Propera eixida 17/12/2017: LA SÉQUIA DEL DIABLE I LA ECOSENDA DE LES COVES DE LA FALÇ

Sols als més agosarats senderistes els serà permès entrar en els dominis del Diable: Ruta a l'Alt Millars


Data: diumenge 17 de decembre de 2017
Lloc de l'excursió: Circular per l'Alt Millars a la Serra de Gúdar (Sant Agustí-Rubielos de Mora)
Hora d'eixida: 08:00 AM es prega màxima puntualitat

La ruta proposada se centra en tres paratges d'especial interès, l'estret del riu Millars, que recorrerem un curt sector amb l'ajuda de la sèquia del Diable, la Penya de la Rocha, una talaia que ens situa a 912m. d'altura amb excel·lents vistes cap al curs del riu Millars i finalment el tancat i frondós barranc de La Falç, al que accedirem mentre gaudim d'un bonic bosc de quejigos.

Són paratges de gran bellesa poc coneguts i per tant poc freqüentats .

Sectors amb senders poc definits que vorem desaparèixer, trams per orientació que en moments es tornen incòmodes i algun que un altre pas exposat seran alguns dels aspectes que eleven un punt el nivell de dificultat d'aquesta ruta, per la qual cosa s'ha de tenir en compte per a les persones que no estiguen acostumades a aquest tipus de terrenys.



Resum i dades de la ruta:

Tipus de ruta: Ruta circular
Nivell de dificultat: Moderat-Alt
Distància: 16 km
Desnivell acumulat: 613 mts



Material necessari:

Calçat de muntanya
Roba d'abrigar i impermeable
Aigua
Esmorzar i dinar
Protecció per al sol


Per a l'organització és necessari que aviseu prompte (uns 3 dies abans) enviant un correu electrònic o per Facebook. 

Organitzador: Javier





Colla Excursionista Benimaclet
Av. De Valladolid 42, baix. València, 46020

Almedíxar-Barranc d'Almanzor-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera

Circular per Almedíxar


Data d'eixida: 26/11/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, Maria, Karmela, Emili, Julio, Javi i les gossetes Paff i Tanna
Distància recorreguda: 15,57 Km.
Durada: 4 hores 02 minuts en moviment
Altitud mínima: 405 m.
Altitud màxima: 938 m.
Desnivell acumulat: 708 m.
Dificultat: Fàcil.

Ruta en Wikiloc





Excursió: Barranc d'Almanzor-Coll d'Íbola-Cerro Gordo-Barranc de Falaguera-Masía Mosquera

La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià. Gran part de la serra forma el Parc Natural de la Serra d'Espadà.
Localitzada entre les comarques de l'Alt Millars, Alt Palància i la Plana Baixa, la serra d'Espadà discorre entre les conques dels rius Millars i Palància, al sud de la província de Castelló. A la serra d'Espadà, hi ha restes d'antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu, castells musulmans, naixements de petits rius i diverses fonts.
Declarada parc natural, n'és un dels espais naturals millor conservats de tot el País Valencià. La serra d'Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d'alzines sureres
(Quercus suber).
 
Clareja, partim de Benimaclet amb temps ennuvolat però conforme ens acostem a la serra d'Espadà els núvols desapareixen, arribem a Almedíxer i deixem els vehicles en les proximitats de la plaça de l'ajuntament, cal abrigar-se, el termòmetre marca vuit graus.
En arribar busquem on comprar unes barres de pa i seguidament iniciem l'excursió.

Des de la plaça de l'ajuntament seguim per el carrer Sèquia per a després perl carrer Barri ens dirigim cap al Barranc de l'Almanzor
Eixim de la població per una pista de ciment

Font de l'àrea Els Pins
Des d'Almedíxer seguim per una pista de ciment que en uns 800 metres ens porta a l'àrea recreativa Els Pins . Aprofitem la font que hi ha per a emplenar cantimplores.
Seguirem barranc a dalt, l'orientació nordoest ens porta de moment sempre per l'ombría, doncs el sol no arriba al fons del barranc. El començament de ruta resulta fàcil doncs és un agradable passeig entre xicotets camps de cultiu d'ametlers i sobretot oliveres i vessants densament poblats de sureres i pins
.
Ha de ser ara al novembre quan arrepleguen l'oliva doncs al llarg del camí anirem trobant a gent fent la recol·lecció.
Els oficis de la Serra Espadà: les carboneres 
Després de l’expulsió dels moriscos en 1609 la Serra Espadà, durant els últims segles, va viure una economia de subsistència aprofitant els recursos que oferia el seu entorn. Aquest entorn, muntanyós, amb abundància de precipitacions, amb sistemes de reg heretats aprofitant la verticalitat del medi, amb terrenys densament abancalats per al cultiu de regadiu, amb grans extensions ocupades per boscos de sureres i pins, oferia diferents possibilitats de subsistència. Així van aparéixer distints oficis com l’elaboració de calç en els forns de calç, la producció de carbó vegetal en les carboneres, l’extracció de suro, l’arreplega, transport i emmagatzemament de neu en les neveres, la mineria, el treball de l’espart, etc.
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la intensificació del carboneig degut a la demanda de la indústria metal·lúrgica, i dels trens i vaixells de vapor, va produir una forta desforestació en algunes parts del País Valencià. A partir del 1918 el carbó vegetal va ser substituït pel carbó mineral britànic. En la Serra Espadà el principal arbre utilitzat era la surera, però afortunadament com el seu suro es comercialitzava a preu elevat, este arbre va ser respectat i no es va produir una desforestació tan severa.
A meitat del segle XX s’acaba el carboneig perquè deixa de ser rendible.

La duració de la cocció de la carbonera podia durar una o dos setmanes, o inclús més segons la seua dimensió. Durant este temps no es podia abandonar perquè era necessari estar pendent d’ella a totes hores per a aconseguir que la combustió es realitzara convenientment. Els primers dies s’alimentava amb major freqüència, i posteriorment es jugava amb l’obertura i tancament de les gateres per a controlar l’aire d’entrada adequadament i evitar que el carbó es transformara en cendres.Al llarg de tot el procés de producció el carboner havia de romandre present, per això es construïen xicotetes casetes de pedra seca on albergar-se de les inclemències i poder dormir. Podem intuir la duresa de l’ofici.

La Castanyera
Continuem per la pista i en uns minuts arribem a un desviament a la dreta cap a la Castañera (Castanyer Monumental multitronco de més de 400 anys d'edat).

Poc abans de finalitzar el camí arribem a la Font d'Almanzor (1:30 h.), ara canalitzada per a proveir al poble. En aquest punt la pista es converteix en senda i ens endinsarem en una de les zones més boniques de la ruta travessant el barranc diverses vegades i gaudint d'una gran diversitat vegetal fins a eixir a una pista forestal (1h des de la Font d'Almanzor) que prenem a la dreta.

Surera


Arrivant a la pista d'Íbola comencem a rebre els primers raig de sol
En el camí de Íbola al costat d'uns bancals d'ametlers fem una parada per a esmorzar. Fet bon ús dels entrepans i el vi seguirem pel camí fins a arribar al coll d'Íbola -no fa molt passem per ací camí dels cinc milers-, creuant la carretera localitzarem la senda de pujada al Cerro Gordo.
Comencem a pujar des del coll d'Íbola


Durant la pujada podrem gaudir d'unes estupendes vistes cap al barranc d'Almanzor i del cim de l'Espadà


Barranc d'Almanzor, Almedíxar i al fons Segorb i la vall del Palància

Castell de Benalí i Aín, vista cap a la vall del Millars
Des del coll d'Íbola tan sols queda superar un còmode ascens d'uns 150m. per a aconseguir l'alt del Cerro Gordo (938m). Des d'aquest cim tindrem una magnífica panoràmica cap a les dues conques que delimiten aquesta serra, la del Paláncia i la del Millars.
Cim del Cerro Gordo (938 m.)

El grup amb l'Espadà darrere

Clic en l'imatge per a vore una panoràmica 360° des del Cerro Gordo:
panoràmica 360°



Ens dirigim cap al coll que es veu entre els cims de Penyablanca a l'esquerra i el Mosquera a la dreta

Cerro Gordo

Baixant pel cordal cap al coll que es veu davant, cim del Mosquera enfront

Surera de nombroses troncs
Aconseguit el coll tan sols queda seguir una senda que al principi zigzaguea en pronunciat descens fins a arrivar al llit del barranc de la Falaguera. La senda ens endinsa per un paisatge immens i selvàtic on destaquen les sureres, molts d'elles de considerables dimensions fins a la masia Mosquera, antic centre de producció del suro.





Masia Mosquera, antic centre de producció del  suro

Des de la masia parteix una pista, a uns 200m. trobarem un encreuament -el camí que ix a l'esquerra recorre tot el barranc de la Falaguera fins a la població d'Assuévar- seguirem per la pista que ens portarà fins a la carretera que uneix Amedíxar i Ahín, ja de nou en la vall del barranc d'Almanzor, ara ens dirigirem carretera a dalt uns 400m. fins a localitzar una sendera que de nou ens introdueix per un impressionant bosc i que en pronunciat descens ens porta fins al fons del barranc al camí que hem recorregut hores abans. Seguirem el camí fins al poble, no sense abans fer una parada en la zona Els Pins per a menjar.
Aprofitem el pas per Almedíxer per a comprar unes garrafes del apreciat oli que es produeix en aquesta serra, en altres ocasions havia sigut formatge.



Ruta fàcil molt interessant en la qual el tram del barranc de la Falaguera i Masia Mosquera valen per si sols l'esforç de la mateixa. I per descontat el barranc d'Almanzor no defrauda.

Fins prompte

 Àlbum fotogràfic (clic ací)



 

Propera excursió: Ruta per la Serra d'Espadà

RECORREGUT CIRCULAR PER LA SERRA ESPADÀ


ATENCIÓ AL CANVI DE DATA: diumenge 26 de novembre de 2017
Data: diumenge 12 de novembre de 2017
Lloc de l'excursió: Circular per la serra Espadà (Almedíxer)
Hora d'eixida: 08:00 AM es prega màxima puntualitat



Ens apropem a la població d'Almedíxer, coneguda per la qualitat de l'aigua de les seves fonts i pels seus carrers estrets i encalats.
La ruta comença del mateix poble i ens portarà per una pista forestal on podrem visitar un castanyer i gaudir de la frondositat del barranc d'Almansor.
Aquesta pista ens dura fins al coll d'Ibola on travessant la carretera agafarem una senda amb forta pendent fins al cim del Cerro Gordo. Aquí tindrem bones vistes als pics del voltant (Espada, Batalla, etc).
La baixada la farem fins al coll de Penyes Blanques i al Barranc de la Falaguera i la Masia Mosquera, conegut com un dels millors barrancs on gaudir de les sureres típiques d'aquesta serra.
Baixarem fins a una font des d'on comença una pista forestal que en suau ascens ens dura altra vegada a la carretera Almedíxer-Ain. Ací pujarem uns metres per ella fins a trobar una senda que amb forta baixada ens dura a la pista del barranc d'Almansor i a Almedíxer.
Resum i dades de la ruta:

Tipus de ruta: Ruta circular
Nivell de dificultat: Moderat
Distancia: 17,8km
Desnivell acumulat de pujada: 1.140 mts
Desnivell acumulat de baixada: 1.140 mts


Material necessari:

Calçat de muntanya
Roba d'abrigar i impermeable
Aigua
Esmorzar i dinar
Protecció per al sol


Per a l'organització és necessari que aviseu prompte (uns 3 dies abans) enviant un correu electrònic o per Facebook. 
Soci organitzador: Julio





Colla Excursionista Benimaclet
Av. De Valladolid 42, baix. València, 46020

Sender Botànic Reconco a Biar

Sender Botànic Reconco a Biar


Data d'eixida: 15/10/2017
Excursionistes: Inma, Alicia, Ana, Fina, Joan, Emili, Mikel, Ximo, Joan, Juan Carlos, Luis, Javi i la gosseta Paff
Distància recorreguda: 10,69 Km.
Durada: 3 hores 11 minuts en moviment
Altitud mínima: 759 m.
Altitud màxima: 1.211 m.
Desnivell acumulat: 503 m.
Dificultat: Fàcil.

Ruta en Wikiloc

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20338483


Excursió pel Sender Botànic del Reconco (Biar)

La serra de Biar està situada a l'interior d'Alacant en la comarca de la conca alta del Vinalopó, entre les valls de Beneixama i Biar en la part més occidental de la comarca de l'Alcoià. Cap al nord està delimitada per la serra de la Solana, cap a l'est per l'alt de Biscoy, al sud per les serres de Castalla i la Argueña i cap a l'oest per la serra del Frare. El seu punt culminant és el Reconco amb els seus 1.210 m., sent una talaia privilegiada per a contemplar bona part de les muntanyes alacantines: Maigmó, Montcabrer, la Replana, el Despeñador o la Blasca, doncs la seua posició orogràfica entre dues valls així ho permet. 
El recorregut que proposa el sender té dos al·licients fonamentals, que són el paisatgístic i el botànic, sense que falten uns altres que la naturalesa del lloc aporta espontàniament.
Santuari Mare de Déu de Gràcia. Lloc d'eixida
 
   Eixim de Benimaclet a les vuit del matí directes per l'autovia interior d'Alacant i poc abans d'arribar a Villena ens sorprèn una intensa boira, a més els indicadors de temperatura marquen 9 graus, serà el que ens espera? Aiiiiii,que he vingut amb roba d'estiu!
Arribats a Villena la boira a desaparegut i el sol brilla amb intensitat, el termòmetre comença a pujar. Ufff!
A Villena eixim de l'autovia i busquem la carretera de Biar, arribats allí busquem la carretera CV-799 direcció Ibi-Castalla i a l'altura del col·legi públic, en la rotonda, hi ha cartells indicant el Santuari Mare de Déu de Gràcia.
En arribar al Santuari trobarem una esplanada al costat d'una font i unes instal·lacions de pícnic on deixarem els vehicles.


Esplanada, font i instal·lacions de pícnic, ón deixarem els vehicles
  Al costat de les instal·lacions on hem aparcat hi ha panells informatius dels PR locals, el nostre recorregut segueix les indicacions del PR-CV 55 direcció a la Font de Soriano.

Deixem el Santuari a les nostres esquenes i iniciem la pujada que en aquesta primera part és relativament forta.

Iniciant el recorregut

La pujada en aquesta primera part és relativament forta

Durant la pujada a les nostres esquenes podem observar Biar i destacant el seu castell
Vall de Biar, al fons Villena
Arribant a la pista on està el dipòsit d'aigua. Des d'ací podem observar les antenes que és troben en el cim del Reconco
 Una vegada ens trobem amb la pista veurem un dipòsit d'aigua, seguim per la pista de terra seguint les traces del PR-CV 55.
Ens trobem en el paratge de Fontables, aproximadamente a 1,5 km. passarem per la Font de Soriano, fem una parada, al costat de la font hi ha una bassa amb aigua però de la font no ix ni una gota.

Font de Soriano, fem una parada per esmorzar
 Passada la font en pocs metres trobarem dues creus de camí els quals prenem per la dreta seguint les marques del PR-CV 55 fins que arribem al costat del panell del Sender Botànic, és ací on deixem el PR a la nostra esquerra i seguim per la pista fins que trobem un pal indicador del Sender Botànic.

 Inici del Sender marcat per un pal indicador

 Comencem a pujar pel cordal de la Serra del Reconco, al llarg del recorregut de la senda anirem trobant panells informatius de la flora així com un de les panoràmiques.
La part de la ruta del sender  botànic  abasta uns 2 quilòmetres de recorregut, dins de l'espai de la micro-reserva del Reconco que abasta unes 14 hectàreas, on amb moltes d'aquestes plantes hi ha panells indicadors de les seues característiques: timó, coscolla, carrasca, ginebre, argelaga borda i verda, petorrera, coixí de monja, pi carrasc, savina borda, espart verd, romaní o xara blanca; són algunes de les espècies que ens trobarem. 
Al final de la senda ens trobem amb una pista d'asfalt, seguint aquesta ens condueix al Pic Reconco. Podria ser una magnífica talaia on poder observar tot els voltants, però una caseta de vigilància i sobretot l'embull d'antenes impedeix les vistes panoràmiques.

Paratge del sender Reconco

Llegint un panell informatiu d'alguna planta


Llegint un altre



i seguim pujant

Panoràmica cap a el Pla d'Onil

Foto de grup en el cim del Reconco

Vista des d'el cim cap a Biar i la vall

Vista des d'el Reconco cap la Mariola

Baixant per la pista asfaltada


Arrivant al punt d'inici, vista de Biar

Ruta preciosa, hem gaudit d'un paisatge eminentment mediterrani, típic del sud-est peninsular amb escasses pluges, elevades temperatures estivals i hiverns curts, però freds. Els abancalamientos i terrasses per a aprofitament agrícola són constants, sent els ametlers i les oliveres la principal producció agrària, cada vegada menys important.
La pistes, els camins i la sendes que hem recorregut tenen suficient vegetació i en diversos trams és molt frondosa, els pins, ginebres i carrascas ens han envoltat de forma molt agradable. A mesura que ens hem endinsant en la part específica del sender botànic, hem apreciat l'enorme varietat de plantes i arbustos que arreplega aquesta sendera, d'una gran importància botànica i ecològica. Tota una experiencia!!!

Us esperem en la propera eixida.

Àlbum complet