PROPERA EIXIDA - 4/02/2018 - ALT DE LA CAZOLETA


CIRCULAR PER LA SERRA DE XIVA-ALT DE LA CAZOLETA


Data: diumenge 04 de febrer de 2018
Lloc de l'excursió: Circular per la serra de Xiva (Xiva)
Hora d'eixida: 08:00 AM es prega màxima puntualitat

El recorregut de traçat circular ve acompanyat de la pujada a un dels alts de la zona, el de la Cazoleta (894 m.), junt a ell un mirador ens oferirà bones panoràmiques.
L'itinerari comença al costat del panell d'informació del Paratge Natural, passa primer per la font Tendero i ascendint en paral·lel primer al barranc Gran, puja fins al serral de la Cazoleta, des del qual accedim finalment fins a l'alt del mateix nom. De baixada fins al serral, anirem en direcció al pic d'Herbes però sense arribar a ell i descendirem a la font de la Cabra, xicotet aflorament d'aigua en la roca.
La font del Ginebre serà el següent punt a visitar abans d'arribar a la nostra destinació recorrent el llit del barranc Gran.


Resum i dades de la ruta:

Tipus de ruta: Ruta circular
Nivell de dificultat: Fàcil
Distancia: 11,1 km.
Desnivell acumulat: 516 mts.

Perfil de la ruta

cid:ii_jcugpltb0_1612d3f073d1c41d
Ruta
cid:ii_jcugvqev1_1612d4362526f895



Material necessari:

Calçat de muntanya
Roba d'abrigar i impermeable
Aigua
Esmorzar
Protecció per al sol

Dinar (probablement menjarem en algun restaurant pels voltants)

Per a l'organització és necessari que aviseu prompte (uns 3 dies abans) enviant un correu electrònic o per Facebook. 

Soci organitzador: Antonio

DE COSCOLL FINS EL BESCOLL - BARRANC DE LA HOZ I LA SÈQUIA DEL DIABLE

ECOSENDA DEL BARRANC DE LA HOZ I LA SÈQUIA DEL DIABLE



Data d'eixida: 17/12/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, María, Karmela, Emili, Julio, Joan, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 25,5 Km.
Durada: al voltant de 8 hores en moviment
Altitud mínima: 696 m.
Altitud màxima: 979 m.
Desnivell positiu acumulat: ±575 m. (ecosenda 329 m. + sèquia i la Rocha ±246 m.)
Dificultat: Moderada.

Ruta en Wikiloc
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ecosenda-barranc-de-la-hoz-a-pont-de-fonseca-i-sequia-del-diable-21614248
 

Excursió pel Barranc de la Hoz a Pont de Fonseca i la sèquia del Diable



Sortim de Benimaclet a l'hora prevista directes a l'autopista Mudèjar, fa fred tot i que no hi ha núvols i sembla que lluirà el sol. En poc menys d'una hora arribem a la sortida 71, direcció Olba seguim la carretera uns 6 km. fins a un desviament indicat "Casa Bolea", passarem al costat del Refugi de l'Alt Millars i poc després arribarem al final del camí on podem deixar els vehicles.


En el lloc de partida podem veure un cartell amb la Ecosenda Coves de l'Hoz a Pont del Diable que anem a recórrer en aquesta primera part, davant nostre les coves arqueològiques, zona molt propícia per veure rapinyaires rupícoles. Estem al voltant dels zero graus així que ens abriguem i iniciem l'excursió.



Són al voltant de les 9,30 seguim una pista a la nostra dreta fins a un caseriu al costat d'una font seca d'on parteix la senda que en descens ens porta al Molí de l'Hoz, continuem per trobar-nos amb el riu Millars, creuem el llit del riu envoltats de llentiscles, falgueres i salzes.
Ascendim fins trobar-nos amb el desviament senyalitzat amb un pal, indicant a la dreta cap al aqüeducte de la Font de la Salut seguint una part del recorregut PRVT-126 i a l'esquerra cap a les coves arqueològiques, nosaltres continuem en ascens seguint la indicació Pont la Fonseca i que a més és també continuació del PRVT-126.





Deixem a la nostra dreta un aqüeducte que salva el barranc de l'Hoz, en tot moment gaudirem del so del riu Palomarejas que va a la trobada del riu Millars. En aquest tram hagués estat fàcil que ens trobéssim amb algun exemplar de cabra salvatge, no va ser així i a més seria el començament de les incidències del dia, a conseqüència de la nevada de l'any passat un considerable nombre d'arbres caiguts feia que haguéssim de contusionar-nos a cada pas, aquest tram de la senda voreja el vessant entre parets de vies d'escalada i ens endinsa en una zona del barranc verda, humida i fresca que ens dóna l'oportunitat de veure exemplars de lligabosc, aladerns, heures i lletereses que es troben cobrint gran part dels penyals i coves que es troben a peu de senda.
Arribem a un prat al costat del riu, molt prop d'un bonic toll, a partir d'ací el sender discorre al costat del curs del riu entre pollancres i petites terrasses de conreu, a la dreta deixem el Barranc de l’Hoz i seguim pel xicotet curs del riu fins arribar a una tanca que ens talla el camí, la creuem i agafem un camí, passem al costat d'una bassa d'aigua i al poc arribarem al camí pel qual hem de desviar-nos al costat de la font de la Peñuela, aquí deixem el PRVT- 126  -ens tornarem a veure, aquesta PRVT la tenim programada per al mes de maig de l'any que ve-.









En el desviament agafem el camí a l'esquerra, si mirem enrere podrem veure com despunta sobre la línia de l'horitzó el perfil del Penyagolosa mentre ascendim, ens porta fins a un pla des del qual podrem observar unes monumentals exemplars de carrasca.
Estranyes formacions de ginebres de la miera molt poblats en la seva circumferència ens acompanyaran i poc després, a uns 700 m. de les carrasques trobarem una desviació a l'esquerra, aquí fem una parada en el camí i ens posem a resguard del vent però buscant el sol per dinar, amb un bon entrepà i vi recuperem forces i anem entrant en calor.
La pista ens condueix entre pinedes blancs barrejats amb algun exemplar de pi roig fins al Mirador del Puntal de la Talaia (979 m.), magnífic balcó amb fantàstiques vistes de tot el entorn de l'estret del riu Millars i part de serres limítrofs com la d'Espina i la del Javalambre.
Des del mirador podem baixar fins a un pal senyalitzador que haurem vist uns metres enrere però nosaltres seguim per un camí que discorre per la carena descendint pel bosc de pins fins arribar a la carretera, creuarem aquesta i ens dirigim cap a una rambla, el nostre camí discorre per la Vereda Real Camí d'Aragó en continu i lleu descens entre ginebres, coscolls, savines i algun exemplar d'espígol i farigola que ens porta a connectar de nou amb la carretera que també tornem a creuar i passar pel costat de la construcció del Centre d'Interpretació de l'Alt Millars.










Només ens queda baixar fins situar-nos per sota del pont que creua la carretera per gaudir de la gola del Diable, de sobte Tanna i Paff surten corrent, hi ha una cabra salvatge sota un arc del pont que fa el mateix. En aquest tram de la ruta podem observar una gran quantitat de pollancres i salzes barrejats amb saücs, móres, gavarreres o heures a més d'un grandiós exemplar de morera. També aquesta proveïda d'una gran varietat d'aus entre elles roquerols, tallarols i mallerengues. Seguim curs del riu passant sota el pont de la carretera per ascendir cap al pont i creuar finalment el pont de Fonseca - La primera referència coneguda a la Pontseca ( "pont de la sèquia") data de 1198. Aquest topònim suggereix que en tan primerenca data ja existia un pont i una sèquia, podent-se identificar aquesta última amb la del Diable, que neix als seus peus. Aquest pont, del qual es conserven els estreps de maçoneria, tenia una plataforma de fusta, destruïda en 1647. En 1670 es va construir un altre monumental pont, que va passar a ser el més important del curs alt del Millars-.







Creuat el pont tornarem a trobar un cartell de la Ecosenda, creuem la carretera i seguim un sender al costat d'aquesta fins localitzar una pronunciada baixada per darrere de la barana en la revolta de la carretera, aquí començarem un fort i relliscós descens entre roques, carrasques i roures fins situar-nos damunt de la sèquia del Diable - canalització d'aigua de possible origen islàmic en desús-
En general seguirem la línia de la sèquia, caminant sobre, junt o per dins d'ella, però de vegades haurem de baixar i deixar-la per no ser viable seguir el seu traçat en estar envaïda per vegetació i en ocasions per despreniments. El bonic bosc de ribera amb pollancre negre, salze blanc i presència de falgueres i gessamí silvestre, aurons de Montpeller i roures donaran un toc encantador a aquest tram boscós, en ells la llúdriga demostra la qualitat d'unes aigües en les que podríem trobar anguiles i madrilles. Un tram de la sèquia s'endinsa per un curt túnel pel qual podem passar encara que també es pot bordejar.







Una passarel·la sobre la sèquia ens indica que estem en els voltants de la Masia del Palau, ací pujarem fins a la primera masia des de la qual parteix una pista que es dirigeix ​​cap a la pròpia Masia del Palau que veiem una mica més endavant i que segueix per un ampli camí fins arribar a un desviament que seguirem per l'esquerra deixant el camí. La pista es dirigeix ​​cap a uns camps i al final d'aquests tornarem a trobar-nos amb la sèquia que recorrerem novament. Ara continuem per ella novament per on ens resulti més còmode, en aquesta part del recorregut hi ha trams una mica exposats.







Recorrem per la sèquia fins que en moment donat vam arribar l'entorn de barranc de Linares just després que la sèquia passi entre grans parets, és on Joan que va per davant pregunta si és per ací, doncs bé, no, no cal arribar fins ací, poc abans sortirem de la sèquia per baixar fins a una espècie de terrasses i des d'ací arribarem a l'entorn del barranc de Linares des d'on ja podem albirar la central elèctrica punt final de la nostra excursió. Busquem un lloc en l'entorn per fer-nos un refrigeri acompanyat de bon vi.

A partir d'aquí ja tan sols queda baixar pel barranc de Linares fins al llit del Millars però és aquí on trobem el següent inconvenient de la jornada, un gran raig d'aigua descendeix pel barranc, a la part alta hi ha un sobreeixidor per al salt de la central elèctrica-conducció que sembla ser ve de l'embassament de Toranes que es troba poc més amunt del pont de Fonseca-, amb la temperatura que feia i sense roba per canviar-nos no era bona idea mullar-nos així que vam prendre la decisió de donar mitja volta i buscar camí per una altra banda.

Vam consultar el mapa i vam tornar cap a la masia del Palau, des d'allí reprenem el camí de la Rocha, després d'un curt recorregut arribarem a la part alta on prendrem una desviació a l'esquerra, comença a enfosquir i de nou un inconvenient, un tanca interromp el pas, el voregem per la dreta fins que aquest es perd en el coscollar. Perdut el camí i veient que cada vegada hi ha menys llum ens dirigim cap a una masia propera des de la qual segons el mapa part un sender. Arribem a la masia, està en ruïnes i el sender sembla que fa anys que va deixar d'existir, ara ja és fosc del tot i hem de obrir-nos pas entre el coscoll. Hem de aconseguir la masia de la Coscoja, el mapa indica que per allí passa un camí de ferradura. No hi ha lluna, la foscor és total, el paisatge estrellat és grandiós, amb ajuda d'alguna llanterna busquem el pas entre el coscollar i vam aconseguir arribar fins a la masia de la Coscoja. Ara sí, des de la masia seguim el camí que ens porta fins a la carretera, fins als vehicles ja és un camí de roses.

Una petita aventura que serà recordada al llarg del temps. Sembla com que el diable va intentar posar-nos-complicat però vam aconseguir passar aquest infern, això sí, acabem de coscoll fins al bescoll.



Àlbum complet