Refugi Biadós-Collado i Pic de la Forqueta (3.007 m)-Refugi Ángel Orús-Cascada de Espigantosa

Ref. Biadós-Collado i Pic de la Forqueta (3.007 m)-Ref. Ángel Orús-Cascada Espigantosa

Data d'eixida: 31/07/2018  
Excursionistes: Emili, Julio i Javi
3a Jornada: Coll i Pic de la Forqueta
Distància recorreguda: 14,8 Km.
Durada: 9 h. 50 min.
Altitud màxima: 3.007 m.
Altitud mínima: 1.525 m.
Desnivell acumulat pujant: 1.460 m
Desnivell acumulat baixant: 1.503 m.
Dificultat: Moderat/Difícil.

Ruta en wikiloc:
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ref-biados-collada-eriste-o-la-forqueta-ref-angel-orus-cascada-espigantosa-27407366


La segona jornada teníem previst la pujada al Gran Bachimala o Pic Schrader (3.176 m.) per la Punta del Sabre (3.134 m.) però les condicions no eren les adequades, deixem l'ascensió per a una altra ocasió.

Refugi Biadós
Ruta de descens del Posest de la jornada d'ahir
Massís del Posest vista des d'el refugi
Pujant del refugi camí al Bachimala

Coll de la Forqueta i el Forqueta, proper objetiu
Bal de Chistau
Gran Bachimala des de un lloc proper a la Pleta de las Vacas
Encreuament de camins, al fons a la esquerra el Bachimala i a la dreta Punta Ixabre

Fardacho

Eixim de bon matí de Refugi de Biadós i tornem pel camí pel qual arribem recorrent la sendera que va entre les Bordes de Biadós fins a arribar a l'encreuament que descendeix fins al riu Cinqueta de Añes Cruces -trobarem un pal senyalitzador amb les indicacions cap al Coll d'Eriste- i ho creuarem pel mateix pont que ja ho vam fer baixant del Posets però ara al poc ens anirem en direcció oposada per a encaminar-nos cap a la Vall de Millars seguint la sendera GR 11.2
Motxiles preparades i a punt per eixir
Vall de Millars, destaca el Puntal de Barrau
Pont sobre el Cinqueta de Añes Cruces
El camí, molt ben marcat, ascendeix por la nostra esquerra del barranc guanyant ràpidament alçada. En un revolt del camí guarda la sorpresa d'una font ferruginosa que brolla entre el neret. Els sediments de l'aigua han creat una pedra toba d'intens color vermellós. Un orifici al mig de la roca serveix de sortida per a un raig d'aigua fresca.

La vall s'encaixona i mostra un descomunal graó rocós, nosaltres seguim les senyalitzacions GR, a l'esquerra, per un corriol que puja per terreny herbós escalonat molt dret.
El sender transcorre entre prat i bosc de pi
Una mirada enrere, el sol il·lumina el Pic de Montó, baix a la dreta el refugi de Biadós
Font ferruginosa

Ací la vall s'encaixona, el barranc mostra una paret rocosa, el sender es desvia pel vessant esquerre i ho supera zigzaguejant

Superat aquest tram arribem a la bifurcació cap a l'Ibón de Millars, transcorrem encara per zona verda, estem entorn dels 2.250 metres i l'arbrat prompte ho deixarem arrere.

La sendera ascendeix sota les parets del Pavots, transcorrem per aqueix vessant fins a aconseguir un replà una vegada superat el Tossal Blanco.

El pi negre per aquestes altures encara ens acompanya però prompte deixarem de veure-ho
El Tossal Blanco, ho superarem pel vessant esquerre. A la dreta cap a l'Ibón de Millars
No més superar aquesta gelera sueguint la línia de la sendera podrem observar el pal senyalitzador indicant el desviament cap a l'Ibón de Millars
Superant per terreny pedregós el Tossal Blanco, coronant la foto el Pic Millars

Superat el Tossal arribem a un petit pla, perfecte per a un descans i / o desplaçar-se un poquet per observar l'Ibón de Millars. El Collado no arriba a apreciar-des d'aquesta presa perquè ho oculta l'aresta que baixa de les puntes de la dreta que malgrat el que molts autors exposen aquests no són els Forqueta, queden ocults per la punta de l'esquerra de 2.968 metres, la punta de la dreta que és l'altra que confon és de 2.943 m. són un conjunt de cims que hi ha entre Els Forquetas i el Pic Millars.

Julio es desplaça per a observar l'Ibón de Millars
Ens queden per superar uns 300 metres de desnivell fins al coll, aquest transcorre sense dificultat per terreny pedregós i en ocasions per geleres.

Aconseguit el coll ens dirigim cap al Pic de la Forqueta.

Ens encarem cap a la cresta, la pujada comença per la nostra vessant esquerra per de seguida passar a la dreta i continuar majorment entre aquesta vessant i la cresta, vam passar alguna grimpada fàcil amb ximenea inclosa i trams de cresta sense dificultat i no excessivament aeris ni exposats. Aconseguit un fals alt del creterío ja podem albirar els dos cims, ací que s'acomoden els companys d'ascens i tot sols continue, segueix crestejant per trams aeris però sense dificultat i després d'un lleuger descens pujo per una canal entre els dos cims per tartera de pedra de granit fins a arribar al collet entre els Forquetas per després desviar-me cap a la dreta fins arribar al cim major del Forqueta Nord (3.007 m.).


Coll de la Forqueta o d'Eriste
Carena de los Forqueta
A la dreta despunta el Forquena Nord



Massís de Bachimala
Ibón de Llardaneta, en la ruta de baixada
Massís del Posets
Em quede sense paraules
Hem de continuar, desfem el camí d'ascens i tornem fins al coll. Pròxim objectiu l'Ibón de Llardaneta.

En arribar al coll una foto d'equip i a baixar cap a Ángel Orús, descendim per un empinat i ampli canal de pedra fins a arribar als plans. L'ibón de Llardaneta es troba en un paratge de gran bellesa amb els Forqueta culminant al fons de la vall. Com a curiositat descobrim que l'Ibón no desaigüa cap al Val de Llardaneta si no en un forat que veiem abans d'arribar a l'ibón, de fet s'aprecia abans d'aconseguir-ho com anem per baix del nivell del llac.

Envoltem l'ibón per l'esquerra i ens acostem a un gran salt i torrent d'aigua que baixa dels Espadas i el Forau de la Neu, saltant de pedra en pedra tal com els sarrios del terreny aconseguim creuar-ho sense banyar-nos.
Coll  d'Eriste o de La Forqueta (2.830 m.)

Ibón de Llardaneta
Bordejant l'ibón
 

Torrentera procedent del Forau de la Neu
En la baixada ja tranquil·la cap al refugi ens queda el pas pel torrent que ve de la Canal Fonda. A partir d'ací i ara en descens anem per la Ruta Real del Posets fins al refugi, un merescut descanse menjar inclòs en la terrassa amb fantàstiques vistes cap a la vall d'Eriste. Després d'açò ens queda el descens per la vall fins al parquin de la cascada Espigantosa, el tram últim res tranquil doncs ens va tocar fer-ho a la carrera per a no perdre l'últim autobús.
Canal Fonda
Torrente de Llardaneta

Sí, la ruta no te pérdua
Vall d'Eriste
 

Dinant a la terrassa del refugi

Fi de la primera circular pels Pirineus, d'ací ens anirem a Benasq on ens esperen les xiques i després d'un dur dia de compres -Barrabés per supost, em feien falta un parell de botes i sembla ser que als altres un cortavents, uns pantalons, samarretes, gorres, mitjons ............................, caic en la temptació i eixim tots equipats per a unes quantes temporades- ens anem a menjar a Ancils, espectacular!!!!!. I de Benasq partim cap a Espot, ens aguarda: Carros de Foc.


Àlbum complet

Pico Posets o Llardana (3.375 m.)

Ref. Ángel Orús-Pic Posets 3.375 m.-Ref. Biadós

Data d'eixida: 29/07/2018  
Excursionistes: Emili, Julio i Javi
1a Jornada: Posets
Distància recorreguda: 12,21 Km.
Durada: 11 h. 23 min.
Altitud màxima: 3.375 m.
Altitud mínima: 1.704 m.
Desnivell acumulat pujant: 1.366 m
Desnivell acumulat baixant: 1.747 m.
Dificultat: Difícil.

Ruta en wikiloc:


Pujada al pic Posets començant al molt agradable refugi d'Ángel Orús i la difícil i espectacular baixada la farem per la cara nord fins al molt acollidor refugi de Biadós.

Per a arribar al refugi d'Ángel Orús anirem a la població d'Eriste que està uns 3 km abans d'arribar a Benasc. Allí deixarem el cotxe i en temporada d'estiu aprofitarem el bus que ens durà fins al pàrquing de la cascada d'Espigantosa, son uns 10 km i salvarem els 400 metres de pujada per una carretera asfaltada.
La pujada fins al refugi son unes dues hores pel barranc d'Eriste amb uns 450 mts. molt agradables.

Vall d'Eriste, al fons d'esquerra a dreta: Diente Royo, La Tuca Forau de la Neu, Diente Llardana, Tuca Alta, Tuca Baja i darrere s'endivina el Posets.
Aigüeta de Eriste
Refugi Ángel Orús a peus de l'Agulla de Forcau

L'endemà pel mati comencem la pujada al Posets, no te cap problema de seguiment, al principi anirem paral·lels al torrent de Llardana i seguint les marques de GR11.2 fins a un encreuament on veurem que es separa del GR (veurem unes pedres on tenen pintat la direccio cap al Posets).
Molt poc despres ja veurem la impressionant Canal Fonda per on enfilarem els últims trams de pujada que mes ens faran suar. Nosaltres la varem trobar amb molta neu i ens va permetre (amb els grampons posats) pujar tota la canal molt comodament, ja que un xicotet tram sense neu ens va ensenyar com es la pujada per la pedrera on fas un pas endavant i dos enrere.
Una vegada passem la canal arribarem als peus de la Dent de Llardana, impressionant!
Ací tenim ja els 3.000 mts. conquerits i sols ens queda afrontar l'últim tram per una pedrera molt fressada pel pas de senderistes i que amb un ziga zaga ens farà arribar en una estoneta fins al tram final que és l'arista del Posets, un 500 mts per un cordal ample i còmode.
El cim és ample i les vistes son d'infart. Tenim al nostre abast tot el Pirineu Central, els núbols i la boira en la distància deixen entrevore pics emblemàtics com Aneto, Maladeta, Perdut, Vignemale..., proper a nosatros és veuen perfectament el Gran Bachimala i el Perdiguero i per supost tots els pics del massís de Posets. La gran quantitat de neu que queda a finals de juliol ens permet gaudir una bona estona del panorama.
Eixint del refugi
Encreuament de camins, cap a la dreta a la Vall de los Ibons o de Llardana, a la esquerra cap el Posets i el Collado de La Forqueta o de Eriste. Al fons Tuca Alta 2.905 m.
Pont sobre el Llardaneta
Vall de Llardaneta, al fons esquera Pico Pavots 3121 i el Paso del Tucón Royo cobert de neu.
Canal Fonda
Tram inferior de la Canal Fonda
Tartera al mig de la Canal Fonda
Diente de Llardana 3.085 m.
Espalda del Posets
Últim tram del cordal del Posets
Pic del Posets o Punta de Llardana 3.375 m.

https://www.uv.es/jabaser/PanoPosetsForqueta/360Posets2.html


La baixada la farem seguint el cordal en direcció nord, són uns 300 metres que cal fer amb cura, té dos o tres pasos amb verticalitat, el cordal no presenta dificultat però si verticalitat.
Una vegada passat el cordal arribarem al final on veurem que el cordal continua a la dreta amb forta pendent i un sender que amb molta inclinacio baixa cap a l'esquerra.
Tenim llocs on la baixada es una mica perillosa per l'inclinació, per la falta de llocs on agafar-se i pel perill de relliscar amb la pedra solta.
Una vegada superat nosaltres vam trobar un gran nevero, encara que es fa necessari l'equipar-se amb els grampons per la forta inclinació ens va permetre fer un descens ràpid i que ens ajuda a recuperar el temps perdut amb la perillosa baixada anterior que vam fer lentament i amb cura.
Anirem pendents de no deixar el sender que poc marcat ens dura per la part dreta de la baixada seguint el barranc de Mardaneras i anirem amb compte de no desviar-se cap a l'esquerra com vam fer nosaltres seguint unes fites i que ens situà a peus de la Glacera de Llardana, aquest camí que seguíem desprès vàrem veure que era per a pujar al Pic Espadas.
La baixada es fa seguint el rierol que baixa cap a Biadós per una pedrera prou solta que ens farà tocar el cul amb el sou en varies ocasions.

Carena del Posets, fins al punt indicat tenim que arribar per començar el descens

Recorrent la carena
En un primer moment el descens es realitza per un tram de tartera per a després continuar per una zona de material més estable i sempre amb fort pendent que farà que usem les mans per a garantir alguns passos. En descens arribarem a una gran gelera, de nou ens col·loquem els grampons, la inclinació dóna impressió.
Acabat la gelera torna el terreny pedregós. Arribem fins a una morrena en forma de mitja lluna, vestigis del que va ser en el seu moment la glacera de Llardana. 

Massís de Bachimala


Torrent del Barranc del Clot. Fins a ací ens hem trobat amb terreny molt inestable de pedra de xicoteta grandària que ha fet que en diferents ocasions els peus lliscaren -sobretot jo i alguna cosa que no ha ajudat en res i que descobrisc en arribar al refugi és que les meues botes no tenen soles-


Camí cap el Pinar del Clots

Vall del Clot i al fons els Pics d'Eriste

Pinar dels Clots

Curiós color ocre en les torrenteres en aquesta part de la vall

Una vegada passat aquest tram creuarem el barranc del Clot i començarem a endinsar-nos per un bosc que ens deixarà en una pista on trobarem ja senyals que ens indicaran el camí per a trobar el pont que creua el barranquet i la senda que puja fins al refugi de Biadós on ens espera un espectacular sopar i un descans ben merescut.

Pont sobre el Cinqueta de Añes Cruces

Refugio de Biadós


Àlbum complet