Excursió organitzada pel nostre bon amic Joan (Grup Deformació Permanent) i que va comptar amb una bona representació de membres de la Colla Excursionista de Benimaclet.
Ací us deixe la crònica que va realitzar Joan de l'eixida.
La Serra d’Espadà és probablement la zona muntanyera més atractiva
dels voltants de València. La seua extensió dóna per organitzar ahí una bona
ruta circular de cap de setmana. A l’hora de dissenyar-la descobrim la
possibilitat d’incloure en una jornada l’ascensió a les 5 muntanyes que superen
els 1000 metres en aquesta serra. Eixint d’Aín (en l’extrem oriental de l’Espadà)
podem anar enganxant els 5 sostres fins arribar a Torralba del Pinar, on és
possible quedar-se a dormir en uns apartaments. El diumenge es pot fer la
tornada pel GR-36, que travessa el massís d’Espadà i passa per les dues
localitats. Per facilitar la logística el divendres es traslladem ja a sopar i
dormir en Torralba.
13 i 14 de maig de 2017
1ª
jornada: Aín - Torralba del Pinar pels
cinc milers
A les 5 de la nit estem en peu,
desdejunant en els apartaments, de manera que a les 6 estem en marxa amb els cotxes
cap a Aín. Haguérem volgut començar a caminar més prompte -per disposar del
màxim de temps per a cobrir la ruta del dia- però són les 7:05 quan comencem a
caminar des de la plaça d’Aín.
 |
| Aín |
Fa fresqueta de matinada, però
prompte entrarem en calor. Ja tenim el sol fora, però només eixir del poble el
bosc ens cobrirà i la pujada resultarà còmoda.
Allà dalt vegem el castell de Benalí, però a bon ritme
prompte superem la seua cota. El camí és bo
i no té una pendent excessiva.
Predomina el pinar però van
apareixent les sureres característiques d’aquesta zona. El paisatge és molt
verd, amb prou humitat. En una horeta estem cal Coll d’Ibola, per on passa la carretera. Ahí (786 m.) agafem la
senda cap al Pic d’Espadà.
 |
| Coll de la Ibola |
La primera part de la senda és
planera. Després va agafant pendent i travessem una bona pedrera.
Després el camí s’empina molt, amb un
petit tram de terra i pedra menuda que rellisca un poc.
rompte ens plantem dalt de la muntanya. Deixem a la dreta cotes
menors (Gurugú i Peña Pastor), adreçant nos a coronar el Pic Espadà (1.099 m.), el tercer cim per altitud, però sense dubte
el més bonic.
 |
| Pic Espadà (1.099m) |
 |
| Al fons destaca el Penyagolosa |
A les 9:20’ estem dalt. És un cim
rocós i estret; no és fàcil posar per a la foto. Després gaudim un poc de les
magnífiques vistes i -seguint la senda- iniciem un petit i pronunciat descens
per la vessant nord.
En uns minuts la senda gira a
l’esquerra i marxem un poc per baix de la carena en direcció al seu extrem NW.
Passem sota un vèrtex geodèsic i tornem a descendir. Davant nostre tenim la
cota màxima de la Serra d’Espadà: La
Ràpita. Parem a esmorzar en unes roques a meitat de la baixada.
 |
| Baixant del Pic Espadà, darrere de nosaltres el pròxim objectiu, La Ràpita |
Sobre les 11 arribem a la Nevera de Algimia, molt ben conservada.
Des del Collado de la Nevera (a 724
m.), que està al seu costat, iniciem l’ascensió a La Ràpita. En una estona
pugem sobre la primera de Las Dos Tetas.
Sobre la més oriental destaquen algunes de les moltes trinxeres de la guerra
civil que anirem veient per tota la serra.
 |
| Nevera de Algimia |
 |
| Pasem per damunt d'una de Las Dos Tetas |
 |
| Restes de trinxeres |
Hi ha alguna
mínima baixada i
seguim pujant. Darrere podrem veure la carena del Pic Espadà. Els núvols ens protegeixen prou del sol, però la calor va molestant.
També els arbres abundants ens cobreixen
a sovint. De tanta vegetació no veurem
el cim fins que arribem ahí, al punt exacte més elevat. En realitat aquesta
cota màxima La Ràpita (1.106 m.) sembla una ampla explanada, amb restes molt
evidents de trinxeres i fortificacions de la guerra civil.
 |
| Cim de La Ràpita (1.106m) |
 |
| Vista cap a la Mediterrània |
 |
| Trinxeres al cim |
Després de les fotos i un petit
descans dintre de la trinxera cimera,
anirem a pel tercer pic, que vegem enfront al NW, més baix i rodonet, el Lastra. Emprenem la baixada, primer en
direcció nord.
 |
| Pic i carena de l'Espadà |
Allà davant es veu el poblet de Villamalur, però prompte deixem de tenir
vistes doncs el bosc es torna a tancar al voltant nostre.
 |
| Allà davant es veu el poblet de Villamalur, al fons el Penyagolosa |
En 20’ arribem a un petit coll (a 914 m.), molt proper
al Collado de Cuatro Caminos.
 |
| Pal senyalitzador al coll dels 914m |
A partir d’ahí comencem de nou a
pujar. Pèro serà sols com un petit escaló, que ve seguint per un breu descens
ja en direcció oest, cap al Lastra que
vegem davant nostre. Al nord la cèlebre torre del Penyagolosa domina tot l’interior de Castelló.
Comencem ja una ascensió continuada,
que vorejarà un poc la muntanyeta per la cara nord abans de pujar cap al cim de
manera molt directa. Però són pocs metres i en no res estem dalt. Coronant aquest tercer cim (a les
14:00 h.), no resulta fàcil trobar la seua cota màxima (1.042 m.). La Lastra també és prou planer per dalt i
la densitat de la vegetació no facilita el descobriment d’unes pedretes i un pal que sembla que serveixen de fita cimera.
Pels arbrets que hi ha, tampoc
resultarà senzill fer- nos la foto de grup en sobre aquest tercer pic de
mil de l’Espadà. Però, d’una manera un
poc apurada...
 |
| Cim de La Lastra (1.042m) |
Amb el cim al pot
seguim la marxa, que queda tela encara.
Hem superat bona part del desnivell però passa de les 14 h. i ens queda la
meitat de la distància.
Tenim per davant 4 km. en els quals
baixarem uns 400 m. En poc més de 30’ arribem a la Nevera de Carro, un bon lloc per parar a dinar.
 |
| Nevera de Carro |
 |
| Foto de grup |
El cel s’ha anat tancant i una
nuvolada grisa amenaça amb deixar caure aigua... Seguim la marxa i esperem que no ens pille.
Els cims anteriors estan prou
separats dels dos que ens resten. El nostre descens acaba arribant al fons
d’una ampla vall (a 658 m. d’altitud). Allà lluny, en direcció nord, divisem el
dos cims que falten. Aproximant-nos fins i tot creuarem una carretereta per la
qual circulem un poc. Després s’accentuarà el problema del dia: la gran
quantitat d’arbres caiguts per les nevades; per avançar ens obligaran a
fer mil virgueries en la ruta. També passem per llocs amb major
humitat i vegetació més densa, amb moltes falagueres.
Ens hem pegat una bona suada durant la jornada però ara la temperatura
és millor i no costa tant avançar. Anem rodejant pel nord la muntanya i
ascendint poc a poc. Prompte superem els quasi 200m. de desnivell i a les 19:30
estem al 5è cim, el pic Pinar (1.102
m.).
 |
| Pic Pinar, darrere d'esquerra a dreta destaquen l'Alt del Pinar, Pic Espadà, La Ràpita i La Lastra |
 |
| La Colla de Benimaclet ja té els cinc milers d'Espadà |
Des d’aquest punt tenim una bona
panoràmica de la major part del recorregut que hem fet durant la jornada.
Gaudim de les vistes i iniciem el descens. Primer per la mateixa senda que hem
pujat i després ja directe al poble, en direcció nord. Com el altres moments,
tornarem a trobar molts arbres caiguts que dificultaran prou el descens.
 |
| Torralba del Pinar |
Així, un poc
més i se’ns fa de nit de camí. A les 20:30 estem al poble: directe a la cervesa!
Una bona dutxa i tornem a sopar al bar, a recuperar bona
part de les energies consumides.
 |
| Alt
del Pinar, Pic Espadà, La Ràpita i Lastra des del darrer cim (Pic Pinar) i
trajectòria de la jornada |
2ª jornada: Torralba del Pinar - Aín pel GR-36
Aquesta nit hem pogut dormir un poc
més. A les 7 estem en peu, desdejunem i a les 7:30 estem a la porta dels
apartaments a punt per iniciar la ruta.
Eixim del poble pel GR-36 i el
trajecte resulta molt agradable, planer i verdet.
La jornada no és exigent però volem
comprimir-la en el matí, per poder arribar a dinar a Aín. I això ens farà anar
un poc accelerats, sense perdre temps.
 |
| Añadir leyenda |
En quasi dos hores estem a l’àrea
recreativa de Villamalur. Tenim
enfront el poble, però queda massa apartat i en alt, així que no ens podem
apropar a prendre un cafenet. Peguem un mosset als banquets de l’àrea i
continuem endavant.
Després de la pista passem a una
senda que travessa un pinar amb arbres ben alts. A les 11:30 arribem al Mas de la Campana. La Font de Felipo està uns metres abans i
ens vindrà molt bé.
Front al Mas
fem una bona parada per esmorzar. Ens queda una bona tirada, però
portem la mitjana ajustadeta. Esperem arribar a temps per dinar al restaurant
d’Aín.
El tram següent del GR és també ben
frondós, com la major part de la ruta. Algunes sureres són espectaculars.
L’ombra suavitza el nostre camí.
A les 13:10 entrem Alcudia de Veo per la Fuente de San Pedro. Voregem el poble,
que té al costat grans basses de rec.
Eixint seguirem durant un bon tros una
sèquia, fent equilibris de vegades.
Per aquest peculiar
caminet arribem davant la petita localitat de Veo. Ahí la senda gira al sud, baixa un poc pel costat d’uns
bancals de cirerers i arriba al fons de la vall (a 380 m. d’altitud). Tenim per
davant 30’ de la darrera pujada (afortunadament, per l’ombra!), fins un petit
collet on fem una paradeta.
Avancem un poc més i veurem al front
la nostra meta, Aín. Amb 30’ més de baixada entrem al poble a les 15h. Justet!
Tenim els cotxes a la plaça. Una
rentadeta a la font, ens canviem un poc i al Molí del Duc a dinar. Amb un bon menú i cerveses posem un bon final
a les dos jornades de l’Espadà Integral.
Dades de la ruta
|
Ascens
|
Descens
|
Distància
|
H.
de marxa
|
1r
dia
|
2.038 m.
|
1.800
m.
|
27
kms.
|
12’5 h.
|
2n
dia
|
823 m.
|
1.067
m.
|
20
kms.
|
6’5 h.
|
Ruta en wikiloc
Perfil 1r dia
Perfil 2n dia
Equip excursionista:
Inma, Emili, Javi, María, Julio, Hipòlit, Miguel, Eulàlia,Vicent, Jorge
i Joan.
Nivell d’exigència: Molt
alt
“L'home mai sap del que és capaç fins que ho intenta” ( Charles Dickens)
