PINETA - ESCAPADA A PIRINEUS, JULIOL 2017

Després de l'eixida per Espadà dels 5 milers va quedar una proposta d'escapada a Pirineus per al mes de juliol, Joan es va posar a açò i després de consens entre els participants va eixir la zona de Pineta, el dijous 13 al migdia un vehicle des d'El Verger i un altre des de Benimaclet partien rumb a Bielsa.

L'ASTAZU OCCIDENTAL (3.013 m)

 

Ascensió l'Astazu Occidental o Petit Astazu des de la Pradera de Pineta.

Encara no ha clarejat, hem eixit de l'apartament en Bielsa i ens plantem en l'aparcament de la Pradera de Pineta per a engegar-nos a l'alba per una pista direcció al Balcó de Pineta perfectament senyalitzat i que parteix des de les casetes d'informació que hi han al costat de l'aparcament. 

El sol comença a il·luminar els cims mentre iniciem l'aproximació al Circ de Pineta
El lloc és fantàstic, tinc un grat record de quan vaig estar per ací amb Toni i Alejandro a l'any 85 després d'una travessia -per a mi del millor que he fet per Pirineus- on vam recórrer Ordesa para després per Bujaruelo passar pel Port de los Mulos a Oulettes de Gaube a peus del Vignemale, pujar al Petit (3.032 m) i descendir tota la vall d'Oulettes d'Ossue fins a Gavarnie, visitar el Circ de Gavarnie i d'allí pujar a la Bretxa de Rolando, passar per la Gruta de Casteret fins a refugi de Góriz, ascendir al Monte Perdido (3.348 m) pel Llac Gelat per a baixar a corre cuita perquè va començar a tronar en el cim i després de travessar la Glacera i no tenir clar per on descendir al Balcó de Pineta vam estar apuntet de bivaquejar allí però en un instant que és va llevar la boira vam poder localitzar el punt de baixada i després d'açò alguna cosa que mai oblidaré i és que vaig perdre peu en un de les geleres que vam travessar i vaig caure tota ella amb la gran fortuna que vaig parar íntegre, la travessia va acabar en la Pradera de Pineta amb un empatx de gerds.
Ho pense ara i alucine, llavors carregàvem amb tot el menjar a més dels atuells per a cuinar i per descomptat bivaquejant, els refugis eren tot un luxe i la tenda un sobrepès.
 
Primers raig de sol al Pico Pineta, a la dreta la Punta el Garién

Passarel·la sobre el Cinca
Circ de Pineta
Caminant entre falgueres

Bé, açò és una altra història, anem al que estem. Com he dit, el camí parteix des d'unes casetes d'informació (1.277 m) que hi ha al costat de l'aparcament de la Pradera per una àmplia pista que ascendeix vall a dalt per l'esquerra del riu, està ple de pals indicadors pel que perdre's per aquesta zona és complicat. Avançant per la pista fins que aconseguim la Font d'Esquinarasnos, situada al costat d'un pont, passat aquest la pista es divideix, una continua cap al Refugi de la Larri i els Ibones de la Múnia, mentre nosaltres seguim les indicacions cap al Balcó de Pineta a través d'una sendera que travessa un frondós bosc, el camí comença a empinar-se. Uns metres més amunt, el bosc es va difuminant cedint pas a les falgueres i matoll, conforme seguim ascendint el matoll desapareix i solament queda prat. El camí passa al costat d'un abeurador amb una font, és un magnífic mirador cap a la Cascada del Cinca. Davant de nosaltres les imponents parets del Circ de Pineta. Després d'un tram que cada vegada és més empinat la senda busca una canal a la dreta del circ. Superat les primeres paredons del Circ, el sender entra decididament en zig-zag per a guanyar altura, el tram final és com un embut d'ací el seu nom "El Embudo" amb prou pendent, dalt del tot el camí ix per una cartel·la cap al  Balcó. 
Cascada del Cinca
Aproximant-nos a les parets del circ
Pas a pas anem guanyant altura
El camí gira per a buscar la Canal de Garién
La Vall de Pineta
Pel camí passarem algun que altre torrent

Zona de prat que ens aproxima en zig-zag a la zona de l'embut
Zigzagueant i guanyant altura
Vicente entre la Punta el Garién i Montraspo Bajo
Un altre torrent que serveix per a donar un respir i remullar-nos
La Múnia (3.132 m) i el Robiñera (3.003 m)
Últim tram abans del Balcón, l'anomenat El Embudo
El Embudo
Paret final
Cal passar per una cartel·la que hi ha en la paret per a accedir al Balcón
L'arribada al Balcón de Pineta (2.522 m) és impressionant, davant de nosaltres la imponent mole del Monte Perdido i flanquejant-ho El Cilindre i El Añisclo o Soum de Ramond, Les Tres Sorores, estem als peus del massís calcari més alt d'Europa.
És el moment de fer-nos les fotos, des d'ací les vistes són espectaculars, d'una banda Mte. Perdido i el que queda del seu minvant Glacial, a l'altre extrem el Pico Pineta, mirant cap a baix el Valle de Pineta i a l'esquerra podem veure els Llanos de Larri i vall a dalt d'aquest el Robiñera i La Múnia.

Colleros gaudint baix la Glacera de Monte Perdido, a la dreta Cilindro de Marboré
Joan i darrere d'ell La Múnia i el Robiñera
Foto de grup baix de Monte Perdido i El Cilindro
Fes clic en la imatge per a veure una Panoràmica 360° des del Balcón de Pineta

Fem una parada per a esmorzar i seguim camí cap al Llac de Marboré.
El sender està ben definit, al principi passa a través d'un caos de grans roques i després marcat amb fites per la Plana de Marboré fins a arribar al llac. Des d'ací ja podem veure Els Astazu, el llac era el repte del dia, ara queda per decidir si continuem o algú prefereix quedar-se ací. Tots decidim continuar. Travessem el llac per la represa i avancem vall a dalt cap al coll seguint fites o buscant el camí més fàcil. 


Cal travessar xicotets trams de neu
Tram de neu cap a el Coll, Los Picos de Astazu a la dreta
Pico de Tucarroya (2.819 m) i l'últim de l'esquerra el Grand Astazu
Pico de Tucarroya (2.819 m)
Llac de Marboré i Bretxa de Tucarroya
Continuem camí per a dalt de la presa
Entre el caos de pedra arribem al Collado de Astazu (2.962 m). És un espectacle en majúscules, tenim el Circ de Gavarnie als nostres peus i per descomptat tots els tres milers que tanquen el circ, fins i tot si ens endinsem una mica pel coll podem veure les cascades occidentals del circ, com suposava la Gran Cascade de Gavarnie, la segona més alta d'Europa no es pot veure des d'ací.


En l'última part de la pujada al coll és fàcil perdre el camí, bé perquè hi ha un caos de fites en diferents direccions, bé perquè no els divises, però no hi ha complicació per a obrir-se camí per aquest terreny
Açò si que és un mirador,¡¡¡impressionant!!!


Esperem al fet que arribe tothom al serral i continuem cap al Petit Astazu  que ho tenim a escassos 50 metres de desnivell. Aconseguim la xicoteta cresta cimera, molt estreta i exposada i ens dirigim cap al punt més alt, arribe a una fita que pareix marcar el cim però hi ha altra un poquet més endavant, recórrec la cresta fins a l'altra però l'anterior em sembla que està més alt així que allí que retorn.
Després d'uns minuts en el cim decidim tornar i no intentar l'Astazu Grand doncs no tenim clar la via d'accés.

Cal passar per un xicotet tram de cresta, estreta i molt exposada però de fàcil recorregut
Cim Astazu Occidental o Petit Astazu (3.013 m)
Mte. Perdido i El Cilindro de Marboré


Fes clic en la imatge per a veure una panoràmica 360° des del cim del Astazu Occ.


Fes clic en la imatge per a veure-la ampliada


Petit Astazu i Grand Astazu (3.071 m)

Un salt i al Taillón

De retorn solament queda desfer tot el camí que hem fet.


Ruta a wikiloc:
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18694520



Data d'eixida: 14/07/2017 
Excursionistes: Nuria, Maite, Paco, Joan, Miguel, Vicente i
Excursionistes de La Colla: Inma, Emili, Julio i Javi
Distància recorreguda: 21,23 Km.
Altitud mínima: 1.273 m.
Altitud màxima: 3.013 m.
Desnivell positiu acumulat: 1.865 m.
Dificultat: Difícil

Galeria de fotos


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada