Descripció:
Hora prevista d'eixida-arrivada: 16,00h - 20,30h
Divendres 6 de desembre: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6
La ruta de
senderisme que proposem a continuació, per las Hoces del Riaza, rep el
nom de la Senda del Riu PR-SG 6. Aquesta sendera lineal
de 12,5 km transcorre paral·lel al llit del riu des de Montejo de la
Vega fins a les instal·lacions de la Presa de l'embassament de Linares. Datos básicos
- Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,00h, arrivada a Montejo de la Vega 8,45h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 30' (↔)
- Distància lineal: 12,5 km
- Temps estimat: 3 h 15 min
- Punt d'eixida: Montejo de la Vega de la Serrezuela
- Desnivell d'ascens: 88 m
- Dificultat: Fàcil
Altres:
Depenent de l'hora que finalitzem l'excursió, podríem aprofitant que estem a la tardor realitzar una mini jornada micològica pels voltants.
Dissabte 7 de desembre: Ruta pel Parc Natural de las Hoces del riu Duratón:
La ruta de senderisme que proposem per les
Hoces del Duratón és una combinació de tres rutes: Senda dos ríos + Senda puente Talcano-puente de Villaseca (Senda Larga) + Senda de la Molinilla. Aquesta
sendera lineal
de 16,5 km transcorre pel llit del riu des de Sepúlveda fins a la ermita en ruïnes de Calleja.
- Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,30h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 30' (↔)
- Distància lineal: 16,5 km
- Temps estimat: 4 h 30 min
- Punt d'eixida: Sepúlveda
- Desnivell d'ascens: 334 m.
- Desnivell descens: 410 m.
- Dificultat: Fàcil
Altres: al finalitzar l'excursió ens traslladarem en vehicles per a veure vesprejar al mirador de
l'Ermita de Sant Frutos, un dels llocs més atractius del Parc per les
seues impressionants vistes.
Diumenge 8 de desembre: El Monasteri de la Hoz
- Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,30h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 20' (↔)
- Distància lineal: 5 km
- Temps estimat: 2 h
- Punt d'eixida: Sebúlcor
- Dificultat: Media
El Parc Natural de las Hoces del riu Duratón
Està situat en el nord-est
de Segòvia, aigües avall de la vila de Sepúlveda. En aquesta zona el
riu s'ha encaixat en un profund canó, que en alguns llocs aconsegueix
més de 100 metres de desnivell.
A l'interés i bellesa del paisatge cal afegir la gran riquesa arqueològica i històrica que tanca en el seu interior aquesta gola.
El riu Duratón discorre durant 27 quilòmetres encaixonat en el canó que ha excavat en el substrat calcari. En l'últim terç d'aquest recorregut traça tancats meandres que reafirmen l'excavació pròpiament dita. Les parets, que aconsegueixen els 100 metres d'altura en alguns punts, serveixen de lloc de nidificació a moltes espècies d'ocells, però la rellevància fonamental se l'emporten els voltors lleonats que s'han convertit en un dels principals atractius del parc.
Les característiques orogràfiques que es donen en aquest espai protegit fan que es distingisquen tres ambients o biòtops diferents. La part alta està ocupada per l'erm, on abunden els boscos de savines i ginebres que han sigut molt afectats per la intervenció de l'home. Existeixen també poblacions de pins resiners assentades sobre substrat arenós. El fons del canó, a excepció de la zona inundada per l'embassament, està ocupat per un bosc de ribera compost per salzes, xops i alisos entre altres espècies. Les parets dels tallats rocosos donen manteniment a una vegetació rupícola, pròpia de la roca, adaptada a l'escassetat de sòl i aigua. Aquests tres ambients diferents donen recer a una rica fauna en la qual tenen especial rellevància els ocells.
En els alts farallons rocosos que culminen les falçs nien quasi 700 parelles de voltors lleonats, acompanyats d'un bon nombre d'aufranys, àguiles reals i falcons pelegrins, ratoners i xoriguers.
A l'interés i bellesa del paisatge cal afegir la gran riquesa arqueològica i històrica que tanca en el seu interior aquesta gola.
El riu Duratón discorre durant 27 quilòmetres encaixonat en el canó que ha excavat en el substrat calcari. En l'últim terç d'aquest recorregut traça tancats meandres que reafirmen l'excavació pròpiament dita. Les parets, que aconsegueixen els 100 metres d'altura en alguns punts, serveixen de lloc de nidificació a moltes espècies d'ocells, però la rellevància fonamental se l'emporten els voltors lleonats que s'han convertit en un dels principals atractius del parc.
Les característiques orogràfiques que es donen en aquest espai protegit fan que es distingisquen tres ambients o biòtops diferents. La part alta està ocupada per l'erm, on abunden els boscos de savines i ginebres que han sigut molt afectats per la intervenció de l'home. Existeixen també poblacions de pins resiners assentades sobre substrat arenós. El fons del canó, a excepció de la zona inundada per l'embassament, està ocupat per un bosc de ribera compost per salzes, xops i alisos entre altres espècies. Les parets dels tallats rocosos donen manteniment a una vegetació rupícola, pròpia de la roca, adaptada a l'escassetat de sòl i aigua. Aquests tres ambients diferents donen recer a una rica fauna en la qual tenen especial rellevància els ocells.
En els alts farallons rocosos que culminen les falçs nien quasi 700 parelles de voltors lleonats, acompanyats d'un bon nombre d'aufranys, àguiles reals i falcons pelegrins, ratoners i xoriguers.
vegetació
A l'espai es poden diferenciar quatre àrees:
La paramera, a la zona superior, amb sòl calcari, sec i pobre, la vegetació climàcica la constitueixen boscos oberts de savina turífera i ginebres, actualment bastant degradats per l'acció humana i substituïts en moltes zones per timonedes i aulagares que configuren una pseudoestepa.
També a la zona superior, en el quadrant sud-occidental de Parc, les calcàries han estat cobertes per sorres d'origen eòlic; sobre aquestes sorres s'assenten pinedes de repoblació de pi de resina.
Els tallats amb comunitats rupícoles de gran originalitat (les sedes, el melic de Venus, fins i tot alguns endemismes ibèrics: Biscutella valentina, Dianthus pungens, Campanula hispanica).
El fons de la vall caracteritzat per restes de bosc de ribera: salzes, freixes, àlbers, oms i verns, pollancredes cultivades i tots els matolls característics de l'orla espinosa de bosc.
fauna
Destaca el voltor comú que té en aquest paratge una important colònia reproductora. En els tallats també s'instal·len per criar aufrany, falcó pelegrí, xoriguer, àguila real i duc, entre d'altres, així com importants colònies de gralla i gralla de bec vermell. Entre els rapinyaires forestals destaquen àguila calçada, astor, aligot, milà negre i real i alcotán, i entre els passeriformes diferents espècies d'avions, bugaderes, rossinyols, còlbits, roquers, tallarols, mallerengues, carboners, capsigranys i escrivans. La paramera manté una interessant comunitat de passeriformes en la qual destaca l'alosa becuda. Com mamífers es poden assenyalar teixó, fagina, mostela, guineu, llebre i conill, amb alguna observació aïllada de llúdriga, a més de nombrosos micromamífers i ratpenats. Fardatxo, sargantana cua-llarga, serp verda, la serp blanca i serp d'aigua, d'una banda, i granota verda, tòtil i gripau comú, de l'altra, són les espècies més representatives de l'herpetofauna de el Parc, mentre que la comunitat ictícola té en el barb ibèric i la carpa als seus representants més nombrosos.
El Parc Natural de las Hoces del riu Riaza
El riu Riaza ha excavat en les dures roques calcàries dels erms segovians un dels majors conjunts de falçs, canons, penya-segats i congostos que es poden contemplar a l'interior de la Penínsua Ibèrica.
A més del seu espectacular paisatge, en aquest solitari espai geogràfic es localitza una important concentració d'ocells rapaços entre les quals destaquen al voltant de 200 parelles de voltors lleonats. Els vessants i els escarpes rocosos estan coberts per boscos relictes d'un arbre, la savina turífera, que és un autèntic fòssil vivent del terciari. En un eixamplament del canó apareixen situats les solitàries restes romàniques del convent de Casuar.
Aquest espai natural és posseïdor de la Carta Europea de Turisme Sostenible concedida per la Federació EUROPARC (que agrupa els espais naturals protegits d'Europa), per les excel·lents iniciatives que es desenvolupen per a dinamitzar el medi rural i pels seus eficients sistemes de gestió i control de visites, entre altres aspectes.
fauna
Els més interessant d'aquest Espai Natural és sens dubte la gran riquesa en espècies d'aus que posseeix, prova d'això és la catalogació aquí de més de 20 espècies de les incloses en l'Annex 1 de la Directiva relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409 / CEE) entre elles cal destacar la important colònia de voltor comú amb més de 150 parelles, l'aufrany, el xoriguer comú, l'avió roquer, la gralla de bec vermell, el duc ... que aprofiten les esquerdes i buits d'aquestes escarpades parets. A la paramera abunden les espècies estepàries com siboc, esmerla, alosa becuda, còlit ros, bitxac comú, ... Els boscos de quercínies, savines i pins constitueixen un enclavament idoni com a lloc d'alimentació i refugi de diverses aus: rossinyol bord , merla blava, mite, astor, gamarús, pinsà, tudó, perdiu, àguila real, àguila calçada, mallerenga petita, etc. La presència del riu Riaza i de l'embassament de Linares de l'Arroyo serveixen de refugi a una important ornitofauna: ànec collverd, ànec griset, boix, cabussó emplomallat, polla d'aigua, bernat pescaire, boscarla de canyar, merla ... són les més significatives, però al costat d'elles en aquest biòtop estan obligats a viure alguns amfibis i rèptils (granota verda, serp d'aigua ...). Quant als mamífers destacar la presència en aquest paratge d'espècies com la llúdriga, senglar, guineu, cabirol, teixó, geneta, fagina, mostela, gat salvatge, conill, llebre, sense oblidar un bon nombre de micromamífers i ratpenats.
IMPORTANT:
- INSCRIPCIÓ OBERTA A NO SOCIS: (cal reservar per compte propi l'allotjament, contacta amb l'organitzador Javier: 653336585)
- PREU: 10€ -assegurança-
Fes-te sòci/a:
Accedeix al formulari d'inscripció en la part alta d'aquest blog o clica ací: Formulari d'inscripció
La quota és de 30€ anual.Accedeix al formulari d'inscripció en la part alta d'aquest blog o clica ací: Formulari d'inscripció
CAL DUR
- Vestit i calçat adequats
- Cantimplora
- Desdejuni per a 3 dies
- Esmorzar per a 3 dies
- Dinar per a 2 ó 3 dies (el diumenge podem menjar de camí en algún lloc)
- Recomanable: cistella i navalla (bolets)
- Recomanable: prismàtics i/o càmeres amb teleobjetius