GORGES DELS RIUS RIAZA I DURATÓN




Data d'eixida: 6, 7 i 8 /12/2019
Excursionistes: Inma, Emili, Carmen, Antonio, Xelo, José, Anna, Joan, Ana, Luis, Alicia i Javi i amb l'acompanyament molt especial de Xavier Martín

1a. jornada: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6  --- Maderuelo i Sabinar de Hornuez

Va ser en 1974 quan el mateix Félix Rodríguez de la Fuente, en qualitat de vicepresident de l'organització conservacionista WWF, va rubricar un conveni amb l'Ajuntament de Montejo de la Vega amb l'objectiu de crear, a l'interior de les espectaculars gorges que dibuixa el riu Riaza, un espai en el qual els rapinyaires, moltes d'elles a punt d'extingir-se en aquell moment, pogueren tirar avant les seues cries sense ser molestades. El 13 de gener de 1975 es va inaugurar el Refugi de Rapinyaires. Aquella experiència pionera del conservacionisme ecologista espanyol ocupa en l'actualitat una extensió de 2.100 hectàrees situades al llarg de 12 espectaculars quilòmetres del riu Riaza en el seu tram mitjà, entre la localitat de Montejo de la Vega i l'embassament de Linares. Gràcies a aquella iniciativa, els xaragalls del riu Riaza en aquest tram s'han convertit en el major santuari dels rapinyaires ibèrics i especialment del voltor lleonat, que té en aquestes gorges una de les colònies més importants de la península Ibèrica, amb més de 2.000 exemplars censats.


Dades bàsics: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6

Data d'eixida: 6/12/2019
Distància recorreguda: 10,5 km.
Recorregut: lineal.
Temps acumulat: 3 h. 30 min.
Altitud màxima: 974 m.
Altitud mínima: 849 m.
Desnivell pujada: 250 m.
Desnivell baixada: 155 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací


Eixim de Sepúlveda cap a Montejo de la Vega de la Serrezuela, allí ens trobarem amb el meu estimable amic Xavier que ens acompanyarà aquests dies aportant els seus coneixements del terreny.

En tractar-se d'una ruta lineal ens desplacem a deixar un vehicle en el pàrquing de l'altre extrem de la ruta. Tornem a Montejo i deixem el vehicle en un aparcament que trobarem al començament del camí.

Comencem la ruta, ens trobem en la vega del Riaza, una de les zones amb major aprofitament agrícola a causa de la riquesa del sòl. A banda i banda del camí podem apreciar diversos cultius agrícoles tant de secà com de regadiu. A l'esquerra, el riu discorre lentament. Avancem pel camí, deixem un pont a l'esquerra i continuem recte. La resta del grup que havia partit mentre féiem el trasllat de vehicles ha creuat el pont i a seguit el camí que transcorre per l'altre costat, hauríem de trobar-nos en una bifurcació que trobarem un poquet més endavant, després d'un xicotet caos per la mala cobertura telefònica, han tornat al camí camp a través.

Reagrupats continuem el nostre recorregut pel costat dret fins que el camí de concentració acabe.
A la nostra dreta, un senyal vertical ens indica com seguir la marxa; ascendint pel vessant fins a la zona alta.
Abans de començar el descens, podem apreciar una vista panoràmica del canó i un panell interpretatiu que ens explica com es va formar. Una vegada a baix, podem acostar-nos a visitar les ruïnes del convent de Sant Martí de Casuar, de les quals únicament es conserva l'església.
En les parets que hi ha davant alberguen una gran quantitat de voltors i ens parem una bona estona per a observar-los i caçar-los amb les càmeres.

Per a continuar la senda hem de reprendre el camí principal, deixant el riu sempre a l'esquerra, d'aquesta forma ens endinsem en el canó, que a partir d'aquest punt aconsegueix una profunditat de fins a 150 metres i una amplària entre els tallats d'uns 250 metres. Durant aquest recorregut, podem observar a la nostra dreta, un alzinar espés i a l'esquerra, a l'altre costat del riu, un bosquet obert de savines, arbre singular d'aquest parc natural.
Continuant el nostre passeig ens trobem un gran viaducte, d'uns 60 metres d'altura, que forma part de la línia de ferrocarril Madrid-Irun. A partir d'aquest punt podem apreciar diversos dels meandres més pronunciats del riu i alguns dels tallats més espectaculars.
A poc a poc, ens anem acostant al final del nostre trajecte, prop de la presa de l'Embassament de Linares creuem el riu per un xicotet pont, al altre costat tenim la carretera que baixa cap a la presa. El pàrquing on hem deixat el vehicle està carretera amunt.


Vega del Riaza al principi del camí
Atravesant la zona alta atents a les explicacions de Xavier
Abans de baixar de nou a les gorges fem la fotografia de grup
Gorges del Riaza amb l'església Sant Martí de Casuar
Voltors en les proximitats de Sant Martí de Casuar
Voltor lleonat
Església de Sant Martí de Casuar
Viaducte travessant el canó

Part final del trajecte vist des de la carretera que condueix a l'aparcament
Maderuelo i Sabinar de Hornuez
Finalitzada l'excursió els conductors s'avancen per a recollir els vehicles. De retorn ens dirigim a la propera població de Maderuelo situada a la cua de l'embassament. Tenim reserva en una hospederia i provarem aqueix famós 'lechazo'.
Finalitzat el menjar eixim cap al Sabinar de Hornuez, el temps s'ha tirat damunt, en aquesta època de l'any el sol s'oculta amb rapidesa i prompte enfosqueix. Arribem al Sabinar i ens dóna temps de donar una xicoteta volta pels voltants de l'Ermita de La nostra Senyora de Hornuez.
'Enebral de Hornuez', resa un rètol a l'entrada del lloc. Per ginebre, a Castella, s'entén savina: l'únic arbre capaç de créixer en aquestes àrides i frígides params, on el sol, el gel i el vent modelen el seu fullatge perenne de fulles escuamiformes -com les del xiprer- i el seu tronc de fusta imputrescible i aromàtica, en un escorç prodigiós. Tot això, compassat amb un ritme de creixement tan lent que a qualsevol dels retorçats gegants que envolten l'ermita se li pot tirar mil anys i encara quedar-se curt.
El sabinar de Hornuez és la verda excepció que confirma la regla dels erms grisos que s'estenen per l'orient de Segòvia, des del port de Somosierra fins al Duero: un oasi on es concentren les més grans sabines albars d'Espanya.

Maderuelo, Porta de la Villa
Església romànica de Sant Miguel
Campanari de l'església de Santa Maria

Maderuelo, pont sobre l'embassament de Linares
Sabinar de Hornuez, Ginebre
Sabinar de Hornuez, Ginebre centenari que el vent va tombar en 2010

2a jornada: Les gorges del riu Duratón, Senda de los Dos Ríos + Senda de Puente Talcano a Puente de Villaseca + Senda de la Molinilla  --- Ermita de Sant Frutos

Meandre abandonat

Dades bàsics: Les gorges del riu Duratón, Senda de los Dos Ríos + Senda de Puente Talcano a Puente de Villaseca + Senda de la Molinilla


Data d'eixida: 7/12/2019
Distància recorreguda: 20,31 km.
Recorregut: lineal.
Temps acumulat: 5 h. 20 min.
Altitud màxima: 1002 m.
Altitud mínima: 856 m.
Desnivell pujada: 398 m.
Desnivell baixada: 486 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací


Com en el dia d'ahir, el recorregut és lineal, partim de bon matí per a deixar un vehicle en l'altre extrem del recorregut, al costat del pont de Villaseca, on he quedat amb Xavier. Deixem el meu vehicle i tornem a Sepúlveda.

La Senda dels Dos Ríos és una senda que s'inicia en el mateix Sepúlveda. Partim de la plaça on es troba l'Edifici del Rellotge, recorrem un tram del carrer la Barbacana que transcorre al costat de la Muralla i que travessem per la Porta del Ecce Homo o del Azogue per a dirigir-nos al Mirador de la Verge de la Penya. Diferents panells informen de la colònia de voltors a més d'altres espècies de fauna i flora que es poden observar.

Seguim el recorregut que sale de Sepúlveda per l'erm gebrat travessant la zona emmurallada per la Porta de la Força per a descendir fins al riu Duratón que creuem pel pont Picazos. Ara seguim el curs del riu, les zones d'ombría romanen amb gebre i allí on aconsegueix el sol comença a evaporar-la creant curioses estampes.

Continuem per la ribera del riu i arribem a una passarel·la que recorre un tram per les parets de la gola. Arribem al Pont Talcano. Ací finalitzem la Senda dels Dos Ríos que ara continuaria creuant el pont i tornant a Sepúlveda pel riu Castella.

Nosaltres continuem empalmant amb una altra senda, la que transcorre entre el pont de Talcano i el pont de Villaseca, aquesta discorre pel fons del canó, entre tallats que poden arribar a mesurar més de 100 metres d'altura. En el recorregut habita gran part de la fauna i flora present al Parc Natural i per descomptat el protagonista indiscutible del paisatge, el voltor lleonat.

Passem al costat d'un meandre abandonat i més tard som nosaltres els que abandonem per un moment la gola per a pujar a l'Ermita de Sant Julián, de la qual queden algunes parets en peu, des d'ací podem gaudir d'alguna de les millors buitreres del parc natural i dels meandres des de les altures.
Descendim i reprenem la sendera que no deixarem fins a arribar al pont de Villaseca. Mengem allí, en un prat a la solana sota el pont. Després d'això queda realitzar la recollida de vehicles perquè la intenció és traslladar-nos fins a l'Ermita de Sant Frutos.

Mentre els conductors fan camí el grup que es queda completarem les sendes. La senda La Molinilla discorre en paral·lel al riu Duratón amb una longitud d'uns 2 Km. (4 km. anada i volta). Cal destacar la presència de 5 coves excavades en la roca per processos càrstics i que han sigut utilitzades per l'home de manera diversa: habitatge, lloc de culte, refugi per al bestiar. Al llarg del recorregut podrem observar savines, ginebres, salzes, àlbers, alisos, freixes, xops llombards, oms entre una altra vegetació i entre la fauna podríem veure mustèlids com les llúdries, ocells com herrerillos, el trepador blau o la merla aquàtica i entre els peixos el barb i la truita comuna. A dalt en els tallats, el voltor lleonat o l'aufrany.

Muralla de Sepúlveda
Porta del Ecce Homo o del Azogue, Sepúlveda
Esglèsia de la Verge de la Penya
Mirador de la Verge de la Penya
Parella de voltors
Eixida de Sepúlveda
Banc a la fresca

Porta de la Força
Pont dePicazos
Caminant al costat del riu Duratón








Añadir leyenda
 



Ermita de Sant Frutos
Des d'ací ens desplaçarem amb cotxe a l'Ermita de Sant Frutos, dedicada al patró de Segòvia. El paisatge és bell i està ple de contrastos, una mescla d'història, religiositat, bellesa i naturalesa. Arribem just a l'ocàs i veiem com es posa el sol conforme ens aproximem al lloc.

Aquesta ermita, de gran valor, és més que el símbol del parc. Sant Frutos nació a Segòvia en el segle VII en el si d'una família acomodada. Tant el com el seu germà Valentín i la seua germana Engracia, decideixen donar tots els seus béns i retirar-se, buscaven una vida eremita, i es van allotjar per separat, primer en coves i després en ermites.

A Sant Frutos se li atribueix la fundació d'aquest temple encara que el que veiem hui dia és una construcció posterior, romànica, alçada a la fi del segle XI i retocada i ampliada en múltiples ocasions. Al costat d'ella apareixen altres elements d'interés com les tombes antropomorfes visigodes, un forn de pedra creat sobre les restes de l'antic monestir i el que anomenen la tomba dels sants al costat del cementeri de Burgomillodo.





3a jornada: El Convent de la Hoz
El Convent Franciscà de la Hoz pertany a la localitat de Sebúlcor i, com el seu propi nom indica, es troba situat en un dels meandres del Parc Natural de les Gorges del riu Duratón. Fundat en el s. XIII, el seu nom original era el de Convent de La nostra Senyora dels Àngels de la Hoz i en ell vivien frares que veneraven i salvaguardaven la imatge d'aquesta verge.

A la fi del s. XV es produeix una ensulsiada sobre el convent, quedant únicament en peus la seua església. En la reconstrucció intervé la reina Isabel la Catòlica, qui es reserva en ell una estada pròpia. El rei Felip II també estarà vinculat amb el convent, qui a mitjan s.XVI decidirà ampliar-ho. El seu àmbit d'influència arribava tant a localitats pròximes, com Navalilla, Urueñas o Sepúlveda, però també a poblacions més llunyanes, com eren Els Castres, Turégano i Cantalejo, pobles fins on arribaven els serveis dels seus frares. Serà a la fi del s. XVII quan el convent de la Hoz es convertisca en el primer col·legi de missioners d'Espanya.

Data d'eixida: 8/12/2019
Distància recorreguda: 4,05 km.
Recorregut: circular.
Temps acumulat: 3 h. 02 min.
Altitud màxima: 915 m.
Altitud mínima: 819 m.
Desnivell pujada: 227 m.
Desnivell baixada: 227 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta: clica ací

Per a arribar al Convent ens hem de desplaçar fins a la població de Sebúlcor, des d'allí seguint les indicacions segueix entre pinedes una ampla pista forestal. Deixem els vehicles en una esplanada creuer de camins i ens dirigim cap a l'est a un mirador natural sobre el Duratón, després per una barranquera descendim al llit del riu des d'on podrem fer l'aproximació al convent -atenció, només és possible transitar per la riba quan el nivell del Duratón descendeix prou-. Aconseguim el llit de riu, comença a ploure lliugerament. Arribem al convent, unes fotos i esmorzar. Tornem pel mateix camí, aconseguida la zona alta ens dirigim per una sendera a la dreta cap al mirador, allí Xavier col·loca el seu telescopi i enfoca a un abric amb pintures rupestres, com no aconseguisc distingir-les em dirigisc al sortint sobre el convent. Contínua plovent, les vistes tenen una cortina d'aigua però crec ha merescut la visita, ací acaba la nostra aventura.

Gorge del Duratón

Convent de la Hoz des del llit del riu
Convent de la Hoz des del mirador
 

Interessant eixida per uns paratges naturals on hem pogut observar, gaudir i apreciar els entorns dels rius Duratón i Riaza. Tal vegada per posar-li un però i després de veure estampes que Xavier m'envia d'aquests mateixos llocs recorreguts però en altres estacions sent pena per no haver-ho vist a la primavera o principis de la tardor, encara així, ha sigut una molt grata experiència. Espere tornar. Ens veiem en la pròxima eixida.

Àlbum fotogràfic complet: clica ací

Propera eixida, 6 a 8 de desembre, els Parcs Naturals de las Hoces del riu Duratón i riu Riaza




Descripció:

Dijous 5 de desembre: Trasllat en vehícles a Sepúlveda. Distribució dels excursionistes en les habitacións. Visita pel centre històric de Sepúlveda i sopar en local de la població.
Hora prevista d'eixida-arrivada: 16,00h - 20,30h

Divendres 6 de desembre: La Senda del Río Riaza / PR-SG 6
La ruta de senderisme que proposem a continuació, per las Hoces del Riaza, rep el nom de la Senda del Riu PR-SG 6. Aquesta sendera lineal de 12,5 km transcorre paral·lel al llit del riu des de Montejo de la Vega fins a les instal·lacions de la Presa de l'embassament de Linares.

Datos básicos

  1. Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,00h, arrivada a Montejo de la Vega 8,45h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 30' (↔)
  2. Distància lineal: 12,5 km
  3. Temps estimat: 3 h 15 min
  4. Punt d'eixida: Montejo de la Vega de la Serrezuela
  5. Desnivell d'ascens: 88 m
  6. Dificultat: Fàcil
Ruta en wikiloc: clica ací
       
Altres:

Depenent de l'hora que finalitzem l'excursió, podríem aprofitant que estem a la tardor realitzar una mini jornada micològica pels voltants.


Dissabte 7 de desembre: Ruta pel Parc Natural de las Hoces del riu Duratón:

La ruta de senderisme que proposem per les Hoces del Duratón és una combinació de tres rutes: Senda dos ríos + Senda puente Talcano-puente de Villaseca (Senda Larga) + Senda de la Molinilla. Aquesta sendera lineal de 16,5 km transcorre pel llit del riu des de Sepúlveda fins a la ermita en ruïnes de Calleja.

  1. Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,30h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 30' (↔)
  2. Distància lineal: 16,5 km
  3. Temps estimat: 4 h 30 min
  4. Punt d'eixida: Sepúlveda
  5. Desnivell d'ascens: 334 m.
  6. Desnivell descens: 410 m.
  7. Dificultat: Fàcil
 Ruta en wikiloc:hoces-del-rio-duraton

Altres: al finalitzar l'excursió ens traslladarem en vehicles per a veure vesprejar al mirador de l'Ermita de Sant Frutos, un dels llocs més atractius del Parc per les seues impressionants vistes.

Diumenge 8 de desembre: El Monasteri de la Hoz
  1. Hora d'eixida de Sepúlveda: 8,30h. Trasllat vehícles punt d'arrivada 20' (↔)
  2. Distància lineal: 5 km
  3. Temps estimat: 2 h
  4. Punt d'eixida: Sebúlcor
  5. Dificultat: Media


El Parc Natural de las Hoces del riu Duratón 


Està situat en el nord-est de Segòvia, aigües avall de la vila de Sepúlveda. En aquesta zona el riu s'ha encaixat en un profund canó, que en alguns llocs aconsegueix més de 100 metres de desnivell.

A l'interés i bellesa del paisatge cal afegir la gran riquesa arqueològica i històrica que tanca en el seu interior aquesta gola.

El riu Duratón discorre durant 27 quilòmetres encaixonat en el canó que ha excavat en el substrat calcari. En l'últim terç d'aquest recorregut traça tancats meandres que reafirmen l'excavació pròpiament dita. Les parets, que aconsegueixen els 100 metres d'altura en alguns punts, serveixen de lloc de nidificació a moltes espècies d'ocells, però la rellevància fonamental se l'emporten els voltors lleonats que s'han convertit en un dels principals atractius del parc.

Les característiques orogràfiques que es donen en aquest espai protegit fan que es distingisquen tres ambients o biòtops diferents. La part alta està ocupada per l'erm, on abunden els boscos de savines i ginebres que han sigut molt afectats per la intervenció de l'home. Existeixen també poblacions de pins resiners assentades sobre substrat arenós. El fons del canó, a excepció de la zona inundada per l'embassament, està ocupat per un bosc de ribera compost per salzes, xops i alisos entre altres espècies. Les parets dels tallats rocosos donen manteniment a una vegetació rupícola, pròpia de la roca, adaptada a l'escassetat de sòl i aigua. Aquests tres ambients diferents donen recer a una rica fauna en la qual tenen especial rellevància els ocells.

En els alts farallons rocosos que culminen les falçs nien quasi 700 parelles de voltors lleonats, acompanyats d'un bon nombre d'aufranys, àguiles reals i falcons pelegrins, ratoners i xoriguers.

vegetació

A l'espai es poden diferenciar quatre àrees:

    La paramera, a la zona superior, amb sòl calcari, sec i pobre, la vegetació climàcica la constitueixen boscos oberts de savina turífera i ginebres, actualment bastant degradats per l'acció humana i substituïts en moltes zones per timonedes i aulagares que configuren una pseudoestepa.
    També a la zona superior, en el quadrant sud-occidental de Parc, les calcàries han estat cobertes per sorres d'origen eòlic; sobre aquestes sorres s'assenten pinedes de repoblació de pi de resina.
    Els tallats amb comunitats rupícoles de gran originalitat (les sedes, el melic de Venus, fins i tot alguns endemismes ibèrics: Biscutella valentina, Dianthus pungens, Campanula hispanica).
    El fons de la vall caracteritzat per restes de bosc de ribera: salzes, freixes, àlbers, oms i verns, pollancredes cultivades i tots els matolls característics de l'orla espinosa de bosc.

fauna

Destaca el voltor comú que té en aquest paratge una important colònia reproductora. En els tallats també s'instal·len per criar aufrany, falcó pelegrí, xoriguer, àguila real i duc, entre d'altres, així com importants colònies de gralla i gralla de bec vermell. Entre els rapinyaires forestals destaquen àguila calçada, astor, aligot, milà negre i real i alcotán, i entre els passeriformes diferents espècies d'avions, bugaderes, rossinyols, còlbits, roquers, tallarols, mallerengues, carboners, capsigranys i escrivans. La paramera manté una interessant comunitat de passeriformes en la qual destaca l'alosa becuda. Com mamífers es poden assenyalar teixó, fagina, mostela, guineu, llebre i conill, amb alguna observació aïllada de llúdriga, a més de nombrosos micromamífers i ratpenats. Fardatxo, sargantana cua-llarga, serp verda, la serp blanca i serp d'aigua, d'una banda, i granota verda, tòtil i gripau comú, de l'altra, són les espècies més representatives de l'herpetofauna de el Parc, mentre que la comunitat ictícola té en el barb ibèric i la carpa als seus representants més nombrosos.


El Parc Natural de las Hoces del riu Riaza


El riu Riaza ha excavat en les dures roques calcàries dels erms segovians un dels majors conjunts de falçs, canons, penya-segats i congostos que es poden contemplar a l'interior de la Penínsua Ibèrica.

A més del seu espectacular paisatge, en aquest solitari espai geogràfic es localitza una important concentració d'ocells rapaços entre les quals destaquen al voltant de 200 parelles de voltors lleonats. Els vessants i els escarpes rocosos estan coberts per boscos relictes d'un arbre, la savina turífera, que és un autèntic fòssil vivent del terciari. En un eixamplament del canó apareixen situats les solitàries restes romàniques del convent de Casuar.

Aquest espai natural és posseïdor de la Carta Europea de Turisme Sostenible concedida per la Federació EUROPARC (que agrupa els espais naturals protegits d'Europa), per les excel·lents iniciatives que es desenvolupen per a dinamitzar el medi rural i pels seus eficients sistemes de gestió i control de visites, entre altres aspectes.

fauna

Els més interessant d'aquest Espai Natural és sens dubte la gran riquesa en espècies d'aus que posseeix, prova d'això és la catalogació aquí de més de 20 espècies de les incloses en l'Annex 1 de la Directiva relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409 / CEE) entre elles cal destacar la important colònia de voltor comú amb més de 150 parelles, l'aufrany, el xoriguer comú, l'avió roquer, la gralla de bec vermell, el duc ... que aprofiten les esquerdes i buits d'aquestes escarpades parets. A la paramera abunden les espècies estepàries com siboc, esmerla, alosa becuda, còlit ros, bitxac comú, ... Els boscos de quercínies, savines i pins constitueixen un enclavament idoni com a lloc d'alimentació i refugi de diverses aus: rossinyol bord , merla blava, mite, astor, gamarús, pinsà, tudó, perdiu, àguila real, àguila calçada, mallerenga petita, etc. La presència del riu Riaza i de l'embassament de Linares de l'Arroyo serveixen de refugi a una important ornitofauna: ànec collverd, ànec griset, boix, cabussó emplomallat, polla d'aigua, bernat pescaire, boscarla de canyar, merla ... són les més significatives, però al costat d'elles en aquest biòtop estan obligats a viure alguns amfibis i rèptils (granota verda, serp d'aigua ...). Quant als mamífers destacar la presència en aquest paratge d'espècies com la llúdriga, senglar, guineu, cabirol, teixó, geneta, fagina, mostela, gat salvatge, conill, llebre, sense oblidar un bon nombre de micromamífers i ratpenats.


IMPORTANT:
  • INSCRIPCIÓ OBERTA A NO SOCIS: (cal reservar per compte propi l'allotjament, contacta amb l'organitzador Javier: 653336585)
  • PREU: 10€ -assegurança-
El Club ha d'assumir el pagament de dues pòlisses d'assegurança per a les eixides a la muntanya; un segur de Responsabilitat Civil i una assegurança d'accidents que la Llei de l'Esport de la Comunitat Valenciana ens obliga a contractar per a tots els participants, per això:
Fes-te sòci/a:
Accedeix al formulari d'inscripció en la part alta d'aquest blog o clica ací: Formulari d'inscripció 
La quota és de 30€ anual.

CAL DUR

  • Vestit i calçat adequats
  • Cantimplora
  • Desdejuni per a 3 dies
  • Esmorzar per a 3 dies
  • Dinar per a 2 ó 3 dies (el diumenge podem menjar de camí en algún lloc)
  • Recomanable: cistella i navalla (bolets)
  • Recomanable: prismàtics i/o càmeres amb teleobjetius