divendres, 29 d’abril de 2016

Naixement del riu Millars

EL CASTELLAR - NAIXEMENT DEL RIU MILLARS


Data d'eixida: 24/04/2016
Excursionistes: Inma, María, Elena, Viki, Nuria, Alicia, Ana, Emili, Luis, Martín, Juan Carlos, Julio, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 15,5 Km.
Durada:4 hores 37 minuts en moviment
Altitud mínima: 1.206m.
Altitud màxima: 1.677m.
Desnivell acumulat: 913m.
Dificultat: Fàcil (encara que cal tenir en compte que cal passar un xicotet tram amb fort pendent i d'altra banda la recomanació de disposar de mapa i/o GPS doncs hi ha diversos trams del camí sense senyalitzar o on la senda es perd).

Ruta en Wikiloc

enlace a la ruta


Ruta circular al naixement del riu Millars


 Tornem a la Serra de Gúdar, si l'eixida inaugural de la temporada ens va rebre amb neu i una temperatura de diversos graus sota zero, aquesta vegada ens acull amb cel cobert, molt vent i de nou temperatura gèlida.
 Ben proveïts amb jaquetes, guants i gorres comencem l'excursió, partim del xicotet poble d’El Castellar. Per a l'itinerari inicial aprofitem el sender local (marques blanc-grogues) que ens acosta fins a la font de las Malezas, lloc de captació d'aigües per al municipi. Eixim a buscar el camí del Chaparral que localitzem a uns 50m. a la dreta eixint del poble per la carretera direcció Cedrillas. Passem al costat d'una zona de pícnic i uns cartells informatius d’icnites -petjades de dinosaure-.

El Castellar des del començament del camí del Chaparral

Panells informatius sobre petjades de dinosaures i naixement de dos rius. Fa un fred que pela

Castillo de El Castellar vist des de la zona de pícnic

  Seguim el camí fins a un pal indicador, prendrem la senda que naix a mà esquerra fins a arribar a la confluència de tres rambles on travessem el riu Malezas, cinturó fluvial de la població. Des d'aquest punt, el camí es fa més perceptible, a l'una que va prenent altura.

Remuntant el barranc sobre el riu Valbona

Seguim remuntant el barranc que al principi transcorre a una xicoteta altura sobre el riu Valbona

Poc després la senda transcorre al costat del riu

Seguim per la senda al costat del llit

En la confluència de les tres rambles. Ací remuntem per la lloma que veiem a la dreta.
 A uns aprox. 2,5 Km, arribem a una pista que ens sorgeix per la dreta, just per sota de la masia del Rebollar. Prenent com a referència la masia on hi ha un pal indicador, agafem la sendera que ens conduirà fins a la font de las Malezas.


Mas del Rebollar Alto

Pal indicador junt al Mas

Des del mas hi ha una bonica vista sobre la vall del riu Valbona. A l'esquerra s'observa los montes del Chaparral que serà per on descendirem, al fons de la vall el poble

Panoràmica

Arribant a la font de Las Malezas on trobarem una caseta de la conducció d'aigua per a consum del poble

Xicoteta caiguda d'aigua

 Ací finalitza el recorregut del sender local, per la qual cosa ja no disposarem de les marques. Al costat de la caseta de captació d'aigua unes parets rocoses serveixen para resguardar-nos del vent, bon lloc per a esmorzar i a açò que anem.


Ens posem en faena, entrepà i bota de vi, açò sí, ben protegits del vent sota una bona paret rocosa

 A partir d’ací cal tirar mà del mapa o del GPS, ja que anem a anar fora de camins durant bona part del que queda del recorregut.

No hi ha senda, pugem muntanya a través. En aquesta zona la vegetació és escassa així que no resulta complicat

 Deixem arrere la caseta de la font de las Malezas i continuem l'ascens per una tímida senda que ens trau del barranc un poc més amunt a la nostra dreta. Aquesta la perdem ràpid i dirigint-nos ara a l'est ens trobem amb una tanca per al ramat que no creuem i seguim en ascens al costat d'ella fins a aconseguir el més alt del Cerro de las Majadas. Des d'ací es contempla molt bones vistes, bonic lloc de pasturatge. El lloc és privilegiat, conviuen vaques, bous, cavalls... espectacular.
 Ens trobem amb la Molatilla, una formació de penyes en la qual pel que sembla hi ha restes d'un poblat iber. Continuem camí al costat de la tanca.
 Descendim direcció est per a connectar amb la pista del Chaparral que deixem molt ràpid per a descendir pel llit d'un barranc,

Part alta del barranc que ens conduirà fins al naixement

el barranc cada vegada es va tornant més frondós fins que arribem a la part baixa on ens trobem amb diverses surgències d'aigua, naixement del riu Millars.

Primera surgència que trobem
 
Foto junt al naixement

Als peus del naixement es formen xicotetes tolls escalonats

El naixement és un conjunt de xicotets xorreres, però sorpresa!!! no és el vertader naixement, aquest està situat en un barranc que va a parar al riu Millars el naixement del qual està poquet més enllà barranc amunt i que passarem al costat d'ell camí de tornada
 Descendim al costat del curs del rierol per a remuntar després el curs principal del riu Millars i passar prop del vertader naixement. Avançarem per una senda fins a trobar la confluència de dos barrancs, abandonant-la cap al sud en una forta pujada per a endinsar-nos en una preciosa zona de bosc. Avancem sense dificultat entre l'àmplia pineda fins arribar a la font Diana.

Una vegada arribem al barranc del riu Millars avancem riu amunt  i prenem una senda que parteix del següent barranc que trobem en direcció sud -a la nostra dreta-

El barranc ascendeix per un bonic bosc de pi

Un bon toll al costat de la font Diana on Tanna es va tirar un capbussó

De la font Diana no eixia aigua encara que devia haver-hi fins fa poc doncs mantenia en els abrevaders


 El camí continua per la dreta de la font en un fort pendent fins arribar a l'altiplà on tornem a trobar pals indicadors i seguint el camí ens trobem de nou amb la pista del Chaparral i de nou un pal indicador que seguirem direcció El Castellar.

Arribem a l'altiplà de la Molatilla on trobem un pal indicador direcció per a la font Diana i direcció al naixement

Encara en La Molatilla i poc després de l'anterior senyalització tornem a trobar un altre pal que seguirem direcció El Castellar
 Seguirem durant un curt tram per a dirigir-nos per una pista que trobarem a l'esquerra. Avançarem un bon tros per la pista, ara clarament direcció sud en lleu ascens fins a arribar al mirador del cinglo, una balconada impressionant des del qual les vistes són excepcionals, al capdavant contemplem tota la Serra de Javalambre i el propi Javalambre despuntant, a dreta i esquerra veiem el perfil dels cinglos.

De nou en la pista forestal del Chaparral que seguim un curt tram per a avançar per una pista que parteix per la nostra esquerra direcció sud

Arribem als cinglos, balconada natural



Els cinglos del Chaparral és una balconada natural amb vista cap a la vall del riu Valbona i una bona panoràmica sobre la serra de Javalambre que podem veure al fons. Encara es podien divisar xicotetes taques de neu al cim del Javalambre.

El següent és baixar dels cinglos, per a açò avançarem per la seua vora, direcció sud-est fins a trobar un estret pas que ens permetrà descendir primer per una empinada canal i després muntanya a través fins arribar de nou a la pista del Chaparral –a uns pocs metres a la dreta de la pista es troba la font de la Canaleta i per la qual nosaltres no arribem a passar-. Tota aquesta zona estava plena de troncs de pi recentment talats.


Avancem sobre els cinglos en busca de la canal de baixada

La canal de baixada té un poquet de pendent però es baixa bé



Emili consultant la ruta, des que ens desviem del camí del Chaparral no tornarem a trobar cap senyalització. Cal tirar de GPS
 Seguim un curt tram per la pista direcció sud (esquerra de la pista) fins arribar a uns plans on l'abandonem a la búsqueda d'un corral que queda un poquet més a baix i on decidim realitzar una parada per a menjar. Per descomptat, en una excursió de La Colla el vi no pot faltar –Emili o JC s'encarreguen d'açò-.

Deixem de nou la pista del Chaparral en una planicie a la búsqueda d'un corral que vorem un poquet més a baix

 
El corral es troba estratègicament situat en una segona línia de cinglos situada a uns 150m per sota dels del Chaparral


Panoràmica amb el poble de El Castellar baix i al fons el Javalambre
Una vegada hem donat bon compte dels entrepans i el vi seguim el camí, des del corral seguirem descendint passant prop d'enormes savines fins arribar a la masia de la Andihuela.

Masia Andihuela
Des de la masia s'inicia una bonica senda, emboscada i amb abundants ombres i tolls doncs transcorre pràcticament pel llit del barranc de la Andihuela i que ja no abandonarem fins arribar a el poble d’El Castellar en un últim repetjó.

No sabem que arbre és però que era un exemplar molt vell estava clar

El camí ara sí ben visible ens condueix pel llit del barranc de la Andihuela

Algo habitual durant tot el camí serà anar sortejant tancats, a voltes portes i unes altres com aquesta acatxant el llom

El barranc té el seu encant, un bonic bosc acompanyat de formacions rocoses sobre terra de rodeno erosionada i un rierol que va formant pozas en el seu camí



L'última pujada ens porta des del fons del barranc als peus del castell
Una ruta preciosa, les gosses Tanna i Paff ho van passar genial. Hem tornat a comptar amb l'agradable companyia de gent vinguda de fora, Elena, Núria, i Martin un xic argentí es va sabent que el conegut joc de cartes argentí del Truco és d'origen valencià. Bona gent. La primavera ens ha mostrat un bonic repertori de flors, a més el camí estava infestat de plantes aromàtiques –timó, espígol ...- olors que anaves percebent per tot el recorregut, vam veure petjades de cabres, rebolcadors de senglar i caçadors sense preses,  i per a les que no ho aspieu Maria va veure  una rabosa pujant al poble que va bordar el dia. Quan en fem altra?


Àlbum complet