Data d'eixida: 08/12/2018
Grup de Deformació Permanent + Colla Excursionista de Benimaclet: Inma, Emili, Javi, Carmen, Antonio, Julio, Chus, Rafa, Pilar, Enrique i Joan.
Distància recorreguda: 14,4 km.
Temps acumulat: 6 h. 28 min.
Altitud màxima: 1.545 m.
Altitud mínima: 1.049m.
Desnivell acumulat: 577 m.
Dificultat: Fàcil
Ruta en wikiloc: clic açí
Excursió del GRUP DE DEFORMACIÓ PERMANENT i amb participació de LA COLLA EXCURSIONISTA DE BENIMACLET
Perseguint les cotes màximes de les distintes comarques valencianes, aquest dissabte viatgem a La Serrania per ascendir el seu sostre: la Muela del Buitre. Es troba en el seu extrem nord, en el terme d’Aras de los Olmos, molt prop del límit territorial amb Aragó i amb Castella. Té una forma tabular, molt freqüent en tota aquesta zona i sols una petita vall la separa de la Serra de Javalambre, amb altures superiors.
Després d’algunes incidències amb els vehicles i les carreteres, a les 10:30 estem al poble de Losilla de Aras, on començarem la ruta, a 1.072 m.
 |
| Losilla |
Davant nostre s’allarga la Muela del Buitre, amb la part superior molt planera, elevant-se sobre uns anells de roques verticals que semblen una corona.
Anem a fer una ruta circular, en el sentit de les agulles del rellotge. Per a això eixim del poble per un camí rural entre camps de conreu, que va paral.lel a la carretera Cv-355.
 |
| Corral |
 |
| El camí a l'eixida del poble entre camps de conreu |
|
Al cap d'uns dos kilómetres, a l'altura del Pont de la Casablanca, el camí gira al sud i comença a ascendir cap a la mola, primer de manera prou suau, però després fent ziga-zaga i amb una forta pendent, és tracta d'una pista antiga de les repoblacions forestals. Un camp d'ametlers ens interromp
la pista per a transformar el nostre camí en una senda i poc després
tornar. A mesura que avancem en l'ascens, les aliagues marrons i les repoblacions de pi negral i albar es fan habituals, el dia és molt assolellat i amb la dura costera passem calor; anirem llevant-nos capes de roba. Al cap d’una hora de marxa acaba la pista i iniciarem la pujada per una senda que travessa un pinar en direcció est cap a dalt de la mola.
 |
| A l'eixida del bosc de pi podem vore la primera corona de pedra |
El sender ens condueix als diversos afloraments d'aigua de la Fuente del Cebrillo. Després de sortejar les repoblacions estarem al peu de la corona superior de roques. En un primer moment no trobem la manera de superar aquest obstacle. Però després seguint les fites del sender local, més cap a la dreta arribarem a un "error" de la risca de pedra per on s’arriba amb facilitat dalt de la mola.
 |
| Pujant cap a un dels cingles de pedra |
 |
| Buscant el pas per la segona corona de cingles de pedra |
 |
| Un tall en el cingle obre pas cap a la part alta |
El contrafort de la dreta és un balcó magnífic que ens servirà de photocall per tenir una bona imatge del grup al complet, amb el poble de Losilla al fons.
 |
| Una plataforma perfecta per fer fotos, Losilla als peus |
 |
| I la foto de grup. Al fons la Serra Tortajada que fa límit amb el Racó d'Ademús |
Però encara ens queda una breu ascensió cap al punt més elevat de la mola, situat a uns 400 m. cap a l’esquerra. És una rampa moderada amb un cingle més.
De seguida tindrem a la vista un molló de pedres que marquen el punt més elevat de la mola, situat a 1.547 m. Ahí arribem un poc abans de les 13h. Per fi podem esmorzar.
 |
| Un últim xicotet cingle que cal superar |
 |
| Següent escalonet de pedra |
 |
| Un molló ens indica lo més alt de la mola |
Des d’allí tenim una magnífica vista de Losilla, davant de la muralla muntanyenca de la Serra de Javalambre, conseguim distinguir en teleobjetius la casa forestal d'el Pic del Gavilàn i un poquet a la seua dreta el Calderón, destaca l’Observatori Astronòmic de Javalambre, situat sobre el Picón del Buitre (a 1.956 m.).
Després d’esmorzar ens fem la foto de grup al sostre de la Muela del Buitre.
 |
| Gaudint d'una inigualable vista |
 |
| Foto grup en el molló de la Muela del Buitre (1.547 m.) |
En direcció est, separada per una petita depressió, hi ha una altra elevació semblant. Però té uns centímetres d’altitud menys que el punt on estem, així que no caldrà arribar fins allí... I per seguir el nostre itinerari tornem fins la bretxa anterior. Però ja no baixem sinó que continuem en direcció sud-oest, descendint cap a la mola de Santa Catalina, que té una altitud un poc inferior. Ahí es troben el parc eòlic i els observatoris astronòmics d’Aras.
 |
| Camí de la Mola de Santa Catalina, al fons destaca el que crec és el Pico Ranera (1.424 m.) |
 |
| Antiga pista forestal de repoblacions |
 |
| Parc eòlic i Centre Astronòmic de l'Alto Túria |
Baixant un poc més arribem al Santuari de Santa Catalina. És un bon complex, que integren l’ermita, l’hostatgeria, la casa del ermità i la font. Caldria vindre un dia de romeria per veure el santuari amb la màxima animació: en San Marcos (25 d’abril) o Santa Catalina (25 de novembre).
Són les 15h. quan arribem així que aprofitem les instal.lacions per a dinar.
Passem una bona estona de relax. Després la senda (que continua marcada com a sender local) segueix per darrere del santuari. Va vorejant la base de la mola -encara amb algun tram d’ascens- i en uns 20 minuts tenint com a fons la població de Losilla, la Mola del Buitre i la
Serra de Javalambre, la senda descendeix per l'ombria en el paratge del Espolón, apareixent sorprenents formacions vegetals que representen la
variada flora del lloc, des de la Serranía fins Javalambre,
combinant-se els quatre tipus de pins: blanc, roig, negral i albar, així com a les savines albes centenàries denominades
“travinas” i carrasques, al seu torn observarem
arbustos com el ginebre comú, el oxicedro, l'espígol, la sàlvia, arços,
roser silvestre, servers, etc., tot això en menys de 2 quilòmetres de
trajecte.
La baixada es realitza ajudant-nos d'unes escales que
ens condueixen a la monumental “travina de las cuatro garras”. Són quasi les 5 i el sol li dóna una forta coloració al poble de Losilla i el seu entorn, estem a punt de depassar el
bosc mixt de travinas i pins, la senda es transforma en una estreta
pista que travessa la carretera CV-355 i s'interna en el Barranc del Escaiz, per a tornar a travessar la carretera prop del quilòmetre 6 de
la CV-355 i arribar al poc temps al PRV-130 en el mateix Losilla.
Vora les 5 arribarem al poble. Després... a casa.
 |
| Arribada a Losilla |
Àlbum de fotos complet: clic açí
“El paisaje es el territorio al que agregamos la cultura. Es necesario aprender a mirarlo para poder disfrutar de él y, sobre todo, es imprescindible protegerlo” (Eduardo Martínez de Pisón)
Textos: Joan Cantarero i Javi
Fotografies: Javi Ballesteros
