Data d'eixida: 19-20/05/2018
Excursionistes: Inma, Alicia, María, Xelo, Joan, Emili, Julio, Toni, Javi i les canes Paff i Tanna
1a Jornada: Montanejos - Olba
Distància recorreguda: 21,08 Km.
Durada: 8 h. 55 min.
Altitud màxima: 947 m.
Altitud mínima: 498 m.
Desnivell acumulat pujant: 1.054 m
Desnivell acumulat baixant: 927 m.
Desnivell acumulat baixant: 927 m.
Dificultat: Moderada.
2a Jornada: Olba - Rubielos de Mora
2a Jornada: Olba - Rubielos de Mora
Distància recorreguda: 18,81 Km.
Durada: 6h 21min.
Altitud màxima: 954 m.
Altitud mínima: 620 m.
Desnivell acumulat pujant: 584 m.
Desnivell acumulat baixant: 253 m.
Desnivell acumulat baixant: 253 m.
Dificultat: Moderada.
Ruta en Wikiloc
Alto Curso del Mijares PR-VT 126
Aigua, verd i vida.
Aquest és el resum d'una excursió que va resultar sorprenent per la quantitat d'aigua, vegetació i amb el soroll que ens acompanya durant tot el temps de les aus i de les granotes als nombrosos tolls d'aigua.
El sender uneix Montanejos, població castellonenca de l'Alt Millars, amb Rubielos de Mora, població de la comarca de Gúdar-Javalambre de Terol.
Iniciem el nostre recorregut a Montanejos, un cartell a l'inici ens assenyala la direcció cap a Los Calpes. En els començaments coincidim amb el GR-7 discorrent junts per sobre dels espectaculars tallats del Barranc de la Maimona, el sender ens porta fins a una pista on els camins es separen, el GR segueix cap Montàn i el PR cap a Los Calpes. La pista descendeix i creua el Barranc de la Maimona, ara sempre en ascens seguim un xicotet tram per la pista fins a un sender que trobarem a l'esquerra ben senyalitzat amb pals indicadors, tram complicat per la infinitat d'arbres caiguts -conseqüència de la gran nevada de gener de l'any passat- que hem de sortejar i que ens porta fins a Los Calpes on trobarem tot just arribar a la població font i taula en un lloc molt ombrívol i acollidor.
La càmera s'ha desbaratat, no obri el diafragma i les fotos cal realitzar-les a baixa velocitat. D'ací no pot eixir res bé, de fotos parle, és clar.
Creuarem el poble i en la part alta travessarem la carretera CV-207 buscant els senyals que ens indicaran el camí cap a La Pobla d'Arenós. El sender es dirigeix al Nord pujant fins a l'Alt de Sant Cristòfol i baixant després fins a aquest poble, mirador privilegiat a l'embassament del mateix nom. Al poble trobem fonts i serveis i ... sorpresa!!! en la placa està tot el món, de CALÇOTADA!!! Llàstima, si ho hagués sabut ens podríem haver apuntat.
Eixirem del poble tenint sempre l'embassament a la dreta i a uns 10 minuts arribarem a la Fuente del Almajal, lloc per on baixa una séquia d'aigües fresques i transparents tot rodejat d'un entorn verd i frondós. Lloc ideal per fer la parada per dinar.
Poc després de reiniciar la marxa ens trobarem amb un tram amb molta costera i pedra solta que ens fa extremar precaucions. Anem camí cap al barri de Los Cantos, ací ja anirem trobant senyalització cap a Olba, creuarem per una passarel·la sobre els tubs del salt de la central de Los Cantos, poc després la remor de les aigües del Millars en les proximitats del barri de La Monzona es fa ostensible, passem al costat de la bassa de les Colomes i poc després prop del molí de Els Peiros. Ens endinsem ja en territori de Terol, en lleuger ascens i sempre entre bosc de pi i carrasca arribarem al mirador "Al Millars".
El sender ara bona part empedrat en còmode zig-zag descendeix fins a la població d'Olba, passant primer pel bonic barri dels Moya. Creuem el Millars pel pont de Carles IV.
Tenim l'opció de girar a la dreta passat el pont i seguir per sender vora riu on gaudirem d'un espai on la vegetació es l'ama a més de tindre l'ombra dels arbres i la frescor del riu fins que arribem a l'alberg Molino de Olba per a gaudir de la seva cervesa artesanal de producció pròpia, boníssima.
Un parell de cervesetes i ens dirigim cap a Los Ibáñez, des d'ací iniciem el tràfec de vehicles, anem a arreplegar-los a Montanejos i els portem a Rubielos, és el que passa quan l'excursió és lineal.
Segona jornada. OLBA-RUBIELOS DE MORA
En aquest cas comencem a Los Ibáñez, barriada que pertany al nucli urbà d'Olba. Anem a passejar pel voltant del Millars per a gaudir de l'espectacular senda exuberant de vegetació i de milers de plantes diferents lloc que tornaria boig a qualsevol botànic.
Creuarem Olba i només creuar el pont que travessarem el dia anterior girarem per pista a la dreta seguint el riu. En aquesta primera part ens eixim del recorregut oficial que transcorre entre bancals per l'altra riba del riu, un sender entre exuberant vegetació de ribera ens porta des d'Olba fins a en barri de La Tosca i Los Ramones on reprenem el PR just al costat d'un pal senyalitzador.
Per un xicotet pont entre aquests dos barris creuem de nou el Millars i ens condueix fins al barri de Los Pertegaces.
Anem caminant paral·lels al Millars durant una bona estona, creuant-lo per ponts o com va ser el nostre cas i com teníem ganes de provar l'aigua, sense sabates per dins del riu.
Després de refrescar els peus arribem al barri de Los Giles i en uns 500 metres eixint d'aquest xicotet barri passem per la font del Hocino on esmorzem, amb les piles plenes continuem, pujem entre bancals on uns xicotets senglars creuen davant nostre fins arribar a la carretera que la seguim a la dreta fins el Puente del Cantal, per on travessem el riu i seguim a la esquerra, la senda comença a pujar entre vells bancals deixant el riu a una distància prudencial sota de nosaltres per retrobar-nos al seu costat on el riu Palomarejos es troba amb aquest i que hem de creuar fent equilibris sobre xicotets troncs.
Trobem un altre encreuament de senders. A la esquerra deixem l'ecosenda cap a las Cuevas de la Hoz i seguim per la dreta senyalitzat a Puente de Fonseca.
Abandonem el Millars per a pujar pel barranc de La Hoz, enfilem una antiga i ben traçada senda que puja, ací
pararem atenció perquè hi han molts
pins caiguts que ens faran un tram prou divertit on haurem d'anar
superant-los conforme puga'm (si eres alt per dalt i si eres baixet per
baix), no és preocupeu si veieu algun pi difícil de superar. El barranc a la nostra dreta s'estreta i engorja, es trobem envoltats per un bosc de pi amb romer i algun coscoll i transcorreguem a una certa altura sobre el llit del riu Palomarejos del que ens ofereix unes magnífiques vistes, uns voltors estàn pendents dels nostres moviments.
Aquest barranc ens durà a un pla amb cultius de cereals on es divideix, el de La Hoz segueix per la dreta, continuem el curs del rierol pel Palomarejos. Seguim pujant per pista vora el riu per un camí vorejat de xops, passant vora un dipòsit per a incendis, fins a un pontet per on passa una pista que a més és encreuament de senders, un poste senyalitzadors ens indica el camí a Rubielos i la font de la Peñuela que la tenim davant i ens obligarà a travessar el riu per agafar aigua, a més a l'esquerra el PRTE-7 que es dirigeix a Puente de Fonseca i que vam recòrrer en desembre quan vam fer l'ecosenda del barranc de la Hoz i la sèquia del Diable.
Ací hem d'anar amb cura per a no perdre els senyals grogues i blanques que són les que ens duran fins a Rubielos. No seguirem la pista hacia cap costat, seguirem el Palomarejos.
Travessem zona de prats i bancals de cereals on pasturen ramats de vaques que podem trobarnos-les prop del riu on baixen a beure. Pujant-lo vàrem gaudir de les seves aigües manses i de la calma que aporten, però no ens podem despistar perquè a uns 2 quilòmetres tenim que deixar-lo i pujar per una senda a la dreta seguint les marques. Pujem aquest barranquet que passa pel Corral de Herrando i ens desviem uns metres per vore el Pino Guijón, un pi lauricio centenari que fins fa poquet estava en bones condicions però el van trobar mort i quebrat, el camí ens abocarà en una pista "Camino de Las Monjas" que anirem seguint fins a Rubielos passant pel Mas de las Monjas i la Masia de Iserte on s'alçaba una vella Carrasca que sembla anys morta, La Carrasca Iserte se situa sobre la lloma del mas rubielano del mateix nom i és un vell record dels extensos carrascars que un dia van cobrir aquest territori, tenia aproximadament uns 400 anys, 14 metres d'alt i 26 de copa.
Pel camí travessem bosc de pins rodenos alternant amb zones sense pi colonitzades pels ginebres, la terra que xafem és arenisca amb algunes zones argiloses que s'han aprofitat per a terres de llaurança. Poc després entrem en el Llano de San Miguel, al cap de poc al costat de una zona de pic-nic, en un raconet a l'ombra de dos acàcies trobem la Fuente del Pó i un poc més avant junt a un safarei la Fuente Los Cubos ja a les portes de Rubielos.
Per a aquest dia la ruta tenia que ser potent perque el dia anterior (Montanejos-Olba) ja va ser molt xulo i la veritat es que ens va sorprendre gratament i acabarem fent un dia de senderisme de alta qualitat superant si cal el dia anterior.
Sols avisar que hem d'anar pendents de no perdre les marques i de seguir el GPS, ja que tenim molts canvis de senders i barrancs. La resta no suposa cap problema per a gent acostumada al senderisme de muntanya.
El PR-VT 126 sorprèn per la seva biodiversitat. Es troba entre dues zones bioclimàtiques de la Mediterrània, el marítim i el continental, i en ell es baten aquestes influències amb les seues calmes i pertorbacions. Les pluges es produeixen amb una gran irregularitat, alternant-se anys de sequera amb altres de pluges abundants.
Aquestes condicions, juntament amb l'alt nivell de abruptuosidad i la seua altitud fan del recorregut un continu canvi de paisatges. Travessem hortes, bancals de secà, boscos, erms, barrancs, riberes de rius, embassament, penyals, etc.
La vegetació és molt variada, entre els arbres destaquen els pins (Pinus halepensis, P. pinaster, P. sylvestris), carrasques i rebolls (Quercus ilex rotundifolia, Q. faginea), pollancres (Populus nigra, P. alba), a més dels d'ús agrícola com oliveres, ametllers, cirerers, magraners i un llarg etc. Entre els arbres de xicotet port i arbustos veurem ginebres i savines, arboços, grèvols, aranyoners i coscolls. Els matolls, lianes, orquídies i herbes aromàtiques són abundants.
La fauna és també rica, destacant l'alt nombre d'espècies d'aus nidificants, pàrids i rapinyaires. Els mamífers són molt esmunyedissos però vam veure senglars i cabres salvatges, a més és fàcil trobar guineus i esquirols. També ens hem topat amb els característics rèptils com sargantanes i colobres a més dels típics amfibis (gripaus i granotes) de les zones humides.
Aquest és el resum d'una excursió que va resultar sorprenent per la quantitat d'aigua, vegetació i amb el soroll que ens acompanya durant tot el temps de les aus i de les granotes als nombrosos tolls d'aigua.
El sender uneix Montanejos, població castellonenca de l'Alt Millars, amb Rubielos de Mora, població de la comarca de Gúdar-Javalambre de Terol.
Iniciem el nostre recorregut a Montanejos, un cartell a l'inici ens assenyala la direcció cap a Los Calpes. En els començaments coincidim amb el GR-7 discorrent junts per sobre dels espectaculars tallats del Barranc de la Maimona, el sender ens porta fins a una pista on els camins es separen, el GR segueix cap Montàn i el PR cap a Los Calpes. La pista descendeix i creua el Barranc de la Maimona, ara sempre en ascens seguim un xicotet tram per la pista fins a un sender que trobarem a l'esquerra ben senyalitzat amb pals indicadors, tram complicat per la infinitat d'arbres caiguts -conseqüència de la gran nevada de gener de l'any passat- que hem de sortejar i que ens porta fins a Los Calpes on trobarem tot just arribar a la població font i taula en un lloc molt ombrívol i acollidor.
La càmera s'ha desbaratat, no obri el diafragma i les fotos cal realitzar-les a baixa velocitat. D'ací no pot eixir res bé, de fotos parle, és clar.
 |
| Eixida des de la població de Montanejos, coneguda per les seues aigües termals |
 |
| Montanejos |
 |
| Des de Montanejos fins a prop de Los Calpes coincidim amb el GR-7 |
 |
| Les impressionants parets del barranc de la Maimona |
 |
| Encreuament amb pal senyalitzador on abandonem el GR |
 |
| Paff i el riu La Maimona |
 |
| Creuant La Maimona |
 |
| Abandonem la pista per una sendera ben senyalitzada |
 |
| Pel camí haurem de sortejar innombrables pins caiguts |
 |
| Prop de Els Calpes el sender ha sigut aclarit |
 |
| Arribant a Los Calpes |
Creuarem el poble i en la part alta travessarem la carretera CV-207 buscant els senyals que ens indicaran el camí cap a La Pobla d'Arenós. El sender es dirigeix al Nord pujant fins a l'Alt de Sant Cristòfol i baixant després fins a aquest poble, mirador privilegiat a l'embassament del mateix nom. Al poble trobem fonts i serveis i ... sorpresa!!! en la placa està tot el món, de CALÇOTADA!!! Llàstima, si ho hagués sabut ens podríem haver apuntat.
Eixirem del poble tenint sempre l'embassament a la dreta i a uns 10 minuts arribarem a la Fuente del Almajal, lloc per on baixa una séquia d'aigües fresques i transparents tot rodejat d'un entorn verd i frondós. Lloc ideal per fer la parada per dinar.
 |
| Eixint de Los Calpes camí de Puebla de Arenoso |
Poc després de reiniciar la marxa ens trobarem amb un tram amb molta costera i pedra solta que ens fa extremar precaucions. Anem camí cap al barri de Los Cantos, ací ja anirem trobant senyalització cap a Olba, creuarem per una passarel·la sobre els tubs del salt de la central de Los Cantos, poc després la remor de les aigües del Millars en les proximitats del barri de La Monzona es fa ostensible, passem al costat de la bassa de les Colomes i poc després prop del molí de Els Peiros. Ens endinsem ja en territori de Terol, en lleuger ascens i sempre entre bosc de pi i carrasca arribarem al mirador "Al Millars".
El sender ara bona part empedrat en còmode zig-zag descendeix fins a la població d'Olba, passant primer pel bonic barri dels Moya. Creuem el Millars pel pont de Carles IV.
Tenim l'opció de girar a la dreta passat el pont i seguir per sender vora riu on gaudirem d'un espai on la vegetació es l'ama a més de tindre l'ombra dels arbres i la frescor del riu fins que arribem a l'alberg Molino de Olba per a gaudir de la seva cervesa artesanal de producció pròpia, boníssima.
Un parell de cervesetes i ens dirigim cap a Los Ibáñez, des d'ací iniciem el tràfec de vehicles, anem a arreplegar-los a Montanejos i els portem a Rubielos, és el que passa quan l'excursió és lineal.
Segona jornada. OLBA-RUBIELOS DE MORA
En aquest cas comencem a Los Ibáñez, barriada que pertany al nucli urbà d'Olba. Anem a passejar pel voltant del Millars per a gaudir de l'espectacular senda exuberant de vegetació i de milers de plantes diferents lloc que tornaria boig a qualsevol botànic.
Creuarem Olba i només creuar el pont que travessarem el dia anterior girarem per pista a la dreta seguint el riu. En aquesta primera part ens eixim del recorregut oficial que transcorre entre bancals per l'altra riba del riu, un sender entre exuberant vegetació de ribera ens porta des d'Olba fins a en barri de La Tosca i Los Ramones on reprenem el PR just al costat d'un pal senyalitzador.
Per un xicotet pont entre aquests dos barris creuem de nou el Millars i ens condueix fins al barri de Los Pertegaces.
 |
| Passarel·la sobre el Millars a prop de Los Ibáñez |
 |
| Barri de Los Pertegaces |
Anem caminant paral·lels al Millars durant una bona estona, creuant-lo per ponts o com va ser el nostre cas i com teníem ganes de provar l'aigua, sense sabates per dins del riu.
Després de refrescar els peus arribem al barri de Los Giles i en uns 500 metres eixint d'aquest xicotet barri passem per la font del Hocino on esmorzem, amb les piles plenes continuem, pujem entre bancals on uns xicotets senglars creuen davant nostre fins arribar a la carretera que la seguim a la dreta fins el Puente del Cantal, per on travessem el riu i seguim a la esquerra, la senda comença a pujar entre vells bancals deixant el riu a una distància prudencial sota de nosaltres per retrobar-nos al seu costat on el riu Palomarejos es troba amb aquest i que hem de creuar fent equilibris sobre xicotets troncs.
Trobem un altre encreuament de senders. A la esquerra deixem l'ecosenda cap a las Cuevas de la Hoz i seguim per la dreta senyalitzat a Puente de Fonseca.
Aquest barranc ens durà a un pla amb cultius de cereals on es divideix, el de La Hoz segueix per la dreta, continuem el curs del rierol pel Palomarejos. Seguim pujant per pista vora el riu per un camí vorejat de xops, passant vora un dipòsit per a incendis, fins a un pontet per on passa una pista que a més és encreuament de senders, un poste senyalitzadors ens indica el camí a Rubielos i la font de la Peñuela que la tenim davant i ens obligarà a travessar el riu per agafar aigua, a més a l'esquerra el PRTE-7 que es dirigeix a Puente de Fonseca i que vam recòrrer en desembre quan vam fer l'ecosenda del barranc de la Hoz i la sèquia del Diable.
Ací hem d'anar amb cura per a no perdre els senyals grogues i blanques que són les que ens duran fins a Rubielos. No seguirem la pista hacia cap costat, seguirem el Palomarejos.
Travessem zona de prats i bancals de cereals on pasturen ramats de vaques que podem trobarnos-les prop del riu on baixen a beure. Pujant-lo vàrem gaudir de les seves aigües manses i de la calma que aporten, però no ens podem despistar perquè a uns 2 quilòmetres tenim que deixar-lo i pujar per una senda a la dreta seguint les marques. Pujem aquest barranquet que passa pel Corral de Herrando i ens desviem uns metres per vore el Pino Guijón, un pi lauricio centenari que fins fa poquet estava en bones condicions però el van trobar mort i quebrat, el camí ens abocarà en una pista "Camino de Las Monjas" que anirem seguint fins a Rubielos passant pel Mas de las Monjas i la Masia de Iserte on s'alçaba una vella Carrasca que sembla anys morta, La Carrasca Iserte se situa sobre la lloma del mas rubielano del mateix nom i és un vell record dels extensos carrascars que un dia van cobrir aquest territori, tenia aproximadament uns 400 anys, 14 metres d'alt i 26 de copa.
Pel camí travessem bosc de pins rodenos alternant amb zones sense pi colonitzades pels ginebres, la terra que xafem és arenisca amb algunes zones argiloses que s'han aprofitat per a terres de llaurança. Poc després entrem en el Llano de San Miguel, al cap de poc al costat de una zona de pic-nic, en un raconet a l'ombra de dos acàcies trobem la Fuente del Pó i un poc més avant junt a un safarei la Fuente Los Cubos ja a les portes de Rubielos.
Per a aquest dia la ruta tenia que ser potent perque el dia anterior (Montanejos-Olba) ja va ser molt xulo i la veritat es que ens va sorprendre gratament i acabarem fent un dia de senderisme de alta qualitat superant si cal el dia anterior.
Sols avisar que hem d'anar pendents de no perdre les marques i de seguir el GPS, ja que tenim molts canvis de senders i barrancs. La resta no suposa cap problema per a gent acostumada al senderisme de muntanya.
El PR-VT 126 sorprèn per la seva biodiversitat. Es troba entre dues zones bioclimàtiques de la Mediterrània, el marítim i el continental, i en ell es baten aquestes influències amb les seues calmes i pertorbacions. Les pluges es produeixen amb una gran irregularitat, alternant-se anys de sequera amb altres de pluges abundants.
Aquestes condicions, juntament amb l'alt nivell de abruptuosidad i la seua altitud fan del recorregut un continu canvi de paisatges. Travessem hortes, bancals de secà, boscos, erms, barrancs, riberes de rius, embassament, penyals, etc.
La vegetació és molt variada, entre els arbres destaquen els pins (Pinus halepensis, P. pinaster, P. sylvestris), carrasques i rebolls (Quercus ilex rotundifolia, Q. faginea), pollancres (Populus nigra, P. alba), a més dels d'ús agrícola com oliveres, ametllers, cirerers, magraners i un llarg etc. Entre els arbres de xicotet port i arbustos veurem ginebres i savines, arboços, grèvols, aranyoners i coscolls. Els matolls, lianes, orquídies i herbes aromàtiques són abundants.
La fauna és també rica, destacant l'alt nombre d'espècies d'aus nidificants, pàrids i rapinyaires. Els mamífers són molt esmunyedissos però vam veure senglars i cabres salvatges, a més és fàcil trobar guineus i esquirols. També ens hem topat amb els característics rèptils com sargantanes i colobres a més dels típics amfibis (gripaus i granotes) de les zones humides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada