diumenge, 26 de març de 2017

L'ASSAFOR - RUTA VERDA DEL SERPIS


Alt de l'Assafor - Ruta Verda del Serpis


Data d'eixida: 26/03/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, María, Emili, Julio, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 15,5 Km.
Durada: 4 hores 39 minuts en moviment
Altitud mínima: 122 m.
Altitud màxima: 1.012 m.
Desnivell positiu acumulat: 945 m.
Dificultat: Fàcil.

Ruta en Wikiloc

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16964507


Excursió per la Serra de l'Assafor


Eixim de Benimaclet rumb a Vilallonga un grup reduït de sis persones i dues gosses, són les 7,30 del matí. Una integrant s'està recuperant d'una lesió en un genoll així que hem decidit iniciar l'excursió des de la cara Nord del cim seguint el PRV 42 i deixar per a una altra ocasió la ruta que parteix des de l'Est pel Refugi.
Arribats a Vilallonga prenem el camí de la Reprimala (pista forestal de Vilallonga a l'Orxa), aprofitem la font per a agafar aigua i seguim la pista direcció l'Orxa, a l'altura de la pedrera deixarem un vehicle - d'aquesta manera ens alliberem de fer al voltant d'uns 4 km. per asfalt- la senda comença a l'altura del Tossal de Tarsan on localitzarem un pal indicador. 

Punt d'inici. Trovarem un pal senyalitzador a la vora del camí de Vilallonga a L'Orrxa

Des d’aquest punt iniciem un ascens molt pronunciat entre una densa vegetació de matoll i sempre amb l’olor a romer, timó o pebrella. Les vistes cap al Benicadell d'una banda i la zona costanera de la Safor i el Montdúver per l'altre són espectaculars en aquesta part de l'ascensió. Pel sender ben marcat aconseguirem la part alta del circ que anirem recorrent ara entre densa vegetació de carrascar i per moments amb un pendent més suau. Passarem per diversos canals, algun d'ells seria pel qual haguérem ascendit en cas d'haver fet la ruta des de l'interior del circ. De sobte, la finestra de la Safor, tot just davant nosaltres, cal fer una parada i mirar per la finestra, bé!! al cas fer-se unes fotos. Un poquet més d'ascens i arribarem a l'alt de Penya Roja i a continuació en una breu baixada entre matolls aconseguir la Cava. És l'hora de l'esmorzar, al costat del que queda de la cava ens asseiem per a donar un mos i uns glopets de vi.


Vista del Benicadell

Vista del Montdúver

La pujada es prou forta

Seguim ascendint cap a la part alta del circ

El Racó del Duc baix i al fons el Montdúver

 
Entre carrasques

 I seguim pujant

Acostant-nos a la part alta

A la vora del circ
 
Pujant cap al Pas de la Nevera

Finestra de la Safor

Pla de la Nevera

Nevera de la Safor

Esmorzar a la vora de la cava

Des de la cava ix una senda cap al sud-est que puja entre matolls i carrasques fins el cim de l'Assafor (1.012 metres) des d’on podem observar les Valls de Gallinera i d’Alcalà, separades per la Serra Forada,
i es pot veure el Montgó, el Cavall Verd, el Bèrnia, el Puig Campana, l'Aitana, el Pla de la Casa, el Montcabrer o el Benicadell entre altres.
Camí del cim

Vèrtex de l'Assafor (1.012m)

Foto de grup al cim i al fons el Benicadell


http://www.uv.es/jabaser/Assafor/360 Assafor.html
Panoràmica 360°



Vista cap a la costa; baix la pedrera del circ, a la dreta Vilallonga, a l'esquerra la Serra d'Ador, al fons a l'esquerra Gandia

Tornem a baixar fins al Pla la Nevera i seguim ara la senda que contínua per l’oest, l'esquerra. En aquest bonic entorn podrem trobar un parell d’avencs. El més espectacular és l’avenc de les Cassoletes o del Manco – a l’Est de la cava - . Conten els majors que antigament els ramaders hi deixaven queviures perquè es conservaven millor a l’interior d’aquestes simes o escletxes naturals.

Seguirem per un sender no sempre ben definit però fàcil de seguir sempre en descens per tota la lloma de la muntanya i tenint com a referència el Benicadell fins a aconseguir el pla de la Cova Negra on trobarem un panell informatiu, un xicotet bevedor i una pista forestal que parteix a la nostra dreta però nosaltres anirem just en direcció oposada per un sender que veurem a la nostra esquerra.
Seguirem aquesta senda que transcorre dins d'un xicotet tàlveg fins a aconseguir la Font dels Òlbits. Arribem a aquesta font i zona recreativa. Des d'allí descendim per una escalinata de pedra, al costat dels paellers, i prenem una pista forestal al costat de la font i d'una taula amb bancs.
Seguim la pista uns 800 metres fins a l'encreuament amb el camí de L'Orxa a Vilallonga (el mateix on tenim els vehicles), prenem aquest camí asfaltat cap al nord-est uns 900 metres fins a localitzar una pista forestal que descendeix per la nostra esquerra i que està senyalitzada amb indicacions cap a la Font de la Serquera.
Baixant per aquesta pista forestal un parell de quilòmetres arribem al Refugi de la Serquera. És un xicotet refugi obert en molt bon estat, a l'exterior un parell de taules de pícnic que vénen molt bé per a acomodar-nos i menjar. Remenat de faves, tonyina amb tomaca, tramussos i altres deliciosos menjars acompanyat de bon vi i en un entorn natural, tot un plaer. 
Baixant pel Pla de la Nevera

Direcció de referència, el Benicadell

Vall de la Gallinera i al fons la Serra de Mariola

Prop del Pla de la Cova Negra

Zona recreativa de la Font dels Òlbits

Zona recreativa de la Font dels Òlbits

Eixim per la pista forestal de la Font dels Òlbits buscant el camí de l'Orxa a Vilallonga

Pista cap a la Font de la Serquera

Refugi de la Serquera
Reprenem la marxa retrocedint el camí uns 100 metres fins a un pal senyalitzador amb indicacions cap a la Fàbrica de l'Infern - haurem passat al costat en baixar cap al refugi-.
Seguint la sendera en fort descens aconseguirem el llit del riu Serpis al costat de la fàbrica, es tracta d’una molt interessant construcció del segle passat amagada a l'ombra de dos esvelts pollancres, junt a la capella en ruïna un distingit cedre i un enlairat bosquetó de pi pinyoner. -El Racó del Duc, un espectacular congost que recorre el riu Serpis entre els pobles de l'Orxa i Vilallonga, ha estat durant dècades un espai molt utilitzat per l'home. Pel riu han passat i viscut llenyataires, llauradors, caçadors, pescadors, recol·lectors i carboners, així com viatgers, vigilants i treballadors del ferrocarril. Però la major ocupació humana del paratge es va donar entre finals del segle XIX i principis del XX, quan els marges del riu estigueren habitats per les famílies dels vigilants i treballadors d’una sèrie minicentrals hidroelèctriques, conegudes a la zona com les fàbriques de la llum, muts testimonis d'unes formes de vida hui desaparegudes-.
El sender amb prou pendent

Arribant a la fàbrica

Església en ruïna

Llit del riu Serpis
 
Ara tan sols ens queda seguir l'antic traçat de les vies del tren que comunicava Alcoi amb el port de Gandia. La vall s’estreny, estem endinsant-nos en l’Estret de l’Infern, davant nostre destaca la cova dels Porcs. Als pocs metres, el camí gira bruscament cap a dreta. A la nostra esquerra discorre l’impressionant barranc de l’Engima, bancals de tarongers abandonats enjardinen l’itinerari junt a la Garrofera, una antiga casella del ferrocarril, la número 15, que rep el nom i l’ombra d’un antic i gran garrofer. Al poc travessem el primer túnel, la Mina de la Garrofera, el més curt, de només 20 metres. Seguint el camí, a la dreta, vora la desembocadura del barranc de la Parra, comença la senda de la font de la Mata. Un pal senyalitzador indica que per ací discorre el PR CV42, de fet seguint aquesta sendera ens portaria fins al lloc des d'on hem iniciat l'excursió però el nostre propòsit és recórrer la via verda. Sobre el riu s’eleva, envoltat d'altius i enormes xops, l’assut de Morú i sobre una roca que hi ha al mig del riu podem albirar un agró. Arribem a la boca del segon túnel, la Mina de Morú, de 30 metres. Passarem per trams de trinxeres, elevats murs de pedra amb més de tres metres d’alçària en alguns trams. Crida l’atenció uns característics orificis laterals que suposem utilitzava la gent per a amagar-se quan passava el tren, algunes amb necessitat urgent de tasques de restauració. A continuació, a la dreta, el riu crea un gran meandre verd i fresc, per on ja no hi discorre l’aigua i arrelen els albers i els roldors, creuarem un antic pont de pedra; a la esquerra advertirem l’existència de l'última central que va funcionar al paratge, la Fàbrica del Racó del Duc. El camí s’encaixona voltat d'el·laborades trinxeres, passarem al costat d'una altra caseta del ferrocarril, la número 16, mig assolada. Si ens hi fixem, dalt la muntanya a l’esquerra, divisarem la cova del Racó del Duc. Ací el riu forma un meandre considerable; es tracta d’una zona sedimentària on hi ha plantacions de tarongers, un aqüeducte i l'antic corral d'Onofre, El Racó de la Tardada. Poc després trobarem el següent túnel, la Mina d’Onofre, de 130 metres – aquest i el següent túnel tenen respiralls que aporten un poquet de claror- superat aquest pas subterrani arribem al paratge del Salt de la Cavatorta i tras vorejar un meandre penetrarem pel últim dels túnels, conegut com la Mina Llarga o Fosca; amb 250 metres és el més llarg dels túnels del trajecte Vilallonga - l’Orxa. Es fa aconsellable anar equipats algun tipus de llanterna que il·lumine el recorregut perquè hi existeix un tram on la foscor es torna quasi absoluta. A poc més de 150 metres de l’eixida del túnel el camí es divideix, tots dos ens conduiran al mateix lloc, el de la dreta serveix per al pas de vehicles així que continuem pel de l'esquerra que a més és continuació de la Via Verda. El camí finalitza en una zona de xalets on ara asfaltat ho seguim, veiem per on seguia a l'esquerra l'antiga via de ferrocarril doncs queden en peus uns pilars de pedra. Seguim ara pel camí asfaltat en ascens un kilòmetre fins arribar al camí de Vilallonga a L’Orxa.
Túnel de la Via Verda

L’assut de Morú i sobre una roca que hi ha al fons al mig del riu podem albirar un agró



Tram de trinxeres (murs de pedra)


Ruta preciosa, hem gaudit d'un dia estupend pel la Serra de l'Assafor, hem vist aquest curiós circ format pel riu Serpis i hem pujat al seu cim 1.013m. i hem completat el recorregut pel Racó del Duc seguint l'antiga línia de ferrocarril que unia Alcoi amb el grau de Gandia.
Des del més alt hem gaudit d'una fantàstica panoràmica des d'on podíem distingir el Montgó, el Bèrnia, el Cavall Verd, el Puig Campana, l'Aitana, el Pla de la Casa, la Font Roja i per descomptat l'objectiu del pròxim diumenge, la Serra de Mariola. T'apuntes?

Àlbum complet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada