EL CASTELLAR - NAIXEMENT DEL RIU MILLARS
Data d'eixida: 24/04/2016
Excursionistes: Inma, María, Elena, Viki, Nuria, Alicia, Ana, Emili, Luis, Martín, Juan Carlos, Julio, Hipòlit i Javi
Distància recorreguda: 15,5 Km.
Durada:4 hores 37 minuts en moviment
Altitud mínima: 1.206m.
Altitud màxima: 1.677m.
Desnivell acumulat: 913m.
Dificultat: Fàcil (encara que cal tenir en compte que cal passar un xicotet tram amb fort pendent i d'altra banda la recomanació de disposar de mapa i/o GPS doncs hi ha diversos trams del camí sense senyalitzar o on la senda es perd).
Ruta en Wikiloc
Ruta circular al naixement del riu Millars
Tornem a la Serra de Gúdar, si
l'eixida inaugural de la temporada ens va rebre amb neu i una temperatura de
diversos graus sota zero, aquesta vegada ens acull amb cel cobert, molt vent i de
nou temperatura gèlida.
Ben proveïts amb jaquetes, guants
i gorres comencem l'excursió, partim del xicotet poble d’El Castellar. Per a
l'itinerari inicial aprofitem el sender local (marques blanc-grogues) que ens
acosta fins a la font de las Malezas, lloc de captació d'aigües per al
municipi. Eixim a buscar el camí del Chaparral que localitzem a uns 50m. a la
dreta eixint del poble per la carretera direcció Cedrillas. Passem al costat
d'una zona de pícnic i uns cartells informatius d’icnites -petjades de
dinosaure-.
 |
| El Castellar des del començament del camí del Chaparral |
 |
| Panells informatius sobre petjades de dinosaures i naixement de dos rius. Fa un fred que pela |
 |
| Castillo de El Castellar vist des de la zona de pícnic |
Seguim el camí fins a un pal
indicador, prendrem la senda que naix a mà esquerra fins a arribar a la confluència
de tres rambles on travessem el riu Malezas, cinturó fluvial de la població.
Des d'aquest punt, el camí es fa més perceptible, a l'una que va prenent
altura.
 |
| Remuntant el barranc sobre el riu Valbona |
 |
| Seguim remuntant el barranc que al principi transcorre a una xicoteta altura sobre el riu Valbona |
 |
| Poc després la senda transcorre al costat del riu |
 |
| Seguim per la senda al costat del llit |
 |
| En la confluència de les tres rambles. Ací remuntem per la lloma que veiem a la dreta. |
Ací finalitza el recorregut del
sender local, per la qual cosa ja no disposarem de les marques. Al costat de la
caseta de captació d'aigua unes parets rocoses serveixen para resguardar-nos
del vent, bon lloc per a esmorzar i a açò que anem.
 |
| Ens posem en faena, entrepà i bota de vi, açò sí, ben protegits del vent sota una bona paret rocosa |
A partir d’ací cal tirar mà del
mapa o del GPS, ja que anem a anar fora de camins durant bona part del que
queda del recorregut.
 |
| No hi ha senda, pugem muntanya a través. En aquesta zona la vegetació és escassa així que no resulta complicat |
Deixem arrere la caseta de la font
de las Malezas i continuem l'ascens per una tímida senda que ens trau del
barranc un poc més amunt a la nostra dreta. Aquesta la perdem ràpid i
dirigint-nos ara a l'est ens trobem amb una tanca per al ramat que no creuem i
seguim en ascens al costat d'ella fins a aconseguir el més alt del Cerro de las
Majadas. Des d'ací es contempla molt bones vistes, bonic lloc de pasturatge. El
lloc és privilegiat, conviuen vaques, bous, cavalls... espectacular.
Ens trobem amb la Molatilla, una
formació de penyes en la qual pel que sembla hi ha restes d'un poblat iber.
Continuem camí al costat de la tanca.
Descendim al costat del curs del
rierol per a remuntar després el curs principal del riu Millars i passar prop
del vertader naixement. Avançarem per una senda fins a trobar la confluència de
dos barrancs, abandonant-la cap al sud en una forta pujada per a endinsar-nos
en una preciosa zona de bosc. Avancem sense dificultat entre l'àmplia pineda
fins arribar a la font Diana.
 |
| Una vegada arribem al barranc del riu Millars avancem riu amunt i
prenem una senda que parteix del següent barranc que trobem en direcció sud
-a la nostra dreta- |
 |
| El barranc ascendeix per un bonic bosc de pi |
Seguirem durant un curt tram per
a dirigir-nos per una pista que trobarem a l'esquerra. Avançarem un bon tros per
la pista, ara clarament direcció sud en lleu ascens fins a arribar al mirador
del cinglo, una balconada impressionant des del qual les vistes són
excepcionals, al capdavant contemplem tota la Serra de Javalambre i el propi
Javalambre despuntant, a dreta i esquerra veiem el perfil dels cinglos.
 |
| De nou en la pista forestal del Chaparral que seguim un curt tram per a
avançar per una pista que parteix per la nostra esquerra direcció sud |
 |
| Arribem als cinglos, balconada natural |
 |
| Els cinglos del Chaparral és una balconada natural amb vista cap a la vall del riu Valbona i una bona panoràmica sobre la serra de Javalambre que podem
veure al fons. Encara es podien divisar xicotetes taques de neu al
cim del Javalambre. |
El següent és baixar dels cinglos,
per a açò avançarem per la seua vora, direcció sud-est fins a trobar un estret
pas que ens permetrà descendir primer per una empinada canal i després muntanya
a través fins arribar de nou a la pista del Chaparral –a uns pocs metres a la
dreta de la pista es troba la font de la Canaleta i per la qual nosaltres no
arribem a passar-. Tota aquesta zona estava plena de troncs de pi recentment
talats.
 |
| Avancem sobre els cinglos en busca de la canal de baixada |
 |
| La canal de baixada té un poquet de pendent però es baixa bé |
 |
| Emili consultant la ruta, des que ens desviem del camí del Chaparral no tornarem a trobar cap senyalització. Cal tirar de GPS |
Seguim un curt tram per la pista direcció
sud (esquerra de la pista) fins arribar a uns plans on l'abandonem a la búsqueda
d'un corral que queda un poquet més a baix i on decidim realitzar una parada
per a menjar. Per descomptat, en una excursió de La Colla el vi no pot faltar
–Emili o JC s'encarreguen d'açò-.
 |
| Deixem de nou la pista del Chaparral en una planicie a la búsqueda d'un corral que vorem un poquet més a baix |
 |
| El corral es troba estratègicament situat en una segona línia de cinglos situada a uns 150m per sota dels del Chaparral |
 |
| Panoràmica amb el poble de El Castellar baix i al fons el Javalambre |
Una vegada hem donat bon compte
dels entrepans i el vi seguim el camí, des del corral seguirem descendint
passant prop d'enormes savines fins arribar a la masia de la Andihuela.
 |
| Masia Andihuela |
Des de la masia s'inicia una
bonica senda, emboscada i amb abundants ombres i tolls doncs transcorre
pràcticament pel llit del barranc de la Andihuela i que ja no abandonarem fins
arribar a el poble d’El Castellar en un últim repetjó.
 |
| No sabem que arbre és però que era un exemplar molt vell estava clar |
 |
| El camí ara sí ben visible ens condueix pel llit del barranc de la Andihuela |
 |
| Algo habitual durant tot el camí serà anar sortejant tancats, a voltes portes i unes altres com aquesta acatxant el llom |
 |
| El barranc té el seu encant, un bonic bosc acompanyat de formacions
rocoses sobre terra de rodeno erosionada i un rierol que va formant pozas en el seu camí |
 |
| L'última pujada ens porta des del fons del barranc als peus del castell |
Una ruta preciosa, les gosses Tanna
i Paff ho van passar genial. Hem tornat a comptar amb l'agradable companyia de
gent vinguda de fora, Elena, Núria, i Martin un xic argentí es va sabent que el
conegut joc de cartes argentí del Truco és d'origen valencià. Bona gent. La
primavera ens ha mostrat un bonic repertori de flors, a més el camí estava
infestat de plantes aromàtiques –timó, espígol ...- olors que anaves percebent
per tot el recorregut, vam veure petjades de cabres, rebolcadors de senglar i caçadors
sense preses, i per a les que no
ho aspieu Maria va veure una rabosa
pujant al poble que va bordar el dia. Quan en fem altra?
Àlbum complet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada