Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descripció Rutes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descripció Rutes. Mostrar tots els missatges

La Serra de les Agulles

Les Rutes de la COVID


RUTA PER LA SERRA DE LES AGULLES
Data d'eixida: 11/12/2021
Excursionistes: Joan, Inma, Emili, Alícia i Javi
Distància recorreguda:  15 km
Temps:  7 h
Altitud màxima: 537 m
Altitud mínima: 180 m
Desnivell:  556 m
Dificultat: Alta
Ruta: itinerari en Wikiloc

Descripció de la ruta

La Vall de la Casella és un paratge protegit de la localitat d’Alzira. Situada entre els abruptes relleus de la Serra de Corbera i la Serra de les Agulles, la part occidental –la més baixa– tot i no ser molt ampla, es molt planera i es troba completament conreada. Tradicionalment eren cítrics i ara en part va sent substituïts per caquis, alvocats o altres arbres. La part superior de la vall és ja més silvestre, amb una densa vegetació arbustiva i pinar. El límit meridional de La Casella és la Serra de les Agulles, molt fàcilment identificable per la seua aguda carena cimera. Les informacions disponibles refereixen un complicat accés al seu cim, “cavalcant” sobre una aresta de roca... Com la tenim sense xafar, tot i la seua proximitat, ens plantejar pujar a explorar-la partint des de l’aparcament de la Font Nova en la vall de La Casella, amb una ruta lineal que permetrà a cadascú decidir sense problema fins on arriba en aquesta ascensió que es planteja “delicada”... 

 A les 9:50 estem a l’aparcament a punt per iniciar la ruta. Fa fresqueta, però bona per a caminar.

Allí davant tenim el camí cap al bar i les ascensions a la Serra de Corbera –a l’esquerra– o cap a la Font de Garrofer i el Pla del Barber, que és per on tirarem, seguint la pista. 

 

Tenim per davant 1’5 kms de còmoda travessia, al solet i amb un mínim pendent. 

Dalt de la Serra de Corbera podeu observar la closca de L’Ouet, un petit refugi entre els cims de La Ratlla i Les Orelles de l’Ase. 

En 20’ arribem a La Font del Garrofer, un bonic paratge on hi ha un àrea recreativa.


Ahí acaba la pista i comença la senda que recorre el Barranc de la Casella pel mig, pel llit del torrent. Ara està sec i sols trobarem algun petit toll d’aigua molt aïllat. Són 3 kms. els que recorrerem per aquí, una bona tirada.

De seguida el barranc es torna molt intricat, amb una densa vegetació i molta humitat. Però la senda està ben traçada i es segueix bé.

En alguns punts es veuen curioses formacions que crea l’aigua en la roca calcària.

Les roques de vegades formen escalons, que anirem pujant i baixant.

Fins i tot en algun punt la senda surt un poc del mig del barranc per continuar avançant. És, sense dubte, una ruta molt atractiva, que ja justifica una escapada a La Casella, al marge del plat final que ens espera en la Serra de les Agulles.

Sobre les 12:15 ens aproximem a la zona planera d’on arranca la vall i la senda (PR CV-303) ens trau del llit del barranc pel costat esquerre, en direcció a la propera Font del Barber.

Però sense arribar ahí, agafem la desviació a l’esquerra i creuarem el barranc en direcció a les estribacions de la Serra de les Agulles. Alcancem la pista (que baixarà a la Valldigna quan creue la collada) i seguim uns metres cap al turó d’enfront.

De seguida iniciarem la forta (i curta) pujada a la llometa que tenim davant.

Segons guanyem altitud podrem anar veient el naixement de la vall de La Casella, entre la Penya del Migdia i Les Creus.

Dalt hi ha un petit pla i –seguint el track que tenim i les traces de senda que veiem– en no res tenim una altra intensa ascensió en direcció a un puntal de roca.
 

Però, a les 12:45, davant el complicat accés al penyal de dalt i amb les dificultats majors que poden haver per dalt, part del grup inicia la tornada. En principi pel mateix camí; després ja per la pista.


Javi no ha tingut molt de problema en plantarse dalt de les roques de la carena.

A partir d’ahí, i durant la primera part de la travessia cimera, es succedeixen pujades i baixades per petits promontori de roca, entre una densa vegetació arbustiva, per o creua una petita senda.

De moment no costa avançar. De vegades sembla que ens va cobrir la coscolla, però no ens arribarà per dalt del cap i podrem passar.

Això sí, la senda és tan mínima que en alguns moments sembla que es perd i hem d’anar buscant per on continua.

Amb constància anem superant els primers altets de la serra, amb la intriga de si aconseguirem arribar a la cota màxima o si no serà possible la cavalcada final...

Però de moment sí gaudim d’una panoràmica magnífica sobre els voltants, com el pla de Simat i Benifaró de la Valldigna, entre el Mondúver i la Serra del Buixcarró.

Però després de la una la perspectiva per davant es va complicant. Comencem a distingir uns pics bastant verticals que veurem com els superem.

Cap al sud les pareds són molt verticals.

Però és pot avançar per la cara nord. 

 Sembla que tenim a la vista ja la cota màxima, que seria el cim de darrere.


A veure fins on podem arribar...

En aquests darrers trams la ruta s’ha complicat molt. No ja per roques que caldria escalar o grimpar, sinó per la dificultat en reconèixer la mínima senda que estem seguint i per la densitat de la vegetació que l’amaga. A més en alguns moments el pendent és molt fort i cal agafarse a les branquetes per anar pujant.. D’aquesta manera arribem dalt del pic que ens semblava la cota màxima de la serra.

Però ahí dalt descobrim que el cim principal s’ocultava darrere. No té molts metres més, però es distingeix per la creu que té dalt.
Mirant bé amb el zoom distingim abans de la cota màxima una aresta de roca que suposem que és la que tocaria “cavalcar” per accedir al cim. Però són les 14:15, és farà de nit a les 17:30 i tenim part del grup esperant-nos baix (en aquest moment, dinant al bar de La Casella!)... així que haurem de tancar aquí el nostre avanç. Ens aturarem a pegar un mosset i, quasi a les tres, iniciarem la tornada. Però abans, una darrera ulladeta al complicat cim de la serra. 

 En la tornada hi ha temps per a jugar un poc per l’aguda carena...


També hi ha temps per a recrearnos amb les vistes, per exemple en direcció a la mar, per Cullera, que es veu per dalt de la Serra de Corbera.

Desfem tot el camí que havíem fet pel matí –ara amb més facilitat– i per tornar seguirem tota la pista, gaudint de noves perspectives dels cims d’on venim. 


Cap al final de la pista ens trobem amb la resta del grup, seguint junts cap al cotxe, on arribarem ja al voltant de les 17:15, encara amb temps de llum de sobra!

Àlbum complet de fotos: clic ací

Almedíxar-Barranc d'Almanzor-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera

Circular per Almedíxar


Data d'eixida: 26/11/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, Maria, Karmela, Emili, Julio, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 15,57 Km.
Durada: 4 hores 02 minuts en moviment
Altitud mínima: 405 m.
Altitud màxima: 938 m.
Desnivell acumulat: 708 m.
Dificultat: Fàcil.

Ruta en Wikiloc





Excursió: Barranc d'Almanzor-Coll d'Íbola-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera-Masía Mosquera

La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià. Gran part de la serra forma el Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància, al sud de la província de Castelló. A la serra d'Espadà, hi ha restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu, castells musulmans, naixements de petits rius i diverses fonts.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millor conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres
(Quercus suber).
 
Clareja, partim de Benimaclet amb temps ennuvolat però conforme ens acostem a la serra d'Espadà els núvols desapareixen, arribem a Almedíxer i deixem els vehicles en les proximitats de la plaça de l'ajuntament, cal abrigar-se, el termòmetre marca vuit graus.
En arribar busquem on comprar unes barres de pa i seguidament iniciem l'excursió.

Des de la plaça de l'ajuntament seguim per el carrer Sèquia per a després perl carrer Barri ens dirigim cap al Barranc de l'Almanzor
Eixim de la població per una pista de ciment

Font de l'àrea Els Pins
Des d'Almedíxer seguim per una pista de ciment que en uns 800 metres ens porta a l'àrea recreativa Els Pins . Aprofitem la font que hi ha per a emplenar cantimplores.
Seguirem barranc a dalt, l'orientació nordoest ens porta de moment sempre per l'ombría, doncs el sol no arriba al fons del barranc. El començament de ruta resulta fàcil doncs és un agradable passeig entre xicotets camps de cultiu d'ametlers i sobretot oliveres i vessants densament poblats de sureres i pins
.
Ha de ser ara al novembre quan arrepleguen l'oliva doncs al llarg del camí anirem trobant a gent fent la recol·lecció.
Els oficis de la Serra Espadà: les carboneres 
Després de l’expulsió dels moriscos en 1609 la Serra Espadà, durant els últims segles, va viure una economia de subsistència aprofitant els recursos que oferia el seu entorn. Aquest entorn, muntanyós, amb abundància de precipitacions, amb sistemes de reg heretats aprofitant la verticalitat del medi, amb terrenys densament abancalats per al cultiu de regadiu, amb grans extensions ocupades per boscos de sureres i pins, oferia diferents possibilitats de subsistència. Així van aparéixer distints oficis com l’elaboració de calç en els forns de calç, la producció de carbó vegetal en les carboneres, l’extracció de suro, l’arreplega, transport i emmagatzemament de neu en les neveres, la mineria, el treball de l’espart, etc.
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la intensificació del carboneig degut a la demanda de la indústria metal·lúrgica, i dels trens i vaixells de vapor, va produir una forta desforestació en algunes parts del País Valencià. A partir del 1918 el carbó vegetal va ser substituït pel carbó mineral britànic. En la Serra Espadà el principal arbre utilitzat era la surera, però afortunadament com el seu suro es comercialitzava a preu elevat, este arbre va ser respectat i no es va produir una desforestació tan severa.
A meitat del segle XX s’acaba el carboneig perquè deixa de ser rendible.

La duració de la cocció de la carbonera podia durar una o dos setmanes, o inclús més segons la seua dimensió. Durant este temps no es podia abandonar perquè era necessari estar pendent d’ella a totes hores per a aconseguir que la combustió es realitzara convenientment. Els primers dies s’alimentava amb major freqüència, i posteriorment es jugava amb l’obertura i tancament de les gateres per a controlar l’aire d’entrada adequadament i evitar que el carbó es transformara en cendres.Al llarg de tot el procés de producció el carboner havia de romandre present, per això es construïen xicotetes casetes de pedra seca on albergar-se de les inclemències i poder dormir. Podem intuir la duresa de l’ofici.

La Castanyera
Continuem per la pista i en uns minuts arribem a un desviament a la dreta cap a la Castañera (Castanyer Monumental multitronco de més de 400 anys d'edat).

Poc abans de finalitzar el camí arribem a la Font d'Almanzor (1:30 h.), ara canalitzada per a proveir al poble. En aquest punt la pista es converteix en senda i ens endinsarem en una de les zones més boniques de la ruta travessant el barranc diverses vegades i gaudint d'una gran diversitat vegetal fins a eixir a una pista forestal (1h des de la Font d'Almanzor) que prenem a la dreta.

Surera


Arrivant a la pista d'Íbola comencem a rebre els primers raig de sol
En el camí de Íbola al costat d'uns bancals d'ametlers fem una parada per a esmorzar. Fet bon ús dels entrepans i el vi seguirem pel camí fins a arribar al coll d'Íbola -no fa molt passem per ací camí dels cinc milers-, creuant la carretera localitzarem la senda de pujada al Cerro Gordo.
Comencem a pujar des del coll d'Íbola


Durant la pujada podrem gaudir d'unes estupendes vistes cap al barranc d'Almanzor i del cim de l'Espadà


Barranc d'Almanzor, Almedíxar i al fons Segorb i la vall del Palància

Castell de Benalí i Aín, vista cap a la vall del Millars
Des del coll d'Íbola tan sols queda superar un còmode ascens d'uns 150m. per a aconseguir l'alt del Cerro Gordo (938m). Des d'aquest cim tindrem una magnífica panoràmica cap a les dues conques que delimiten aquesta serra, la del Paláncia i la del Millars.
Cim del Cerro Gordo (938 m.)

El grup amb l'Espadà darrere

Clic en l'imatge per a vore una panoràmica 360° des del Cerro Gordo:
panoràmica 360°



Ens dirigim cap al coll que es veu entre els cims de Penyablanca a l'esquerra i el Mosquera a la dreta

Cerro Gordo

Baixant pel cordal cap al coll que es veu davant, cim del Mosquera enfront

Surera de nombroses troncs
Aconseguit el coll tan sols queda seguir una senda que al principi zigzaguea en pronunciat descens fins a arrivar al llit del barranc de la Falaguera. La senda ens endinsa per un paisatge immens i selvàtic on destaquen les sureres, molts d'elles de considerables dimensions fins a la masia Mosquera, antic centre de producció del suro.





Masia Mosquera, antic centre de producció del  suro

Des de la masia parteix una pista, a uns 200m. trobarem un encreuament -el camí que ix a l'esquerra recorre tot el barranc de la Falaguera fins a la població d'Assuévar- seguirem per la pista que ens portarà fins a la carretera que uneix Amedíxar i Ahín, ja de nou en la vall del barranc d'Almanzor, ara ens dirigirem carretera a dalt uns 400m. fins a localitzar una sendera que de nou ens introdueix per un impressionant bosc i que en pronunciat descens ens porta fins al fons del barranc al camí que hem recorregut hores abans. Seguirem el camí fins al poble, no sense abans fer una parada en la zona Els Pins per a menjar.
Aprofitem el pas per Almedíxer per a comprar unes garrafes del apreciat oli que es produeix en aquesta serra, en altres ocasions havia sigut formatge.



Ruta fàcil molt interessant en la qual el tram del barranc de la Falaguera i Masia Mosquera valen per si sols l'esforç de la mateixa. I per descontat el barranc d'Almanzor no defrauda.

Fins prompte

 Àlbum fotogràfic (clic ací)