.


A veure fins on podem arribar...

En aquests darrers trams la ruta s’ha complicat molt. No ja per roques que caldria escalar o grimpar, sinó per la dificultat en reconèixer la mínima senda que estem seguint i per la densitat de la vegetació que l’amaga. A més en alguns moments el pendent és molt fort i cal agafarse a les branquetes per anar pujant.. D’aquesta manera arribem dalt del pic que ens semblava la cota màxima de la serra.

Però ahí dalt descobrim que el cim principal s’ocultava darrere. No té molts metres més, però es distingeix per la creu que té dalt.
Mirant bé amb el zoom distingim abans de la cota màxima una aresta de roca que suposem que és la que tocaria “cavalcar” per accedir al cim. Però són les 14:15, és farà de nit a les 17:30 i tenim part del grup esperant-nos baix (en aquest moment, dinant al bar de La Casella!)... així que haurem de tancar aquí el nostre avanç. Ens aturarem a pegar un mosset i, quasi a les tres, iniciarem la tornada. Però abans, una darrera ulladeta al complicat cim de la serra. 

 En la tornada hi ha temps per a jugar un poc per l’aguda carena...


També hi ha temps per a recrearnos amb les vistes, per exemple en direcció a la mar, per Cullera, que es veu per dalt de la Serra de Corbera.

Desfem tot el camí que havíem fet pel matí –ara amb més facilitat– i per tornar seguirem tota la pista, gaudint de noves perspectives dels cims d’on venim. 


Cap al final de la pista ens trobem amb la resta del grup, seguint junts cap al cotxe, on arribarem ja al voltant de les 17:15, encara amb temps de llum de sobra!

Àlbum complet de fotos: clic ací

Pròxima excursió: Vall de la Casella - Serra de les Agulles

 


Ascensió a la Serra de les Agulles

DATA: Dissabte 11 de desembre de 2021

LLOC DE L'EXCURSIÓ: Serra de les Agulles (entre la Ribera del Xúquer i la Valldigna)

LLOC i HORA DE L’EIXIDA: Carrer Diógenes López Mechó, 2 (porta d'entrada al col·legi Pare Català) a les 08:30h es prega màxima puntualitat.

CAL DUR: Vestit i calçat adequats, esmorzar, dinar i aigua.

DIFICULTAT: Moderada o Alta (segons on s’arribe)

DISTÀNCIA: 15 km.

DURADA: 6h

DESNIVELL ACUMULAT: 700 metres.

ALTITUD MÀXIMA: 564 m

RUTA: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/alzira-valle-de-la-casella-les-agulles-1619698

La Serra de les Agulles, situada entre Tavernes de la Valldigna i Carcaixent-Alzira és una de les alineacions muntanyenques més notables del territori valencià. Destaca pel perfil extremadament agut de la seua carena cimera, que s’allarga desafiant entre les valls de la Casella i Aigües Vives. La cota màxima es troba a 564, on una creu marca el cim de la serra. La part superior està configurada per un corredor que forma una successió de promontoris de roca que cal anar superant fins al punt més elevat.

Accedirem a l’inici de ruta per la Vall de la Casella, arribant en cotxe fins Font Nova. Ahí iniciarem la marxa, adreçant-nos a la Font del Garrofer, seguint després al Pla del Barber. Ahí ja la senda va girant i ascendint fins a situar-nos sobre la carena de la serra. A continuació ve la travessia sobre les roques cimeres de la Serra de les Agulles.

Farem una ruta lineal, de manera que quan arribem al cim tornarem per la mateixa ruta al punt de partida. D’aquesta manera, qui vulga es pot aturar quan considere l’avanç massa complicat, tornant arrere sense problema. 

 

 NOTA: Si mireu un poc en internet, veureu que recórrer la carena de la serra o arribar al cim, té tela! "Cabalgando" és l'expressió que millor ho defineix. En el vídeo aquest es veu molt bé:     https://www.youtube.com/watch?v=K7inCyYXiiw