Cims de La Calderona (Alt del Sapo - Penya-roja - Montmajor - Penyes Blanques Nord i Sud - Tristán - Penyes Altes)


Data d'eixida: 18/02/2018
Excursionistes: Verónica, Susana, Pilar, Cristina, Emi, Inés, Carmen, María, Paco, Carlos, Hipòlit, Antonio, Emili, Julio, Joan, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 20,39 Km.
Durada: 8h 57min.
Altitud màxima: 898 m.
Altitud mínima: 602 m.
Desnivell positiu acumulat: 870 m.
Dificultat: Moderada (per la distància a recórrer).

Ruta en Wikiloc
 

La Calderona: Alt del Sapo (828 m)-Penya-roja (831 m)-Montmajor (898 m), Penyes Blanques Nord (844 m), Penyes Blanques Sud (843 m), Tristan (798 m) i Penyes Altes (819 m)

Estupenda i canyera ruta que discorre pel cor de la Serra Calderona. Recorrerem paratges agrestes i de gran bellesa amb abundant i variada vegetació. Podrem gaudir d'unes increïbles panoràmiques, a un costat el Camp del Túria i l'altre la Vall del Palància i la Serra d'Espadà.

Cal tenir molt en compte que la ruta és llarga i tan sols tenim font a l'inici, la font del Llentiscle i gairebé finalitzant, la font del Poll.

Sortim segons horari previst, ens desplacem des de Benimaclet fins la població de Serra i d'allí agafarem a l'altura del km. 21 de la CV-310 al camí de Gàtova a Serra, després d'un tram d'uns 5 km. per la pista arribarem a la Font del Llentiscle on estacionarem els vehicles. Vam carregar a les motxilles els impermeables, el pronòstic del temps és inestable tot i que finalment tindrem un dia assolellat, la temperatura a aquestes hores és fresca, uns set graus.

Font del Llentiscle, punt de partida
Omplim les cantimplores a la font del Llentiscle, són les 9:30h. i iniciem la ruta. Seguim un xicotet tram pel camí fins a un coll encreuament amb el camí de Rebalsadors, ací agafarem un sender que veurem a la nostra dreta i que es dirigeix cap al Refugi Vicent Penyafort propietat de l'extint Centre Excursionista de València.

Tram de camí Gàtova a Serra
En arrivar al coll girem per un camí que trobarem a la dreta
En poc temps arribarem al Refugi que es troba en estat d'evident abandó. La ruta continua per la dreta, seguim ascendint entre pi jove i matoll direcció nord fins a arribar a la carena on el sender gira per ascendir seguint direcció oest, aquí la vegetació es redueix a matoll i algun pi jove, el sender ben marcat ens condueix fins a l'Alt del Sapo.
Refugi Vicent Penyafort
A la dreta del refugi part un sender
En aconseguir la carena tenim Penyes Blanques a la vista
Continuem per tota la carena fins l'alt
Alt del Sapo, 828m.
Foto de grup
A l'Alt hi ha un gran piló de pedres, una ullada a les panoràmiques i les fotos de rigor i continuem marxa, això no ha fet més que començar i cal aprofitar que el grup està encara fresc.
Retrocedim un poquet des del cim per reprendre el sender que ens conduirà fins al següent alt, la senda descendeix poc fins al coll de la Falaguera, la pretensió era pujar a l'Alt de l'Home Mort i sembla ser que es pren un sender que parteix des el mateix coll però un servidor que feia de guia va passar de llarg i a posteriori no vaig veure un pas clar per fer aquest cim així que vam decidir continuar ruta. Una de les causes de no tenir pas és que travessem una zona on ha rebrotat gran quantitat de pi acompanyat d'abundant vegetació, fa que sigui difícil sortir de la senda.

Tram amb abundant vegetació
Penya-roja
Cal estar atents a la desviació per pujar al Penya-roja, després d'anar mes o menys en pla pel vessant de l'Home Mort vam començar a pujar i just quan el sender comença a baixar trobem el desviament a la nostra esquerra, travessem una xicoteta i curiosa pedrera i arribem en breu cim.
La seva situació la fa d'excepcional talaia, tant pel nord-amb la vall del riu Palància, la serra d'Espadà i Penyagolosa al fons i les veïnes terres de l'Horta amb el mar de fons. Només en la mateixa serra es descobreixen les pròximes Penyes Altes, Penyes Blanques, l'Oronet, el Garbí, el Montmajor i el Gorgo, aïllat sobre un fons on distingim els perfils més allunyats de la Cova Santa (amb el Montemayor), les serres de Bellida, d'Andilla.

Penya-roja, 831 m.
A la esquerra, podria ser el Gorgo destacant al fons
Aquest si, el Montmajor al fons
No s'arriba a endevinar però al fons es veu el mar i també al fons a la dreta El Garbí
Panorámica cap al Camp del Túria, en mig Llíria
Penyes Blanques
Tornem de nou on hem pres el desviament per pujar al cim, ara la ruta descendeix ràpidament pel vessant nord i la voreja fins a eixir a una pista forestal que seguirem a l'esquerra i que va a parar al camí de Gàtova a Serra que hem deixat a l'inici i que reprendrem de tornada, a partir d'ara començarem a veure sureres que anirà en augment a mesura que ens acostem a l'entorn de Montemajor. Ens trobem al Coll Roig, continuem el camí seguint a la dreta, després trobarem un altre desviament però seguirem pel nostre camí fins arribar al coll on a més també veurem un altre desviament a l'esquerra que condueix a Penyes Blanques, nosaltres ens desviarem per un sender que part a la dreta del coll i que està protegit amb unes barreres anti-bicicletes.
 
La inclinació del pendent és forta en algun tram
i continuem descendint
la visió del Penya-roja des del coll és espectacular
Comença doncs un bonic ascens entre sureres, arboços, coscoll i pins. El Montmajor és una muntanya amb abundant i variada vegetació assentada principalment sobre terreny de roig, pedres arenoses ferruginoses de color vermell.
Després una rampa inicial arribarem a un xicotet coll on trobarem a mà esquerra el camí marcat amb una fita per ascendir al cim del Montmajor. Un altra dura rampa ens portarà cap a la carena del Montmajor on travessarem un preciós bosc de sureres mes propi de la veïna serra d'Espadà. Portem algo més d'un parell d'hores de marxa i més d'un/a comença a tenir gana, esmorzarem al cim.

Abundant i variada vegetació al voltants del Montmajor
ascedim entre sureres i pins entre altres
bosc de sureres
En arribar al capdamunt vam buscar un lloc on esmorzar
Una vegada recobrades les forces seguim per la senda que recorre el llarg cim a la búsqueda d'un sortint rocós que vèiem des d'on hem parat a esmorzar.

Foto de grup al sortint rocós, tercer cim (898 m.) i la màxima altitud de la ruta
I aquesta població que es veu a la vall del palancia, quin és? ... Soneja
Gorgo a l'esquerra i la Penya de lÀguila a la dreta
un servidor en un sortint sobre el barranc de la Villuela
Després de gaudir del moment tornem per on hem vingut, tornem fins al xicotet coll i reprenem el sender que discorre pel vessant Est en direcció cap a Penyes Blanques fins arribar al coll on comença el barranc de Montmajor que discorre entre aquestes Penyes i el Montmajor. El sender ara rodeja les Penyes pel vessant Sud on passarem sota grans formacions de roca calcària blanca fins arribar a un xicotet pla on gira per ascendir pel vessant sud-est.
baixant pel mateix sender
Al petit coll on hi ha el desviament ens trobem amb aquesta formació de pedra de roig
el sender discorre pel vessant Est en direcció cap a Penyes Blanques
coll entre el Montmajor i Penyes Blanques
Passem sota parets de roca calcària blanca
Cal rodejar tot el vessant sud per salvar les formacions rocoses
Només queda salvar un desnivell d'un poquet més de cent metres per arribar a la part alta de les Penyes, entre densa vegetació de matoll discorre el sender. Penyes Blanques té dos cims, a l'haver-me saltat l'Alt de l'Home Mort he decidit mantenir el propòsit de les set cims i per tant si pugem a aquestes dues, es complirà.

Començarem pel més allunyat que es troba seguint el sender cap al Nord, per després baixar sobre els nostres passos a la búsqueda del desviament cap a l'altre cim.
Per un sender poc marcat anem obrint-nos pas, passem al costat del que sembla un avenc -En aquesta muntanya hi ha un total de 17 cavitats catalogades. El "Espeleo club de Benimaclet" topografió i catalogó totes les cavitats de la zona a finals de l'any 1994- i després d'una petita grimpada accedim al cim Sud.
Arribats a aquest punt entre alguns senderistes comença fer efecte el cansament i més d'un es queda sota d'aquests cims com a punt de trobada. 











 
Reprenem el camí tornant de nou sobre els nostres passos fins al coll d'on surt el barranc de Montmajor. Cal estar atents per a desviar-nos per el sender del barranc, ací un grup que anava per davant es va despistar i va prendre el camí de tornada.
Reunits tots prenem la sendera del barranc, aquest discorre entre densa vegetació pel mateix llit del barranc, l'aigua ha anat erosionant el roig formant xicotets però profunds surcos que a voltes cal sortejar o bé clavar-se en ells. Conforme avancem pel barranc la vegetació comença a ser més invasiva, ens toca apartar amb mans, bastons o sortejar-les com podem, encara sort que anem amb màniga llarga, tot i així les argelagues, el coscoll i unes altres ens estan punxant i omplint el cos d'esgarrapades.
El sender ens portarà fins a la trobada amb el barranc de Saborita, aquí tornem a trobar una barrera que impedeix el pas de bicicletes i motos. Ens trobem en el punt més baix del recorregut (602 m), la ruta ara gira en direcció oest per pujar pel barranc fins al coll que podrem veure davant. En aquest tram el sender està cobert per vegetació encara si cap més invasiva. 
 
 


Arribant al coll el sender creua el barranc per pujar fins a una pista forestal, aconseguida aquesta seguim per l'esquerra camí del coll, des d'aquí ja podem veure el pic de Tristán. Una vegada al coll deixem una desviació a la dreta i continuant pel camí al poc arribarem a un altre desviament senyalitzat, una pista puja fins al Pic Tristán.
No es tracta de cap gran ascensió, de fet és el cim més baix al qual pujarem i tan sols cal superar 47 metres de desnivell, hi ha fam i més d'un no estava fa una estona per la tasca d'arribar al pic però val la pena per l'accessible que és.
Allà que anem tots, fem cim i a menjar.

A la part alta hi ha una caseta forestal i al cim un mirador amb un perfil panoràmic indicant alguns dels barrancs i muntanyes visibles.

Penyes Blanques i el barranc de la Villuela
Aquell, aquell, pense que ho tinc clar, aquell es el Gorgo. Mirador de Tristán
Despuntant al fons a la esquerra el Gorgo
Pic Tristán (798m) i sisè cim
A partir d'ara tot el que queda per recórrer es fa per pistes el que farà que puguem avançar més ràpidament. Vam baixar de Tristán i seguint el camí direcció a la Masia de Tristán en cosa de 400m. prendrem un desviament que baixa a la nostra esquerra girant 180º. El camí transcorre pel vessant oest del Montmajor per un bonic paisatge de bosc de surera i pi, després tram d'uns 2 km. arribarem a un encreuament de camins en el qual ja hem estat -pujada a Montmajor- i ens desviarem per la pista de la dreta que en un lleuger i breu ascens ens porta fins a un coll des del qual tenim un nou desviament, el que ens portarà a Penyes Altes. Des del collet al cim no hi ha molt, escassos 35m. de desnivell i a 500m. de distància, tot i així el cansament feia efecte en part dels senderistes i hi va haver qui va preferir esperar al punt de reunió al coll.
La resta del grup vam seguir ruta per gaudir d'un impressionant i espectacular tallat de roig en tot un cordal de vertigen sobre el barranc de la Villuela, que ens situarà en un dels cims més increïbles de la Serra Calderona: Penyes Altes a 819 m. d'altitud. Un racó veritablement preciós envoltat d'un frondós sureda.



Añadir leyenda
Pic de Tristán



 



El cim de Penyes Altes és fantàstic però cal pensar en tornar, desfem el camí fins al punt de reunió on ens espera la resta del grup i ara tots junts continuem, prompte arribem a una encreuament de camins on prenem el camí de la dreta que ens portarà fins al Coll Roig a on tenim un nou encreuament, la pista que ve per l'esquerra és per on aquest matí hem baixat del Penya Roja i com ara ho vorejarem per tot el vessant oest seguirem la pista per la dreta, aquesta ens conduirà fins a la Font del Poll al costat d'un nou encreuament de camins, aquest amb pals senyalitzadors i en un d'ells podem llegir a la Font del Llentiscle. Seguint indicacions en 25 minuts som al punt final del recorregut.



Estupenda i meravellosa ruta que recorre bona part de la part central de la Serra Calderona. Sendes i camins que et s'endinsen en paratges alguns desconeguts i altres en el meu cas després de tants anys per redescobrir d'aquesta tan propera i algunes vegades oblidada Calderona. Trobar aquesta variada i abundant vegetació en una serra castigada una i altra vegada pels incendis no deixa de sorprendre i meravellar.
D'aquesta part central ens queda un poquet apartat el cim de Rebalsadors, el Mirador i el Ventisquero que mereixen la seua pròpia ruta.
Ruta molt recomanada per a tot aquell i aquella que vulgui conèixer aquesta serra, La Serra Calderona.


Clic ací per vore l'àlbum de fotos
+ Fotos